Preguntes el verí del teatre PDF

Preview

Summary

EL VERÍ DEL TEATRE. Rodolf SireraPrimera pregunta:Contingut o la temàtica:1. Quins referents o elements de la realitat trobem (personatges, noms de lloc, esdeveniments, objectes...) en aquest fragment? Tenen relació́ amb el marc espaciotemporal general de l’obra (època i espais)?Analitzarem el marc ...

Description

EL VERÍ DEL TEATRE. Rodolf Sirera Primera pregunta:

Contingut o la temàtica: 1. Quins referents o elements de la realitat trobem (personatges, noms de lloc, esdeveniments, objectes...) en aquest fragment? Tenen relació  amb el marc espaciotemporal general de l’obra (època i espais)? Analitzarem el marc espaciotemporal general de l’obra. Trobem un enmarcament ficcional, París com a microespai o lloc geogràfic (Acotació inicial a l’obra), un context fantàstic, meravellós. I un espai escenogràfic i microespai: la sala Rococó del Palau. L’època (1784) presenta el context anterior a la Revolució Francesa. El context social, a partir dels dos personatges presents a l’obra, advertim els estaments socials propis del denominat Antic Règim. Respecte al context cultural enmarquem l’obra al període de la IL·lustració. Hi apareixen els noms de diferents autors – sobretot filòsofs- anteriors al context de l’acció com Sòcrates, Diderot i Rosseau. Com a objectes referim la Sala Rococó, el marc espaciotemporal de l’obra on s’hi desenvolupa tota l’acció «Mobles d’acord amb els gustos i l’estil de l’època», cortinatges», sense descripció. Així doncs, el lector pot imaginar-se l’estil típic del SXVIII. 2. Situa o ubica el contingut d’aquest fragment en l’argument de l’obra (es triaran moments especialment significatius quan al desenvolupament o l’estructura de l’obra). (p100-101) El tema del fragment és l’explicació del Marqués, de les seues teories sobre el fet teatral i les possibilitats d’experimentar-les «La meua obra és una obra d’investigació. En ella vull comprovar – i demostrar també- les meues teories. Hi apareixen dos personatges, els mateixos que protagonitzen tota l’obra. El Marqués vol presenciar un esdeveniment real que contradiu el teatre concebut com a gènere artístic. Experimentarà pel seu plaer amb les reaccions d’una víctima, Gabriel, acorralada i sotmesa. La primera part correspondria al diàleg del fragment entre el Marqués i Gabriel, el qual l’aristòcrata exposa, per primera vegada en l’obra, els seus propòsits a l’actor. Va des de « us he cridat perquè vull que presenteu una obra meua» fins que Gabriel diu «l’autor, quan escriu una obra, sempre espera reeixir-hi». Aquest últim no entén la finalitat de l’experiència teatral que vol dur a terme el Marqués. La segona part correspondria al llarg monòleg del Marqués, el qual exposa la seua teoria teatral, oposada a la d’altres autors com Diderot , a qui cita explícidament. Descobrim la voluntat d’experimentar amb posicions extremes, de «transgedir les normes establertes». Coneixem el desig del Marqués de cercar els límits del teatre «Allò que no gosem de reconèixer, ni d’acceptar en la nostra existència quotidiana, això és el que a mi m’interessa».

3. Quines característiques presenta el personatge X (un personatge protagonista o principal)? Evoluciona aquest personatge al llarg de l’obra? Els personatges d'aquesta obra són totalment imaginaris. La data de localització de l'obra accentua la impossibilitat d'identificació. En aquesta obra s'estableix un diàleg entre dues persones dramàtiques: Criat/Marqués i Gabriel de Beaumont. En aquest cas parlarem del senyor Marqués, l'aparença externa del qual està marcada per la simulació en un primer moment, ja que aquest es fa passar per un criat de cara a Gabriel. El pas de criat a Marqués està marcat per un canvi de veu: des d'un principi, quan es fa passar per criat, ja té un llenguatge culte. Marqués és una persona astuta, ja que aconsegueix enganyar a Gabriel i dominar la situació. La posició social d’aquest és alta i això li permet aconseguir allò que vol i que li provoca plaer. Aquest personatge evoluciona de manera notòria en l’obra, doncs el Marqués, al fer-se passar per criat, parla i vesteix d'una manera , i al confessar que és el mateix amo es canvia de vestimenta i s'expressa d'altra manera. 4. Quina temàtica pròpia de l’obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d’aquesta obra? (Fragment triat: pàgines 168-169) Primer de tot, Sirera el que vol és transportar-nos al París de 1784, és a dir, a la França prerevolucionària. Per aquest motiu en quasi tota l'obra trobem moltes paraules que remeten a aquest període de la Il·lustració. La temàtica que es desenvolupa en aquest fragment és la tragèdia, ja que és de gènere dramàtic i tradicional on l'argument termina en un desenllaç fatal. A més a més, cal destacar que en tota l'obra hi apareixen dos eixos temàtics remarcables. El primer són les categories socials, ja que es representa en l'obra com una societat piramidal, en la qual no tots tenen els mateixos drets. El segon són les qüestions metateatrals, ja que ens enfoca quin és el límit entre la realitat i la ficció en la interpretació actoral....