Activitats CMC LA Genètica. Ensenyament i Aprenentatge de les Ciències Experimentals, Ciències Socials i les Matemàtiques I. PDF

Preview

Summary

Ensenyament i Aprenentatge de les Ciències Experimentals, Ciències Socials i les Matemàtiques I. Ensenyament i Aprenentatge de les Ciències Experimentals, Ciències Socials i les Matemàtiques I. Ensenyament i Aprenentatge de les Ciències Experimentals, Ciències Socials i les Matemàtiques I. Ensenyame...

Description

Nerea Fontanillas 1batxB

ACTIVITATS CMC LA GENÈTICA

EXERCICI 2 pàg. 92: Quina relació hi ha entre genotip i fenotip? El fenotip i el genotip són dos termes que estan relacionats amb l’herència genètica. El genotip són tots aquells gens que ens transmeten els pares i dels que en som portadors. El fenotip és el conjunt de caràcters que es manifesten. Per exemple, si el teu pare és ros i la teva mare morena, ells et transmetran un gen ros i un de moreno, aquest serà el genotip. El fenotip serà el color de cabells que acabis tenint tu al néixer.

EXERCICI 11 pàg. 94: Explica les tres lleis de Mendel sobre l’herència. LLEI 1: La primera llei diu que si encreuem dues varietats de qualsevol esser viu (en el cas del seu experiment es tractava de pèsols), que es diferencien per un caràcter en concret (com ara el seu color), i aquestes són pures, el resultat de la descendència serà uniforme. Per exemple, si la primera varietat de pèsols purs és groga, i la segona és verda, la seva descendència serà o tota groga o tota verda. LLEI 2: La segona llei diu que si encreuem dues de les plantes de descendència uniforme, s’obtindran plantes amb llavors grogues i plantes amb llavors verdes, recuperant d’aquesta maners les característiques dels avis. LLEI 3: La tercera llei contempla la possibilitat de que els dos subjectes purs que hem vist en la primera llei es diferenciïn en més d’un caràcter. En aquest cas la primera generació d’encreuament seguiria sent uniforme, i tota la descendència de la següent generació englobarà totes les combinacions possibles dels caràcters diferenciats. a. Per què algunes característiques dels pares semblen “adormides” en els fills i tornen a manifestar-se en els nets? La conclusió a la que va arribar Mendel va ser que la reaparició en els nets d’aquets caràcters perduts en la primera generació, demostrava que la idea dels caràcters barrejats era falsa (és a dir que els caràcters que heretem no es barregen), mentre que la hipòtesi que els factors hereditaris mantenien la seva individualitat al llarg de les generacions semblava més encertada. Cada caràcter es transmet independentment a la resta. Per això sembla ser que tot i que en una primera generació aquest caràcter no es manifesti, pot seguir existint en l’herència genètica i manifestar-se més endavant. b. Què vol dir que un gen és dominant sobre un altre? Explica-ho amb un exemple. Per cada caràcter, cadascú rep un gen del pare i un de la mare. Si aquests dos gens són diferents, el que es manifesta (és a dir el que és visible) serà anomenat el gen dominant. Hi ha determinades característiques que acostumen a ser dominants i d’altres que acostumen a ser recessives. Els cabells i els ulls foscos,

Nerea Fontanillas 1batxB

per exemple, acostumen a ser dominants. Mentre que els cabells i els ulls clars acostumen a ser recessius. D’aquesta manera, si un nen rebés un gen de color d’ulls blau del pare, i un gen de color marró de la mare, el resultat més probable és que el caràcter que es manifesti sigui el color marró. EXERCICI 14 pàg. 94: Què passaria després de la fecundació si les cèl·lules sexuals portessin parells de cromosomes en comptes d’un joc senzill? En aquest cas els fills serien triploides, en comptes de diploides. És a dir que tindrien tres dotacions cromosòmiques en comptes de dues. Una triploïdia és la presència d'una dotació cromosòmica de 3 cromosomes, davant els 2 normals de les cèl·lules diploides. Es produeix per la falta de disjunció en la formació d'un dels gàmetes dels pares, de manera que aquest aporta una càrrega doble. En humans la major part dels fetus afectats per aquesta anomalia cromosòmica, una de les més comuns, no completa el seu desenvolupament embrionari, produint-se un avortament espontani, i els pocs que arriben a néixer moren prematurament. EXERCICI 25 pàg. 95: el DNA no pot sortir del nucli. De quina manera aconsegueix fer arribar als ribosomes que es troben en el citoplasma la informació que porten? El RNA fa d’intermediari (El RNA és un polinucleòtid com el DNA, però difereix del segon en el fet que no és una cadena doble, sinó simple i que no té timina sinó uracil). La síntesi de les proteïnes en les cèl·lules eucariotes comença al nucli, ja que és on el DNA té la informació, i s’acaba al citoplasma, on hi ha els ribosomes. Per començar, el DNA del nucli transcriu el missatge codificat al RNA missatger. En les cèl·lules eucariotes, el RNA missatger format sobre el DNA surt del nucli a través dels porus de la membrana nuclear i arria al citoplasma. Allà serà llegit i traduït el missatge codificat que porta des del DNA del nucli. Finalment, el RNA de transferència selecciona un aminoàcid específic per a cada grup de tres nucleòtids del RNA missatger i el porta al ribosoma. Allà es van enganxant altres aminoàcids d’acord amb la informació codificada fins a formar una proteïna....