Vocals obertes Guia PDF

Preview

Summary

ED. INFANTIL...

Description

Ortografia i pronúncia

2. EL VOCALISME Les vocals presenten diferències remarcables segons que apareguen en síl·laba tònica o en síl·laba àtona. Tenint en compte el context d’aparició, es parla de vocalisme tònic i de vocalisme àton.

2.1 EL VOCALISME TÒNIC El sistema vocàlic tònic del valencià consta de 7 vocals diferents: [i]: [e]: [E]: [a]: [ç]: [o]: [u]:

vida, família, Lluïsa prendre, temps, més hivern, cel, sentència pam, mare, àmbit dona, porta, arròs poma, amor, habitació ungla, rúbrica, reüll

37 Aquest sistema és compartit per la major part dels parlars catalans. El baleàric presenta una vuitena vocal tònica, la neutra [´], en paraules com ara cadena o cera.

La majoria dels parlants perceben la distinció entre la e oberta ([E]) i la tancada ([e]), i entre la o oberta ([ç]) i la tancada ([o]) com un tret clarament definidor de la llengua. Un parlant pot usar de manera acurada el lèxic i la gramàtica, però si no estableix una clara distinció entre aquestes vocals, el seu parlar sonarà poc genuí. Tenint en compte la dificultat que implica l’establiment d’aquestes distincions en els nous aprenents de la llengua, convé prestar una atenció especial a aquest tema. A més, cal evitar la pèrdua de l’oposició entre vocals obertes i tancades que també es constata en alguns sectors urbans, sobretot entre els parlants més joves.

2.1.1 La distribució de la e oberta i de la o oberta La distribució de les vocals e i o obertes depén de factors contextuals (el context fònic en què apareixen) i de factors purament lèxics. En el cas de la o oberta predominen els factors lèxics i resulta, per tant, difícil fer generalitzacions que no presenten contraexemples.

GUIA D’USOS LINGÜÍSTICS

Els contextos més usuals en què apareix la e oberta en valencià són els següents: context

exemples

remarques

En mots que tenen una i o

col·legi, exèrcit, èxit, incendi,

però no en Dénia, església,

una u en la síl·laba següent

inèdit, neci, obsequi, misteri,

sépia, séquia i sénia

(generalment mots cultes)

ciència, innocència, paciència; cèl·lula, fècula, ingenu, molècula, perpetu, pèrdua

Davant de

-l simple o

arrel, cel, gel, melsa, tela;

però no en feltre,

geminada

cel·la, novel·la

delta, selva

-rr-

esquerra, ferro, gerra, guerra, serra, terra

38

-r- seguida de

cert, gerd, perdre, perla, hivern,

consonant no

verd, vèrtex, dispers, perxa

labial ni velar En la majoria dels mots

anècdota, èxtasi, gènesi, gènere; però no en llémena,

esdrúixols i dels mots cultes

pètal, telègraf, recte, verb

témpores,ni els femenins cérvola, feréstega, llépola

En alguns mots amb el

deu, fideu, peu, preu, museu

diftong eu En alguns mots amb el grup

cendra, divendres, gendre,

- ndr-

tendre

Altres

els noms propis Josep, Vicent o el numeral set

Els contextos més usuals en què apareix la o oberta en valencià són els que s’indiquen tot seguit:

Ortografia i pronúncia

context

exemples

En mots que tenen una i o una u en la síl·laba següent (generalment mots cultes)

Antoni, bibliòfil, custòdia, elogi, lògica; còmput, cònjuge, Corpus, mòdul

però no en fórmula

Quan forma diftong decreixent

Alcoi, boira, heroi, bou, dijous, nou, ou, prou, en les formes amb

però no en les formes verbals sou, fou, i mots comjou, pou, tou

accent en el radical dels verbs

remarques

cloure, coure, moure, ploure En la majoria dels mots esdrúixols i dels mots cultes

còmode, nòmada, òrfena, pròrroga, anòmal, autònom, hidrogen, pròleg

però no en pólvora,

En els pronoms neutres i en els monosíl·labs acabats en -o

açò, això i allò; bo, do, pro, so, to, tro

però no en no i, amb variació entre parlars, en jo

En alguns mots acabats en -os i -osa

arròs, cos, espòs, gros, os, repòs, terròs, tros; cosa, nosa, rosa

En alguns mots en què la vocal està seguida d’un grup consonàntic amb r o l

amorf, cobra, corda, força, forja, orfe, mort, port, porta, moble, poble, record, les formes amb

tómbola, tórtora; estómac, furóncol; dogma, forma

39

accent en el radical de verbs com ara obrir (obri), omplir (ompli), dormir (dorm), etc. En alguns mots -oc, -oca acabats en les -ofa terminacions -oig, -oja -ol, -ola

-ossa -ost, -osta -ot, -ota En altres mots, molts dels quals són monosíl·labs o tenen l’accent en la primera síl·laba

albercoc, foc, groc, lloca, oca, roca, xoc carxofa, estrofa boig, roig, boja, roja bunyol, consol, dol, escola, pistola, cassola, escarola, sola, vol brossa, crossa cost, impost, pressupost, rebost, costa, posta clot, dot, got, ninot, cabota, granota, nota, pilota, pota cor, dona, flor, nota, prova, plor, rosa, roda, o en les formes amb

accent en el radical de verbs com ara constar (consta), llogar (lloga), robar (roba), tocar (toca), trobar (troba), volar (vola), etc.

però no en boc, boca però no en estoig però no en gola, bola, cola però no en bossa, gossa, ossa, rossa però no en agost, congost, most, llagosta però no en bot, brot, mot, nebot, tot...