03510 Sol Ex 2021-1 examen final PDF

Preview

Summary

03 – SISTEMA CONSTITUCIONAL ESPANYOLSemestre setembre 2021 – gener 2022Criteris de solucions dels exàmensEXAMEN DIA 9/1/PART TEÒRICAI. Indica si les següents afirmacions són certes o falses, i justifica per què en un màxim de 10 línies per a cada pregunta.1. El model nord-americà de justícia constit...

Description

03.510 – SISTEMA CONSTITUCIONAL ESPANYOL Semestre setembre 2021 – gener 2022 Criteris de solucions dels exàmens

EXAMEN DIA 9/1/2022 PART TEÒRICA I. Indica si les següents afirmacions són certes o falses, i justifica per què en un màxim de 10 línies per a cada pregunta. 1. El model nord-americà de justícia constitucional és de caràcter descentralitzat i de naturalesa política Fals. El model nord-americà de justícia constitucional és de caràcter descentralitzat, en efecte, ja que tots els jutges controlen la constitucionalitat de la llei, sense que hi hagi un tribunal constitucional que tingui el monopoli de la declaració d’inconstitucionalitat de la llei. Però no és de naturalesa política. El model nord-americà és de naturalesa jurisdiccional, és a dir, és el poder judicial (ordinari en aquest cas, sense tribunal constitucional) el que exerceix la justícia constitucional. 2. Un cop aprovat i publicat un decret llei, aquest no entra en vigor fins que no es pronuncia, en 1 mes, el Congrés dels Diputats Fals. Els decrets lleis, un cop aprovats pel Govern i publicats en el BOE, tenen efectes immediats. En el termini com a màxim d’1 mes, s’ha de procedir al debat de convalidació en el Congrés dels Diputats, que podrà decidir convalidar-lo (i per tant, es manté vigent el decret llei desplegant efectes jurídics) o no convalidar-lo (per tant, quedaria derogat i cessarien els seus efectes jurídics). 3. Els tractats internacional formen part de l’ordenament jurídic espanyol des de la seva ratificació per l’Estat espanyol Fals. L’ordenament jurídic espanyol té un sistema d’incorporació del dret internacional a l’ordre intern que s’anomena semi-automàtic. Això vol dir que el tractat internacional forma part de l’ordenament jurídic intern un cop és publicat en el BOE (article 96.1 CE). No forma part de l’ordenament quan es ratifica, però tampoc cal una norma interna que l’incorpori, la publicació en el BOE és suficient. 4. Els Estatuts d’Autonomia són lleis de rang constitucional que solament poden ser reformades segons els procediments de reforma constitucional previstos en els articles 167 i 168 de la Constitució espanyola Fals. Els Estatuts d’Autonomia són normes de rang infraconstitucional, més concretament, són lleis orgàniques. Són, certament, lleis orgàniques sui generis, però en tot cas estan subordinades a les normes constitucionals i, per tant, no tenen el mateix rang. En aquest sentit, podran ser reformades a través dels procediments de reforma estatutària previstos en ells mateixos (normalment es requereixen majories qualificades i referèndums, en funció de cada Estatut). Però no estan subjectes als procediments de reforma constitucional previstos als articles 167 i 168 CE.

1

SISTEMA CONSTITUCIONAL ESPANYOL Criteris de solucions dels exàmens

II. Raonar les respostes a les següents preguntes relatives a diferents conceptes del temari (no són preguntes curtes, sinó de raonament), en un màxim de 30 línies. 1. La forma de l'Estat depèn de el tipus de relacions que manté l'aparell de Govern amb els ciutadans. De què tres variables depenen aquestes relacions i a quin tipus d'Estat donen lloc cadascuna de les seves possibilitats? Les relacions entre els ciutadans, entesos com a comunitat política, i l'aparell de govern, és a dir, els poders públics, també anomenats òrgans constitucionals de l'Estat, es relacionen a través de tres variables: La submissió, o no, dels poders de l'Estat a el Dret: Si l'Estat està limitat per un Dret que imposa l'obligació de respectar un conjunt de drets i llibertats, estem davant d'un Estat de Dret. En cas contrari, si aquesta limitació no existeix, estem davant d'un Estat Totalitari o Autoritari. La participació, o no, dels ciutadans en l'exercici de poder públic estatal: Estarem davant un estat autocràtic si no hi ha eleccions democràtiques: no hi ha cap tipus d'eleccions o les que hi ha, no es realitzen mitjançant sufragi universal o s'elimina prèviament el pluralisme polític. La intervenció o no de l'Estat en la vida socioeconòmica: d'una banda, tindrem els estats abstencionistes de del S.XIX, que tenien l'origen de la seva motivació en l'objectiu de limitar el poder del rei i la noblesa. I d'altra, els estats intervencionistes actuals, anomenats Estats socials, quan l'objectiu de l'Estat en les seves intervencions sigui garantir unes condicions de vida suficients per a tots els ciutadans, o una major igualtat entre ells. El grau d'aquest caràcter social, no només varia d'un Estat a un altre, si no dins d'ell mateix, depenent de les majories polítiques de cada moment.

2. Quina és la majoria que es necessita per a la reforma i aprovació dels reglaments de les cambres? Per què creus que es dota d'autonomia normativa a les càmeres i que límits ha de tenir? La constitució exigeix als reglaments un determinat consens més exigent per a l'aprovació i reforma dels reglaments parlamentaris, i es requereix la majoria absoluta sobre la totalitat de el text en votació final (Art. 72.1 CE). Històricament les Cambres parlamentàries han anat aconseguint el seu estatut en la vida política dels països mitjançant l'enfrontament i l'antagonisme amb altres poders segles després, per exemple, el maltractament patit a mans dels monarques absoluts. Per això, quan els Parlaments aconsegueixen imposar la seva primacia en els sistemes liberals, es protegeixen de les ingerències indegudes mitjançant la defensa de la seva autonomia, dotant a l'Assemblea Legislativa de decisió pròpia (ATC 52/1994). Semestre setembre – gener 2021

2

SISTEMA CONSTITUCIONAL ESPANYOL Criteris de solucions dels exàmens

A més, és una autonomia de cada Cambra, (art. 72 CE) donant capacitat de decidir cadascuna per si mateixa la seva autoregulació (autonomia normativa), el seu finançament (autonomia financera), i els seus òrgans rectors -Presidència i taula- i el seu suport administratiu (autonomia funcional), en darrer extrem, el seu règim interior. Si les Cambres no poguessin decidir per si mateixes en aquests àmbits, la seva posició política i constitucional quedaria seriosament minvada i, per tant, estarien exposades a ingerències indegudes d'altres poders, legals o merament fàctics. Aquesta autonomia s'ha d'entendre en el marc de l'art. 9.1 CE que situa tots els poders -també el legislatiu- sotmesos a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic. L'autonomia parlamentària, segons el Tribunal Suprem en SSTS de 10 de novembre de 2006 i 8 d'abril de 2008, no pot desviar del seu veritable contingut material (garantir la independència de Parlament), el qual no permet dissenyar un mapa d'impunitat que sostregui a les Cambres de el compliment de la llei, o que permeti obviar les decisions del Poder Judicial, les resolucions fermes són d'obligat compliment (118 CE i 18 LOPJ).

1. CAS PRÀCTIC Una part de les forces polítiques amb representació parlamentària, a causa dels esdeveniments que s'han produït recentment, vol eliminar la inviolabilitat del monarca reconeguda a l'article 56.3 de la Constitució. 1. Relaciona, en el marc de la nostra monarquia parlamentària, els conceptes d'inviolabilitat i d'irresponsabilitat política del monarca. Porta a col·lació la ratificació per connectar els dos conceptes. La Constitució espanyola del 1978 opta per una forma de govern que és la monarquia parlamentària. El cap de l'Estat és el monarca, però es tracta d'un cap d'Estat simbòlic sense poder real. Aquesta manca de poder real comporta que qui prengui les decisions de rellevància política siguin les institucions amb legitimitat democràtica, és a dir, els poders legislatiu i executiu. El monarca estarà revestit de funcions simbòliques i només les exercirà si té la ratificació, és a dir, el consentiment exprés o tàcit de les institucions amb legitimitat democràtica. La ratificació, per tant, permet al monarca exercir les funcions que li atribueix la Constitució. El caràcter simbòlic de les seues funcions, conjuntament amb l'assumpció per part de les institucions democràtiques de la responsabilitat política de les seues decisions, comporta que la Constitució consideri irresponsable políticament el monarca. La inviolabilitat, és a dir, la no-atribució ni exigència de responsabilitats civils i penals al monarca, va lligada també a aquest simbolisme i irresponsabilitat del monarca. Ara bé, en els temps actuals s'ha discutit sobre l'abast de la inviolabilitat i si aquesta afecta les actuacions del monarca com a cap d'Estat o totes les seves actuacions, incloses les efectuades a títol personal. 2. Quin és el procediment de reforma constitucional que caldria iniciar? Descriu el procediment que cal seguir. La inviolabilitat del monarca es preveu a l'article 56.3 de la Constitució. Es tracta d'una de les matèries, previstes al Títol II de la Corona, que s'inclouen a l'àmbit del procediment previst a l'article Semestre setembre – gener 2021

3

SISTEMA CONSTITUCIONAL ESPANYOL Criteris de solucions dels exàmens

168 CE. Per tant, caldrà demanar la majoria de dues terceres parts del Congrés i del Senat, dissoldre les cambres i anar a eleccions, tornar a demanar la majoria de dues terceres parts del Congrés i del Senat i, finalment, sotmetre el projecte de reforma constitucional a referèndum de la ciutadania, el resultat del qual és de caràcter vinculant. El procediment de l'article 168 CE és el més exigent de tots dos, ja que cal una majoria més qualificada que la que preveu l'article 167 CE, s'han de dissoldre les cambres i, a més, el referèndum s'ha de celebrar de manera obligatòria. 3. Argumenta i valora la rigidesa de la Constitució espanyola de 1978. A aquest efecte, valora els procediments de reforma de la Constitució espanyola, els límits a la reforma i les vegades que s'ha reformat. La Constitució espanyola presenta un grau elevat de rigidesa constitucional. Si es vol defensar aquesta tesi, es pot argumentar la complexitat del procediment de reforma previst a l'article 168 CE i, sobretot, que només s'hagi reformat dues vegades, també la possibilitat doctrinal que defensa que la Constitució inclou límits implícits a la reforma. Tot i això, es pot argumentar el contrari: la Constitució espanyola no presenta un elevat grau de rigidesa. Si es vol defensar aquesta tesi, es pot argumentar la menor complexitat del procediment de reforma de l'article 167 CE, la pràctica inexistència de límits expressos a la reforma constitucional (només límits temporals, especialment, per tant, la inexistència de clàusules d'intangibilitat), incloent la possibilitat de reforma el 168 CE mitjançant el procediment del 167 CE. S'han d'argumentar qualsevol de les dues posicions.

Semestre setembre – gener 2021

4

SISTEMA CONSTITUCIONAL ESPANYOL Criteris de solucions dels exàmens

EXAMEN DIA 15/1/2022 PART TEÒRICA I. Indica si les següents afirmacions són certes o falses, i justifica per què en un màxim de 10 línies per a cada pregunta. 1. En l’àmbit de la Unió Europea, les normes generals que emanen del Consell i de la Comissió i que obliguen els Estats a la consecució del resultat o la finalitat que preveuen i deixen en mans de cada Estat l’elecció dels mitjans per aconseguir-la es denominen decisions Fals. La decisió és una font del dret de la Unió Europea de caràcter obligatori i adreçada a un Estat Membre (o un grup) concret. En canvi, la norma amb caràcter general que obliga en quan al resultat però no en els mitjans per assolir-lo és la directiva. 2. La modificació del sistema constitucional de línia successòria al tro requereix una reforma constitucional per la via de l’article 167 CE Fals. L’article 168 CE preveu un procediment de reforma constitucional per a una reforma total de la Constitució, així com per una reforma parcial que afecti a determinades matèries, entre elles el Títol II, la Corona. Per tant, l’article 167 CE, que és menys rígid no és l’adequat per a reformar la línia successòria al tro, caldria el procediment més rígid previst a l’article 168 CE (proposta de reforma aprovada per 2/3 parts de cada cambra, dissolució de les mateixes, aprovació de nou per majoria de 2/3 parts de cada cambra i finalment referèndum de la ciutadania amb caràcter vinculant). 3. El Tribunal Constitucional espanyol té el monopoli de control de constitucionalitat de totes les normes de l’ordenament jurídic Fals. El Tribunal Constitucional espanyol només té el monopoli de control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei (llei ordinària, llei orgànica, decrets lleis, decret legislatiu i tractats internacionals). Per tant, les normes infralegals (normes reglamentàries) i el seu control de constitucionalitat pertanyen al poder judicial ordinari. Tot i així hi ha alguna excepció, per exemple alguns reglaments per motius competencials poden ser examinats pel Tribunal Constitucional. Així mateix, el decret legislatiu també pot ser analitzat per la justícia ordinària. Menció apart, per discutit, estan les normes del Dret de la Unió, el seu control de constitucionalitat no és possible pel principi de primacia del Dret de la Unió, però es discuteix per alguns tribunals que el control últim de les normes del Dret de la Unió pertany als tribunals nacionals. 4. El nostre sistema parlamentari es regeix pel mandat imperatiu Fals. La Constitució espanyola prohibeix de manera expressa el mandat imperatiu (article 67.2 CE). Això vol dir que els representants en el nostre sistema parlamentari no estan subjectes a ordres o a la disciplina de partit. Ara bé, si bé aquest és el principi que regeix, a la pràctica els representants acostumen a seguir les directrius dels respectius partits polítics en les votacions a la cambra. Però tot i així tenen llibertat per seguir el seu propi criteri i apartar-se de la disciplina implantada de facto pels partits.

Semestre setembre – gener 2021

5

SISTEMA CONSTITUCIONAL ESPANYOL Criteris de solucions dels exàmens

II. Raonar les respostes a les següents preguntes relatives a diferents conceptes del temari (no són preguntes curtes, sinó de raonament), en un màxim de 30 línies per a cada pregunta. 1. Assenyala les diferències entre l'Estat unitari i l'Estat federal. L'Estat unitari és aquell tipus d'Estat dotat d'un únic centre de poder polític. D'aquesta manera, hi ha una única instància amb capacitat de direcció política, un únic centre de poder legislatiu i unes úniques institucions polítiques (un únic Parlament, un únic Govern i Administració i un únic poder judicial). Des del punt de vista de l'Administració pública, hi ha una relació de subordinació jeràrquica executant uniformement a tot el territori les decisions dels òrgans superiors; i des del punt de vista de l'ordenament jurídic, també és únic amb eficàcia en tot el territori i per a tots els ciutadans. En definitiva, està un basat en tres principis: unitat (hi ha un únic Estat), uniformitat (la mateixa llei per tot el territori) i centralització (la direcció política i la decisió administrativa s'exerceixen des del centre i es concentren a la capital de l' estat) Pel que fa a l'Estat federal, aquest sorgeix històricament als Estats Units fruit d'un pacte entre diversos Estats preexistents que decideixen integrar-se en un nou Estat (l'Estat federal). Així doncs, l'origen de l'Estat federal és un pacte entre territoris sobirans que decideixen crear un nou Estat. Per tant, es tracta d'un model d'Estat on hi ha una pluralitat de centres de poder polític fonamentat en dues instàncies. La instància central (la Federació) amb uns òrgans propis (Parlament, Govern, tribunals) els quals exerceixen les seves funcions sobre tot el territori de l'Estat federal. Juntament amb aquesta instància, hi ha la instància territorial de cada Estat membre, amb Constitucions pròpies, organitzacions polítiques pròpies i uns poders polítics propis. D'aquesta manera, el repartiment de poder es fa a partir de la Constitució que distribueix les competències entre l'Estat federal i els estats membres i atribuint uns àmbits de poder legislatiu, executiu i judicial. A més, els Estats membres disposen d'un poder de participació en la voluntat de l'Estat federal prenent part en les decisions adoptades pels òrgans que exerceixen el poder en tot el territori. En definitiva, és un Estat basat en tres principis: pluralitat de centres de poder, diversitat de normes i orientacions polítiques i descentralització (o no centralització) de la capacitat de decisió.

2. Quina és la forma de govern a Espanya? Segons l'art.1.3 de la Constitució Espanyola, Quins són els dos elements que defineixen la nostra forma de govern? Explica'ls breument. Com es va recollir en el debat constituent, la monarquia parlamentària és la forma política que concilia la Prefectura d'Estat monàrquica amb la configuració democràtica de l'Estat contemporani. Podríem aplicar el vell aforisme britànic, "el rei regna, però no governa", que en la nostra Constitució es tradueix en que el Rei és el Cap de l'Estat (art. 56 CE), però els seus actes "seran ratificats pel president de Govern i, si escau, pels ministres competents ", els quals seran els responsables d'aquests actes (art. 64 CE). A més, segons l'art. 1.3, el Govern "ha de tenir la confiança al Congrés dels Diputats i davant ell respon solidàriament" (arts. 99, 108, 112 i 113 CE), i li correspon dirigir la política interior i exterior de l'Estat (art. 97 CE) . Per tant, els seus dos elements definitoris seran: - El Govern deriva de el Parlament i ha de tenir en tot moment la seva confiança, la qual es manifesta en el seu inici amb el vot d'investidura de Congrés a President de Govern. Un cop Semestre setembre – gener 2021

6

SISTEMA CONSTITUCIONAL ESPANYOL Criteris de solucions dels exàmens

investit, el president és el dipositari de la confiança de Congrés i és qui tria a la resta dels membres de Govern, que actuarà amb el suport de la majoria parlamentària per a l'aprovació de la seva actuació política com la tramitació de lleis i en particular dels pressupostos generals de l'Estat. Per al cas que no s'aconseguís la investidura de cap candidat en el termini de dos mesos des de la primera votació, es produiria la dissolució de les dues Cambres, no només de Congrés, i es convocarien noves eleccions. - El Govern és políticament responsable de les seves actuacions davant el Congrés dels Diputats (art. 108 CE). Si trenca la confiança en el Govern de la majoria parlamentària, aquesta podrà cessar a Govern mitjançant una moció de censura aprovada per majoria absoluta, o bé rebutjant una qüestió de confiança (per a l'aprovació es requereix majoria simple). La qüestió de confiança és un instrument per a l'exigència directa de responsabilitat política que es deu a la iniciativa de el mateix Govern. De fet, és la seva diferent origen el que la diferència essencialment de la moció de censura: aquesta és una iniciativa parlamentària i aquella ho és governamental, a part de la diferent majoria per a la seva aprovació que afavoreix la continuïtat de Govern, per preservar l'estabilitat política .

2. CAS PRÀCTIC El 14 de març de 2020 es va publicar en el BOE el Reial Decret 436/2020, de 14 de març, pel qual es va declarar l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19. Durant la vigència de l’estat d’alarma, un grup parlamentari presenta una iniciativa per a reformar la Constitució. 1. Recull la nostra Constitució algun tipus de limitació per a la seva reforma en aquest cas? Quines són les característiques d’aquesta limitació? En quant als límits, l’única manifestació de la Constitució en aquest respecte és la que estableix l’article 169 que determina “no podrà iniciar-se la reforma constitucional en temps de guerra o de vigència d’alguns dels estats previstos a l’article 116”. Proscriu tota alteració del text, independentment dels articles afectats, però és una limitació temporal ja que únicament entre en joc quan concorri el pressupòsit habilitant, això és, el temps de guerra o la declaració de l’estat d’alarma, excepció o setge. La constatació de l’existència dels estats d’alarma, excepció i setge vindrà determinada per l’aplicació de l’article 116 CE, així com la Llei Orgànica 4/1981, d’1 de juny, dels estats d’alarma, excepció i setge. M...