“Aigües encantades“ Caracteristiques i estudi de l‘obra. PDF

Preview

Summary

Para que puedas estudiar para literatura mi panita fresco...

Description

ANÀLISI AIGÜES ENCANTADES Aigües Encantades (1908) és l’obra de teatre més rellevant de Joan Puig i Ferreter. Es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona el 22 de març de 1908. Forma part del model del teatre modernista vitalista, és a dir, no pretén entretenir, sinó remoure consciències (considerat com un teatre d’idees). Es troba la figura d’una heroïna (Cecília) que esdevé la responsable de fer canviar la societat. 1. AUTOR Joan Puig i Ferrater va néixer el 5 de febrer de l'any 1882, a la Selva del Camp. Era fill natural d'un ric terratinent que mai no el va reconèixer com a fill. La infància i l'adolescència de Puig transcorregueren al costat de la seva mare, a casa d'uns oncles més aviat benestants. El fet del seu origen il·legítim va deixar una forta empremta en la personalitat de l'autor que es va fer evident al llarg de la seva obra literària. Quan estudiava el batxillerat a Reus, amb 15 anys, va entrar en contacte amb autors modernistes de la zona. Després d'un intent de suïcidi l'any 1889 a causa d'un amor frustrat, l'any 1901 va marxar a Barcelona per començar els estudis universitaris de Farmàcia, els quals va abandonar el primer any. Va treballar d'aprenent de farmàcia i d'ajudant de metge, alhora que s'introduïa en el sector més anarquitzant del Modernisme. En aquesta primera etapa les seves influències literàries provindran dels autors europeus com Nietzsche, Ibsen... Aquest fet encara li va augmentar el seu sentiment de marginació, ja que era conscient de la contradicció que existia entre la societat i l'art de la seva època i les propostes modernitzadores que defensaven els cercles intel·lectuals en què es movia. Aquest conflicte el va resoldre marxant a França l'any 1893; viatge decisiu per a la seva producció literària.

Les primeres obres que va publicar reflectien dues de les seves obsessions personals que es van anar mostrant de manera repetida en el conjunt de la seva obra: 

El seu naixement il·legítim i les conseqüències que se'n derivaren (marginació, individualisme).



Les experiències que va viure en el seu viatge per terres franceses.

L'any 1905 torna a marxar a França. Quan torna a Catalunya, Puig i Ferrater es va dedicar exclusivament al teatre i al periodisme.

Fins a 1914, Puig, que havia cursat la carrera de Filosofia i Lletres i l'any 1911 havia entrat a treballar com a redactor a La Vanguardia, estrenà obres molt diverses, encara que totes mostraven una certa desorientació estètica i un desig d'èxit que no acabava d'arribar. A part del seu afany de redempció social a través de l'art, l'autor pretenia també una professionalització: fer del teatre el seu modus vivendi, viure de la seva feina com a dramaturg. Però el seu teatre era difícil, massa nou, xocava amb la moralitat burgesa catalana del moment (hi havia adulteris, fills naturals, amants, suïcidis, misèria social, seduccions...), i tot això era expressat en un llenguatge massa directe i agressiu. A partir de l'any 1916, Puig i Ferrater es comença a plantejar el seu futur com a autor dramàtic, ja que veu com fracassen les seves obres. Va decidir canviar els seus plantejaments estètics, canvi que reflecteix el que s'està produint en la literatura catalana a causa del pas de la generació modernista a la del grup noucentista. A partir de la proclamació de la II República (1931) va dedicar-se a la política dins d'Esquerra Republicana de Catalunya: va ser diputat a les Corts espanyoles i al Parlament català. Va ser enviat a París com a negociador per comprar material bèl·lic per a la República i va ser acusat de quedar-se diners i ja no va tornar a Catalunya. Aquest escàndol, que ell sempre va negar, el va marginar dins del grup dels exiliats catalans. Va morir a París l'any 1956. Les obres que va escriure puig i Ferrater són:



Diàlegs dramàtics



Arrels mortes



La dama alegre



Diàlegs imaginaris



La bagassa (boires de ciutat)



La dama enamorada



Aigües Encantades



La senyora Isabel



El gran Aleix



El gran enlluernament



La dolça Agnès



El pelegrí apassionat

2. CONTEXT HISTÒRIC DE L’OBRA L’autor escriu una obra que emmiralla molts moviments polítics i ideològics de la Catalunya de finals del segle XIX i començaments del XX. Les grans diferències socials, la situació d'inferioritat de les dones i l'analfabetisme, entre altres aspectes, demanaven canvis socials. Paral·lelament, es consolidaven ideals polítics com el socialisme o l’anarquisme i es creaven moviments cívics i intel·lectuals; aquests moviments consideraven l’ensenyament com a base del canvi de la societat i el procés. L’aparició lateral d’un món urbà més desenvolupat i progressiu xoca amb l’arcaisme i la immobilitat d’aquest món rural. Els joves artistes de comarques emigraven a Barcelona per poder expressar lliurament el seu art i les seves idees de progrés. La Cecília, a l’obra, parla de la necessitat d'una "croada ", d'una lluita col·lectiva formada pels joves per tal que facin evolucionar les idees del poble, explica que han de ser persones que provinguin d'aquest món urbà més evolucionat.

3. ARGUMENT La trama planteja el xoc entre una societat immobilista i un líder intel·lectual que fracassa. S’hi explica la problemàtica d’un poble on els cacics exploten l’immobilisme i la superstició dels habitants per mantenir el seu estatus econòmic i social. El problema que hi ha el poble és la sequera. El personatge del Foraster (un enginyer) introdueix raons científiques per utilitzar l’aigua d’uns gorgs que la creença popular manté sense canalitzar, ja que exposen que són sagrats.

4. MOVIMENT LITERARI L’obra pertany al modernisme, moviment literari que promou la modernitat, l’europeïtzació d’una cultura que per les noves generacions havia quedat antiquada, obsoleta i provinciana. El teatre suposà una forma d’expressió i difusió de les idees modernistes. Els escriptors dramaturgs s’inspiren en models del nord d’Europa. El teatre modernista va tenir dos corrents:



Teatre esteticista, simbolista, maeterlinckià: o Exposa realitats transfigurades i simbòliques i vol commoure l’espectador amb suggeriments o impressions i amb uns personatges idealitzats, dominats per la tristesa i d’una gran riquesa interior.



Teatre regeneracionista, naturalista, vitalista, ibsenià:  o Vol ser un teatre social i d’idees que escenifica els conflictes entre artista i societat o entre individu i massa per mitjà de tècniques essencialment naturalistes

Les idees a Aigües Encantades es presenten a través de valors simbòlics: 

La pluja i les pregàries per la sequera



La solitud dels herois incompresos



El pragmatisme del mestre (Vergés), contrapunt de l’idealisme del Foraster.



La comparació entre l’heroïna i un ocell que fuig del niu.



La lluita entre les dues concepcions dels fenòmens naturals (la tradicional obscurantista i la racional avançada), manté en equilibri el nucli de l’obra.

5. TEMÀTICA I IDEOLOGIA Aigües encantades és, sobretot, un al·legat políticosocial individualista, una obra compromesa en què es mostra: 

L'enfrontament entre l'individu i la societat en la lluita per denunciar un seguit de

circumstàncies que estan frenant el progrés i l'educació d'aquesta societat. Lluita entre dues concepcions de les forces naturals: o Tradició, obscurantisme, ingenuïtat popular: mantinguts per uns interessos oligàrquics. La massa és conformista, no vol canvis. o Coneixement racional i científic: pretenen un canvi, la destrucció d’unes estructures i un estat de coses en nom del progres científic. L'autor condemna una realitat i mostra la necessitat d'una acció revolucionària que: 

Deslliuri l'home de tot allò que el manté lligat al passat (en el cas concret de l'obra)  la tradició, la religió i les forces polítiques oligàrquiques.

Així doncs, sorgeix una contraposició entre valors positius i negatius. 

Els valors positius s’associen a la idea de modernitat i al procés d’individualització (consciencia, voluntat, acció).



Els valors negatius queden vinculats al conservadorisme i a la manipulació de la creença religiosa.

No tot es redueix a una simple comparació entre el camps i la ciutat, en el sentit que el camp quedi associat a la tradició i la ciutat a la modernitat. De fet, el propi Foraster queda embadalit davant la natura:  FORASTER: No hi ha res més hermós al món que les relacions de l’home amb la natura. La terra és per a l’home, com l’home es per a la terra, i tots els somnis d’una vida jo el maleeixo si s’han d’allunyar d’ells. Ella es dona com una enamorada a l’home que la sap comprendre i estimar, i obre els seus ulls, ses entranyes prodigues de preciosos metalls i d’aigües tan riques com els metalls.

6. CARACTERÍSTIQUES



Heroïna revoltada: El personatge de la Cecília es revolta contra la família i la societat. Presenta uns ideals molt diferents dels que li han ensenyat. Vol intentar canviar la societat, però el seu entorn no ho permet. o Exemples de la lectura: 

CECÍLIA: Una filla, veieu? No està obligada a pensar ni a fer-ho tot com els seus pares...

 Antítesis de l’obra: (lluita de contraris) o

Individu / multitud 

L’ individu se situa en el centre de la mirada dels modernistes. Però no qualsevol tipus d’individu, sinó aquell que es defineix per la llibertat, el gust per la modernitat, la recerca de coneixement, la voluntat d’incidir en l’entorn per millorar-lo.



Un individu que també es defineix en oposició a una multitud grisa, caduca, immòbil, incapaç de veure més enllà dels patrons establerts, moguda a cop d’una tradició que l’ancora al passat.



Exemples de la lectura: 

CECÍLIA: Pare, el món està fent un gran canvi. Vosaltres, aquí dalt, no ho sentiu, no ho veieu. Jo ja no puc ser com vosaltres ni que vulgui. He begut en altres fonts…

o Ésser humà / natura



D’una banda, l’ésser humà és el bé més preuat, la individualitat, qui pensa i actua per voluntat, no per instint. La natura és la brutalitat exacerbada que engoleix l’individu, que aplica l’aspror de la selecció natural.



De l’altra, a natura és vista com un element de llibertat no sotmès a la necessitat de l’ésser humà, com una forma d’accés a la veritat despullada dels interessos (polítics, econòmics i religiosos).



A l’obra només els que viuen apartats de la vila i en contacte amb la natura tenen esperit crític i saben com sobreviure en l’entorn social (Romanill i Vicenç).

o Aigua que corre / aigua estancada 

L’aigua en moviment és fresca, cristal·lina, potable i portadora de vida. L’aigua en moviment és una metàfora de l’individu en evolució, que incideix en l’entorn. 

Exemple: el Foraster i la Cecília intenten transformar la societat per ferla millor, deslliurar-la del jou de la tradició, és a dir, l’aigua estancada.

L’aigua estancada esdevé immòbil, putrefacta, mancada de futur.



o Instrucció / ignorància



L’individu que transforma la societat és un home instruït que vol difondre els seus coneixements entre els conciutadans, una multitud que veu els nous pensaments com a destructors del seu sistema de vida (el de la ignorància, el desconeixement, la tradició mal entesa).



Ser instruït, cercar la veritat, pot ser perillós si es vol canviar l’entorn.



El veterinari Vicenç i el Vergés són instruïts però no intenten canviar l’entorn.



La Cecília i el Foraster volen expandir el canvi individual en una instrucció per a les multituds, que se senten ultratjades perquè són tractades com a ignorants.



Exemples de la lectura: o

CECÍLIA: Jo vull combatre la ignorància i tot lo que la fomenti, […] Som tota una creuada de joves; potser no tots tindrem el mateix coratge, però és la nostra obra, de tots… La ignorància és la font de tots els mals; el vostre fanatisme, la vostra misèria, tot és fill de la ignorància. I nosaltres, els joves, ens escamparem pels pobles… metges, mestres, farmacèutics… i la combatrem amb totes les nostres forces; sigui allà on sigui, la combatrem.

o

AMAT: l’any que et manca per acabar la carrera, dóna’l per cursat…

o

AMAT: Llibres, papers, tot anirà al foc…

o

JOAN: Parla de les aigües, que no hem de fer pregàries, que ell sap un medi de que no ens manqui aigua.

o

Ciutat / muntanya: 

La ciutat és l’escenari on la individualitat pot excel·lir. Hi ha moviment, flux continu de persones i d’idees. És el lloc on l’individu pot ser ell mateix, símbol de modernitat, on hi ha tots els avenços.



La muntanya és l’espai aïllat, impertèrrit a la innovació, constituït per un mur sense esquerdes. Allí, la natura regna amb agressivitat.



Exemples de la lectura:



AMAT: Adéu ciutat!… pots dir… adéu carrera i llibres del dimoni! Te quedaràs amb nosaltres, reclosa dins de casa, amb els nostres costums, com reblada amb un clau...

o

Amor igualtat / amor submissió L’individu que busca llibertat viu i concep l’amor en igualtat (Cecília-Foraster,



Bràulia-Romanill). L’individu que no vol prendre consciència de la seva vida viu i concep l’amor



en submissió (Amat-Juliana, Joan-Trinitat).

o Religió / raó  La multitud ancorada al passat es regeix pels conceptes de la religió (mossèn, Amat, Juliana, Trinitat...). Els individus que han viatjat a altres indrets, sobretot ciutats, raonen els



diferents conceptes que tenien envers les tradicions. Busquen l’explicació científica.



JULIANA: Els nostres avis han seguit un camí que nosaltres volem seguir... Així ho hem trobat, així ho hem de deixar... I ai d’aquell que abandona el camí de sos majors!



AMAT: I els vells, més plens de seny que tots vostès, no van trobar altre remei que la fe en la verge dels Gorgs, la nostra patrona.

 

UNA VEU: Les aigües beneïdes de la Verge!  UNA ALTRA VEU: Han curat molts malalts! ALTRA VEU: Han tornat la vista als cegos! FORASTER: És un error, una idea falsa, mantinguda per la llegenda religiosa!

o Dona / home  En l’obra s’observa la dicotomia que presenten ambdós gèneres. D’una banda, els homes són els que prenen les decisions i s’ocupen del poder. D’altra banda, les dones queden relegades als afers domèstics i a tenir cura del fills.



Puig i Ferrater innova en presentar una dona com a nucli del conflicte, com a símbol de l’ideal modernista que s’ha d’enfrontar a una realitat tan pedestre com l’entorn familiar.



Exemples de la lectura:



MOSSÈN: La religió cristiana, católica, ha dignificat la dona… CECÍLIA: No! No…! Som esclaves com sempre! 

 CECÍLIA: Les dones sou les primeres en anar contra vosaltres amb la vostra submissió a pares i marits.

7. ESTRUCTURA L’obra s’estructura en 3 actes: 

1r acte: introducció. S’exposa el conflicte.



2n acte: primer desenllaç: el del Foraster, el qual exemplifica el contrast més directe entre l’individu i la societat. El personatge acaba marxant.



3r acte: segon desenllaç: el de la Cecília, en el qual arriba la culminació del procés d’individualització. El personatge acaba fugint.

Estructura circular. A la primera escena apareix la Cecília i el Vergés parlant, en la qual es presenta el conflicte que es durà a terme al llarg de l’obra. A l’última escena, tornen a aparèixer aquests dos personatges en un nou diàleg per presentar el desenllaç i extreure’n conclusions.

8. PERSONATGES: Els diferents personatges de l’obra es poden classificar en 3 grups, segons la postura que adopten en el conflicte de l’obra.  POSTURA PROGRESSISTA (intel·lectuals, científics, altres): personatges que pensen que aquestes aigües podrien salvar un poble muntanyenc de la sequera crònica que pateix.

o

Personatges intel·lectuals: 

Foraster: pot treure rendiment a la natura perquè té un coneixement aprofundit i sap viure-hi en harmonia. Personatge molt simbòlic, per això no té ni nom. És un autèntic heroi sobre el qual recauen tots els valors de l’individualisme, del vitalisme i del coneixement intuïtiu i suggestiu del món. Ha viatjat a diversos

països del món. El seu aspecte físic és nòrdic (influència dels graus autors nòrdics). Cecília. Personatge que des de la consciència acaba present una decisió que



l’individualitza respecte la resta de la societat. Està plena de força, lucidesa i voluntat. Voldria tornar a casa i mantenir una bona relació amb la seva família, però li és impossible. L’acció té més repercussió social, ja que és una personatge femení. És una estudiant de Magisteri (a l’inici de l’obra apareix com llegeix). Sorgeix el concepte de rebel·lia que a l’obra té un doble enfrontament: 

Generacional: Contra el pare. Protesta contra una tutela excessiva, convertida en control absolut (enfrontament personal, individual).



Ideològic: contra l’home representant d’un estat de coses que vol mantenir l’ordre social tal com està estructurat. La Cecília ha anat adquirint, amb la seva formació com a mestra, una consciència ideològica: a mesura que va entenent la necessitat d'un canvi, d'un progrés científic que deslliuri la massa social de la ignorància i del pes de la tradició, s'adona de la seva inferioritat i de la seva submissió (enfrontament social i familiar). o

La mare ja tremola veient-vos enfadat. En lloc d’inspirar amor, feu por...aquesta és l’autoritat dels homes, dins de casa.Però la mare no em donarà la raó a mi... no pot. L’heu dominada, l’heu reduïda a res... Una dona no és res amb homes com vosaltres...Ens mateu l’ànima, si no ja no ens voleu, som dolentes.

o

Personatges marginats: (observen la realitat amb cert esperit crític sabent que res no canviarà) 

Romanill: home alt, independent amb idees clares i en bona relació amb la natura (és pastor d’ovelles, un ofici molt connotat a la literatura modernista i que comporta llibertat de moviments i de pensaments). Se sent més còmode entre la natura i els animals que no pas entre els interessos de caràcter religiós i polític de la vila. Ara, mostra esperit crític i discurs propi. Ajuda el Foraster, oferint-li un espai a casa.



Manso: carlí que viu en una profunda decadència. No li interessa la lectura. En un inici cridava a favor de les idees del Foraster, però un cop plou, decideix seguir la multitud i arracona les idees inicials.



Bartomeu: home republicà. No sap llegir.



Viçenç: és el veterinari del poble. Un vell intel·lectual, pessimista, fracassat i mancat de vitalitat. Té molts llibres. Ha tingut accés al coneixement a partir de l’observació de la natura i la lectura.



Bràulia: És la dona del Romanill. Observa, pensa i intenta actuar en benefici del seu matrimoni. Està d’acord amb el marit, té la mateixa visió crítica llunyana del pensament únic. Però alhora és pràctica i veu innecessari comprometre’s massa amb...