Title | 1.2. Flagelats paràsits intestinals |
---|---|
Course | Microbiologia I Parasitologia Clíniques |
Institution | Universitat de Barcelona |
Pages | 5 |
File Size | 246.6 KB |
File Type | |
Total Downloads | 34 |
Total Views | 133 |
Download 1.2. Flagelats paràsits intestinals PDF
Parasitologia Clínica
arengel
Tema 1.2. Flagel·lats paràsits intestinals
Giardiosi La giardiosi és una parasitosi causada per Giardia duodenalis = Giardia intestinalis = Giardia lambia Morfologia de Giardia duodenalis
Trofozoït de Giardia lambia
Trofozoït
Cist
10 - 20 micres de llargada i 6 - 10 micres d'ample
10 - 15 micres de llarg i 6 - 9 d'ample
Mòbils
Immòbils
Tenen dos nuclis vesiculosos
Tenen de 2 (cists joves) a 4 nuclis vesiculosos (cists madurs).
Té el cos mitjà corbat, molt important a l'hora de fer el diagnòstic.
Són ovalats amb paret doble. Conté restes d'axonemes i cossos mitjans.
Té un disc adhesiu que permet la seva fixació a la mucosa intestinal.
Els quists madurs presenten una gran resistència a l'entorn i al Cl2.
Cicle biològic El cicle biològic de les giardies és molt simple. Els quists madurs, que són les formes infestants, són capaços de sobreviure a condicions extremes de l'entorn i també a concentracions elevades de clor. Els quists seràn les úniques forme s metacícliques o infestants del paràsit, les que a través d'un contagi fecal directe o a través de l'aigua i aliments, són capaces de passar al nou hoste. El cicle propagatiu s'inicia doncs amb la ingesta dels quists madurs, tetranuclea ts. Un co p ingerits, a q ue sts e s desenquisten a l'intestí prim i es multipliquen per divisió binària. Un cop en el seu hàbitat idoni, duodè i jejú, aquests trofozoïts s'adherèixen a l'epiteli intestinal, on s'enquisten. Els quists passaran per l'intestí gruixut i sortiran amb les femtes al medi extern. La presència d'aquests cists madurs al medi extern pot suposar una nova infestació d'un nou hoste. En condicioins normals de trànsit intestinal, aquestes formes quístiques són habitualment les úniques que apareixen en les femtes del pacient infectat. Els trofozoïts, que abunden en les femtes fluides d'altres pacients infectats amb trànsit intestinal accelerat (esteatorrea), són arrossegats a l'exterior del IG i destruïts al poc temps de ser eliminats via fecal. Forma infestant
Cists madurs tetranucleats
Parasitologia Clínica
arengel Fecal - oral: antroponòtica També es pot transmetre per ingesta d'aigua contaminada.
Transmissió
Reservoris
És una zoonosi, tot i que normalment aquests reservoris són poc importants degut a que la transmissió és antroponòtica (persona-persona).
Hàbitat idoni
Duodè i jejú
Pot haver
Portadors: solen ser nens de 2 - 4 anys. Malalts crònics (amb períodes d'alternança) Giardiosi (malaltia aguda)
Patogènia
Per mecanisme invasor - mecànic, provoca inflamació.
Epidemiologia La giardiosi és una protozoosi de distribució mundial, tant en zones càlides com temperades. És una malaltia d'elevada prevalença, ja que es calcula que hi ha infectades uns 200 milions de persones amb simptomatologia. La població de risc són els nens, ja que la prevalença en nens de 2 - 4 anys d'edat és d'un 20 - 30%. Aquest fet es deu sobretot als escasos hàbits higiènics. A més, quan els nens han estat infectats, és habitual que el parasitisme d'aquests nens arribi a ser la causa de la infestació dels familiars. Cal recordar que, a part de la contaminació directa fecal-oral, els cists del paràsit poden arribar i ser transportats per l'aigua i aliments contaminats fecalment. En aquest cas, les mosques i altres insectes com les cuques, poden ser l'origen del transport de femtes a l'aigua. En molts casos aquesta ingesta d'aigües contaminades, amb femtes que continguin els cists, suposa l'origen del que anomenem diarrea del viatger. Manifestacions clíniques • El 50% dels infectats són portadors asimptomàtics. • Pot haver-hi infecció aguda: en la que es dóna l’expulsió de femtes líquides i fètides tipus diarrea. Els pacients solen presentar també flatulència i sol remetre, amb tractament adequat, en uns 10 - 14 dies. • Pot donar-se també una infecció crònica en persones que fan resistència al tractament. En aquestes persones es pot donar: • Deshidratació greu
• Disfunció del duodè • Síndrome de malabsorció de greixos: provoca l'aparició de femta esteatorreica (amb greix i trofozoïts). Pèrdua de pes i avitaminosi (vitamina A).
• • Recaigudes.
Diagnòstic • Mostra biològica: mostra de femta
Parasitologia Clínica
arengel
Les mostres de femta es poden tractar amb diferents tècniques. Cal que aquestes s'examinin a l'inici de la diarrea en busca de cists o trofozoïts.
• Cal recollir 3 mostres diferents, en 3 dies alterns. Això és necessari, ja que la mostra no
•
sempre contindrà el mateix nombre de cists i cal evitar donar un resultat com a fals negatiu. En el cas de que totes les mostres donguessin positiu i es sospités d'una giardiosi es podran recollir mostres addicionals, com ara:
- Mostra d'aspirat duodenal - Entero-test o prova del cordó: consisteix en empassar-se una corda o fil, unida a una càpsula carregada de tipus gelatinosa, per obtenir una mostra de la part superior de l'intestí. La mostra es recull després de 4 hores i s'examina qualsevol resta de bilis, sang o mucositat adherida al fil per tal de buscar paràsits intestinals.
- Biòpsia de la porció proximal de l'intestí prim. • Tècniques immunològiques: permeten la detecció d'Ags fecals. • ELISA: tècnica enzimàtica per l'immunoassaig. • IFI: imunofluorescència indirecta emprant tincions. • També es pot investigar la detecció d’Ac IgM plasmàtics antigiardia. Tractament Asimptomàtics
No està indicat el tractament.
Simptomàtics
Metronidazol Tinidazol Nitroxanida
Alternatives
Paromomicina Furazolidona
No es tracta a portadors, excepte manipuladors d’aliments. Aquests portadors poden treballar en jardins d’infància amb mesures d’higiene com rentat de les mans, etc. Com a profilaxi es pot consumir aigua embotellada o tractada, sobretot en zones endèmiques. La desinfecció de l’aigua mitjançant ebullició és una bona opció, ja que els quists són resistents a la cloració.
Parasitologia Clínica
arengel
Dientamebosi La dietamebosi és una parasitosi causada per Dientamoeba fragilis. Aquest paràsit és un protozou flagel·lat del que no es coneixen formes quístiques. Morfologia de Dientamoeba fragilis No existeixen formes quístiques de Dientamoeba fragilis. Trofozoït Són pleomòrfics. 5 - 20 micres amb 1 o 2 nuclis, depenent del trofozoït. Té un citoplasma granulós, amb vacúols i sense hematies (no es hematòfaga ). El cariosoma està format per 5 - 6 grànuls de cromatina.
Cicle Biològic El trofozoït no és una forma de resistència. Es creu que el paràsti es transmet a través dels ous de Enterobius vermicularis parasitats amb trofozoïts de Dientamoeba fragilis. Aquests ous són resistents en les femtes i quan s'ingereixen mitjançant aliments o aigua contaminada, viatgen fins a l'instestí, on eclosionen els ous i els trofozoïts es divideixen i s'expandeixen per l'epiteli intestinal. El seu hàbitat és l'intestí gruixut de l'home. Ou d'Enterobius vermicularis
Tot i que es poc patògena és capaç de provocar enteritis i diarrees. Forma infestant
Trofozoïts parasitants dels ous de Enterobius vermicularis
Transmissió
Contacte directe. Per ous de Enterobius vermicularis.
Reservoris
Home
Hàbitat idoni
Intestí gruixut
Cicle biològic
Monoxè, 1 sol hoste.
Epidemiologia La dientamebosi és una parasitosi de distribució cosmopolita. La seva prevalença incrementa amb la edat i és més freqüent en població adulta (20%) que en nens (8%), ja que entre els adults és habitual la presència de portadors asimptomàtics. És sovint trobar persones amb oxiuria i diemtamebosi degut a que la transmissió es produeix majoritàriament per ous de Enterobius vermicularis que contenen trofozoïts de Dientamoeba fragilis. Clínicament doncs, es dóna molt sovint la associació Dientamoeba/Enterobius.
Parasitologia Clínica
arengel
Patologia i manifestacions clíniques • Gairebé sempre és asimptomàtica. • Es pot donar una enteritis derivada de la irritació de la mucosa intestinal i del intestí grós (cec i còlon). • Es donen diarrees intermitents, molèsties abdominals, flatulència, anorèxia i pèrdua de pes. Diagnòstic • Es pot fer un exàmen en fresc, tot i que no s'observen bé. • Es pot fer la observació mitjançant tincions com ara: SAF/MIF. • Les coloracions permanents tipus Gomorri permeten la seva observació al microscopi òptic. Tractament de Dientamoeba fragilis Tetraciclina
10 dies
Paramomicina
5 - 10 dies
Iodoquinol
20 dies
No es recomana l’ús de tetraciclines en nens menors de 8 anys. En majors de 8 anys caldrà ajustar la dosi segons el pes....