APRENENTATGE SIGNIFICATIU PDF

Preview

Summary

Download APRENENTATGE SIGNIFICATIU PDF

Description

APRENENTATGE SIGNIFICATIU L’aprenentatge significatiu té lloc quan l’aprenent estableix vincles no arbitraris entre allò que ja sap i els nous coneixements. Aquest procés es basa, principalment, en dos aspectes: la memorització comprensiva, que implica que allò après ha estat integrat en l’àmplia xarxa de significats, i la funcionalitat de l’aprenentatge, que permet a l’individu utilitzar els coneixements adquirits en situacions diferents per a solucionar un problema concret. Perquè l’aprenentatge sigui significatiu, són necessàries tres condicions: la significativitat lògica, la significativitat psicològica i la disposició favorable i activa a la construcció de significats. En primer lloc, la significativitat psicològica implica que la nova informació sigui significativa des del punt de vista de l’estructura interna, és a dir, que sigui coherent, clara i organitzada. Així, aquesta condició parteix d’un coneixement previ organitzat en esquemes de coneixement, que són la representació que tenim en un moment donat de la nostra vida sobre una parcel·la determinada de la realitat; i que es caracteritzen per la provinença, la riquesa, l’organització i la coherència interna. Aquests esquemes els trobem en un estat inicial dels alumnes, és a dir, en allò que aporten en el moment d’iniciar l’aprenentatge. Aquí, també hi podem trobar instruments i estratègies que utilitzen com el llenguatge, la representació gràfica i numèrica, subratllar, prendre apunts, estratègies per a llegir un text de manera comprensiva etc.; experiències i coneixements previs respecte al contingut que es pretén aprendre; i capacitats generals de que disposen com les capacitats metacognitives, és a dir, referides al propi coneixement i a la consciència que en tenen els alumnes. En segon lloc, la segona condició és la significativitat lògica, és a dir, que els alumnes han de disposar d’uns coneixements previs suficients com per a ser capaços d’abordar un nou aprenentatge. D’aquesta manera, la significativitat lògica es basa en els continguts, que són allò en que es basa l’ensenyament i inclouen d’una banda, els conceptes i sistemes conceptuals (el que s’ha considerat sempre continguts d’ensenyament); les estratègies i els procediments (d’indagació, exploració, observació...) i les actituds, valors i normes que es transmeten en qualsevol situació educativa. Cal dir també que l’adquisició d’un tipus de continguts no impedeix l’adquisició d’un altre tipus, i que la capacitat d’un alumne per a aprendre significativament un nou contingut depèn en gran part de les seves experiències prèvies a l’aprenentatge –entre les quals destaquen les que s’han produït en un context escolar— i dels coneixements adquirits en aquestes. D’altra banda, entre els procediments esmentats podem diferenciar les tècniques i les estratègies. Les tècniques són el conjunt de rutines automatitzades com a conseqüència de la seva pràctica repetida amb una prèvia instrucció i que són relacionades i seleccionades per a ser aplicades en les estratègies d’aprenentatge, que són un tipus d’ensenyament basat en la intervenció pedagògica partint dels coneixements previs per a realitzar la construcció de l’aprenentatge significatiu i que, per tant, impliquen una planificació i unes decisions prèvies sobre els passos que es seguiran.

Retornant a la primera condició, les capacitats metacognitives intervenen en l’autoregulació, que és una de les estratègies d’aprenentatge. La metacognició fa referència al coneixement que té l’aprenent sobre el propi aprenentatge i el control del procés. Així, aquesta estratègia consisteix en què l’alumne ha d’anar adquirint, progressivament, més responsabilitat en l’aprenentatge, tant pel que fa a la planificació i el control del procés com a l’avaluació de la seva efectivitat. Per tant, és necessari que l’alumne tingui unes capacitats cognitives i afectives, i domini unes estratègies socials i de comunicació. En aquesta autoregulació són clau la intervenció del mestre, la motivació personal i la recerca d’ajuda. Pel que fa al mestre, ha de guiar aquest aprenentatge a través de la parla i proposar activitats conjuntes que augmentin la autonomia i la confiança de l’alumne. Una altra tasca del mestre és motivar els estudiants amb l’atribució de causes internes i variables als resultats del seu treball, les valoracions positives de les seves capacitats, el reconeixement de l’esforç i, sobretot, fent-los sentir competents com a aprenents. Finalment, en relació a la recerca d’ajuda, és possible que l’alumne es mostri selectiu a l’hora de demanar ajuda, sobretot respecte a qui demanar-la, en quin moment i de quina manera. Es tracta, doncs, d’una estratègia d’aprenentatge, en aquest cas de tipus social, ja que implica altres persones. Els alumnes conscients d’aquest factor realitzen un balanç entre els costos i els resultats que obtindran de demanar l’ajuda requerida; els riscos prevists i les dificultats que puguin considerar a l’hora de trobar allò que necessiten els pot fer tirar enrere i, per tant, no resoldre les seves dificultats d’aprenentatge. I, finalment, la tercera condició és la disposició favorable i activa per part de l’alumne a la construcció de significats. Parlem, doncs, d’aprenentatge voluntari, és adir, de l’adquisició de sistemes complexos i organitzats de coneixement que no poden adquirir-se fàcilment per observació, imitació o experiència directa; sinó que necessiten la voluntat de l’aprenent i una acció educativa intencional sistemàtica i planificada. En aquest marc, la acció educativa del professorat constitueix una ajuda imprescindible en el procés de construcció de significats i l’atribució de sentit que caracteritza l’aprenentatge significatiu; però són els alumnes els qui han de construir aquests significats i atribuir-los el sentit corresponent, i cap acció dels mestres, els companys o altres agents educatius pot realitzar aquesta tasca. D’altra banda, però, aquesta ajuda és completament necessària, ja que sense ella és gairebé impossible que els significats construïts pels alumnes coincideixin amb els significats culturalment acceptats....