Tema 3. Aprenentatge no associatiu: Habituació i sensibilització PDF

Preview

Summary

Download Tema 3. Aprenentatge no associatiu: Habituació i sensibilització PDF

Description

Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament

Oliwia Ciurlej

Tema 3. Aprenentatge no associatiu: Habituació i sensibilització L’aprenentatge no associatiu es basa en l’experiència amb un únic estímul. La resposta que provoca un estímul no és sempre la mateixa, depèn de l’estímul. Estímul irrellevant → Habituació Estímul rellevant, intens, aversiu, amenaçador → Sensibilització Habituació / Sensibilització: -

Efecte (conducta) Procés (canvis a nivell neural)

3.1. Concepte d’habituació ➢ Definició L’habituació és una disminució de la força d’una resposta reflexa produïda per la presentació repetida de l’estímul elicitador. -

Corba teòrica de l’habituació

A mesura que presentem l’estímul, la resposta disminueix. Arriba un punt en que al presentar el mateix estímul vàries vegades, ja no es produeix cap resposta → Habituació total. Pot ser que la resposta desaparegui només en una certa mesura, provocant una habituació parcial. La majoria de reflexos no desapareix totalment, sempre queda una petita magnitud. Es tracta d’una corba teòrica, la qual no ha de coincidir necessàriament la corba real. Poden seguir la mateixa tendència però, per exemple, la corba real pot presentar alt i baixos. 1

Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament

Oliwia Ciurlej

➢ Algunes aplicacions de l’aprenentatge d’habituació - Avaluació de difuncions atencionals. P. Ex. En esquizofrènics o nadons - En publicitat, cercant estímuls que provoquin respostes atencionals de difícil habituació. - Identificació primerenca de l’autisme. - Estudis sobre percepció d’estímuls. - Etc. - Habituació a colors: • El nen distingeix entre quadrat blau i quadrat vermell. • Quan es presenta l’estímul per primera vegada, produeix una resposta més forta; però a mesura que es va presentant aquest estímul, es dóna una habituació. Quan el nen ja presenta una resposta molt baixa, llavors es presenta un estímul diferent (quadrat vermell) i la resposta torna a ser forta.

➢ Altres fenòmens de decrement de resposta: adaptació i fatiga

➢ Podem distingir les disminucions de resposta causades per habituació de les causades per fatiga o per adaptació sensorial? - Si variem la intensitat de l’estímul i la resposta reapareix, la disminució prèvia era deguda a l’habituació. Especificitat a l’estímul. - Fatiga (involucra els mateixos músculs): no incrementaria la resposta si variem la intensitat de l’estímul.

2

Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament

-

Oliwia Ciurlej

Adaptació sensorial (involucra mateixos receptors): no incrementaria la resposta si variem la intensitat de l’estímul.

3.2. Propietats d’habituació -

-

-

Especificitat estimular → La resposta és desencadenada per un estímul concret, però no per dos semblants. Generalització → La resposta s’habitua a un estímul concret però, a més, en presentar un altre estímul d’un valor o intensitat semblant, la resposta no és tan forta com si no hi hagués l’habituació prèvia de l’altre estímul. Per les seves semblances, la resposta de l’estímul semblant ja és una mica més menor a causa de l’habituació del primer estímul. Retenció → Quant de temps dura l’habituació. • Recuperació espontània: Pèrdua de l’habituació del primer assaig i una recuperació de la resposta a l’hora de presentar el mateix estímul en el segon assaig. Dit d’una altra forma, es presenta un estímul i té lloc l’habituació. L’habituació, però, s’acaba perdent i a l’hora de presentar l’estímul per segona vegada, es torna a produir una resposta intensa. Aquest cop, però, l’habituació apareixerà i desapareixerà amb més rapidesa (potenciació). Cada nova habituació és més ràpida que l’anterior. • Tipus: o A llarg termini: Es manté la disminució de resposta un període llarg de temps (hores, dies). o A curt termini: Es manté la disminució de resposta un període curt de temps (minuts). La diferència per obtenir una habituació o altra és la diferència de freqüència de la presentació de l’estímul. Potenciació → Aparició i desaparició de l’habituació amb més rapidesa. Deshabituació → Permet obtenir la reaparició de la resposta inicial. Durant l’habituació es presenta un estímul nou, just abans de presentar el nou assaig de l’estímul que es va repetint. La resposta generada per l’estímul que es va repetint augmenta.

3

Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament

Oliwia Ciurlej

➢ Habituació específica a l’estímul (especificitat estimular) (Epstein et al. 1992)

8 subjectes es divideixen en 2 grups de 4 persones cada un. A un d’ells se’ls dóna durant 10 assajos suc de llimona i a l’altra suc de llima. Al onzè assaig, però, s’intercanvien els dos sucs. Durant tot l’experiment es calculen els grams de salivació. S’observa que a l’onzè assaig en canviar l’estímul (suc), es perd l’habituació i es torna a obtenir una resposta intensa. → Quan canviem l’estímul, la resposta es recupera (sense que arribi a coincidir amb la resposta inicial).

➢ Estabilímetre: Mesura de reflex d’ensurt (Stuart le reflex) Investigacions sobre la por condicionada en rates → La resposta d’ensurt, mesurada mitjançant un estabilímetre (ensurt → contracció muscular) localitzat al terra de la caixa d’experimentació, va ser major quan l’estímul provocador de l’estímul -el tret d’una pistola de joguina- es presentava simultàniament amb senyals prèviament condicionades de por.

4

Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament

Oliwia Ciurlej

3.3. Variables d’habituació ➢ Intensitat de l’estímul A major intensitat de l’estímul elicitador, més difícil i lenta resultarà l’habituació (però serà més duradora).

➢ Freqüència de presentació de l’estímul A major freqüència de presentació de l’estímul, més fàcil i ràpida serà l’habituació (però serà menys duradora).

3.4. Concepte de sensibilització La sensibilització és l’augment de la força d’una resposta reflexa per la presentació repetida de l’estímul elicitador. 5

Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament

Oliwia Ciurlej

➢ Quan sol aparèixer la sensibilització? - Estímuls rellevants, intensos, amenaçadors, aversius → El més adaptatiu és respondre, i cada vegada més. - Alt nivell d’activació del subjecte → Si el nostre arousal està molt elevat, els estímuls dèbils tenen més possibilitat d’originar un procés de sensibilització.

3.5. Propietats i variables de sensibilització -

-

Baixa especificitat estimular → Quan un estímul provoca un estat de sensibilització implica un alt arousal del subjecte. En conseqüència, el subjecte respondrà més a aquest estímul a mesura que es presenti, però també respondrà més als estímuls nous. Generalització. Freqüència de presentació de l’estímul → A major freqüència de presentació de l’estímul, major efecte de sensibilització. Intensitat de l’estímul → A major intensitat de l’estímul, major efecte de sensibilització. Permanència o durada de la sensibilització. • No incrementa indefinidament: o Es fa fugida o hi ha dany físic. o Apareix habituació (sobretot si l’estímul és llarg, “poc” intens i molt freqüent).

6

Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament

Oliwia Ciurlej

3.6. Teories sobre l’aprenentatge no associatiu -

Teoria del procés dual o del doble procés (Grove i Thompson, 1970)

Efecte d’habituació o efecte de sensibilització (efecte = execució observable que serveix com a indicador d’un aprenentatge intern). Quan presento un estímul elicitador a nivell intern, es donen dos processos:

-

•

Procés d’habituació: La teoria proposa que quan es presenta repetidament un estímul elicitador, hi hauria canvis en el SNC (canvis en els neurotransmissors, per exemple), que causarien una tendència a respondre cada vegada menys → Reducció en la resposta. D’aquests canvis prové el procés d’habituació. o Sistema estímul – resposta (arc reflex) → En l’habituació es produeix un canvi en l’arc reflex que fa que la tendència a respondre sigui cada vegada menor.

•

Procés de sensibilització: o SARA: Sistema d’activació reticular, regula el nostre estat d’activació. La teoria va anticipar l’existència del sistema d’estat. Suposaven que havia d’existir algun sistema que regulés la intensitat dels reflexos.

Teoria del procés oponent (Solomon i Corbit, 1973, 1974)

Teoria homeostàtica (defensa que les emocions provoquen una desviació del nostre estat afectiu de neutralitat). La teoria defensa que calen uns mecanismes oponents que tornin a portar les nostres emocions a l’estat de neutralitat. 7

Processos Psicològics: Aprenentatge i Condicionament

Oliwia Ciurlej

Proposa que la primera vegada que apareix un estímul, provoca una resposta emocional primària (exemple: por). D’acord amb la teoria, aquest estímul posarà en marxa a nivell intern (no observable) dos processos (a i b) de sentit oposat. El procés A correspondria a l’emoció desencadenada per l’estímul (qualitat emocional primària provocada per l’estímul → ex. Por). El procés B correspondria a l’emoció contrària, oposada (ex. Alleujament). La primera vegada que experimentem l’estímul predomina el procés A (és més intens). Mentre que el procés A comença immediatament, el procés B té una latència més llarga → Quan ha transcorregut un temps i l’estímul s’acaba això s’inverteix (el procés B continua durant més temps). Ex. Quan pugem a una atracció pel primer cop, al principi experimentem molta por, però a mesura que avança l’atracció disminueix la por. Una vegada acaba l’atracció, experimentem l’alleujament, i no continuem sentint por. Quan hi ha una repetició en l’estímul (ex. Pugem molts cops en una atracció) el procés A continua sent el mateix, però el procés B s’ha enfortit per la repetició de l’estímul (la resposta homeostàtica generada pel procés B cada vegada és més forta, la seva latència és breu i la intensitat és més forta). Això provoca que la persona que es troba a l’atracció no tingui tanta por al pujar i, a més a més, experimentarà un major alleujament al acabar l’atracció. → Això correspondria a un aprenentatge no associatiu. Amb les drogues passa una cosa molt similar. Quan una droga és consumida repetidament té menys efecte. Això s’explicaria a partir de l’enfrontament del procés homeostàtic B. La persona que ha desenvolupat una drogoaddicció no és pels efectes que té en ell, perquè seran mínims. Realment una persona no deixa de consumir droga pel procés B (que és el que provoca el síndrome d’abstinència).

8...