Tema 3. Aprenentatge no associatiu. Habituació i sensibilitat PDF

Preview

Summary

...

Description

Aprenentatge i Condicionament. Tema 3. Marina Picó. 2n Psicologia UAB.

TEMA 3. APRENENTATGE NO ASSOCIATIU: Habituació i Sensibilitat 3.1. Concepte d’habituació 3.1.1. Definició 3.2.1. Altres fenòmens que provoquen decrement de resposta 3.2. Propietats de l’habituació 3.3. Variables de l’habituació 3.4. Concepte de sensibilització 3.5. Propietats i variables de la sensibilització 3.6. Teories sobre l’aprenentatge no associatiu. 3.6.1. Teoria del doble procés (Groves i Thompson, 1970) 3.6.2. Teoria del procés oponent (Solomon i Corbitt, 1974)

Aprenentatge no associatiu... Experiència amb un únic estímul Estímul irrellevant  Habituació Estímul rellevant, intens, aversiu, amenaçador  Sensibilització

3.1. CONCEPTE D’HABITUACIÓ 3.1.1. Definició  Disminució de la força d’una resposta reflexa produïda per la presentació repetida de l’estímul elicitador. Corba teòrica de l’habituació:

1

Aprenentatge i Condicionament. Tema 3. Marina Picó. 2n Psicologia UAB.

3.1.2. Altres fenòmens de decrement de resposta

HABITUACIÓ

Canvis al SNC com a conseqüència de l’experiència repetida amb l’estímul

Procés central

És aprenentatge

ADAPTACIÓ SENSORIAL

Disminució de la sensibilitat dels receptors sensorials

Procés perifèric

No és aprenentatge

FATIGA MUSCULAR

Esgotament dels músculs efectors

Procés perifèric

No és aprenentatge

Exercici de mostra: Habituació, fatiga i adaptació sensorial: anàlisi de casos Identifica i raona en cada cas de quin fenomen es tracta: 1. El professor projecta una imatge molt lluminosa que ens enlluerna i ens impedeix veure bé les següents diapositives. 2. Quan iniciem la classe, el soroll del canó de projecció ens molesta però al cap d’una estona el deixem de percebre conscientment.

Podem distingir les disminucions de resposta causades pe habituació de les causades per fatiga o per adaptació sensorial? 

Si variem la intensitat de l’estímul i la resposta reapareix, la disminució prèvia era deguda a habituació. Especificitat a l’estímul.



Fatiga (involucra els mateixos músculs): no incrementaria la resposta si variem la intensitat de l’estímul.



Adaptació sensorial (involucra els mateixos receptors): no incrementaria la resposta si variem la intensitat de l’estímul.

2

Aprenentatge i Condicionament. Tema 3. Marina Picó. 2n Psicologia UAB.

3.2. PROPIETATS DE L’HABITUACIÓ  Especificitat estimular: quan presentem repetidament l’estímul i la resposta va disminuint gradualment (habituació), el canvi de resposta afecta només a estímuls, alguna característica important dels quals, ha sigut alterada. *per tal que es produeixi una habituació, l’estímul ha de ser sempre el mateix. o

Ex:  Després d’haver-nos habituat al repic d’un rellotge de paret, és probable que tornem a prestar-li atenció si funciona malament o fa un soroll nou.  Habituació als aliments (Epstein et. Al. 1992):

Després que les respostes de salivació i emocionals a un estímul (per ex. La lima), s’haguessin

habituat

substancialment (assajos 110),

la

recuperar

resposta

es

va

completament

(assaig 11) al presentar un sabor diferent (llimona).

 Generalització: L’habituació de la resposta, generada per un estímul, afecta la resposta generalitzada d’estímuls semblants. Ex.  si ens hem habituat a un determinat so d’un rellotge, és possible que tampoc responguem al so d’un altre rellotge semblant al nostre.  Retenció: o

Recuperació espontània: Si després de l’habituació, deixem un període de descans i tornem a presentar l’estímul, la resposta reapareix perquè l’habituació ha desaparegut.

o

Curs temporal de l’habituació  L’habituació no sempre es manté durant períodes de temps llargs: 

Habituació a curt termini: es manté la disminució de resposta un període curt de temps (minuts). La recuperació espontània és la principal característica de l’efecte d’habituació a curt termini.



Habituació a llarg termini: es manté la disminució de resposta un període llarg de temps (hores, dies).

3

Aprenentatge i Condicionament. Tema 3. Marina Picó. 2n Psicologia UAB. *Principal diferència de procediment: freqüència de presentació de l’estímul elicitador  quan una presentació de l’estímul elicitador es fa de manera més sovint i en un curt termini de temps, l’habituació serà a curt termini i viceversa.

 Potenciació: habituació més fàcil i duradora Efecte de potenciació  Consisteix en que cada nova habituació és més ràpida que l’anterior. A la 2ª habituació: a) S’arriba en menys assajos al nivell final de la primera b) A igualtat d’assajos el nivell d’habituació

 Deshabituació: la presentació de l’estímul nou genera la reaparició de l’estímul habituat. La resposta no es manté habituada, sinó que augmenta perquè hi ha hagut un augment de l’activació.

4

Aprenentatge i Condicionament. Tema 3. Marina Picó. 2n Psicologia UAB. Així, les dues formes de fer reaparèixer la resposta habituada: recuperació espontània i deshabituació.

3.3. VARIABLES DE L’HABITUACIÓ: Les característiques de l’estímul afecten a l’habituació:  La magnitud (intensitat): quant més feble l’estímul, més ràpida l’habituació i quan més intens, més lenta l’habituació, i més difícil de deshabituar. *Com més intens l’estímul, major és la magnitud de la resposta.

 Freqüència: a major freqüència de presentació de l’estímul, més fàcil i ràpida serà l’habituació (però menys duradora).

Esquema de les variables de l’habituació

5

Aprenentatge i Condicionament. Tema 3. Marina Picó. 2n Psicologia UAB.

3.4. SENSIBILITZACIÓ. DEFINICIÓ  Augment de la força d’una resposta reflexa produïda per la presentació repetida d’un estímul elicitador. HABITUACIÓ O SENSIBILITZACIÓ:

Quan sol aparèixer sensibilització?  Del tipus d’estímul: rellevants, intensos, aversius o amenaçadors,  De l’estat d’activació de l’organisme

6

Aprenentatge i Condicionament. Tema 3. Marina Picó. 2n Psicologia UAB.

3.5. PROPIETATS I VARIABLES DE LA SENSIBILITZACIÓ 3.5.1. Propietats  Baixa especificitat estimular: al repetir un mateix estímul incrementarà l’estat d’arousal. Si un estímul a provoca un estat de sensibilització, un estímul b també provocarà una resposta intensa. La resposta no només és intensa a aquell estímul que ha provocat l’estat d’activació, sinó a qualsevol altre.  Si un animal

s’activa o sensibilitza per alguna raó, la seva activitat s’incrementarà per tota una varietat d’estímuls. Ex.: un dia estem sols a casa i hem vist una peli de por, pel que estem una mica esporuguits. Ens posem a l’ordinador a fer el que sigui i sentim al pany de casa que algú està intentant entrar. Si al cap d’uns segons torna a passar i així successivament, cada cop ens espantarem més.  Generalització 3.5.2. Variables de la sensibilització  Freqüència de presentació de l’estímul: a major freqüència de presentació de l’estímul major efecte de sensibilització.  Intensitat de l’estímul: a major intensitat de l’estímul, major efecte de sensibilització  Permanència o durada de la sensibilització o

No incrementa indefinidament 

Es fa fugida o hi ha dany físic



Apareix habituació (sobretot si l’E és llarg, “poc” intens i molt freqüent)

Exemple experiment de laboratori -

Grup A: Estímul auditiu/ 8 assaigs/60dB/ IEA = 15s

-

Grup B: el mateix, però l’estímul que s’ha presentat també en 8 assaigs difereix en intensitat de decibels (80dB) i l’interval d’estímul auditiu (30s)

o Quins valors esperaríem obtenir dels assaigs 7 i 8 del grup B Valors superiors a 10 o Quines variables ens permeten fer aquesta previsió? Amb la intensitat de l’estímul que és més alta i en la freqüència que és més baixa  costarà més d’habituar.

7

Aprenentatge i Condicionament. Tema 3. Marina Picó. 2n Psicologia UAB.

3.6. TEORIES SOBRE L’APRENENTATGE: 3.6.1. Teoria del doble procés: Grooves i Thompson (1970) Els efectes d’habituació i de sensibilització depenen dels processos d’habituació i sensibilització generats per l’estímul elicitador.

Quan es presenta repetidament un estímul elicitador, es posen en marxa internament dos processos simultàniament. Impliquen dues conductes oposades:  Procés d’habituació: en primer lloc, una tendència a respondre cada vegada menys (canvis en l’arc reflex; sistema E-R. A nivell sinàptic, al activar repetidament aquest sistema hi ha una disminució, un exhauriment dels neurotransmissors implicats)  Procés de sensibilització: increment de la tendència a respondre cada vegada més perquè devia haver algunes fibres nervioses a l’encèfal que modulessin les respostes perquè es produïssin més o menys  SARA: únicament participa en circumstàncies especials (events excitadors), provocant un increment en la tendència a respondre.

8

Aprenentatge i Condicionament. Tema 3. Marina Picó. 2n Psicologia UAB.

3.6.2. Teoria dels Habituació 

processos

oponents

(Solomon

i

Corbit,

1974).

Intenta explicar els canvis que es donen en la resposta emocional durant el temps que dura l’estímul.



És un enfocament homeostàtic  defensa que els estats emocionals impliquen canvis; allunyar-se de l’equilibri emocional. Seria comú que quan patim una emoció intensa, es mantingui durant un temps prolongat? No. Cal que les emocions intenses es donin en el moment de presentació de l’estímul però que després es restableixi l’equilibri, amb una emoció contrària.

Així, un estímul que produeix un estat emocional (procés a ) produeix també un efecte oposat posterior i compensatori (procés b ) l’inici del qual és posterior. Procés a: és responsable de l’estat emocional  Donades les característiques de l’estímul, es produeixen canvis interns no observables (procés a) i serien els subjacents a l’emoció primària de l’estímul. La latència és breu, la intensitat, elevada (fixes). El procés a comença amb l’inici de l’estímul i acaba quan aquest finalitza. Procés b: genera una reacció emocional oposada a la del procés a.  És variable. Les repetides exposicions a un estímul l’enforteixen (s’activa més ràpidament, la seva intensitat màxima augmenta i es deteriora més lentament).  Els canvis emocionals observats quan es presenta un estímul i després es retira, se suposa que reflecteixen el resultat net dels processos a i b.  La resposta

observable és la suma d’ambdós processos.  La reacció emocional observable provocada per la primera presentació de l’estímul disminueix si l’estímul es presenta una certa freqüència, com a conseqüència de l’enfortiment del procés b.  El desequilibri, cada cop menor, entre els processos a i b explicaria l’habituació de la resposta emocional.

9

Aprenentatge i Condicionament. Tema 3. Marina Picó. 2n Psicologia UAB.

Exemple 1 : En el moment que s’obre la porta i et diuen que pots saltar, s’inicia el procés a (por). Després, s’iniciaria el procés b, que seria alleujament, amb una latència més llarga, menor intensitat. Quan es presenta repetidament l’estímul (paracaigudista expert), el que canvia és el procés b compensatori, el qual s’ha enfortit  Habituació

Exemple 2 : addicció a les drogues:  l’efecte sedant i planer de l’alcohol dóna pas a les sensacions molestes de ressaca.  Les reaccions emocionals canvien amb l’experiència: la reacció primària es fa més dèbil (tolerància a la droga) i el seu post-efecte més fort; un bevedor habitual no queda tan debilitat per unes poques cerveses com algú que beu per primera vegada. No obstant, un bevedor habitual pateix símptomes més aguts després de beure.

 COMPARACIÓ DE LA TEORIA DEL DOBLE PROCÉS AMB LA TEORIA DEL PROCÉS OPONENT

Teoria del doble procés Parla tant de l’habituació com de la sensibilització

Teoria del procés oponent Només parla d’habituació

Els processos són simultanis

Els processos són successius, tot i que se solapin parcialment

Els processos no varien amb la repetició de l’estímul elicitador

Postula l’enfortiment d’un dels processos al presentar repetidament l’estímul elicitador.

Es fonamenta en vies i processos fisiològics concrets

No parla en cap moment de base fisiològica, sinó d’habituació de respostes emocionals (postula processos hipotètics)

Refereix un RR reflexes “simples”

Es refereix un RR emocional, “complexes”

10...