DRET DE LA UNIÓ Europea - Apunts todo PDF

Preview

Summary

DRET DE LA UNIÓ EUROPEAProfessora: Esther Zapater/Montserrat Pi Grup 03 – Curs 2018/ Grau en DretI. INTRODUCCIÓ (12/02/20)TEMA 1 – CREACIÓ I EVOLUCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEALa UE és fruit d’un procés evolutiu que ve marcat per uns criteris i que es va creant a partir de modificacions de tractats. Consist...

Description

DRET DE LA UNIÓ EUROPEA

Professora: Esther Zapater/Montserrat Pi Grup 03 – Curs 2018/19 Grau en Dret

DRET DE LA UNIÓ EUROPEA – E. Zapater/M.Pi

I.

Curs 2018/19

INTRODUCCIÓ (12/02/20) TEMA 1 – CREACIÓ I EVOLUCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA La UE és fruit d’un procés evolutiu que ve marcat per uns criteris i que es va creant a partir de modificacions de tractats. Consisteix en una organització internacional que es constitueix en uns tractats amb uns estats membres que li donen unes competències perquè actuï. No té perquè coincidir amb els límits clàssics d’Europa. 1. Antecedents Abans de la creació de les primeres comunitats europees, com un antecedent d’aquesta integració trobem que aquest ideal d’una unificació política del continent europeu ve des de fa molt temps. La UE és fruit d’un procés evolutiu considerablement llarg. Hi ha un substrat cultural, fisiològic, històric, que fan que la unificació europea sigui possible. El procés d’integració europea es crea després de la II GM. Ja a l’Edat Mitjana, hi havia una certa idea d’Europa lligada a criteris religiosos i geogràfics. A l’Edat Moderna, es va establir un primer sistema d’Estats sobirans, es va construir la idea de l’Estat modern sent independents i gaudint d’una jurisdicció exclusiva sobre el seu territori. Va ser el moment en que es van començar a desenvolupar tots els imperis, colònies, que van comportar una civilització i la creació d’una consciencia europea. A la Primera Guerra Mundial, tenim una Europa dividida bàsicament en el tema cultural. Aquests imperis van anar derivant cap a nacionalismes. Internacionalment, durant el s. XIX s’inicien processos d’independització de les colònies. Tot aquest auge del nacionalisme també està relacionat molt a la pèrdua de les colònies dels grans imperis. És un moment en el que existeixen dins d’Europa grans discrepàncies, no només econòmiques, sinó també polítiques. A finals del s. XIX també hi ha el tema de la revolució soviètica. Per tant aquella Europa queda dividida en dos blocs. Al 1975 Kant i/o San Simon al 1814, plantejaven que la guerra no podia ser l’instrument de lluita entre els estats europeus, per tant van fer una primera proposta, escrivien sobre crear un poder supranacional. Primera iniciativa: al 1923, també hi va haver la proposta de creació de Paneuropa , seguint la línia d’un poder supranacional, Coudenhove-Kalergi, vol crear un moviment de pressió per crear una associació en Europa, ell creia que el moviment revolucionari s ’havia de frenar i aquesta manera per fer-ho era creant una aliança entre els estat de la Europa Occidental, per fer front a l’expansió. Segona iniciativa: Briand al 1929, va fer un discurs en el que proposava directament una Unió Europea (unió dels estats d’Europa, no la UE actual). Era el ministre d’afers exteriors. La proposta es va presentar en el si de la Societat de Nacions. Consisteix en proposar la creació d’una mena de “EE.UU” d’Europa. Per tal d’enfortir l’economia pel crack del 1930, volien fer front a la crisis econòmica i, per tant, crear una unió per poder afrontar-la. El motiu que va originar aquestes iniciatives es veuen augmentats en els períodes de postguerra. Després de la Segona Guerra Mundial, al 1945 es defineix per dues coses: o Queda dividida clarament en dos blocs, enmig de la Guerra Freda (URRS per una banda i aliats per una altra) o Queda en ruïna França, Alemanya, Holanda, Bèlgica i Anglaterra Va suposar el procés de descolonització, les antigues potencies van perdre colònies i per tant, pèrdua de mercat. Comencen a sorgir veus d’una necessitat de reconstruir econòmicament aquesta àrea. També la necessitat de cooperar amb els estats en tres àmbits (militar, econòmic i polític-ideològic).

2

DRET DE LA UNIÓ EUROPEA – E. Zapater/M.Pi

Curs 2018/19

La persona que realment va proposar a Schuman i el va convèncer i va idear la proposta va ser JeanMonet. Va deixar una proposta als dos governs, francès i britànic, per tal d’unir-se i coordinar de les qüestions logístiques i d’armaments, transports, etc. Aquí va ser la seva primera incursió política i després de la guerra va acceptar un carrer a la SN, i va dimitir, ja que deia que estaria destinada al fracàs. Al començar la segona guerra mundial, es posa al servei del president dels EE.UU per tal de que convèncer i dir que han de fer un esforç econòmic ja que no pateix directament la guerra i suplir el que els altres no poden fer en matèria d’armament de guerra. Després de la guerra li donen un càrrec en el govern de la república francesa i es en aquest moment i possibilitat de formar part de l’estat governamental que convenç al Schuman de tirar endavant amb la proposta. Durant el s. XX sorgeixen diferents concepcions teòriques per tal d’abordar aquests 3 àmbits de cooperació: el federalisme (estats que s’uneixen i fan una federació), la teoria del funcionalisme i la cooperació intergovernamental (organitzacions internacionals, representants de diferents estats que s’ajunten i prenen decisions, els estats cooperen). El Federalisme. Es basa en tres principis bàsics: l’autonomia, la cooperació i la subsidiarietat (actuació de la federació de manera subsidiària als estats, i quan és més efectiu que actuï la federació en comptes dels estats de forma individual) Problemàtica del federalisme: al 1948 aquesta teoria va tenir molt poc recolzament popular, malgrat que tan a Bèlgica com a França tenien partits federalistes en els que es va començar a parlar d’uns estats units d’Europa, i fins i tot ho van sotmetre a referèndum, però van tenir un resultat molt baix de l’electorat. Venint del nacionalisme era complicat per la gent canviar al federalisme. o

El Funcionalisme. El pare és Mitrany i va ser revisat per Haas al 1945. Diu que aïlladament els estats no poden satisfer les necessitats bàsiques humanes tant de seguretat com d’economia. I aquesta per poder-ho donar el que han de fer és agrupar-se en organitzacions internacionals (OI), per tant diu que l’interès comú ha de triomfar per sobre de la politització. Per aconseguir-ho es recolza a la teoria de l’engranatge, que implica començar a treballar sobre un àmbit molt concret, per exemple en la gestió del carbó, i a partir d’aquí, aquest engranatge va fent necessari anar regulant altres sectors. I de mica en mica es va construint una cosa molt més gran. o

El neofuncionalisme és finalment la teoria que va acabar triomfant . Aquesta diu que no existeixen solucions purament tècniques, per tant, també cal una voluntat política per la integració tant de sistemes com de valors. Per tant, el que proposa el Neofuncionalisme és fer una aproximació econòmica a partir de mitjans jurídics i tècnics. Abans de la UE hi havia la CEE, i abans d’aquesta la C.E.C.A. o

Cooperació intergovernamental. És fruit de la teoria realista, que defensa les relacions internacionals dels estats per interès nacional. En el fons és aquest un dret internacional públic clàssic, i d’alguna manera el que proposa també és un patró clàssic d’organització internacional. Això ja estava triomfant abans del 1945. Un patró clàssic d’Organització Internacional implica que cada vot correspongui a un estat i que cada un tingui el mateix valor. El funcionament és el d’una OI clàssica ja que es basa en la cooperació intergovernamental. El patró es regeix per la màxima de no posar en perill mai la sobirania dels estats.

La UE és una barreja de tres concepcions: 1) Del 1945 a 1957, Tractat de Roma. No es van crear durant aquest període cap de les tres teories anteriors. En aquests anys les organitzacions internacionals de caire federalista tenien molt poc suport de l’electorat.

3

DRET DE LA UNIÓ EUROPEA – E. Zapater/M.Pi

Curs 2018/19

2) Si que hi va haver un primer procés d’integració, BENELUX (Bèlgica + Holanda + Luxemburg); països en els que s’havien generat moltes interaccions econòmiques, sobretot de comerç. El BENELUX hi va haver un primer procés d’integració, sobretot en tema d’aranzels, de suspendre aranzels entre aquests estats. 3) I finalment, a la practica, els Estats, veien que no s’afectaria i no s’extingiria res de la seva sobirania (gran preocupació dels Estats), va triomfar la cooperació intergovernamental. Exemples de OIS que es van intentar crear: Al 1948 en l’àmbit econòmic tenim la OECE, organització europea de cooperació econòmica. L’objectiu d’aquesta OI era la gestió del Pla Marshall; tenim Europa en ruïnes i l’hem de reconstruir. Hi havia dos sectors que consideren que s’han d’ajudar si es vol que l’economia Europa s’engegui: el transport i la industria. Al 1961 la OECE evoluciona en la OCDE, organització de cooperació i desenvolupament econòmic. Que fa previsions, coordina polítiques, i imposa regles en les ajudes als països més pobres. Per tant, hi ha una evolució en aquesta organització. En l’àmbit militar tenim la Unió de la Europa Occidental (UEO). Com antecedent a aquesta unió al 1948 es va signar un tractat de mútua defensa entre el Regne Unit i França → acabada la Segona Guerra Mundial. A partir d’aquesta, al 1954 hi va haver ampliacions en aquest tractat i es van afegir altres estats creant aquesta unió de l’Europa occidental. Paral·lelament això al 1949 es va signar el tractat de la OTAN, part dels estats de la Europa occidentals van signar-lo juntament amb Estats Units i Canadà. Espanya va entrar a la OTAN al 1982. Amb aquesta unió de la Europa occident, la voluntat política va afavorir a la OTAN i no la unió de l’Europa occidental, que continua existint, però no es fa servir. En l’àmbit polític tenim el Consell d’Europa (neix en el Congrés de la Haya de 1948). En ell tenim representants de 19 països europeus que es van trobar i van elaborar una proposta per unir Europa mitjançant la creació d’una OI gairebé federal → aquesta proposta va ser desvirtuada pel Regne Unit (a resultat d’això França s’oposa a la entrada del Regne Unit a la UE). Durant molt temps els francesos es referien al Regne Unit com el cavall de Troya; el cavall de Troya dels EEUU dins la UE. Al 1949: tenim el Consell d’Europa (agrupa a més de 40 estats) que va ser salvaguarda dels ideals democràtics i de defensa dels drets humans. Aquest té un organisme per a poder aconseguir-ho. Cal destacar que els estats poden optar per a ratificar o no aquests convenis. El Tribunal Europeu de Drets Humans (amb seu a Estrasburg) és l’òrgan de control del Conveni Europeu de Drets Humans i tenim el Consell d’Europa. Una OI, el Consell d’Europa, amb un òrgan de control d’aplicació d’un conveni. No confondre el Consell d’Europa amb el Consell europeu. El Consell europeu és un òrgan de la UE, hi ha 28 estats. En el Consell d’Europa tenim alguns estats pròpiament europeus, però que no estan a la UE. La UE té un tribunal; no confondre el TJUE amb el TEDH. El TEDH protegeix la Carta de Drets Fonamentals de la UE, no confondre amb el Conveni Europeu de Drets Humans. La UE no es part com a OI del CEDH, no ho ha estat fins fa poc, perquè no es podia ratificar una OI; el Consell d’Europa que no tenia previst que una OI fos membre. La jurisprudència del TEDH a vegades es té tinguda en compte pel TJUE, quan la carta no hi era. 2. El Pla Schuman i la C.E.C.A

4

DRET DE LA UNIÓ EUROPEA – E. Zapater/M.Pi

Curs 2018/19

El Pla Schuman consisteix en l’inici d’un procés d’integració a nivell europeu , on en ell Schuman proposa aplicar el funcionalisme al sector econòmic. 9 de maig de 1950, es considera el dia d’Europa. (Sense les dues guerres mundials, no haguessin existit les organitzacions internacionals.) A la declaració es parla d’uns petits passos, anomenat engranatge (s’havia de crear de mica en mica, començant per un sector, i a partir d’aquí es va veien fins on s’arriba)→ en el cas d’Europa es basa en la idea de començar per l’economia i per un sector vinculat a la guerra, el carbó i l’acer (matèries primeres estratègiques per la industria i la guerra). Els objectius bàsicament eren: o Integració, gestió comuna del carbó i acer (funcionalisme) o Eliminar tensions a la conca del Rhur, on casi bé s’explotava tot el carbó i l’acer del centre d’Europa. o Assegurar la pau a partir d’un procés d’unificació d’Europa. A la declaració de Schuman veiem que el que ell proposa, provoca una cessió de sobirania on amb les altres OI no s’havia donat ni es donava. Pel que fa a la C.E.C.A, era una OI formada per sis països (Alemanya, França, Itàlia i BENELUX) que es va negociar a la Conferencia Intergovernamental de Paris del 1950. Les conferencies internacionals consisteixen en representants d’Estats que s’agrupen i decideixen sobre negociacions entre els estats. Totes les modificacions que va patir la UE es van fer a partir de conferencies. A la Conferència Intergovernamental del 1950 hi havia el Regne Unit (infiltrat dels EEUU), aquest posa molts problemes a l’hora de negociar la C.E.C.A, on es troba en ell però no en la firma (no es va adherir al tractat). Això va provocar que els francesos s’oposessin a l’entrada del Regne Unit durant molts anys. La C.E.C.A es va firmar al 1952, creant així la primera comunitat europea. La novetat de la C.E.C.A es la limitació de la sobirania nacional desconeguda fins aquell moment en l’àmbit de les relacions internacionals. Aquest tractat preveia una estructura internacional, per tant amb uns òrgans estables que donen continuïtat al funcionament d’aquesta organització: o Alta autoritat comuna: té poders vinculants respecte els estats (part d’integració), i és l’encarregada de gestionar els recursos propis de la C.E.C.A, que per finançar-la es fan servir les exaccions sobre el carbó i l’acer, es a dir, és graven com una taxa sobre el carbó i l’acer derivat de la producció (semblant a un legislatiu). Assegurar l’abastiment dels mercats, millora de les condicions de vida dels treballadors, evitar les pertorbacions persistents dels mercats i realitzar les adaptacions estructurals necessàries a les industries. o

o

Assemblea: poder constitutiu (no vinculant), en alguns casos exercia el control polític sobre els actes que feia l’autoritat comuna. En ella també tenim representants dels estats. I s’entenia d’alguna manera com a representació dels ciutadans (però els representants no eren escollits pels ciutadans). Tenim altres òrgans: Comitè Consultiu: reunia productors, comerciants i en alguns casos treballadors. Per tant, quan els estats prenien les mesures la idea era que el comitè també els ajudes amb el seu punt de vista.

5

DRET DE LA UNIÓ EUROPEA – E. Zapater/M.Pi o

o

Curs 2018/19

Consell de Ministres associat, normalment els ministres d’indústria: que també es reunien i discutien temes de la C.E.C.A. Eren representants dels estats membres i estrictament eren les polítiques dels estats. Tribunal de la C.E.C.A: per assegurar el control de la legalitat de les actuacions.

Des del punt de vista jurídic la C.E.C.A va ser tot un èxit, era innovadora, va comportar un canvi, va aconseguir els seus objectius i funcionava. Això va fer que es fessin altres projectes d’integració i creació de OIS que s’inspiraven amb la CECA (Comunitat Econòmica Europea i la Comunitat Europea de la Energia Atòmica). La CEE (Comunitat Econòmica Europea) comença amb un sector molt restringit i com funciona pensen en ampliar-ho a la economia, la CEEA (Comunitat Europea de l’Energia Atòmica, coneguda també com a Euràtom), ens acostem als anys 60, que és l’auge de l’energia atòmica com a font d’energia. El gran impulsor de la CEEA va ser França. Malgrat que tenim una política energètica continua funcionant l’Euràtom. La CECA va estar en vigor fins al 2002; al 2002 tot el que feia la CECA es va incorporar i ho va assumir la CEE. Es l’únic tractat que preveia una data de finalització, data de finalització de 50 anys, perquè es considerava que després de 50 anys estant tots junts ja no tindríem moltes ganes de renyir-se.

3. Els Tractats constitutius de la C.E.E i la C.E.E.A. i les seves modificacions Objectius de la CEE: 1) Crear un mercat comú amb un desenvolupament harmònic de les activitats econòmiques, per tant que tots els estats s’anessin expadint de manera equilibrada i amb un creixement que contribuís a elevar el nivell de vida dels ciutadans de la comunitat. 2) Amb una ideologia clarament liberal: lliure competència i que segueixi una lògica del mercat 3) Es comença regulant amb la creació de polítiques comunes en el camp de l’agricultura, transports i les relacions comercials amb tercers estats. Euroàtom: La idea era crear una industria que fos potent, pròpia en el sector de l’energia nuclear pacifica. L’objectiu era fomentar l’explotació tecnològica i assegurar la rendibilitat de les inversions.

6

DRET DE LA UNIÓ EUROPEA – E. Zapater/M.Pi

Curs 2018/19

Comportava una inversió tant alta que França volia cooperar, i com més cooperaven més rentable sortia la inversió. El que havien de fer era sobretot impulsar aquestes accions d’investigació comuna, investigar en mesures de seguretat, i sobretot assegurar dues coses: la difusió del coneixement tècnic, i a més, que l’energia nuclear s’utilitzés d’una forma eficient. Després de Messina (conferència intergovernamental del 1955), al 1955, 3 comunitats europees → CECA, CEE, CEEA, que son OI, i són jurídicament diferents i independents, per tant cada una tindrà les seves institucions i dotades amb les seves competències. La CECA es va aprovar al 1952, però neix ja amb una data de caducitat, 50 anys després, 2002. Quan aquesta desapareix s’absorbeix per la CEE. La CEEA continua vigent. I la CEE passa a ser de la UE. El rerefons comú d’això és la integració dels estats europeus, per tant, la creació d’un ens supranacional que tingui institucions i decisions jurídiques vinculants (igual que el que passava amb la CECA; tant la CEE com la CEEA prenen decisions jurídicament vinculants per aquells estats, que cedeixen una part de la competència; no són sobirans al 100%, sinó que en algunes matèries qui decideix son les comunitats). La idea que hi havia era que la integració econòmica començava a partir de l’acció en uns sectors limitats, però que a la llarga portaria a una unió política. La idea d’aquest procés era el neofuncionalisme amb l’engranatge. Tenim intents cap a la voluntat de la unió política: 1) Comunitat Europea de Defensa (CED) no va entrar en vigor per oposició de França. Els motius eren dos: idea que un Alemany no podia ser comandant de l’exèrcit Francès + tenim una divisió entre les esquerres de França, entre elles de manera interior no hi havia un acord (una part considerable deia que era un atac frontal a la sobirania nacional) + que la CED era una imposició dels EEUU. → França va bloquejar i va vetar que aquesta comunitat pogués néixer. 2) Comunitat Política Europea (CPE): sorgeix d’una proposta de l’Assemblea de la CECA. La CECA es basava en relacions exteriors, coordinació de polítiques econòmiques, mercat comú (lliure circulació (persones, béns i serveis) i el que volia era avançar cap a la unió política. La idea és que a la llarga la CPE anés absorbint la CECA i la CED, i que hi hagués una política en els temes associats a la guerra. El disseny pel qual apostava la CECA era un disseny confederal: diferents federacions que s’ajuntaven → va rebre la negativa del BENELUX i tenim el fracàs de la CED. Quan es va plantejar els estats no estaven preparats. El debat va estar parat, i no va ser fins al 1968 que es va tornar a parlar d’una unió política. I va ser als anys 1970 quan es va començar a parlar de la Cooperació Política Europea (CPE), no es basa en integrar, sinó en cooperar → Cooperació Intergovernamental. 1) Ens permet realitzar objectius i accions al marge de les comunitats, cosa que no passava amb la integració. 2) S’estructurava a partir de reunions periòdiques de caps d’estat/ministre d’exteriors. Que els representants de cada estat poguessin discutir sobre quines havien de ser les polítiques. 3) Idea de coordinar l’acció exterior en matèria d’interès comú 4) Mantenint sempre una cooperació intergovernamental. Escenari post CECA: o

Sistema de petits passos i de creació progressiva de solidaritats de fet (prob...