1. Aigües encantades, contextualització PDF

Preview

Summary

Per millor aprenentatge i fer un bon repàs del llibre de text de 2n de batxillerat. Més apunts d'altres matèries i moltíssim més....

Description

Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades Abans de parlar d’ Aigües encantades és necessari fer una referència al dramaturg noruec Henrik Ibsen, considerat el creador del drama modern. Aquesta observació no és gratuïta, ja que les seves obres van obrir nous camins al teatre del segle XIX i també del XX, tant a nivell formal com a nivell temàtic. Amb ell, el teatre europeu fa un gir de 180 graus: abandona les comèdies burgeses d’entreteniment i planteja els conflictes de la societat del seu moment. Un enemic del poble és, precisament, un exemple d’obra de crítica social de l’autor noruec, en què Joan Puig i Ferreter s’inspirarà per escriure Aigües encantades. Són evidents els paral.lelismes, tant pel que fa als personatges com al tema tractat, entre les dues obres. Amb Aigües encantades (1907), Puig i Ferreter s'inclou dins la línia renovadora dels dramaturgs modernistes que trenquen amb la tradició del teatre de la Renaixença i introdueixen els corrents i els mètodes dels grans escriptors europeus del moment. Argument L'obra se situa en un marc rural, en un poble de la província de Tarragona, i ens planteja el greu problema de sequera que viu des de fa anys la població. Davant d'aquesta situació, el mossèn, l’alcalde, els rics propietaris rurals i el poble al seu darrere no veuen altra solució que pregar Déu que faci ploure. Però quan els protagonistes, Cecília, filla d'un cacic local, i el Foraster, enginyer que ha vingut de la ciutat, els plantegen una solució científica als seus problemes són trets d'una manera violenta del poble perquè va en contra de la religió, dels seus costums i de les seves creences més arrelades. La solució és simple: aprofitar les aigües d'uns gorgs propers. El problema, però, és que els habitants d’aquest poble creuen que es tracta d’unes aigües sagrades i que, per tant, no poden ser objecte de cap manipulació.

Conflicte dramàtic: l'enfrontament entre l'individu i la societat El nucli del drama se centra en la lluita i l'enfrontament entre dues forces: d'una banda, la massa dominada per la superstició i l'endarreriment, i de l'altra, els intents individuals d'uns personatges que pretenen un canvi: la destrucció d'unes estructures i un estat de coses en nom del progrés científic, social i espiritual. En aquest sentit, Cecília i el Foraster serien, com altres protagonistes d'obres modernistes, el símbol de l'enfrontament entre l'artista i la societat. Ells intenten desvetllar aquesta societat endarrerida, fer-la progressar, modernitzarla. Però el poble els rebutja i els humilia. No accepten les propostes de modernització del

Foraster, que haurà de fugir del poble entre pedrades i insults dels seus habitants, que no se'l creuen i prefereixen anar a fer una processó i resar perquè plogui.

L'enfrontament camp-ciutat: oposició món rural/ món urbà En aquesta obra, Puig i Ferreter presenta l'enfrontament entre tradició i progrés en un medi rural. Cal tenir en compte que l'obra s'escriu en un moment molt concret de la història catalana: el moment de l'aparició d'un món urbà més desenvolupat i progressista que xoca amb la immobilitat i l'endarreriment del món rural. La natura és una amenaça fosca, oposada al progrés de l'home; i els pagesos, uns éssers dominats per forces atàviques, que es deixen portar per les supersticions. En canvi, els personatges progressistes són de la ciutat (el Foraster) o s'hi han format (la Cecília estudia a Barcelona). L'ambient ciutadà és vist pels pagesos com un món dolent, de perdició i per això el rebutgen, com rebutgen les persones que en provenen.

El personatge de Cecília: "una àliga tancada al galliner" Ja hem dit que a l'obra trobem un conflicte que afecta la col·lectivitat, la pugna entre tradició i progrés, però també trobem un conflicte individual, la revolta personal de Cecília, que és el personatge que vertebra tota l'obra. La rebel.lió que inicia Cecília té un doble sentit. D'una banda, s'enfronta amb el seu pare, el cacic Amat, que podria entendre's com un enfrontament generacional entre pare i filla contra un control gairebé absolut de la seva vida per part de la figura paterna. És, doncs, un enfrontament personal, individual. Però la necessitat d'independència que experimenta Cecília està provocada perquè ha anat adquirint, amb la seva formació com a mestra, una consciència ideològica: a mesura que va entenent la necessitat d'un canvi, d'un progrés científic que deslliuri la massa social de la ignorància i del pes de la tradició, s'adona de la seva inferioritat i de la seva submissió. I és en aquest moment que l'enfrontament amb el pare pren un altre caràcter: Cecília ja no es revolta només contra la figura paterna controladora, sinó contra la figura del cacic que aquest representa, contra l'home que personalitza tot allò contra el que ella lluita (immobilisme, tradició, ignorància, ordre social per mantenir el control del poble, fanatisme religiós...). Per tant, Cecília viu un doble enfrontament concretat contra la mateixa persona: enfrontament familiar i enfrontament social....