Weber PDF

Preview

Summary

Universitat Autònoma de Barcelona 1 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals BLOC 4. MAX WEBER (1864 – 1920) Gran influencia en la teoria sociològica, gran diversitat de temes. Formació multidisciplinària (economia, història, filosofia, teologia). - - Família d’alt nivell educatiu. E...

Description

Universitat Autònoma de Barcelona 1 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals

BLOC 4. MAX WEBER (1864 – 1920) Gran influencia en la teoria sociològica, gran diversitat de temes. Formació multidisciplinària (economia, història, filosofia, teologia). -

-

Família d’alt nivell educatiu. El pare és protestant i jurista. Esdevé professor d’Economia i de CCPP La seva dona, Marianne Weber, política, biògrafa, líder del moviment feminista Alemany. Malalt entre 1897 i 1903 El 1903 dimiteix de Hidelberg i ocupa un lloc de professor honorari. Participa en una revista: Archivos de ciència social y política social. 1904 viatge a USA al congres de les arts i de les ciències a Saint Louis, aprofita per passar per Columbia i recopilar materials. 1909 juntament amb Simmel i Tönnies funda l’Associació Alemanya de Sociologia. Implicació política com a intel·lectual compromès, durant la Gran Guerra, reflexions sobre el paper que havia de jugar Alemanya, crítica de les diferents formes de racisme emergents, etc. 1918 ensenya un estiu a Vienna, el 1919 a Munich. Va morir al 1920 sense poder acabar la seva gran obra “Economía y Sociedad”.

Conceptes de Weber: -

La sociologia de les accions socials. Sociologia comprensiva. Tipus Ideals. Poder, autoritat i dominació. Classe, estatus i poder. Religió, capitalisme i modernitat. Raó, racionalitat i racionalització: “La gàbia de ferro”. Els malestars de la modernitat: el desencantament del món.

Obres importants: -

La objetividad del conocimientp en la ciència social y en la política (1904) L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme El político y el científico La acción social. Ensayos metodológicos Clases, staus y partido. Economia i societat.

1.Com es fa sociologia? -

Comprendre els motius de l’acció dels individus (la intenció de l’actor). Explicar les causes i conseqüències reals de l’acció. Així podrem desentrellar “les conseqüències no intencionades de l’acció”.

Universitat Autònoma de Barcelona 2 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals 1.2.Objectius de les Ciències Socials: -

Comprensió (Verstehen): Procés racional explicatiu de l’acció. Procés de coneixement dels motius que estan en la base de l’acció i la impulsen. Estudiar i comprendre els valor que les persones han assumit i les creacions que han construït.

1.3.Eina metodològica: Sociologia comprensiva. -

-

Crea els “TIPUS IDEALS”: Són un instrument metodològic que permet la comprensió de la realitat. Tipus purs – ideals: ordenació racional de la realitat. Es formen amb característiques i elements de certs fenòmens social però no correspon amb totes les característiques d’un cas particular. És una abstracció (fonamental per comprendre el fet social donar que aquests inclouen el comportament humà que ha de ser interpretat per tipus ideals). Tipus “mig”: classifica el que passa a la realitat.

“La continua mezcla de explicación científica de los hechos y de razonamiento valorativo es, sin duda, una de la características más extendidad del trabajoo en nuestra especialidad, però también una de las más perjudiciales.” P 84 – 85 Objetividad del conocimiento en la ciència social y en la política. Neutralitat valorativa: “Una ciència empítica no puede ensenyar a nadie qué debe hacer, sinó solo qué puede hacer y, en algunos caos, qué es lo que realmente quiere hacer.” P. 75. 2. Ètica protestant i l’esperit del capitalisme (1905 – 6): -

-

-

Només podem entendre les accions dels individus si les inserim dins d’un marc global de la concepció general que tals homes han forjat de l’existència (el sentit). Els dogmes religiosos i la seva interpretació son parts integrants d’aquesta visió del món i és necessari comprendre aquestes parts per a entendre el comportament dels individus i dels grups, sobretot el comportament econòmic. Les concepcions religioses son un dels factors determinants de les formes de conducta econòmica i per tant, una de les causes de transformacions econòmiques de la societat. Weber mostra diferents tipus de protestantisme que afavoreixen la cerca racional del benefici econòmic amb significat espiritual i moral positiu. Anàlisi de la influència de la religió en la base econòmica de la societat. Estudis posteriors sobre diferents religions.

Ètica protestant: 

La reforma protestant, contràriament a la concepció catòlica, ha accentuat la dimensió ètica i religiosa del treball en el món, interpretant com a “professió” o “missió a la que un ha estat cridat”.

Universitat Autònoma de Barcelona 3 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals 





El calvinisme (branca del protestantisme a la que Weber fa especial referència) avança en aquesta direcció afavorint, indirectament, conductes de tipus capitalista. Protestantisme: No hi ha lloc per la contemplació ni l’ociositat, hi ha lloc per la recerca de signes i proves per ser-ne mereixedor “a la terra”. S’estableix sobre el món un pretext per arribar a la salvació (dignitat). Reforma protestant: Elimina les restes de resignació o passivitat de la cultura catòlica.

Esperit del capitalisme: Arriba a tots els sectors socials. Capitalisme originat amb l’ètica protestant: treball, comerç i acumulació de capital.  Weber rebutja el determinisme: protestantisme com a un dels elements de suport del capitalisme.  Capitalisme: món objectivat similar a la societat cosificada explicada per Marx a través del fetitxisme de la mercaderia.  Capitalisme modern: dominat per l’ethos que anomenem esperit del capitalisme, que n’és la força impulsora.  L’origen històric de l’esperit del capitalisme no es pot buscar en el canvi de les condicions materials com voldria el materialisme històric.  L’ethos capitalista és el fruït d’un constant i llarg procés d’educació: La consciencia determina el que ets.  Característiques del capitalisme ascètic: o Ànim de lucre i actuació racional i calculada en els negocis (també en pre-capitalisme). o Capacitat d’establir un domini separat de l’enriquiment personal i familiar: Dedicació professional al creixement de la riquesa, de forma separada de les necessitats domèstiques.  Tipus ideal d’empresari capitalista: Modest, ascètic, complir correctament la seva professió. 

L’esperit del capitalisme es pot definir com un tipus de conducta econòmica que es caracteritza per la recerca constant i creixent de beneficis, mitjançant la utilització racional, calculada i metòdica de tot allò que intervé en el procés de producció i en les condicions del mercat. Una extraordinària racionalitat, tant en les conductes com en les estructures, impregna aquest nou esperit que es desenvolupa a partir dels segles XVI XVII. Defineix l’esperit del capitalisme com aquells hàbits i idees que afavoreixen el comportament racional per aconseguir l’èxit.  Ascetisme + Enriquiment com a medi de salvació (ètica protestant).

Universitat Autònoma de Barcelona 4 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals Ascetisme: Opció ètica que considera que l’home aconsegueix la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats material i corporals, en la renúncia voluntària de plaers i fins i tot generant-se dolor. Preguntes freqüents: Perquè el capitalisme es desenvolupa especialment a països protestants abans que catòlics? -

Ètica del treball i acumulació de capital:  Fe en la vida professional: El calvinisme va afegir alguna cosa positiva en el curs de la seva evolució  La idea de la necessitat de comprovar la fe en la vida professional, amb això els esperits més religiosos reben l’impuls decisiu que els orienta cap a la pràctica del ascetisme. Al mateix temps la fonamentació de l’ètica professional en la doctrina de la predestinació va fer sorgir l’aristocràcia dels sants en el món.  Ètica del treball: Qualsevol fabricant sap que és justament la falta de coscienziosità dels treballadors de països com Itàlia. Un dels obstacles principals de la seva evolució capitalista, i encara de tot progrés econòmic en general. El capitalisme no pot utilitzar com a treballador el representant pràctic del liberium arbitium indisciplinat, així com tampoc pot utilitzar a l’home de negocis que no sap guardar l’aparença, al menys, d’escrupolositat. Per l’ascetisme, tant odiós resulta l’elegant despreocupació senyorial com la ostentació del nou ric; mentre la figura austera i burgesa del selfmade man li mereix tota sort de glorificacions (God blesset frase que se li aplica als “sants” que havien complert amb èxit els drets divins).

-

Treball com a fi i no com a mitjà:  Catolicisme: allunyament del món.  Protestantisme: amor al món.  Si volem trobar un parentesc íntim entre determinades manifestacions de l’esperit protestant i de la moderna cultura capitalista, no hem d’anar a buscar-lo en el seu “amor al món” , sinó en els seus trets purament religiosos.  Una professió és útil a Déu, es determina, en primer lloc, segons els criteris ètics i en segon lloc, en referencia a la importància que tenen per la col·lectivitat els béns que en ella han de produir-se. Podeu treballar per ser rics i honrar amb ella Déu.

-

Racionalitat per a obtenir la màxima quantitat de riquesa:  Han sigut sempre els protestants el que, com oprimits o opressors, com a majoria o minoria, han mostrat singular tendència cap al racionalisme econòmic. La raó d’aquesta conducta ha de buscar-se en una determinada característica personal permanent i no només en una certa situació històricopolítica de cada confessió.  L’ascetisme intramundà de tipus monacal, només en occident, va arribar a sistematitzar-se, de manera creixent, en una metòdica de vida activa racional.

Universitat Autònoma de Barcelona 5 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals I només el occident ha vist també la transferència del ascetisme racional a la vida del món en el protestantisme ascètic. La creació d’una ètica capitalista va ser obra del ascetisme intramundà del protestantisme, que va empènyer a la vida dels negocis als elements més piadosos i més rigoristes que cercava l'èxit en els negocis com a fruit d'una conducta racional de vida ".

-

Austeritat per a l’estalvi i major acumulació de riquesa (cerca de rendibilitat):  El guany dels diners representa, dins de l’ordre econòmic modern, el resultat i l’expressió de la virtut en el treball, i aquesta virtut, fàcil és reconèixer-la, constitueix el autèntic alfa i omega de la moral de Franklin, tal com l’exposa en els passatges transcrits i en tots els seus treballs, sense excepció.  “Economia i la societat”: context històric i social que caracteritza la cultura occidental.  La màgia ritualitzada: Dóna pas a la pràctica simbòlica, es racionalitza (es sistematitza en divinitats i mitologies), es passa dels “mags” als “sacerdots”.  Avenç cap a una cohesió cultural: moralitat.  Formalització i administració funcionarial en tots els àmbits de la societat: burocratització.  Gàbia de ferro (secularització, racionalització de la societat).  2 Racionalitats per explicar l’acció social: Racionalista o utilitària (factor tècnicmaterial) i els valors (factor simbòlic-cultural).  Factor simbòlic: Instrument de dominació, en la modernitat perd el sentit i es burocratitza.

3. POLÍTIC I EL CIENTÍFIC (Max Weber): Composat per dues conferències impartides als seus estudiants al 1919. Implicació política (frustrada) de Weber, és doncs, una reflexió sobre el Beruf i “l’home públic”;  Marc institucional de la ciència i de la política.  Anàlisi dels actors socials que actuen dins d’aquestes institucions.  El tipus d’accions a les quals aquests actors es comprometen. 3.1.Marc Institucional: Compara la sort d’aquells joves segons la seva nacionalitat, sigui alemanya o d’Estats Units d’Amèrica. Mentre pels alemanys, “la carrera científica està fonamentada definitivament sobre suposats principis plutocràtics (preponderància dels rics al govern de l’Estat), ja que tractant-se d’un científic jove que no té béns, és molt exposat córrer els riscos del professorat acadèmic, atès que li serà forçós sostenir amb els seus propis mitjans durant diversos anys, sense que l’assisteixi la seguretat que al cap d’ells pugui aconseguir un lloc que li permeti viure d’ell en el futur”. En canvi, per als joves nord-americans, gràcies al mètode burocràtic, gaudeixen d’un salari des de que s’inicia la seva tasca acadèmica, per mínim que sigui. Tot i així, el Privatdozenten té l’avantatge de dedicar menys temps a docència i aprofitar millor per dedicar-se a la tasca científica amb llibertat.

Universitat Autònoma de Barcelona 6 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals Incertesa del Privatdozenten, ja que el que regeix les universitats alemanyes és una aristocràcia espiritual, sense donar cabuda a la democràcia dins de l’educació científica. El que predomina en la vida acadèmica de les universitats, segons Weber, és l’atzar. 3.2.Recerca i docència: Pots ser molt bo intel·lectualment, però un professor desastrós. L’art d’ensenyar és com un do personal del tot independent de la qualitat científica del savi. 3.3.Especialització: La vocació de l’home científic es veu condicionada pel fet que la ciència es troba, en temps de Weber, en un estadi d’especialització mai abans conegut i del quan no ha de sortir mai... “Només a base d’una rígida especialització pot el treballador científic experimentar aquesta impressió de plenitud, que potser només es produeix un cop al llarg de la vida, i que es fa exclamar: “heus aquí el que he de construir; quelcom que perdurarà”. 3.4.Passió i Ciència: Weber afirma que per a l’home en tant que home no té valor si no pot desenvolupar la seva feina amb passió. Si existeix tal passió, per considerable, veritable i profunda que sigui, no és suficient per aconseguir un resultat. Aquesta és només una condició prèvia a la inspiració, que és el realment decisiu. De tal inspiració participen fins i tot els aficionats, tot i no tenir la seguretat d’un mètode de treball, però, la idea sorgeix quan menys s’espera i no quan es desitja; brolla de sobte, després de moltes tribulacions i esforç dedicat a l’escriptori. Després de tot, diu Weber, el treballador científic ha de tenir en compte l’atzar, comú a tota realització científica. “En el terreny de la ciència només es posseeix personalitat qui s’entrega pura i simplement al servei d’una causa”. 3.5.Progrés: La tasca científica està immersa en el corrent del progrés, de manera que allò produït en determinada època, temps després, de deu, vint o cinquanta anys, es torna arcaic – aquesta consideració correspon al temps de Weber, avui es redueix a hores, dies, mesos. S’ha d’assenyalar que, gràcies al fet que són superables tals tasques, s’ha de considerar com a finalitat peculiar universal de tots nosaltres la llei del progrés, el sentit de la ciència, ja que tota la nostra existència està subjectada a la dominació del càlcul i la previsió. Fins i tot, el treball científic, influenciat pel protestantisme i el puritanisme, era considerat el camí cap a Déu. “La recerca de les petjades i els propòsits de Déu amb respecte al món, es tracta de que es pugés ser realitzada en les ciències de la naturalesa”. 3.6.La ciència com a vocació: Weber sosté que la ciència és una vocació “portada a efecte mitjançant les especialitzacions portades al servei de la presa de consciència de cadascun de nosaltres i del coneixement basat en determinats enllaços fàtics”. “En aquests temps la ciència està lluny de ser un do de visionaris i profetes que reparteixen benediccions rere benediccions i propaguen revelacions, tampoc es part integrant de les reflexions de savis, en especial de filòsofs al voltant del sentit del món”. 3.7.La intel·lectualització i racionalització: “La intel·lectualització i la racionalització creixents no signifiquen com doncs, un creixent coneixement general de les condicions generals de la nostra vida. El seu significat és molt diferent; signifiquen que es sap o es creu que en qualsevol moment en que es vulgui es pot arribar a saber que, per tant, no existeixen al voltant de la nostra vida poder ocults i

Universitat Autònoma de Barcelona 7 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals imprevisibles, sinó que, pel contrari, tot pot ser dominat mitjançant el càlcul i la previsió. Això vol dir simplement que s’ha exclòs lo màgic del món”. “El destí del nostre temps, racionalitzat i intel·lectualitat, sobretot, desmitificador del món, és el que de precisament els valors últims i més sublimes han desaparegut de la vida pública i s’han retirat, o bé, o el regle ultra terreny de la vida mística, o bé a la fraternitat de les relacions immediats dels individus entre sí”. “Qui creu encara avui que els coneixements astronòmics, com a biològics, químics o físics puguin ensenyar-nos alguna cosa sobre el sentit del món o també sobre el camí pel que poden trobar-se indicis d’aquell sentit, en el suposat de que existia? Si tals coneixements tenen alguna efecte és més bé en el d’eixugar l’arrel de la fe amb la que existeix alguna cosa que pugui ser dita “sentit” del món. (...) Que li ho confessi o no ningú pot tenir avui dubtes en el fons del seu ésser de que la ciència és aliena a la idea de Déu”. 3.8.La política fora de les aules universitàries: "Pensen vostès que el valor d'un home no depèn de les seves qualitats de cabdill i que, en tot cas, no són les qualitats que fan d'un home un savi excel·lent i un gran professor les mateixes que es requereixen en què ha d'actuar de cabdill per a l'orientació en la vida i especialment en la política ... el professor que se sent cridat a ser conseller de la joventut i que gaudeix de la confiança de aquesta pot realitzar la seva tasca en el contacte personal d'home a home. i si se sent cridat a intervenir en els conflictes existents entre les diferents concepcions del món i les diverses opinions, que ho faci a la plaça pública, on discorre la vida, a la vida, a la premsa, en reunions en associacions, o on vulgui, no en les aules". 3.9.POLÍTICA: Que vol dir que un problema és polític? En interessos relacionats amb la distribució, sostenibilitat o transferència del poder son decisius per a respondre al problema. Aquests factors són el els que de determinen la decisió. "Qui actua en política s'esforça per obtenir el poder, bé per sevir a altres fins, ideals, ideals o egoistes, o com" poder pel poder mateix", és a dir, per gaudir del sentiment de prestigi que conté". La política: definida com; "L'esforç per compartir el poder o per influir en la seva distribució, ja sigui entre els estats, ja sigui entre l'interior de l'Estat, entre els grups humans que Comprendre, el qual correspon també essencialment a l'ús corrent del terme". L’Estat: Definició en funció del mitjà que li és propi: la violència legitima. Uns que dominen a uns altres, una relació basada en la violència legítima, per a que l’Estat existeixi “els dominants” han d’obeir l’autoritat que els poders constituïts li reclamen com a pròpia. L’Estat; definible sociològicament per referència a un “mitjà” específic que ell, com tot associació política, posseeix: la violència física. En canvi, la violència no és mitjà normal però sí que li és específic. Finalment, l’autoritat: Poder degudament legitimat en el curs de complexos processos de dominació. L’Estat modern: “L'Estat modern és una associació de dominació amb caràcter institucional que ha tractat, amb èxit, de monopolitzar dins d'un territori la violència física legítima com medi de dominació, i que, amb aquest fi ha reunit tots els medis materials en mans del seu

Universitat Autònoma de Barcelona 8 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals dirigent i que ha expropiat a tots els seus funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi substituint-los amb les seves pròpies jerarquies supremes ". Com s’aconsegueix mantenir la seva dominació? Tota dominació exigeix una continuïtat administrativa i que la conducta humana estigui orientada a l’obediència dels caps que pretenen ser porta...