06 Mercat de Factors de Producció PDF

Preview

Summary

Apunts Lourdes Viladomiu
Primer tema del segon examen: Tema 06...

Description

Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica

6. Mercat de factors de producció Per a que el mercat funcioni, els consumidors han de tenir ingressos, que obtenen a partir de vendre o llogar els factors productius al mercat de factors, on allà, els productors, obtenen els béns de capital que necessiten. L’oferta i la demanda de factors formen en el mercat de factors el preu de cadascun d’ells. Aquests mercats, com els de béns, també poden ser de diversos tipus (de competència perfecta, monopolis)

1. Rendes La renda representa el preu d’un factor de producció en un període determinat de temps. El salari és la renda del treball, el lloguer de la terra i els interessos del capital. • •

Els interessos de la renda de capital o pagament pel lloguer del capital es reben en concepte de préstec. No es refereix al preu del factor o del recurs, sinó que deriva del seu ús

És el preu per utilitzar aquest factor. A canvi d’utilitzar-lo es paga, però no es compra.

2. Singularitats mercat 1. Interdependència en l’ús dels diferents factors: en la producció d’un factor intervenen varis d’ells i el que passa en un està relacionat amb els altres: si un factor s’encareix, l’empresa el substituirà per un altre 2. Compensació per l’ús dels factors en funció de circumstàncies no monetàries: hi ha salaris diferents segons condicions que no són monetàries; per exemple cobrarà més un conductor de risc que un taxista; o un futbolista famós més que un altre... 3. Influència de factors aliens del mercat: mercat laboral, mercat de la terra, mercat financer. S’intercanvien doncs recursos fonamentals per la vida humana, com els naturals. Això provoca que els mercats de factors siguin molt especials perquè el seu funcionament té una gran influència en la marxa general de la societat. Per això la presència de

Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica l’Estat ha estat molt intensa, per a que els funcionaments no facin malbé l’interès general; de tal manera que l’oferta i la demanda no sempre actuen amb completa llibertat. En el mercat de treball per exemple les regulacions són lleis com el salari mínim. 4. Rigidesa a curt termini de l’oferta de factors: té una oferta molt rígida a curt termini perquè no és fàcil obtenir més quantitat de recursos de forma immediata. La conseqüència és que els augments en la quantitat demandada d’aquest factor que es produeixin a curta durada es traduiran en pujada de preus. 5. La demanda de factors és demanda derivada: hi ha una demanda d’una altra cosa que es la que et motiva a demandar el factor. La quantitat que una empresa demandi d’un factor dependrà de la demanda que espera obtenir. à Són mercats molt imperfectes, no segueixen la llei de competència perfecta i a més a més estan molt intervinguts per l’estat.

3. El capital i la seva retribució Per a produir béns i serveis finals necessitem disposar d’altres béns o serveis intermedis que diem capital (bens prèviament produïts que s’utilitzen per produir altres béns). Inversió: quan les empreses utilitzen aquest capital adquirit per a produir altres béns fan inversió. Per a que es pugui realitzar inversió en béns de capital ha d’haver empreses especialitzades en produir-les. I per a poder a poder fer inversió, també és necessari que s’hagin generat uns recursos previs sobrants que prevenen de l’estalvi de les famílies (capital financer que es convertirà en capital per produir). Per això diferenciarem entre el capital físic (béns utilitzats per produir altres béns) i capital financer (recursos necessaris per produir i adquirir el capital físic). Així doncs l’estalvi passa pel sistema financer i es converteix en capital financer. Quan les empreses utilitzen el capital físic per a produir béns finals, reben una retribució (benefici). I quan els estalviadors ofereixen els seus recursos financers als inversors, reben la retribució que és el tipus d’interès. *Contingut no inclòs en el PWP:

3.1 La demanda de capital Les empreses realitzen demanda de capital financer en els mercats de capital en funció de la quantitat de capital físic que vagin a produir (la inversió que

Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica vagin a realitzar). Com les empreses volen el màxim benefici d’aquesta inversió, compararan l’ingrés que obtindrà de la utilització d’aquest capital amb el cost que li suposi disposar d’ell. o Ingrés: benefici que obté venent els béns finals produïts amb els béns de capital adquirits o Cost: preu que hagi de pagar pel capital físic i tipus d’interès La dificultat d’aquesta comparació és que el cost és present, mentre que l’ingrés l’obtindrà en el futur. Per això l’empresa ha de convertir en valor present el valor futur de la inversió, mitjançant l’operació “descompte”.

3.1.2 La taxa de rendiment de capital És la comparació entre l’ingrés i els costos de la inversió (ingressos menys costos) anual del capital invertit. Per exemple, si comencem un negoci i fem una inversió de 1250€ i en el primer any d’activitat es preveu tenir uns ingressos de 250 i uns costos de 125, l’ingrés serà 125 i per tant la taxa de rendiment seria del 10 per 100 (125 és el 10 per cent de 1250). Per tant la demanda de capital depèn d’aquesta taxa de rendiment, però per saber quina taxa de rendiment ha d’obtenir l’empresa compara aquesta taxa que espera obtenir amb el tipus d’interès imperant en l’economia. Per exemple, si en el moment de fer càlculs el tipus d’interès fos del 15 per 100 i la taxa de rendiment un 10 per cent, no ens interessaria fer la inversió ja que simplement dipositant els diners a un banc rebríem un 15 per 100. Inversió: taxa de rendiment = / > tipus d’interès. Si el tipus d’interès de l’economia fos més elevat que la taxa de rendiment mitjà de l’economia, cap empresa demandaria capital i per tant el tipus d’interès baixaria i al contrari. Per tant la lògica seria que el tipus d’interès de l’economia fos igual a la taxa de rendiment de la inversió.

3.2 L’oferta de capital Persones que estalvien per obtenir compensació (tipus d’interès). 3 circumstàncies participen en la quantitat de capital que s’oferta: 1. Ingrés total famílies: com més, més estalviaran 2. Ingrés futur esperat: si en un futur el ingrés és menor, estalviaran més en el present 3. Tipus d’interès

3.3 La determinació del tipus d’interès En el mercat es podrà determinar una quantitat de demanda i oferta d’equilibri per a un determinat tipus d’interès. El tipus d’interès que es fixi és la clau.

Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica D’ell depèn la demanda d’inversió i també la quantitat de recursos que estiguin disposats a oferir els estalviadors. Però és problemàtic perquè el que els hi convé a uns no els hi convé a altres; així doncs una de les claus per l’equilibri econòmic és tractar que hi hagi un nivell de tipus d’interès que iguali la demanda d’inversió de l’economia amb l’oferta d’estalvi. La inestabilitat en els mercats de capitals La demanda i l’oferta de capital solen anar augmentant i disminuint però ho fan d’una forma desigual, i per això els tipus d’interès tenen daltabaixos = inestabilitat. A més a més hi ha decisions difícils amb incertesa, que depenen de qüestions subjectives i percepcions personals, que fan que un inversor decideixi o no invertir segons el que consideri que passarà. Per això els economistes i els inversos professionals estan alerta amb el que passa als mercats de capital.

4. Mercat de la terra En aquest mercat sempre ens trobem amb el problema de l’oferta limitada de recursos: d’aquí apareix la idea de l’economia del cosmonauta, de Kenneth Boulding, que diu que la terra és com una nau espacial que no té reserves il·limitades de res i els seus conductors (éssers humans) hem d’aprendre a administrar els recursos per a no posar en perill l’espècie.

4.1 Tipus de recursos Recursos apropiables: poden ser venuts i comprats: aigua, fusta. Els mercats fixen el preu Recursos no apropiables: bancs de peixos, l’atmosfera. Els mercats no serveixen per a fixar el preu i per tant hi ha que recórrer a altres sistemes Recursos renovables: necessiten temps per reproduir-se i mantenir la seva dotació en una determinada quantitat. Si es fa una explotació poden esgotarse. Per a que l’explotació que fem respecti les lleis de la natura i no esgoti la dotació, cal que l’utilitzem buscant el seu rendiment sostenible, que és la quantitat que es pot utilitzar sense que es vagi reduint la seva dotació; per això calen normes dels governs que prohibeixen superar el llindar de la sostenibilitat. Recursos no renovables: existeixen en una quantitat determinada que no podem recuperar sota cap circumstància més que esperar milions d’anys. Les alternatives per mantenir-los: • Substituir utilització per altres recursos renovables. • Que es desenvolupin innovacions per a substituir els recursos que s’esgoten • Disminuir consum d’aquests productes que utilitzen aquests recursos

Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica

4.2 Demanda La demanda de recursos naturals és derivada i depèn del preu del factor i la seva productivitat. La seva elasticitat dependrà de: • Si la participació en el cost total del producte és gran o petit: serà més sensible o més rígida • Productivitat: si la productivitat és molt alta la demanda serà major i viceversa.

4.3 La renda de la terra Preu d’equilibri al mercat d’una quantitat ofertada de recursos. El fet que la renda que hi ha que pagar per un determinat recurs natural sigui molt elevada, no augmenta la quantitat ofertada, ja que aquesta és fixa (no se n’exploten més perquè no surt rendible). Quan les explotacions més barates es vagin esgotant, s’explotaran de mes cares: un preu elevat d’un recurs fixe pot fer que entrin en el mercat altres recursos que abans no eren rendibles. Per tant, els preus dels recursos naturals incentiven o desincentiven el seu ús: un preu més elevat farà caure la seva demanda i al inrevés. Per això els governs afegeixen impostos per als recursos escassos, així desincentiven el seu ús.

4.4 Característiques És un mercat de rendiments decreixents1 i imperfecte. En aquest, primer s’utilitza la terra més bona, però després només es pot disposar de terra de menys qualitat. Incorpora la idea de Malthus sobre el pessimisme demogràfic (la gent creix geomètricament i els recursos ho fan aritmèticament) i per tant acaba succeint una crisi ecològica perquè no hi ha prou recursos. La seva idea era de rendiments decreixents: la població creixia molt més ràpid que els recursos i al final es col·lapsava el sistema.

5. Mercat de treball Els treballadors obtenen els ingressos venent el seu treball i les empreses en poden disposar si el compren als mercats de treball. Les relacions entre la 1

La ley de rendimientos decrecientes de los procesos productivos afirma que la adición de un nuevo factor de producción, manteniendo todos los demás constante (ceteris paribus), hará que el rendimiento que añade ese nuevo factor sea menor que el que añadió el anterior. Esta sigue las mismas premisas que las leyes cobre costo marginal creciente e ingreso marginal decreciente. Por ejemplo, el uso de fertilizantes aumenta la producción de cultivos en las fincas y en los jardines, pero en algún momento, la adición de más fertilizantes mejora el rendimiento en menor medida por unidad de fertilizante, y cantidades excesivas de fertilizantes pueden incluso reducir el rendimiento.

Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica oferta i la demanda sorgeix el salari i funcionen amb la mateixa regla: si les empreses tenen molta necessitat de treball i no hi ha demanda suficient, provocarà una pujada en el salari i al inrevés. Tot i així, hi ha moltes circumstàncies que impedeixen que el funcionament dels mercats laborals sigui tan automàtic.

5.1 Oferta del treball És la quantitat d’hores de treball que els treballadors estan disposats a oferir als diferents salaris existents en un moment donat. Aquests fet, doncs, depèn del nivell de salaris però també de les característiques de la població; algunes persones no treballen perquè són massa joves, altres perquè no els hi interessa el salari i altres perquè no troben qui les contracti tot i que estan disposades a treballar. • Nivell de Salaris • Característiques de la població: la dispersió d’edats (gent molt gran – gent molt jove; que les dones treballin o no, per qüestions culturals Polítiques actives d’ocupació i d’ocupabilitat Per a que hi hagi el màxim possible de contractacions cal que l’oferta del treball sigui el més ajustada possible als perfils professionals i les demandes que realitzen les empreses. Per això s’han enfortit les polítiques d’ocupació actives, que busquen facilitar la col·locació dels treballadors fomentat l’ocupabilitat, és a dir, la seva millor adequació a la demanda de treball existent. No és fàcil, perquè a vegades es necessita una formació costosa i continuada i una disposició dels treballadors que no es plasma en el salari. Altres perquè les empreses confonen capacitat d’adaptació amb sotmetiment. Això explica que tot i quan l’economia està funcionant en ple rendiment, hi ha una desocupació estructural difícil d’evitar i de natura diferent del que produeixen les crisis econòmiques

5.2 La demanda del treball És la quantitat d’hores de treball que desitgen contractar les empreses als diferents salaris existents per utilitzar-les en la producció de béns i serveis. Aquests costos laborals (salaris) són una part molt important dels costos totals, per tant l’empresa va amb molta cura a l’hora del volum de treball a contractar. La demanda de treball depèn de la quantitat de llocs de treball que generem per absorbir aquesta mà d’obra. Depèn de quatre factors: 1. Nivell de salaris que hagi de pagar: com més elevat sigui, més treball procurarà estalviar i viceversa, si és més baix, contractarà més treball.

Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica 2. Preu d’altres factors substituïbles: si els altres són més cars (per exemple una màquina que substitueix el treball de les persones) els substituirà per treball i viceversa. 3. Dels beneficis que pugui obtenir l’empresa utilitzant el treball 4. Productivitat treball: del volum de producte que sigui capaç d’obtenir el treballador per unitat de temps. Si els treballadors són molt productius, l’empresa demandarà més treball i viceversa. A més a més la productivitat depèn de la qualitat del treball, de la formació i qualificació del treballador, de les condicions de treball i del salari. à Les empreses no només busquen que els salaris siguin els més baixos possibles. És més complex que això. Pot ser que les empreses redueixin costos si baixen salaris, però si baixa la productivitat (relacionada amb el salari) l’empresa també pot perdre. A més a més, el salari també determina que els treballadors puguin comprar béns i serveis, i si aquest es baix, menys béns i serveis es consumiran, i per tant menys ventes i menys beneficis tindran les empreses. Per això, els països econòmicament més avançats són els que tenen els nivells salarials més alts. Quan això succeeix, les empreses són més productives i obtenen més beneficis perquè venen més. Així doncs, la demanda del treball que realitzen les empreses depèn de factors de caràcter microeconòmic (salaris, beneficis) però també macroeconòmics (com funcioni en general l’economia).

5.3 Característiques dels mercats de treball L’oferta i la demanda del treball es troben al mercat de treball, però en veritat el mercat de treball són molts mercats de treball diferents, ja que és molt heterogeni. Tot i així hi ha característiques comuns en tots els mercats laborals: 1. Imperfecte 2. Les parts que actuen (oferta i demanda) estan en condicions molt desiguals. Els treballadors són la part dèbil i estan en condicions més desfavorables que les empreses, ja que les condicions de negociació són molt desiguals. Això ha portat que l’estat reguli molt aquest mercat. 3. Mercat molt regulat, pel que dèiem anteriorment, que hi ha moltes desigualtats. L’Estat estableix per llei moltes condicions perquè el que allà es compra i es ven, té una relació directa amb els éssers humans (drets dels treballadors, condicions de treball, vacances...). No tots els països regulen igual, com més desenvolupat és un país, més avançada i protectora és la seva legislació. Avui en dia molts països renuncien a posar condicions i hi tornen a haver males condicions laborals. 4. Les parts actuen sovint mitjançant els sindicats i les associacions d’empresaris o patronals. Per tant el mercat laboral casi mai és de

Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica competència, sinó que aquestes organitzacions actuen front a front i negocien els salaris en funció del poder del que gaudeixin al moment. 5. La mobilitat del treball és relativament reduïda (cada vegada menys): no és com una mercaderia que va de banda a banda ja que tractem a persones. Tot i així cada vegada és més movible: abans si volies un enginyer havies de mirar el mercat d’enginyers de Barcelona; actualment es consulta per Internet, arribant a tot el món, i per tant convertint-se el mercat local en un mercat mundial.

5.4 Diferencies salarials • •

•

•

•

• • •

Oferta i demanda segons professions i cv Reconeixement de la professió: futbolistes; perillositat (centrals nuclears, miners). Hi ha professions que estan més valorades perquè són “úniques” Riquesa de capital humà: formació, experiència, capacitat. Depèn d’aquests factors la diferència entre els treballadors i per tant la seva capacitat Tecnoestructura/poder directius: abans hi havia l’amo de l’empresa, aquest cobrava els beneficis. Després els treballadors i algun cap que cobrava més. Però ara la major part de les empreses no tenen un amo identificable, però qui mana són directius i s’autoestableixen els sous i últimament han arribat a sous altíssims perquè ells s’ho fan Incentius: salari més alt si estudiem més, si ens sacrifiquem més o acceptem salaris incòmodes. Complements salarials (nocturnitat, nº idiomes) Negociacions col·lectives. Convenis SMI (Existència o no de mínim) Discriminació injustificada: per raó de sexe o raça.

5.5 Atur Població potencialment activa • Activa: ocupada i aturada (busca treball) • Inactiva: estudiants, jubilats, lagrantistes, mestresses de casa. Gent que no treballa ni busca feina Taxa d’activitat: P.Activa/p>16a (potencialment activa). Que ha provocat que pugi la taxa d’activitat espanya? Fonamentalment per les dones i pels immigrants i ha disminuït perquè els homes estudien més anys o es jubilen abans Internacionalment a vegades es fa així: P.Activa / p>16a < 65a (és a dir la gent que treballa és entre 16 i 65 anys).

Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica Població ocupada: • Assalariada • Autònom + empreses Taxa d’atur: Actualment espanya es d’un 20 i pico. Ø P.Aturada/P.Activa • Taxa d’atur estimada: Enquesta de Població Activa. Enquesta que es fa a les famílies. A partir d’aquesta estimació s’arriba. Aquesta és la més important • Taxa d’atur registrada: gent que va al servei d’ocupació i es registra com que està a l’atur i busca feina. Tipus d’atur 1. Cíclic o conjuntural: períodes on hi ha més atur. Seguint el cicle econòmic hi ha períodes de mes atur o menys. Atur a curt termini que s’ha de combatre amb polítiques macroeconòmiques 2. Estacional: llocs de turisme, hi ha feina només una part de l’any 3. Friccional: motivat per un canvi de feina o d’un lloc a l’altre. No es pot acabar amb ell, sempre hi ha persones movent-se 4. Estructural: insuficiència d ellocs de treball. Es el mes difícil de vèncer. Desajustos entre les característiques dels treballadors i les dels llocs de treball.

6. La desigualtat en el repartiment de la Renda El que succeeix en els mercats de factors explica les grans diferencies d’ingrés i benestar que pugui haver en les economies, ja que és allà on es generen les rentes, les quals estan mal repartides per tot el món

6.1 Causes de la desigualtat 1. Diferencies salarials: desigualtat d’ingressos 2. Desigual distribució ...