RODOLF SIRERA El veri del teatre apuntes PAU PDF

Preview

Summary

Estos son apuntes de la literatura valenciana, uno de los autores Vicent Andrés Estellés, el libro de maravillas, apuntes necesarios para selectividad....

Description

El-veri-del-teatre.pdf

RomeluLukaku VALENCIANO PAU 1º Asignaturas comunes PAU Comunidad Valenciana

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

RODOLF SIRERA Nascut a València l’any 1948, Rodolf Sirera pertany a la generació dels 70, un grup d’escriptors que, nascuts en els anys immediats a l’acabament de la II Guerra Mundial, va donar a la literatura catalana feta des del País Valencià un esplet que no tenia precedents, ni en nombre ni en qualitat, des de la fallida Renaixença local, tant en poesia com, sobretot, en narrativa o en teatre, gèneres que no gaudien, aleshores, d’una tradició culta amb un mínim de vitalitat. La dècada dels 70 va ser per als escriptors valencians, sens dubte, molt rica en possibilitats i estímuls, almenys per comparació a èpoques anteriors. La trajectòria de Rodolf Sirera al llarg dels anys 70 va ser fulgurant. Per raons d’espai caldrà renunciar a ser exhaustius i referir-se només a alguns dels seus títols més significatius, prou per a donar una idea de la rellevància de l’autor en el teatre en català del seu temps. Arnau, L’assassinat del doctor Moraleda i El verí del teatre, escrites les tres quasi alhora, marquen l’assoliment de la maduresa en la dramatúrgia de Rodolf Sirera. El verí del teatre (1978) és certament el gran èxit de Rodolf Sirera, la seva obra més publicada, representada i traduïda (a l’anglès, a l’espanyol, al portuguès, al francès, a l’italià, al grec, al polonès). Obra de culte que sens dubte forma ja part del cànon del teatre en català de tots els temps, alguns crítics han volgut relativitzar el valor de la peça i advertir del perill que pugui acabar “eclipsant injustament la resta de la producció” del mateix autor. En aquest període que va des de primeries dels 70 fins a mitjan 90, el medi teatral va evolucionar i va patir grans canvis. Rodolf Sirera, sens dubte, s’hi ha sabut adaptar exitosament. Quan va entrar en decadència el teatre independent, que tendia a minimitzar la funció de l’autor en el conjunt de l’espectacle, Rodolf Sirera es va dedicar a escriure teatre, diguem-ne, “d’autor”, amb una decidida voluntat de professionalitzar-se. Des de l’any 1976 va renunciar al treball escènic i es va concentrar exclusivament en l’escriptura. Després, a partir del 1979 i a mesura que al País Valencia va canviar la situació política, de primer a la Diputació de València i després a la Generalitat, va assumir altes responsabilitats en la gestió teatral pública. Des de mitjan anys 90, Rodolf Sirera ha dirigit gran part del seu esforç creatiu a la televisió, com a guionista de diverses sèries, sobretot per a TV3 o Canal 9, i en menor grau per a TVE i Telecinco. Era una dedicació que, amb menor intensitat, ja venia de temps arrere, des de “Tardor perillosa” (1985), i sembla que fins i tot El verí del teatre va tindre el seu primer impuls en un projecte per a televisió.

1

a64b 0469ff35958ef4ab 887a898b d 50b d fb b e91a-3631367

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

El verí del teatre

El verí del teatre

L’acció ens situa al París dels anys previs a la Revolució Francesa. Un aristòcrata convida Gabriel de Beaumont, actor, al seu palau. En un principi pareix que la intenció del marqués és que Gabriel hi represente un fragment d’una peça que ell mateix ha escrit. Però, a poc a poc, esbrinem que les intencions finals del marqués en són unes altres: experimentar amb l’actor perquè aquest li oferisca una representació única de... la pròpia mort!

Resum Aquesta història comença quan Gabriel, un afamat actor, espera al senyor Marqués per a una cita concertada. Mentrestant un criat li dóna un vi exòtic i comencen a parlar de teatre. Poc després, el criat confessa ser el mateix amo disfressat, el que provoca la ira de Gabriel, que termina reconeixent-li. Aleshores el Marqués li proposa representar una obra escrita per ell mateix. Mentre que parlen, l'actor es sent cada vegada més adormit, i poc després comença a representar l'obra, un passatge de la mort. Però a meitat de la representació el Marqués l'interromp, discuteixen i Gabriel termina entenent que el vi es un verí. Llavors, el Marqués li fa entendre que l'única manera de salvar-se és prenent un antídot que ell té, però per a aconseguir-lo té que representar una altra vegada el passatge amb més èmfasi. Gabriel, desesperat, s'esforça fins a l'esgotament, i el Marqués li dóna l'ampolla. Finalment, aquest antídot és en realitat el verí de veritat, i l'amo es seu, expectant, per a veure una obra de teatre, representat des de la realitat de l'angoixa i la veritable mort de Gabriel.

Temàtica Les temàtiques que es desenvolupen en el verí del teatre, obra de Rodolf Sirera a la qual pertany el fragment, són diverses. En aquest cas, s’hi poden destacar dos eixos temàtics remarcables: el primer incideix en les classes socials com a vertebradores d’una societat piramidal, en la qual no tots tenim el mateix poder; en aquest sentit cal tindre en compte que la història se situa en els anys previs a la revolució francesa. El segon eix temàtic rellevant fa referència a qüestions metateatrals: els límits entre la realitat i la ficció en la interpretació actoral. El verí del teatre, a més d'interessar-se per la capacitat de ficció del teatre, tracta del tema dels prototips socials, de les diferències que sempre hi ha hagut i que encara persisteixen. En aquells moments de reivindicació de llibertats individuals i col·lectives, Sirera també planteja el tema de la

2

Compra Coins y descarga sin publicidad. a64b 0469ff35958ef4ab 887a898b d 50b d fb b e91a-3631367

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

De què va? Quin n’és l’argument?

El verí del teatre

Característiques de la tragèdia clàssica:       

Temes extrets de la mitologia grecoromana. Recreació de mons llunyans Decorats refinats i opulents Adreçada a un públic lletrat S’hi reflectia l’estructura monàrquica de la societat S’hi usaven metàfores i complexes formes de versificació Afectació en les interpretacions

      

Es presenta sense divisions formals explícites Interacció continuada entre dues persones dramàtiques. Únic espai escenogràfic amb una alteració rellevant. No hi ha relació amb el món latent o és mínima. (llum exterior - rellotge) La durada de l’acció coincidirà amb la de la representació. Comentaris del Marqués que s’aproximen a l’apart Dues escenificacions de Gabriel: teatre dins del teatre

Estructura

Estructura interna: La seua estructura es pot dividir en cinc episodis principals: en el primer, l’actor Gabriel de Beaumont, convidat al palau del senyor Marquès, l’espera en una sala privada de rebre. Un criat parla amb l’actor sobre la professió teatral i li serveix un vi de Xipre. (2) Després, el criat es revela com el Marquès mateix, exposa a Gabriel la seva teoria del teatre i li explica el motiu de la cita: ha escrit una obra sobre la vida de Sòcrates i vol que Gabriel representi el paper del filòsof durant la seva agonia. Mentrestant, Gabriel s’ha adormit i el Marquès li serveix d’una altra ampolla per mantenir-lo lúcid. (3) Gabriel realitza la representació del monòleg, però el Marquès no n’està gens satisfet, ja que la seva manera d’interpretar «no arriba a transmetre allò que succeeix al personatge». Gabriel se sent marejat i s’adona que ha estat enverinat. (4) El Marquès proposa un pacte a l’actor: tornarà a interpretar el mateix fragment, i si la seva actuació agrada al Marquès, aquest donarà a Gabriel l’antídot. Per consegüent, puix que Gabriel pensa que podria morir de debò, la seva segona interpretació és molt més natural que la primera. (5) Després de l’actuació, el Marquès li dóna una copa que Gabriel beu; però l’última sorpresa arriba minuts abans del final de l’obra quan el Marquès li revela que no acaba de donar-li l’antídot, sinó el verí autèntic. Gabriel sembla morir. Tanmateix, el Marquès ens anuncia que l’actor recuperarà el coneixement «d’ací a uns moments» per actuar de debò.

3

Compra Coins y descarga sin publicidad. a64b 0469ff35958ef4ab 887a898b d 50b d fb b e91a-3631367

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

llibertat de l'artista o la seua submissió al poder (cal recordar que durant la dictadura franquista la censura afectava tants les publicacions com les representacions teatrals). L'autor s'identifica amb les classes desfavorides, reflex del teatre progressista de compromís social que es produí els anys setanta. Com a integrador del teatre independent, Sirera investiga sobre el teatre amb una proposta que convida al receptor a meditar sobre la temàtica, li demana, per tant, una reacció activa.

L’espai Tota l’acció ocorre en un únic espai, el castell del rei. En general es recrea un espai que genera sensació d’angoixa. Està caracteritzat per la incomunicació. Aquesta habitació, encara que és única pateix una transformació quan el rei baixa la reixa on tanca a Gabriel i sembla ser un escenari diferent.

Temps 

Acció continuada i lineal amb alguna retrospecció inicial que justifica la situació.



Com que no es torna a sentir el rellotge podem determinar que transcorre menys d’una hora entre el principi i el final del discurs.



Funciona in crescendo: s’acumula la tensió.



El final ofereix una situació marcada pel sadisme.

Els personatges Marquès:   

Aparença externa marcada per la simulació en un primer moment. Pas de criat a marqués marcat per un canvi de veu. Posició social que li permet aconseguir allò que vol i que li provoca plaer.

Gabriel:  

Aparença externa sense cap acotació que el caracteritze; el caràcter realista de l’obra ho fa innecessari. Quant al caràcter: està marcat per la categoria social i per l’orgull professional.

4

a64b 0469ff35958ef4ab 887a898b d 50b d fb b e91a-3631367

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

El verí del teatre...