Activitats i Materials d\'avaluació i intervenció en llenguatge oral PDF

Preview

Summary

Download Activitats i Materials d'avaluació i intervenció en llenguatge oral PDF

Description

INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT 2.2 LES ACTIVITATS I ELS MATERIALS Hem fet els perfils, hem seleccionat els objectius i els hem prioritzat i ara ens hem de centrar en el disseny de les activitats i els materials. Les activitats és allò que fa el nen amb el llenguatge, és a dir, comprendre un missatge per seguir una ordre, conversar, denominar, descriure, narrar. Hi haurà activitats específiques per dificultats i objectius específics. El material és el suport amb el que jo faig l’activitat. Si jo escullo l’activitat de descriure imatges, quin material utilitzo? Pot ser molt variat per l’activitat que es vol fer i per un objectiu concret. Per exemple, per explicar un conte, es pot utilitzar un conte com a suport de totes les activitats de comprensió, denominació, descripció d’imatges; això és material. En el moment en que nosaltres li diem al nen que expliqui el conte, això ja és activitat. ACTIVITATS Conversació Seguiment d’ordres Denominació Scripts Descripció d’imatges Narració

MATERIAL

TEMPS

Lúdic Manipulable Significatiu Conegut

Variable Ajustat a l’atenció sostinguda

El temps de duració de les activitats pot ser: -

Variable Ajustat a l’atenció

Hem de ser molt sensibles a l’atenció sostinguda, és a dir, quant temps pot estar el nen fent la mateixa activitat. El temps que nosaltres li dediquem a la intervenció (que solen ser uns 30 minuts o 45 minuts, en funció de l’edat del nen i de l’activitat), aquest temps es pot anar allargant sempre. El nen ha de començar i acabar l’activitat. Si és un nen que només pot aguantar 10 minuts d’atenció sostinguda, aquella activitat programada s’ha de començar i acabar en els 10 minuts. Si succeeix això i veiem que el nen té dificultats d’atenció, es començarà amb un temps curt i s’anirà ampliant aquest progressivament, fet que potenciarà el increment progressiu de l’atenció sostinguda. No li podem transmetre al nen la idea de que quan està cansat, parem; perquè després sembla que sigui el nen el que decideix quan parar l’activitat. Els materials poden ser de varies maneres: –

Lúdics: perquè treballem amb nens. Quan el nen s’ho passa bé, es quan vol participar i quan vol estar amb atenció suficient amb nosaltres. Es buscarà que l’activitat sigui lúdica a partir del material. Per exemple, un nen que no està mai quiet i que no presta atenció. No cal que li fem fer una activitat de denominació amb un material d’imatges, perquè pot ser no hi haurà la suficient atenció sostinguda i no ens portarà enlloc. Aquesta mateixa denominació, en nens d’aquest tipus, podríem fer-la mentre ens passem la pilota i anem

dient noms de fruites. Estàs treballant la denominació d’una manera lúdica on el nen s’ho passa bé. Això no vol dir que els logopedes juguem amb els nens. Els pares juguen, els amics juguen, etc. Els logopedes no juguem amb els nens. – –

Manipulables: en nens sobretot (en adolescents no). Quan son petits és essencial, perquè amb la manipulació aprenen i s’afavoreix la construcció del seu coneixement cognitiu i lingüístic necessari per objectius de treball. Sempre que es pugi, material manipulable. Significatius: si posem una activitat o material desconegut pel nen, el no sabrà de que parlar. Si el material és significatiu, del seu interès, hi haurà un afavoriment de la comunicació. Coneguts: hi haurà més atenció al llenguatge.

En Síndrome de Down, per exemple, li agrada molt jugar a policies i lladres. Que porti joguines de casa i treballarem els scripts sobre això.

Activitats Les activitats bàsiques que hi ha són: -

-

Activitats generals: o Comprensió o Scripts o Denominació o Descripció d’imatges o Discurs narratiu o Conversa Activitats específiques (dissenyades per objectius concrets)

Pot el nen decidir el que es fa a sessió logopèdica? No pot decidir el nen. El material si que pot escollir-ho, l’activitat no. L’activitat la decidim nosaltres igual que un metge és el que decideix el medicament per la tos. Com treballem les activitats? Les activitats no es fan totes alhora. Treballem objectius prioritzats i sequenciats però si alguna cosa apareix transversalment s’ha de treballar, per tant: -

Directa: dissenyada per un objectiu concret. Exemple: activitat de descripció per a augmentar la producció sintàctica. Transversal: treballar una dificultat que apareix en el transcurs d’una activitat. Exemple: s’està treballant longitud estructural i el nen fa una ruptura comunicativa. En aquell moment, s’haurà de treballar la ruptura en aquell moment.

Comprensió d’ordres S’utilitzarà aquesta tasca quan tingui dificultats freqüents en comprensió. Quan s’establia els objectius, quan les dificultats de comprensió són freqüents es farà el objectiu de manera directa i quan les dificultats de comprensió són ocasionals, les treballarem amb objectius de producció. Aquestes ordres han d’estar sequenciades i es treballaran unes o unes altres segons la dificultat presentada: 1. Ordres simples des de verb + objecte (dóna’m l’hamburguesa; el nen t’ha de donar l’hamburguesa, és centrat en el nen) a subjecte + verb + objecte (la nena menja l’hamburguesa; ell/a ha de fer aquesta ordre (hi ha d’haver material representat), és centrat en un agent extern i establint relacions amb un objecte). 2. Ordres encadenades (directes): abans era només una ordre, ara són dos ordres. a. Primer han de ser relacionades entre elles, per tant dependents. Exemple: obre la motxilla i treu el llibre. b. Després han de ser independents entre elles. Exemple: obre la motxilla i agafa un got. 3. Ordres inferencials: les que no es diuen en llenguatge explícit. Aquelles que han d’inferir el que han de fer. Exemple: ara menjaria pomes (se li està dient a la nena que busqui poma i que ens la dongui). El nen ha de fer una interpretació. Tot això situat en una situació comunicativa. És a dir, parlant amb el nen, interaccionant amb el nen, etc. Per tant, es treballen transversalment les habilitats comunicatives. Scripts

Script escola

Nosaltres des de que som petits estem adquirint coneixements. Aquests coneixements els tenim agrupats a la memòria en formats de coneixement. Són formats de coneixement construïts gradualment a partir de l’experiència, organitzats en memòria i que hi ha unes accions prototípiques entre referents relacionats. A mesura que el nen comença a tenir coneixement d’aquests scripts, allà ja hi ha aquests scripts i a mesura que va creixent, se li incorporen més scripts. Aquests es van incorporant al coneixement i al vocabulari (lèxic) i a les frases (relacions). En un nen amb retard de llenguatge, si que té scripts però el que li falla és col·locar el llenguatge en aquest coneixement que ell té. Per exemple, un nen amb Síndrome de Down que li agraden molt els policies i els lladres. Doncs es treballarà amb l’script de policies i lladres (presó, pistola, manelles, uniforme, persecució, etc) El nen quan es treballa amb un script manipula els elements dels scripts. El script es pot utilitzar per: -

Millorar habilitats comunicació i comprensió Reduir dificultats comprensió lèxiques i sintàctiques Disminuir dificultats de producció

-

Potenciar contexts expressió

No és una activitat de logopèdia, és una activitat que nosaltres utilitzem per fer una intervenció logopèdica. Quina és la diferència entre fer joc simbòlic i script? Quan tu li dius al nen que agafem el telèfon i truquem a la mama, això és joc simbòlic, però no s’està utilitzant cap script. El script és tot (personatges, objectes, temps, espai, etc). Quan el nen fa joc simbòlic, està manifestant el coneixement que ell té sobre el que s’està fent, per tant, està manifestant els scripts que ell coneix. S’iniciarà intervenció amb un script simple, adaptat al nivell cognitiu i lingüístic del nen i poc a poc anirem ampliant amb més personatges, més accions, més objectes, etc, i representant situacions més complexes, amb la qual cosa també es requerirà un llenguatge més complex. Quan la situació progressi, anirem introduint nous scripts relacionant-los entre ells. Es facilitarà el treball en els diferents contextos d’expressió: simple i context. Denominació (nivell lexical) Quan el problema el tenim en el component de magatzem lèxic. Aquest magatzem lèxic s’ha de treballar quan: -

Dificultats comprensió lèxiques (vocabulari i comprensió semàntica): tasca de reconeixement. Nosaltres posem una làmina davant del nen i li demanem que assenyali la mare que menja, que parla, que camina, per exemple. S’està treballant varis verbs. Dificultats producció (producció semàntica, evocació, accés): evocació lexical.

No és només per dificultats, sinó també per ampliar vocabulari. S’ha de situar al nen en un context comunicatiu de forma transversal (habilitats comunicatives en conversa). Descripció d’imatges Quan utilitzarem la descripció d’imatges? Quan hi hagi problemes en els diferents components i nivells de llenguatge. Denominar és dir només una paraula (sigui un nom o un verb) i la descripció d’imatges, on hi ha un subjecte que fa accions, és descriure què passa no què hi ha. Si agafem una làmina i li diem al nen: a veure, què hi ha en aquesta làmina?, aquí estaríem afavorint la denominació, no la descripció d’imatges. Per fer descripció, hauríem de dir-li al nen què passa en aquesta làmina? La descripció d’imatges serveix per: -

Treballar dificultats de comprensió: nocions semàntiques i pragmàtica (anàlisi de situacions i context cognitiu). Nens que analitzen malament una làmina o la interpreten de forma errònia. També serveix per treballar les inferències.

Comprensió: quan es trobin ruptures comunicatives originades per motius sintàctics relacionats amb la comprensió de les nocions semàntiques expressades pel lèxic funcional. Que el nen arribi a comprendre les nocions en les que hagi manifestat dificultat: identificació, negació, afirmació, localització, etc. Pragmàtica: per presentar dificultats per no situar-se adequadament en el context cognitiu i per analitzar de forma inadequada les situacions representades en les imatges.

-

Treballar dificultats de producció morfosintàctica: augmentar longitud estructural i disminuir dificultats morfològiques i sintàctiques.

Quan expressa les relacions entre els elements de la imatge mitjançant l’adequada sintaxis i la morfologia, amb l’objectiu d’augmentar progressivament la longitud estructural de les seves frases i disminuir, també progressivament, les seves dificultats pragmàtiques. Les imatges que es poden descriure són molt variades. Podem mirar per la finestra i demanar-li al nen què descrigui el que veu, podem agafar un conte i descriure que passa. Descriure el que estem veient i això pot ser molt variat. Sempre en situació comunicativa per afavorir les habilitats comunicatives. Discurs narratiu És l’activitat més complexa i la última activitat. Quan treballem el discurs narratiu, estem dient que el nen explica el conte. Si el nen té problemes en lèxic, sintaxi i no pot fer estructures complexes, no treballarem el discurs narratiu. És a dir, es començarà a treballar quan el nen sigui capaç d’expressar-se en context complex. Els objectius que ens permet treballar el discurs narratiu són: -

Dificultats lingüístiques (en context narratiu creixen): treballar el llenguatge en context narratiu (dificultats lèxiques, morfològiques i sintàctiques).

Per a que elaborin narracions amb la producció lèxica i morfosintàctica correcta. És a dir, treballar el llenguatge infantil en el context de major complexitat de producció. -

Dificultats en la planificació, quan el context simple i complex són correctes. Treballar la planificació per aconseguir context narratiu.

Per a que sigui produït sense necessitat de realitzar reformulacions i rectificacions, retrocessos, establint pauses inadequades, etc. -

Dificultats de coherència narrativa (lingüísticament correcte però és un caos perquè es deixa molta informació i no és coherent)

Per a que els nens elaborin narracions coherents. És a dir, treballar la producció de discursos coherents que requereixen la participació d’habilitats cognitives, lingüístiques i pragmàtiques. Cap d’aquests objectius són normals treballar-los als 4 – 5 anys, segurament abans s’han de treballar altres coses. Ara bé, el conte pot ser material per les altres activitats que s’han dit, com a material de suport. No confondre discurs amb explicar conte. En un nen sense cap problema, als 4 – 5 anys ja té discurs narratiu. Conversa S’ha de crear atenció conjunta (els dos alhora fan una situació) perquè fa créixer el llenguatge. El primer objectiu és crear atenció conjunta. Després atenció sostinguda, cada vegada més llarga. Es parla del nen, de temes propers al nen i després es descontextualitza (això és una estratègia) i es busquen altres temes de conversa. Sobre aspectes de present i després de aspectes absents. La conversa pot ser una activitat per ella mateixa, per facilitar interacció i comunicació (activitat per objectiu concret). Pot utilitzar-se per treballar les ruptures comunicatives (problema de comprensió) degudes a problemes de producció. També podem treballar la pragmàtica (context social, torns de parla, màximes de la conversa; i context cognitiu, inferències).

De forma directa, es treballaria les dificultats de comunicació (augmentar intenció, interès per l’interacció, ampliar habilitats comunicatives), de comprensió (disminuir ruptures comunicatives) i de pragmàtica (millorar context social i potenciar context cognitiu). De forma transversal, es treballaria les dificultats de producció (poc útil treballar de forma directa la producció).

Materials Quins materials haurem de tenir a consulta per treballar totes aquestes activitats? El material es pot comprar o es pot crear a consulta (buscant fotos, imatges, etc, a Internet). Hem de tenir dibuixos d’objectes i d’accions, perquè s’ha de treballar la denominació. Aquest material pot ser d’alta freqüència, de baixa freqüència, de totes les nocions semàntiques, de totes les famílies semàntiques). Les imatges d’accions s’utilitzen per treballar les interpretacions incorrectes o descripcions incorrectes.

S’utilitzaran fotos tant en llengua escrita com en llengua oral. Es treballen molts objectius (descripció imatges, inici discurs narratiu, nivell lèxic,...)

S’utilitzaran també làmines (soles o làmines formant part d’un conte). Les làmines del Teo ajuden molt, però poden ser molt caòtiques per nens que tenen dificultat d’atenció, per l’excés d’estímuls.

Utilitzarem també contes. Contes tradicionals, clàssics, temàtics (sentiments, etc). Aquests contes temàtics serveixen per treballar el lèxic autònom abstracte.

Les oques serveixen per tot, per escriptura i per oral. La utilitzem en denominació i discurs narratiu.

També sèries. Trobar l’intrús, quina imatge no va amb la sèrie. Això per treballar camps semàntics (a vegades molt simples i a vegades molt difícils). Es treballa la semàntica.

Les joguines que representin scripts (família, casa, granja, etc). Quan els nens són petits i estem conversant, potser es necessiten marionetes, telèfons, etc. Serveix també per fer comprensió d’ordres (posa el nen petit a dormir, per exemple).

El material escrit també és útil. Hi ha nens que ja tenen lectura i ja es pot utilitzar la lectura. Pot ajudar per semàntica i per comprensió lectura.

Fer dibuixos. Permet saber com el nen està representant allò que se li està dient. Aquests tres dibuixos de a continuació són fets per tres nens diferents i a tots se’ls demana el mateix, que dibuixin el frutero està lleno de peras y manzanas. El nen no ha de descodificar la frase....