Aigües encantades PDF

Preview

Summary

Marta Marín, 2n BATAigües encantades, de Joan Puig i Ferreter El teatre en el modernisme El teatre modernista es pot dividir en dues grans tendències: el teatre d’idees i el teatre simbolista:El teatre d’idees és un teatre influït pel dramaturg noruec Henrik Ibsen, que no dubta a posar en qüestió le...

Description

Literatura Catalana Marta Marín, 2n BAT Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter 1. El teatre en el modernisme El teatre modernista es pot dividir en dues grans tendències: el teatre d’idees i el teatre simbolista: El teatre d’idees és un teatre influït pel dramaturg noruec Henrik Ibsen, que no dubta a posar en qüestió les actituds hipòcrites de la societat establerta.. A aquest tipus de teatre es caracteritza per l’autorealització individual del personatge, que ha de prendre la decisió de tallar amb els lligams morals i afectius per ser ell mateix. Aquesta característica permet al personatge expressar les seves resolucions vitals i reflectir els conflictes i la crítica social entre l’individu i la massa (artista-societat). És un teatre compromès ideològicament, que no és complaent. No sorprèn, per tant, que una part del públic es resistís a acceptar aquest teatre regeneracionista. El teatre simbolista, està basat en el simbolisme, que s’aprecia en la caracterització dels personatges, en el llenguatge i els recursos literaris utilitzats (art total), per d’aquesta manera, remarcar la poeticitat del moment amb metàfores centrals. Pel que fa als personatges, se’ns imposen com unes figures que tenen una entitat representativa. A més, presenta un caràcter més pessimista i escèptic que el teatre d’idees, evitant la idealització excessiva i aproximant-se a una visió més real de la complexitat de la vida i la recerca de la felicitat. Maurice Maeterlinck serà un dels principals influenciadors d’aquest teatre. 2. El regeneracionisme modernista Els modernistes consideren que Catalunya està abocada a la decadència si no es modernitza. Serà l’artista l’encarregat de divulgar la modernitat europea, a través de traduccions i adaptacions de les obres d’autors europeus. Aquests regeneradors opinen que la cultura i l’art han de tenir una funció social i didàctica, per d’aquesta manera, trencar amb totes les estructures que mantenen la societat immòbil i anacrònica. Per poder dur a terme aquest procés de regeneració, calia deslligar la cultura catalana dels models propis de la Renaixença i dels models espanyols que defensen un nacionalisme cultural. L’intel·lectual i l’artista serà qui guia la societat, serà el messies, perquè aquesta és incapaç per ella mateixa d’engegar un procés de canvi. Per tant, en aquest regeneracionisme destaca la idea d’individualisme. 1

Literatura Catalana Marta Marín, 2n BAT

Calia modernitzar tot el sistema des del polític de la Restauració fins la religió. Per primera vegada, aquests artistes que neixen de la burgesia, criticaran la seva pròpia classe social. 3. La influència d’Henrik Ibsen Henrik Ibsen fou un dramaturg noruec considerat el pare del drama realista modern. Les seves obres van ser considerades escandaloses per representar un model de societat que qüestionava els valors familiars i l’autoritat. A més d’influir sobre Puig i Ferreter, també va influir sobre altres escriptors espanyols del segle XX com Benito Pérez Galdós, Echegaray o Benavente. Una de les màximes influències d’Ibsen en les obres modernistes ha sigut l’enfrontament individu-societat: apareix la idea d’un ésser superior, amb amplis coneixements, capaç de canviar la societat, de modernitzarla. Però aquesta societat el rebutja i el margina perquè no comparteix aquestes idees. L’heroi revoltat, l’individualisme, el fet de prioritzar un conflicte plantejat en termes individuals més que no pas com un problema de lluita de classes són elements que remeten al model ibsenià. Ibsen va ser un dels autors europeus que es van convertir en models per als regeracionistes catalans. Se’l va identificar amb el teatre d’idees i es va convertir en el model del Modernisme, ja que era l’home que havia donat forma artística a la idea d’alliberament de la tradició i de l’immobilisme. El que és indubtable és que el teatre d’Ibsen va tenir un gran impacte social per les idees que defensava (progrés, modernitat...). Avui dia, és l’autor no contemporani les obres del qual més es representen a Europa. A més tindrà el paper de modernitzar la societat a través de la seva literatura. 4. Aigües encantades com a adaptació d’Un enemic del poble d’Ibsen: paral·lelismes El fet que Henrik Ibsen fos una de les major influències per als escriptors modernistes com Puig i Ferrater, fa que la seva obra Aigües encantades tingui certs trets comuns amb l’obra Un enemic del poble d’Ibsen:  L’aigua: a totes dues obres apareix l’aigua, un balneari a Un enemic del poble i les d’uns gorgs a Aigües encantades  Paral·lelismes entre personatges: 2

Literatura Catalana Marta Marín, 2n BAT -



El doctor Stockmann tindrà el seu paral·lel en el Foraster, tots dos homes de formació científica que prenen la iniciativa de fer progressar el seu poble. - Cecília i Kitty (filla del doctor), són l’element femení de la història i estan al costat del protagonista per ajudar-lo i animarlo. - Vergés i els periodistes Hovstad i Billing, amb la postura indefinida i vacil·lant, indecisos entre les seves creences a la modernitat i la conveniència de sotmetre’s a l’autoritat. - El pastor Romanill i el mariner Horster, tots dos ofereixen la seva casa al protagonista per fer una assemblea. Conflicte familiar: A Aigües encantades a la família del Amat que son els cacics del poble, el conflicte esclata entre pare i filla, i a Un enemic del poble el conflicte és entre dos germans, Thomas i Peter Stockmann.

Per tant, el fet que el títol de l’obra d’Ibsen sigui “Un enemic del poble” fa relacionar ambdues obre, ja que el foraster d’Aigües encantades també esdevé un enemic per al poble, ja que vol canviar la situació a la qual el poble s’oposa. Cal remarcar, que Aigües encantades de Puig i Ferreter no és un plagi, si no una adaptació de l’obra de l’autor noruec. 5. Estructura dramàtica Aigües encantades es divideix en tres actes. La presentació de l’obra aniria des de la presentació del personatge de Cecília fins a l’aparició del seu pare en la narració. El nus explica tots el conflictes familiars i els del poble, i finalment el desenllaç amb el diàleg entre Cecília i Vergés. El final d’Aigües encantades recorda als finals de L’alegria que passa i de Cigales i formigues, amb la ruptura dràstica entre el món ideal i el món de la realitat. L’estructura de la trama queda perfectament arrodonida amb la iniciació d’una diàleg entre Vergés i Cecília i el tancament amb una altre diàleg entre aquests dos personatges. 6. El personatge de Cecília Cecília és la filla d’un dels homes importants del poble, el cacic, amic de l’alcalde i del rector. Durant la narració Cecília es troba al poble perquè és a casa dels seus pares de vacances perquès estudia la carrera de mestra a la ciutat. Cecília és el personatge que decideix reivindicar-se donat que és una dona forta i segura d’ella mateixa, amb opinions

3

Literatura Catalana Marta Marín, 2n BAT pròpies alliberada de la tradició i de l’autoritat paternal. Per tant, serà el personatge que vertebra tota l’obra i la seva revolta té un triple sentit. D’una banda, s’enfronta amb el seu pare, el cacic del poble, causat per el control absolut de la vida de la Cecília per part de la figura paterna i pel seu fanatisme religiós. La necessitat d’independència de la Cecília està provocada perquè ha anat adquirint, amb la seva formació com a mestra, una ideologia que entén la necessitat de canvi, de progrés científic i se n’adona de la de la seva submissió. Per altra banda, com a causa d’aquesta necessitat de progrés, Cecília ja no es revolta només contra la figura paterna, sinó contra la societat que representa allò contra el que ella lluita (immobilisme, tradició, ignorància, control sobre el poble, fanatisme religiós) la qual no vol renunciar a les bases tradicionals del seu funcionament i a la qual Cecília tracta d’ignorants. Finalment, Cecília es revolta contra la condició de la dona en questa societat arcaica. Cecília veu que les dones com la seva mare submises i sotmeses al seu marit, que no valen res, són anul·lades pels seus marits i incapaces de poder decidir. Apunta també que són les pròpies dones les primeres culpables d’aquesta situació, per permetre sotmetre’s primer a pares i després a marits. Tot aquest pensament de la Cecília fa que les dones del poble la odiïn perquè tenen enveja de la seva llibertat. Aquestes situacions, fan que Cecília sigui un personatge nou dins el conjunt de l’obra de Puig i Ferreter, que fins aquell moment les dones de les seves obres eren apassionades, sensuals, que pretenien dominar els homes a partir dels seus encants. Per tant, és un personatge modern, individualista, capaç de mantenir una actitud racional i que margina els seus sentiments. 7. Conflicte individual i conflicte col·lectiu; conflicte generacional i conflicte ideològic El conflicte individual que trobem a Aigües encantades és la revolta personal de Cecília que s’enfronta contra els seus pares, que representen l’autoritarisme i la submissió, i contra la societat que ella considera arcaica. Després hi ha una sèries de conflictes que afecten al col·lectiu com la religió, la tradició, l’immobilisme i el progrés, ja que és tot el poble que es veu involucrat en aquesta situació a la recerca d’una via religiosa com a solució a excepció del Foraster i de la Cecília que busquen una via 4

Literatura Catalana Marta Marín, 2n BAT científica. Dins d’aquest conflicte col·lectiu, el conflicte regeneracional es dóna perquè és la pròpia societat la que no vol progressar ni canviar les tradicions del seus avantpassats, tot això es causa del seu fanatisme religiós. És aquest fanatisme religiós que el provoca l’enfrontament ideològic entre el que creuen en la ciència com a possible solució a la sequera i els que pensen que les aigües dels gorgs son intocables i sagrades i és obra de Déu el fet que hagi sequera. 8. Les forces immobilistes i reaccionàries i les forces del progrés Al bàndol de les forces immobilistes i reaccionàries es trobarien els poderosos del poble com el batlle, el cacic i el mossèn. Aquests s’oposaran totalment al llarg de l’obra als propòsits del Foraster i de la Cecília, a través de diàlegs en contra i fent ús del seu poder per a expulsar el Foraster del poble. Mentre el poble és ignorant ells poden exercir el seu poder. Tot i així, el batlle del poble canvia la seva actitud front el Foraster i decideix donar suport al seu projecte oposant-se a les prohibicions de la seva dona, del mossèn i d’en Pere. En canvi, les forces del progrés són la Cecília i el Foraster, que venen de la ciutat, i ofereixen noves idees per a posar fi a les convencions religioses l’estultícia, ja que segons ells la secada obeeix a causes naturals i només per medis naturals s’ha de buscar el remei, no per una via divina. 9. Vergés i el Foraster: actituds davant la tradició i la natura El foraster és el personatge que rebutja la tradició i la ignorància i que per aquest motiu vol fer al poble reaccionar, a fer-los obrir els ulls a la realitat eu el poble només fa cas de la llegenda de les aigües de la Verge i de idees que no són veritat, la qual cosa no porta enlloc. La seva posició davant la natura és que la secada obeeix a causes naturals o han de buscar, per tant, el remei per medis naturals i que només pot tractar la natura qui sap entendre-la i estimar-la. En canvi, Vergés no es mostra a favor de la tradició però tampoc en contra, és un personatge conformista, al qual li sembla poètic i commovedor el fet que la gent del poble pregui i pelegrini però no s’endinsa dins el pensament del poble. A més, per Vergés la natura és “com una mare que de vegades es tractada amb desamor”

5

Literatura Catalana Marta Marín, 2n BAT 10.Oposicions ideològiques: tradició i modernitat, religió i raó, obscurantisme i ciència, ignorància i coneixement, camp i ciutat, acció i inacció, vida i mort, fatalitat i transformació Pel que fa a les idees, queda molt clara la contraposició entre valors positius que s’associen a la idea de modernitat i procés d’individualització (consciència, voluntat i acció) i els valors negatius que queden vinculats al conservadorisme i a la manipulació religiosa. Tradició i modernitat A Aigües encantades la tradició ve representada pels poderosos del poble com el Mossèn Gregori o el Pere Amat, el cacic. Mentre que la modernitat està vinculada al foraster i a la Cecília. El poble estarà dividit en aquestes dues ideologies: les que pensen que les aigües dels gorgs podrien salvar la sequera del poble i el que pensen que les aigües són sagrades i no es poden manipular. El poble es nega perquè aquest fet trencaria amb el que ells han cregut tradicionalment. Religió i raó Aquesta oposició també és present. Ja que el poble no es racional, i pensa que és un fenomen diví el fet que no plogui al poble i per aquest motiu pelegrinen i preguen per a que plogui. En canvi, les forces modernistes en aquest cas la Cecília i el foraster, són racionals, i són capaços d’arribar ala conclusió de què es poden aprofitar les aigües que generen el gorgs per acabar amb la sequera del poble, però aquestes aigües es consideren sagrades per a la gent del poble. Cal remarcar que la religió tenia una influència asfixiant en la societat del segle XX. Les oracions i els precs del mossèn per aconseguir el miracle de la pluja contrasten amb la solució científica que proposa el Foraster. Obscurantisme i ciència El poble és obscurantista, pensa que tot és obra de Déu i es nega a la cultura i a instruir-se. Aquest fet és culpa en part del mestre del poble, Vergés, que el seu caràcter vacil·lant impedeix que tingui lloc aquesta tasca i també són culpables els poderosos del poble que els convé aquesta ignorància. En canvi, un cop més, són el foraster i la Cecília els que creuen en la ciència i en que és aquesta ciència la solució al problema de la manca d’aigua, ja que el poble pensa que les aigües estan estancades però la geologia indica que és aigua corrent, viva i fertilitzadora que passa per la superfície sense reportar cap mena de benefici. Ignorància i coneixement  Puig i Ferrater no culpa al poble de la seva ignorància, deixa clar que els culpables són les forces oligàrquiques. El poble és representat com una pedra que continua ancorada en la tradició i el passat. El Foraster intenta posar un mirall davant la 6

Literatura Catalana Marta Marín, 2n BAT ignorància de la gent del poble, fet que els fa reaccionar amb violència i amb ganes de destruir aquell que els ha encès la llum dels defectes de la seva ignorància. Camp i ciutat  L’obra escriu en un moment molt concret de la història catalana: el moment de l’aparició d’un món urbà més desenvolupat que xoca amb la immobilitat. Els personatges que personifiquen el progrés (Cecília o Foraster) s’ha educat a la ciutat, mentre que els personatges que personifiquen l’endarreriment i la ignorància, que rebutgen el progrés provenen del món rural. Aquest enfrontament està històricament documentat: els joves artistes de comarques emigraven a Barcelona per poder expressar lliurement el seu art i les seves idees de progrés. Acció i inacció Mentre que els personatges que personifiquen el progrés actuen per a fer canviar la situació (Foraster i Cecília), la resta només preguen i no actuen esperant la pluja com un miracle. Vida i mort Fatalitat i transformació Segons el poble, només un miracle pot salvar el poble de la sequera i que si no plou és com a conseqüència dels seus pecats. No plou perquè no ha de ploure. En canvi, la Cecília i el foraster són partidaris de la transformació i nous projectes de progrés per a aportar aigua i salvar al poble de la sequera. 11. Vitalisme i regeneracionisme en Cecília i el Foraster Tant la Cecília com el Foraster fan una exaltació de la vida com a valor suprem, tenen un caràcter original, no pensen com la resta de la gent del poble i volen ser lliures. És aquest esperit lliure el que els porta a voler progressar i a ajudar al poble a progressar, malgrat el seu esforç inútil. Són personatges que es mouen per l’individualisme, es mantenen coherents amb ells mateixos passi el que passi encara que fracassin, com l’exemple del poble. Cecília i el Foraster exemplificarien el pol positiu del ventall de valors. El foraster és el personatge sobre el qual recauen els valors de l’individualisme, del vitalisme i del coneixement intuïtiu i suggestiu del món. Mentre que la Cecília exemplifica el personatge que, des de la consciència acaba prenent una decisió que l’individualitza respecte a la resta de la societat.

7

Literatura Catalana Marta Marín, 2n BAT 12.Elements simbòlics: l’aigua, l’ocell i la tempesta Els elements simbòlics que es poden trobar a Aigües encantades són: L’aigua, l’ocell i la tempesta. L’aigua: Al diàleg final entre Vergés i Cecília, Cecília li diu a Vergés que es quedi entre les aigües encantades (les forces immobilistes) i Vergés respon que ella marxa cap a unes aigües tèrboles i sorolloses tan estèrils com les seves. És a dir, per a Vergés la decisió de Cecília és inútil ja que no aconseguirà res. En canvi, Cecília vol arriscar i progressar lluny de les aigües encantades i de les gallines que representen el poble incapaç de superar-se i de convertir la seva vida en un acte de creació personal deliberat. L’ocell: Per a Vergés, Cecília és un àliga tancada en un galliner (pel seu caràcter tan diferent al de la gent del poble), i Cecília diu que li agradaria tenir ales per dominar el món (per regenerar la societat, ser lliure..). Per aquest motiu, quan Cecília abandona el poble diu que l’àliga abandona el galliner per sempre, perquè vol ser lliure i no estar lligada ni a l’autoritarisme del seu pare ni a la ignorància del poble, i marxa en la recerca del progrés. La tempesta: La tempesta esdevé un símbol en el moment que acaben el discurs del foraster informant sobre els possibles projectes per acabar amb la sequera i el discurs de Mossèn Gregori que diu que les Aigües del Gorgs són sagrades. Una vegada acabat el discurs d’aquest últim comença a ploure i hi ha una tempesta, la qual cosa es identificada pel poble com un senyal de Déu per no fer cas a les paraules del foraster i seguir amb les seves creences religioses. Altres elements simbòlics que es poden trobar són: el so de les campanes en certs moments o la situació de camp rural/camp urbà.

8...