10 - Corelli, Arcangelo Sonata en Do M, Op.1 Nº 7 (primer moviment) PDF

Preview

Summary

10 - Corelli, Arcangelo: Sonata en Do M, Op Nº 7 (primermoviment)Elements MusicalsRitme Moviments 1 i 2: Compàs quaternari simple, Començament tètic i final femení amb ritardando. Tempo Allegro a la part 1 i Grave a la part 2.Moviment 3: Compàs binari compost, Tempo Allegro, Començament tètic i fina...

Description

10 - Corelli, Arcangelo: Sonata en Do M, Op.1 Nº 7 (primer moviment) Elements Musicals Ritme

Moviments 1 i 2: Compàs quaternari simple, Començament tètic i final femení amb ritardando. Tempo Allegro a la part 1 i Grave a la part 2. Moviment 3: Compàs binari compost, Tempo Allegro, Començament tètic i final femení.

Melodia

Melodia a tres veus d’àmbit ampli, disseny ondulat amb passatges en evolució melòdica per graus conjunts amb presència de salts que arriben a ser d’octava. Tractament melòdic diatònic (Do Major). Moviment 1: S’identifica un tema als quatre primers compassos de la primera veu que repeteixen les altres veus. La fórmula rítmica dels primers compassos del tema és un motiu que apareix per tota la secció. Moviment 3: S’identifica un tema als dos primers compassos de la primera veu que repeteixen les altres veus. La fórmula rítmica del primer compàs del tema és un motiu que apareix per tota la secció.

Dinàmica

Contrastant entre els moviments 1 i 3 (mf) i el 2 (mp).

Timbre

Instrumental (2 violins, violoncel i orgue).

Textura

Melodia Acompanyada, contrapunt entre els violins i violoncel amb baix continu a càrrec d’un orgue. Al Moviment 2, hi ha passatges de textura homofònica entre les veus.

Text

NA

Criteri de Classificació Estructura

Peça instrumental per a 2 violins, violoncel i orgue. Consta de tres moviments contrastants en tempo i dinàmica. Cada moviment presenta i desenvolupa un material musical diferent en una mateixa tonalitat en textura principalment de melodia acompanyada amb contrapunt i passatges homofònics en els instruments melòdics.

Forma

La forma de la peça sencera és Sonata a trio (Anomenada així per l’ús de tres instruments. És una de les grans formes complexes instrumentals del Barroc. Consta de varis moviments i és precursora de la Sonata clàssica). Els moviments 1 i 3 tenen forma de Fuga on s’aprecia un Subjecte principal que imiten les veus i episodis de contrapunt amb contra subjectes o parts del tema principal.

Gènere

Música Instrumental, Profana, Culta

Període Artístic

Barroc

Títol, Autor, Any

Primer Moviment de la Sonata a Trio en Do major, Op 1, Nº7, Arcangelo Corelli (1653 - 1713), publicada el 1681.

La Sonata a Trio en Do major del compositor italià Arcangelo Corelli és la número 7 d’un total de 12 que conformen el seu Opus número 1 publicat l’any 1681. Entre la música instrumental de Corelli es comptabilitzen 6 Opus amb 12 sonates cada un que constitueixen composicions de gènere Instrumental, profà i culte, corresponents al període musical del Barroc. La paraula sonata data de finals del Renaixement. Servia per a referir-se a la música instrumental sense especificar una forma d'organització concreta en contraposició a la música cantada o cantata. Al Renaixement, sota la nomenclatura de sonata trobem peces per un, dos o tres instruments però també per a grups més grans. Eren peces amb varis moviments que contrasten en tempo i caràcter. Al barroc, la finalitat de les sonates d’acompanyar un acte religiós o secular, produeix la nomenclatura de sonata da chiesa (església) o sonata da camera. A l'època de Corelli les diferències entre una i altra tendeixen a desaparèixer. La denominació Sonata a Trio respon al fet de contenir tres instruments melòdics. La particularitat de les sonates a trio de Corelli és que la seva forma i el tractament del material melòdic es considera el preàmbul de la Sonata Clàssica que serà la que perdurarà en el temps i amb la que es relaciona més estretament el terme sonata. El tractament melòdic del primer moviment de la sonata de Corelli és diatònic (en C) i la textura és polifònica en forma de melodia acompanyada. El timbre instrumental està repartit entre el violí, la viola i el violoncel, que interpreten la melodia i l’orgue, a càrrec del baix continu. Les melodies són d’àmbit ampli, amb un disseny melòdic ondulat i llargs passatges en evolució melòdica per graus conjunts, tot i que també s’observen salts. Melòdicament cal destacar la presència d’una frase musical principal. El moviment està en forma de Fuga i aquesta frase actua com a Subjecte que repeteixen les diferents veus en alternança creant contrapunt. Parts d’aquesta frase se senten en els episodis de la fuga. Com és comú a la forma sonata, el tempo del primer moviment és ràpid (Alegro). Aquesta velocitat contrasta amb la del segon moviment que és lenta (Grave). Al tercer moviment es recupera de nou la velocitat inicial. També trobem el contrast característic de la música barroca en el tipus de compàs dels moviments essent quaternari simple el dels dos primers i binari compost el del tercer....