Docsity llibre de meravelles vicent andres estelles paloma baamonde arino pau valencia selectivo valenciano literatura PDF

Preview

Summary

Docsity llibre de meravelles vicent andres estelles paloma baamonde arino pau valencia selectivo valenciano literatura...

Description

Llibre de meravelles, Vicent Andrés Estellés. Paloma Baamonde Ariño. PAU Valencià. Selectivo valenciano. Literatura. Valenciano 5 pag.

Document shared on www.docsity.com Downloaded by: sassytae ([email protected])

Paloma Baamonde Ariño 2n Batx A - col·legi Guadalaviar Llibre de meravelles, Vicent Andrés Estellés

Selecció de 10 poemes: «Un entre tants com esperen i callen», «No escric èglogues», «Demà serà una cançó», «Els amants», «L’estampeta», «Cant de Vicent», «Temps», «Ací», «Per exemple», «Assumiràs la veu d'un poble».

PREGUNTA 3.a) ANÀLISI DE L'OBRA/FRAGMENT A) RESPECTE AL CONTINGUT O A LA TEMÀTICA Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes...) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l'obra? (època i espais) Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d'aquesta obra?

B) RESPECTE A LA FORMA Analitza la mètrica d'aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en Llibre de meravelles? Hi ha altres formes mètriques en els poemes seleccionats d'aquest llibre? Raona la resposta. Identifica una figura retòrica (metàfora, comparació...) que trobes en aquest fragment i explica què aporta al text. Quines altres figures retòriques són habituals en Llibre de meravelles? Relaciona-les amb l'estil de Vicent Andrés Estellés. En quin (sub)gènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les característiques bàsiques del (sub)gènere, model o corrent. Característiques del realisme social: 1- El poeta assumeix el destí del poble oprimit i poetitza les seues aspiracions històriques i socials. 2- Descriu realitats amargues de la guerra i la postguerra. 3- Usen un llenguatge directe i viu, de vegades col·loquial, per arribar millor al seu destinatari. 4- Sovint aquesta poesia esdevé narrativa. 5- Temes freqüents: la denúncia d'injustícies, la demanda de llibertat, sobretot d'expressió; la reflexió sobre la funció del poeta i la poesia…

Document shared on www.docsity.com Downloaded by: sassytae ([email protected])

Paloma Baamonde Ariño 2n Batx A - col·legi Guadalaviar

PREGUNTA 3.b) RELATIVA A LA CONTEXTUALITZACIÓ Aquesta pregunta ha de partir de la consideració de les dates d'escriptura de l'obra. Entenem que l’obra d’Estellés es vincula al període de postguerra. A) RESPECTE AL CONTEXT HISTÒRIC I LITERARI PROPI DE L'OBRA I A LA UBICACIÓ D'AQUESTA EN LA TRAJECTÒRIA DE L'AUTOR En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra? Llibre de meravelles és un text escrit durant la postguerra (1956-1958) a València, encara que va ser publicat el 1971 a causa dels entrebancs editorials i de censura que va patir la literatura catalana durant la dictadura. El contingut del poemari està molt relacionat amb la realitat del moment de l'escriptura, ja que és un testimoni literari dels anys posteriors a la Guerra Civil a la ciutat de València. És un text poc convencional en el context en què s'escriu perquè utilitza un to popular per a retratar un episodi fosc de la història recent, és a dir, converteix la vida quotidiana i els seus problemes i virtuts en material literari.

Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autor (etapes o blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs). Durant els anys 50 publica Ciutat a cau d'orella , La nit i La clau que obri tots els panys, i el 1966, L'amant de tota la vida. En aquestes obres és present la misèria de la postguerra i la sensació d'angoixa davant la monotonia de l'existència humana i l'opressió política i moral. El poeta se'ns mostra com un cronista de la realitat.

 libre de meravelles (1971): el poeta vaga per la València Aquesta orientació realista s'aferma a L de la postguerra, sorprès i desesperat per la misèria que contempla, i conscient de la responsabilitat cívica que li produeix una “enaltida condició" de poeta del poble.

Quines característiques generals presenta el gènere (la poesia) en el context d'escriptura de l'obra?

Document shared on www.docsity.com Downloaded by: sassytae ([email protected])

Paloma Baamonde Ariño 2n Batx A - col·legi Guadalaviar En un primer moment, la poesia va seguir les tendències a la Guerra Civil: la tradició simbolista i l'avantguardista. A partir dels anys 60, els poetes canvien l'orientació cap al realisme social. Característiques: 1- El poeta assumeix el destí del poble oprimit i poetitza les seues aspiracions històriques i socials. 2- Descriu realitats amargues de la guerra i la postguerra. 3- Usen un llenguatge directe i viu, de vegades col·loquial, per arribar millor al seu destinatari. 4- Sovint aquesta poesia esdevé narrativa. 5- Temes freqüents: la denúncia d'injustícies, la demanda de llibertat, sobretot d'expressió; la reflexió sobre la funció del poeta i la poesia…

Quins altres autors o autores destaquen en el context d'escriptura de l'obra (dins el gènere)? (mínim 2 autors/es). Aporta algunes dades sobre l'escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d'aquests altres autors o autores.

Miquel Martí i Pol Poesia i vida són dos elements que van absolutament lligats en la seua obra. Els seus poemes reflecteixen totes les etapes del poeta: la reflexió metafísica, la poesia realista i compromesa, la malaltia i la seua superació, el compromís nacional, el pas del temps i el balanç de vida. El seu to popular el feien accessible a tots els públics sense perdre el favor de la crítica ni les instàncies acadèmiques. Estimada Marta (1978) i Llibre d'absències (1984).

Blai Bonet Poeta mallorquí. La recerca d'un llenguatge propi, evolucionant cap a formes cada vegada més lliures, es concreta en el poemari L'evangeli segons un de tants , que va trigar cinc anys a publicar-se per problemes de censura. Quatre poemes de Setmana Santa ( 1950) i Entre el coral i l'espiga (1952). Joan Brossa Conreà formes poètiques clàssiques amb elements visuals molt atrevits, i un llenguatge cultíssim amb formes col·loquials. A la seua obra és present la denúncia social, la sàtira antifranquista i la reivindicació nacionalista. El saltamartí, Poesia rasa i Poemes virtuals.

Document shared on www.docsity.com Downloaded by: sassytae ([email protected])

Paloma Baamonde Ariño 2n Batx A - col·legi Guadalaviar

Quins altres models o corrents trobem en el context de l'obra (dins el gènere)? Explica les seues diferències respecte al model o corrent en què s'inscriu l'obra. El primer corrent a destacar és el Simbolisme. Aquest postula l'ús sistemàtic del ritme de les paraules i dels símbols, perquè aquests no remeten al sentit concret dels mots sinó a les seues connotacions. El poeta ha de suggerir la la realitat més que no anomenar-la. - Nabí (1941) de Josep Carner - Elegies de Bierville (1942) de Carles Riba

En segon lloc, trobem la poesia que segueix la tendència avantguardista. Durant la postguerra alguns poetes que havien seguit abans de la guerra els corrents avantguardistes, sobretot els del Surrealisme, continuaren publicant en aquesta línia. És el cas de Josep Vicent Boix, que es considerava un investigador en poesia. Va convertir les veus de la tradició medieval catalana (Ausiàs Marc, Ramon Llull i Petrarca) en una manifestació d'avantguarda, és a dir, a combinar tradició i modernitat. També hi aparegueren escriptors que experimenten amb el llenguatge, sobre la forma i el contingut en la recerca de la veritable condició de l'ésser humà. (Josep Palau i Fabre i Brossa)

B) RESPECTE AL CONTEXT ANTERIOR O POSTERIOR AL CONTEXT PROPI DE L’OBRA Com evoluciona el gènere amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra? Quines característiques presenta? A partir dels anys 60, s'obri pas una nova forma d'entendre la poesia: el realisme compromés. El poeta pretén oferir una meditació sincera i crítica sobre aspectes de la realitat. (Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol i Maria Mercè Marçal) A partir dels anys 70, ja no estem sota dictadura franquista, es creen noves editorials (com 3 i 4, Saó), apareixen nous premis literaris i es reconeixen alguns drets lingüístics. Els poetes tenen en comú el rebuig del realisme i l'afany d'experimentar amb el llenguatge. Alguns poetes que hi han influït són Josep Palau i Fabre, Josep Vicenç Foix, Joan Brossa i Josep Carner.

Document shared on www.docsity.com Downloaded by: sassytae ([email protected])

Paloma Baamonde Ariño 2n Batx A - col·legi Guadalaviar

La poesia esdevé hermètica, formalista i amb ressonàncies avantguardistes. - La poesia com un discurs autònom, contrari a la lògica del realisme. - La paraula poètica passà a suggerir. - La poesia com una eina d'investigació de la subjectivitat del poeta. - Els poemes argumenten des de punts de vista innovadors. A partir dels anys 90 abandonen la idea d'actuar com a memòria col·lectiva o com a impulsors de la transformació social. Tendeixen a l'autobiografia i a la intimitat i sovint manifesten un acusat escepticisme.

Quins autors o autores destaquen en el gènere amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra? (mínim 2 autors/es). Quines semblances, novetats o diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a l'autor o autora del fragment?

Document shared on www.docsity.com Downloaded by: sassytae ([email protected])...