7. Cestodosis intestinals PDF

Preview

Summary

Download 7. Cestodosis intestinals PDF

Description

Troba més apunts com aquest a la web unybook.com, en el nom d’usuari sruizboy

-

-

Ritchie (bifàsica) on els ous queden a baix de tot del tub Faust (flotació) on es resuspenen les femtes en un reactiu SO4Zn, es centrifuga i els ous floten (queden a la superfície del tub). Si es tarda molt en mirar, els ous s’acabaran recobrint de SO4Zn i deixaran de flotar. Són ous operculats així que quan l’opercle s’obre, el SO4Zn pot entrar i deixa de flotar. A part són ous molt grans i a vegades no floten. Kato: es fa un frotis gruixut de femta sobre un porta i es cobreix el frotis amb una làmina de paper de cel·lofana que hagi estat submergida 24h en una solució de glicerina – verd de malaquita. Després donem la volta a la preparació i pressionar-la sobre paper absorbent per aplanar el frotis

TRACTAMENT, tant en nes com en adults -Elecció: praziquantel -Alternativa: triclabendazol, niclosamida, albendazol

7.CESTODOSIS INTESTINALS (teniosis, himenolepiosis, difilobotriosi)

161

Troba més apunts

-Són polizoics (perquè tenen el cos segmentat i a cada segment tenen organografia). -Són endoparàsits (paràsits interns). -Cicle INDIRECTE excepte Hymenolepis nana que pot tenir cicles d’autoinfestació -Poden presentar dos o més hostes que poden ser vertebrats o invertebrats. Són paràsits heteroxens excepte Hymenolepis nana -La forma d’infestació és per la ingesta dels hostes on es troba la forma infestant. -En alguns d’ells, l’home tindrà les formes adultes (hoste definitiu) o bé les formes larvàries (hoste intermediari) -Per a la sortida a l’exterior, en la Taenia, es van desprenen anells gràvids i en Hymenolepis es degraden els anells i surten els ous. -No tenen aparell digestiu. -La gran majoria són hermafrodites i de distribució cosmopolita. Morfologia -Mida: variable (alguns molt grans, fins a 15-20 metres i altres molt petites, d’uns pocs mm). -Forma: cucs plants en forma de cinta segmentada (com la forma de la tallarina) i plans. -Compost per diferents regions: ..Escòlex: és la part anterior, per on es fixa el paràsit als hostes generalment, al budell. Per tant, l’escòlex té òrgans de fixació: ganxos, ventoses i botris. - 4 ventoses equatorials musculoses (perquè són òrgans que tenen una musculatura pròpia): en l’ordre cyclophyllidea. - A la part apical de l’escòlex: el rostel, òrgan musculós i hi pot haver ganxos o no: en l’ordre cyclophyllidea. - En l’ordre pseudophyllidea: no hi ha ganxos i en comptes de ventoses ens trobem 2 botris longitudinals, els quals no tenen musculatura pròpia. - Hi ha 4 tipus de ganxos, que donen un valor taxonòmic: forma de punyal o ungla de gat, forma enforcada, forma de martell i forma d’espina de roses. ..Coll: és una petita part no segmentada que es troba a continuació de l’escòlex. Poseen células germinaticas, responsables de la gemación o estrobilización de nuevos anillos en su parte posterior. ..Estròbil: és la part més llarga, i està segmentada. Cadena segmentada formada por un nº variable de anillos, denominados proglotides (cada anillo es un ser por si mismo). En funció de com són els anells podem considerar diferents parts de l’estròbil: 162

Troba més apunts com aquest a la web unybook.com, en el nom d’usuari sruizboy

Anells immadurs: es troben a una part propera de l’escòlex. Són els anells més joves. No hi ha organografia reproductora en ells. - Anells sexuals o madurs: es troben a la part mitja de l’estròbil. Trobem una organografia reproductora funcional. - Anells gràvids: és la part de l’estròbil més allunyada de l’escòlex. Són els anells més vells. L’organografia reproductora s’ha degenerat, els anells estan ja fecundats i tenen l’úter ple d’ous. Hi ha una formació constants d’anells. -

CICLE BIOLÒGIC CESTODES -Paràsits heteroxens (excepció d’Hymenolepis nana, que és heteroxè facultatiu), ja que els ous han de continuar la seva evolució en un hoste intermediari. -Hostes intermediaris vertebrats i invertebrats -Larves paràsites dels teixits -Adults paràsits intestinals MORFOLOGIA DELS CESTODES: formes inmadures.

-Formes diagnòstiques: els ous i la larva hidàtide dels ciclofil·lides (ordre). *Ciclofil·lidis: hymenolepis, dipylidium y tènies. *Pseudofil·lidis: Diphyllobothriidae. -Pseudofil·lídis: Tenen menys d’un hoste intermediari i presenten ous operculats amb una larva ciliada  procercoide  plerocercoide. En els adults, els anells gràvids que contenen, acaben amb el tocostoma a través del qual surten els ous a l’exterior i expulsen la larva ciliada -Ciclofil·lidis: Presenten diferents formes d’anells gràvids i algunes espècies els eliminen directament a l’exterior. Altres com Hymenolepis els anells es trenquen a dins l’intestí i surten els ous que seran la forma de diagnòstic. Aquests ous no són operculats. Per últim, tenim aquells paràsits en l’home en que no hi ha adults i per tan no sortiran ni anells ni ous sinó l’home presentarà les larves. PRINCIPALS CESTODES INTESTINALS DE L’HOME: Distribució geogràfica -Diphyllobothrium latum (“tenia lata” o “tènia ampla dels peixos”): zona de grans llacs de l’hemisferi nord on es consumeix peix cru o puc cuit. 2 HI (crustacis i peixos) i 1 HD (adults i altres mamífers) -T. saginata asiatica en el sud-est asiàtic (no està clar si és subespècie de la saginata o no). La larva cisticercus viscerotropica es desenvolupa al fetge. El HI són porcs i els HD els humans. 163

Troba més apunts com aquest a la web unybook.com, en el nom d’usuari sruizboy

-Cosmopolites: Taenia solium: Com a hoste intermediari tenim el porc i no està present en el llocs on no es consumeix porc. L’home s’infecta ingerint carn de porc que conté larves cisticerc, es contamina i desenvolupa l’adult a nivell intestinal. - Fa molt temps que no hi ha casos de tenia solium a Espanya perquè hi ha hagut un augment del control. Els anells gràvids surten amb la femta en cadena, el porc els ingereix i es poden detectar en veterinària. T. Saginata: similar a l’anterior però com a HI tenim el bestiar boví. - De tant en tant si que hi ha casos de tenia saginata: La tenia surt reptant de forma activa i no per les femtes; s’eliminen els anells de formes individual. Hi ha menys ous i és més fàcil que passin desapercebuts. Hymenolepis nana (el més freqüent a Espanya, infantil 1-10%). L’hoste definitiu és l’home (o rosegadors) i s’infecta ingerint les larves cisticerc que es troben en invertebrats com artròpodes copròfags (puces, coleòpters...), que seran els hostes intermediaris. Hi ha la possibilitat de tenir cicles d’autoinfestació de la larva cisticerc de l’hoste invertebrat. H. diminuta: molt rar en l’home, ja que és més freqüent en rosegadors. Els HI són els mateixos. Dipylidium caninum: molt rar en l’home (per tocar els gats i gossos, menjar-te les puces infectades). HI és la puça del gos i l’HD es el gos o el gat. PATOLOGIA -Les manifestacions patològiques depenen de: Quantitat d’helmints Mida i numero d’adults presents Susceptibilitat de l’hoste Productes eliminats per l’helmint Substàncies metabòliques absorbides pel paràsit -Mecanismes que produeixen malaltia: Accions traumàtiques (fixació escòlex a mucosa intestinal per evitar moviments antiperistàltics). Obstructives: molts paràsits Reaccions al·lèrgiques front a productes metabòlics del paràsit Reaccions psicosomàtiques al conèixer la presència del paràsit més freqüent Rar acció espoliadora (selectiva). Com per exemple vitamina B12. CLÍNICA -La majoria asimptomàtiques i ben tolerades. -Ocasionalment eosinofília baixa o moderada (...