Apunts finals d\'Introducció al Dret Públic (Marc Vilalta Reixach) PDF

Preview

Summary

Download Apunts finals d'Introducció al Dret Públic (Marc Vilalta Reixach) PDF

Description

BLOC 1  El dret i l’ordenament jurídic 1- Què és el dret? És un fenomen quotidià, està present en el nostre dia a dia, és un element que està permanentment a totes les activitats. El dret és un fenomen que té una dimensió social, és a dir, que va estretament lligat a la societat.

Sistemes normatius: conjunt de normes, de regles que han estat acceptades per tots els membres d’un grup social i tenen per finalitat regular les seves relacions a la seva vida quotidiana. Aquestes normes poden ser de tres tipus: -

-

Normes jurídiques: aquelles regles dirigides a regular el comportament social que han estat autoritzades pels poders públics i que en cas d’incompliment porten aparellades una sanció. Normes morals: són aquelles que expressen la consciència d’un deure, és a dir, que responen a la voluntat del propi subjecte.

Podem diferenciar aquests dos tipus per:  



-

La coercibilitat de les normes jurídiques, és a dir, les jurídiques poden ser imposades per una autoritat externa, les morals en canvi no. Les jurídiques fan referència o prenen en consideració la basant externa del comportament humà. En canvi les morals, són obligatòries pel propi subjecte, té en consideració la basant interna. Les morals són autònomes, mentre que les jurídiques es denominen heterònomes (és un tercer el que l’imposa).

Usos o convencions socials: són aquelles normes o pautes de conducta que els membres d’una determinada societat segueixen o compleixen per un determinat imperatiu social. Per exemple: donar la mà per saludar, els vestits blancs de les núvies. Poden portar aparellada una sanció social, no està institucionalitzada, és a dir, no hi ha una autoritat externa que vetlli pel seu compliment.

Positivització: Les normes morals o usos socials es converteixen en normes jurídiques. Dret positiu: conjunt de normes que estan actives. El dret reuneix 3 gran notes distintives:

-

És un fenomen social, es produeix a l’interior d’una societat, per coordinar l’activitat o actuació del diferents membres d’aquest grup social. El dret té una dimensió històrica, són fruit de l’evolució social, és a dir, no són estàtics, evolucionen amb la societat. No només ens diu què hem de fer sinó que té caràcter coercitiu, és a dir, no només ens ho poden exigir legalment. 1

2- Ordenament jurídic  normes jurídiques Conjunt de normes jurídiques que regeixen una determinada societat. Funciona com un sistema, és a dir, que funciona com un conjunt ordenat i coherent de normes jurídiques. Tots els seus elements són interconnectats.

interdependents, tots els elements que el formen estan

Es caracteritza per tres elements:  



El primer element que el caracteritza és la seva unitat, conforma una unitat, té una estructura unitària. El segon element que el caracteritza és la coherència, és a dir, no hi ha contradiccions entre normes. Estan ordenades de tal manera que no hi ha incoherències. No sempre és així, hi ha conflictes entre normes o antinòmies. En aquests casos el propi ordenament jurídic les resol. En el cas que es doni un cas com l’esmentat el propi ordenament preveu els mecanismes per resoldre o solucionar aquests conflictes per això es diu que té una plenitud.

Les normes jurídiques es poden classificar de moltes maneres, una d’aquestes divisions és:

-

Dret públic Dret privat

3- Dret públic i dret privat El dret públic és aquell que regula les relacions dels poders públics amb els ciutadans, o bé, entre poders públics. Es caracteritza en que un dels dos subjectes es troba per sobre dels ciutadans. Parteix d’una posició superposada. El dret privat el que regula són les relacions entre particulars, per tant, entre dos membres amb la mateixa posició d’igualtat. Els criteris amb els que es poden diferenciar són:

-

Els subjectes, el privat regula entre particulars i el públic una de les parts sempre és un poder públic. L’objecte, al públic té per finalitat garantir la satisfacció dels interessos generals, en canvi, el privat el que pretén és garantir els interessos particulars de les parts. Posició dels objectes, al públic es parteix d’aquesta idea de superioritat, en canvi, al privat, regula relacions entre iguals Tipus o caràcter de les normes, el públic es caracteritza perquè les seves normes són de caràcter imperatiu (què podem fer i què no) en canvi al privat, són de caràcter dispositiu (cada part decideix la forma d’aquesta relació jurídica), (es pot negociar) 2

Contractes de desió: s’ha de complir amb les condicions que l’empresa l’imposa al particular. Són dues persones privades però encara que siguin iguals, és a dir, encara que hi hagi una igualtat, l’empresa s’imposa al particular.

4- FONTS DEL DRET Quan parlem de fonts del dret no fem referència a l’òrgan que les aprova sinó a la forma en què se’ns presenten.

-

Llei: fa referència a qualsevol norma escrita que ha estat aprovada per poders públics a través del procediment previst.

-

Costum: aquelles normes que han sorgit de la pràctica social i que són obligatòries per la societat. El costum sorgeix d’una pràctica repetida. És obligatori ja que dóna lloc a una sanció. Segons el codi civil el costum te caràcter supletori, és a dir, només s’aplica en cas de que no hi hagi una norma escrita que es pugui aplicar. Aquella persona que al·lega un costum, per exemple en un judici, ha de demostrar que aquest costum existeix i que encara s’aplica, que és vigent. S’ha de demostrar perquè no són coneguts pels jutges com les lleis. Principis generals del dret: el codi civil diu que s’aplicaran en defecte de llei o costum i tot això sens perjudici del seu sistema informador. Informen l’ordenament jurídic, per tant, s’han de tenir en compte. Són aquelles idees essencials que es poden extreure del conjunt de l’ordenament jurídic, és a dir, tot i que no estan escrits es poden deduir. Ens serveixen pels supòsits de les llacunes dins l’ordenament.

-

JURISPRUDÈNCIA  sentències dels diferents jutges i tribunals. NO ÉS FONT DEL DRET però té caràcter subsidiari i ens serveix per complementar l’ordenament jurídic. Per tal que en podem parlar de jurisprudència però no és suficient amb un únic pronunciament sinó que s’ha d’anar repetint per diferents jutges.

5- LES LLEIS Partim de llei en sentit ampli, en sentit material. Dins d’aquest concepte de llei hi ha diferents tipus de normes jurídiques. El nostre ordenament jurídic és un sistema, un conjunt ordenat. Aquestes normes s’ordenen per un principi de jerarquia, és a dir, hi ha normes que tenen un rang superior a unes altres. El nostre ordenament jurídic és un sistema en forma de piràmide. Les normes de rang superior tenen la capacitat de modificar, derogar..., normes de rang inferior. En canvi, les de rang inferior no poden derogar o modificar normes de rang superior sinó és inconstitucional. 3

La Constitució Espanyola És la màxima norma del nostre ordenament jurídic, té una dimensió política i jurídica. Des del punt de vista polític, és un document, un pacte, a través del qual els ciutadans decideixen com ordenar les seves relacions, com conviure uns amb altres. Des del punt de vista jurídic, és també una norma jurídica i com a tal vincula a tots els ciutadans i tots els poders públics. Estem obligats a complir el que diu la Constitució. Té eficàcia normativa directa, és a dir, es pot al·legar davant els tribunals sense necessitat que hi hagi una altra llei o norma que concreti el que diu la Constitució. Ens diu com s’organitza el nostre model d’organització política. Per exemple, és la que diu com s’aproven les normes jurídiques, distribueix competències entre l’Estat i les Comunitats Autònomes... Va ser aprovada el 31 d’octubre de 1978.

L’Estatut d’Autonomia És la norma institucional bàsica de cadascuna de les Comunitats Autònomes, la que estableix l’organització i el sistema de la CA. Tenen un procediment especial d’aprovació. És una norma pactada perquè són fruit de la voluntat de la CA i l’Estat. Formalment l’Estatut d’Autonomia és una llei orgànica però no podem fer aquesta equiparació. La CE ens diu quin és el contingut mínim que han de contenir els Estatus d’Autonomia.

-

Denominació de la CA Delimitació del territori de la CA Institucions pròpies de la CA Competències que assumeix la CA

6- Normes amb rang de llei Llei com un tipus de norma jurídica escrita (en sentit formal). És aquella norma jurídica escrita que troben el seu origen en la potestat legislativa. La llei és la norma superior en l’ordenament jurídic perquè és capaç d’imposar-se a la resta de lleis però sempre estarà sotmesa a la CE. Trobem dues classes de lleis:

4

-

Lleis orgàniques: són un tipus específic de llei que s’utilitza per regular determinades matèries o institucions. Es caracteritzen perquè tenen un procediment especial d’aprovació (amb majoria absoluta, la meitat +1). Només es poden aprovar al govern. Tenen un àmbit material molt concret, limitat. Els aspectes més importants de l’ordenament jurídic:  Regulen el desenvolupament dels drets i llibertats fonamentals que es regulen al títol primer de la CE.  El règim electoral general, norma que regula com es fan les eleccions.  Les que aproven els Estatus d’Autonomia. 

-

Totes aquelles altres qüestions que es prevegin a la CE com per exemple el Tribunal Constitucional

Lleis ordinàries: són la resta de lleis que s’aproven a l’assemblea legislativa (Parlament) i que no regulen matèries reservades a les lleis orgàniques. Les lleis que aproven les CA són lleis ordinàries i tenen el mateix rang jeràrquic que les de l’Estat. Es regulen pel criteri de competències entre les CA i l’Estat i té la competència d’aprovarles. La complexitat de l’ordenament jurídic ha generat que hagin aparegut tipus específics de lleis ordinàries, com per exemple la llei de pressupostos. Les lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut, tenen un àmbit limitat, i a més a més, han de ser aprovades per majoria absoluta al Parlament. Formalment són lleis ordinàries perquè l’Estatut no pot fer lleis orgàniques.

Les dues tenen el mateix rang jurídic. La potestat d’aprovar lleis recau al parlament però habiliten al govern per aprovar normes del mateix rang que les lleis. Aquestes lleis s’anomenen:

-

Decrets legislatius: són normes amb rang de llei que aprova el govern mitjançant l’habilitació del Parlament. Aquesta habilitació s’ha de fer de forma expressa per una matèria concreta i un termini de temps concret. Pot tenir dues maneres: 

 

Habilitar el govern per a que aquest elabori una norma nova. El Parlament aprova una llei de bases que conté els principis de la norma. Aquesta és desenvolupada i dóna lloc a un text articulat, el govern aprova un decret llei en forma de text articulat. Text refós: el parlament autoritza al govern, no a crear una nova regulació, sinó a aclarir, a sistematitzar millor una determinada matèria. Tenen més limitacions regulades per la CE:  Subjectes: només es pot realitzar al govern. Es prohibeix la subdelegació.  Forma: es necessita una llei prèvia aprovada pel Parlament, que habiliti al govern a aprovar el decret legislatiu. Ha de ser expressa i per una matèria concreta.  La delegació només té lloc per un termini de temps concret. Si no es fa en aquest temps la delegació decau i no s’aprova.

5



-

No poden afectar a determinades matèries que no poden ser delegació del govern com per exemple els drets fonamentals, les matèries reservades a llei orgànica no poden ser objecte de decret legislatiu.

Decret llei: són normes que aprova el govern. La principal diferència entre els decrets legislatius i els decrets lleis és que la iniciativa no prové del Parlament sinó que és el govern qui la vol aprovar. S’aproven en cas d’urgència o necessitat. És controlat pel Tribunal Constitucional i és necessari que el govern expressi quines són aquestes necessitats urgents. Tenen caràcter provisional, una vegada aprovat pel govern el congrés dels disputats té 30 dies per decidir si manté en vigència el decret llei o si el deroga. Anomenat CONVALIDACIÓ. Si el congrés dels diputats l’aprova, es manté al nostre ordenament jurídic. Hi ha determinades matèries que no poden ser objecte de regulació pels decrets lleis:  Institucions  Drets i deures  Tots aquells que poden ser regulats per la llei orgànica  Etc.

7- RANG INFERIOR A LA LLEI -

Reglaments: normes escrites aprovades per l’administració i que tenen un rang inferior a la llei. Quan parlem de reglament fem referència a un conjunt de normes. Per exemple el reglament intern de la facultat. Hi ha diferents classes:  Reials decrets: són aprovats pel consell de ministres  Decrets: normes reglamentàries aprovades pel govern autonòmic.  Ordres:  Ordres ministerial: aprovades per ministres  Ordres: aprovades per consellers autonòmics. Les administracions locals no poden aprovar lleis perquè només les aproven els Parlaments, però si que poden aprovar normes de caràcter reglamentari, que s’anomenen ordenances. Cal destacar dues idees molt importants:  Importància dels reglaments, ja que és la norma més habitual.  Relació entre la llei i el reglament La regla general és que les lleis tenen una posició superior que els reglaments, és a dir, que les lleis poden derogar o modificar els reglaments però no a l’inversa. Ja que les lleis són dictades per Parlaments en canvi els reglaments són dictats per l’administració.

EXCEPCIONS 

Els reglaments independents: són aquells que es dicten sense que hi hagi una llei prèvia. 6







Els reglaments de necessitat: són normes de caràcter reglamentari que en circumstàncies excepcionals pot adoptar el govern i poden contradir allò que diu una llei. Amb obligació de dir-li al govern legislatiu. El principi de no-limitació de l’àmbit material és la llei, és a dir, que pot regular qualsevol matèria, en canvi els reglaments no, perquè hi ha matèries que estan reservades exclusivament a la llei. (com els impostos). El reglament desenvolupa la llei.

-

Tractats internacionals: Quan parlem de tractats internacionals, fem referència a tots aquells acords que subscriuen dos o més subjectes internacionals a través dels quals les parts adquireixen més obligacions. En cas d’incompliment hi ha alguna conseqüència (responsabilitat internacional). L’article 96 de la CE ens diu que els tractats una vegada han estat publicats vàlidament al BOE es converteixen en un dret espanyol. Les clàusules només poden ser modificades amb una forma prevista dins dels tractats. Cap norma amb rang de llei pot modificar un tractat. En canvi, els tractats internacionals una vegada publicats si que poden modificar les normes amb rang de llei. Sempre es trobaran sotmesos a la CE perquè l’article 95 diu que no es podrà celebrar cap tractar amb una disposició o clàusula contrària a la CE.

-

El dret de la Unió Europea: La Unió Europea és una organització internacional a la que se li ha atribuït una sèrie de funcions. Té un sistema normatiu propi que engloba una diversitat de normes.  Dret primari de la UE: format per diferents tractats internacionals que han donat lloc a la creació de la UE.  Tractat de Lisboa 2009 on s’aprova el Tractat de la Unió Europea (TUE) i el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE)  Dret privat: fem referència a tot un conjunt de normes que són aprovades per diferents institucions europees i el que fan és desenvolupar els tractats. 

Tipus de normes que poden aprovar :  Reglaments: normes d’abast general que són obligatoris en tots els seus elements i que són directament aplicables a tots els estats membres.  Directives: són obligatòries però es diferencien dels reglaments en què només obliguen als estats a aconseguir un determinat objectius però no en la forma d’aconseguir-ho (transposar). Les directives obliguen només als estats.  Decisions: normes obligatòries i per tots els seus destinataris que poden ser tant els estats com els ciutadans. Els destinataris són subjectes concrets. (diferència amb els reglaments)  Recomanacions o dictàmens: no són obligatoris. Poden adoptar-ho diferents institucions europees. El que fan és suggerir que s’actuï d’una determinada manera. No hi ha una sanció si no es compleix. Els dictàmens són l’opinió sobre una qüestió concreta, ho poden fer diferents institucions. 7

Hi ha dos principis generals que determinen la posició que ocupen aquestes normes dins el sistema normatiu:

-

-

Principi d’efecte directe: les normes de la UE forma part del dret de cadascun dels estats membres. No és necessària cap altra norma per concretar una norma de la UE. Són directament aplicables. Segons el tipus de norma del que estem parlant aquesta definició pot variar. Les directives poden tenir un efecte directe quan s’acabi el període de transposició a més de tenir una sanció. El principi de primacia: el dret de la UE ha de prevaldre sobre el dret intern. Té caràcter general i absolut. És absoluta perquè afecta a totes les normes del dret intern. Si hi ha un conflicte entre una norma interna i una de la UE sempre tindrà prevalença la norma de la UE.

8- CRITERIS PER SOLUCIONAR ELS CONFLICTES ENTRE NORMES El nostre ordenament jurídic indica les solucions per resoldre aquests conflictes:

-

Principi de jerarquia: hem d’aplicar sempre la norma que tingui un rang jeràrquic superior. Principi de competència: El poder polític està descentralitzat, poden dictar lleis l’Estat i les CA amb el mateix rang. S’ha d’observar qui té la competència per regular aquell àmbit concret. Aplicarem la norma que hagi estat dictada per aquell que tingui la competència per fer-ho.

-

Principi cronològic (lex posterioris): hem d’aplicar sempre la norma posterior en el temps. (A l’article 2.2 del codi civil ho trobem)

-

Principi d’especialitat (lex specialis): dues normes que regulen la mateixa matèria i no sabem quina aplicar, s’ha d’aplicar la norma més específica. La norma més específica preval per sobre de l’altre.

8

BLOC 2  Sistema institucional de l’Estat Els principis estructurals de l’Estat són aquells principis que caracteritzen el nostre Estat. Es poden resumir en tres grans principis. 1- Principi Estat Social, democràtic de dret: que fa referència a la nostra forma d’estat 2- Monarquia Parlamentària: fa referència a la nostra forma de govern 3- Principi autonòmic: fa referència a l'organització territorial

1- Forma d’Estat Fem referència a com s’articula els diferents elements que conformen l’Estat. - Estat Social: fem referència a que l’estat intervé a la societat per aconseguir que es compleixin els objectius generals. La funció de l’Estat és reduir les desigualtats i garantir els drets fonamentals. L’objectiu és una igualtat material, és a dir, que tots tinguem les mateixes obligacions i drets. La CE reconeix determinades qüestions socials com a drets fonamentals. - Estat de dret: les seves institucions públiques s’organitzen i actuen sotmeses al dret. Poden derivar quatre aspectes o conseqüències que formen part del seu contingut:  Principi de legalitat o constitucionalitat: tots els objectes/persones estan obligats a complir amb les normes jurídiques que existeixen al nostre ordenament jurídic. OBLIGATORIETAT  Mecanismes de control: que serveixen per assegurar el compliment de la llei  Separació de poders: pretén evitar la concentració de poders, vol que estiguin dividits i controlats per diferents.  Poder legislatiu: elaborar lleis (PARLAMENT)  Poder executiu: executar les lleis (ADMINISTRACIÓ PÚBLICA)  Poder judicial: garantir el compliment de les lleis (INSTITUCIONS JUDICIALS)  Reconeixement i garantia dels drets fonam...