Examen Final Dret de la Persona PDF

Preview

Summary

Apunts Dret de la Persona, 2021-2022, Udg, Facultat de Dret...

Description

Dret de la Persona Examen Final Lliçó 10: La Nacionalitat i el Veïnatge Civil La Nacionalitat Regulació de la nacionalitat: Arts. 17-26 CC. Transcendència jurídico civil de la nacionalitat: -

-

La nacionalitat determina la llei personal de les persones físiques (Art. 9.1 CC), que requereix: 

La capacitat i l’estat civil de les persones.



Els drets i deures de família.



La successió per causa de mort.

La llei personal aplicable als apàtrides ve determinada per la llei del lloc habitual de residència (Art. 9. 10 CC).

La doble nacionalitat. La persona pot tenir simultàniament dues nacionalitats: -

Quan es concreta en tractats de doble nacionalitat, amb alguns països iberoamericans o amb països que hagin tingut vincles especials amb Espanya (Art. 11. 3 CC).

-

Dos estats atribueixen una nacionalitat basada en diferents criteris, que no s’exclouen (per exemple, filiació i lloc de naixement).

S’aplicarà (Art. 9. 9 CC): -

La llei de la nacionalitat que estableixi el tractat: per exemple, domicili.

-

En defecte, la de la nacionalitat coincident amb la darrera residència habitual.

-

Per últim, la de la nacionalitat adquirida en darrer lloc.

Adquisició de la Nacionalitat Espanyola Hi ha dues maneres: -

D’origen: en el moment del naixement.

-

Derivativa: 

Per opció: es pot optar per una nacionalitat, segons els casos prevists a la llei.



Per carta de naturalesa.



Per residència habitual a l’Estat espanyol.

Adquisició d’Origen Adquisició automàtica, en el moment del naixement: -

Filiació o ius sanguinis (Art. 17. 1 CC): el pare o mare ha de ser espanyol. 

-

És suficient que un del pares sigui espanyol, és a dir, hi ha possibilitat de doble nacionalitat.

Lloc de naixement o ius solis (Art. 17. 1. b CC): aquells nascuts a Espanya, de pares estrangers, si un dels pares ha nascut a Espanya. 

S’exceptuen els fills de funcionaris diplomàtics o consulars.

-

Ius solis (Art. 17. 1. c CC): nascuts a Espanya fills d’estranger apàtrides.

-

Ius solis (Art. 17. 1. d CC): nascuts a Espanya, la filiació del qual no quedi determinada.

Els estrangers menors de 18 anys adoptats per un espanyol (Art. 19. 1 CC): la nacionalitat espanyola s’adquireix des de l’adopció, sense efectes retroactius. Adopció Derivativa. Adquisició per Opció: tenen dret a optar per la nacionalitat espanyola: -

Les persones que estiguin o hagin estat subjectes a la potestat parental d’un espanyol (Art. 20 CC).

-

Les persones, el pare o mare dels quals, hagués estat originàriament espanyol i nascut a Espanya (Art. 20. 1. b CC).

-

Les persones, la filiació o el naixement a Espanya de les quals es determini després dels 19 anys (Art. 17. 2 CC).

-

L’estranger adoptat per un espanyol després d’arribar a la majoria d’edat (Art. 19.2 CC).

Adquisició per Carta de Naturalesa: -

Atorgada per Reial Decret (Consell de Ministres), quan concorrin circumstàncies excepcionals (Art. 21. 1 CC): 

Exemple: esportistes d’elit, per raons culturals, econòmiques, militars, etc.



Exemple: RD 435/2004, a favor de les víctimes dels atemptats 11M.

Adquisició per Residència: es tracta del cas més normal i habitual (Arts. 21 i 22 CC). -

Concessió: atorgada pel Ministeri de Justícia, prèvia sol·licitud de l’interessat.

-

Requisits: 

Residència legal, continuada i anterior a la petició.



Transcurs del terminis fixats per la llei.



Prova de bona conducta cívica + suficient integració en la societat espanyola (Art. 22. 4 CC).



Només es pot denegar per raons d’ordre públic o interès nacional (Art. 21. 2 CC).

Terminis de residència (Art. 22 CC): -

Termini general de 10 anys.

-

Termini de 5 anys per refugiats (Art. 3 Llei 12/2009, de 30 d’octubre).

-

Termini de 2 anys pels nacionals de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal o membres de la comunitat sefardita. 

-

Llei 12/2015, de 2 de juny, en matèria de concessió de la nacionalitat espanyola als sefardís originaris d’Espanya.

Termini d’1 any per: 

Nascuts en territori espanyol.



Que no hagi exercitat el dret d’adopció per poder fer-ho.



Qui hagi estat subjecte legalment a tutela, curatela, guarda o acolliment de ciutadà o institució espanyola durant 2 anys consecutius.



Qui portés un any casat amb espanyol o espanyola, sense separació legal o de fet.



Vidu o viuda d’espanyol, si a la mort d’un cònjuge no hi hagués separació legal o de fet.



Nascut fora d’Espanya, de pare, mare, avi o àvia originàriament espanyola.

La pèrdua de la nacionalitat espanyola: cap espanyol d’origen pot ser privat de la seva nacionalitat (Art. 11. 2 CE). Però es pot perdre voluntàriament la nacionalitat (Art. 24 CC): -

Persona emancipada + residència habitual a l’estranger + adquireix voluntàriament la nacionalitat estrangera: 

Si renuncia expressament a la nacionalitat espanyola.



Si durant 3 anys, fa servir la nacionalitat estrangera + no fa declaració de voler mantenir la nacionalitat espanyola (conservació de la nacionalitat).

El Veïnatge Civil Concepte: el veïnatge civil és la condició que determina l’aplicació, com a llei personal, d’un dels diversos ordenaments civils coexistents a Espanya (Art. 14. 1 CC). El veïnatge civil determina la llei personal dels espanyols i, com a tal, regirà (Art. 9. 1 CC; Art. 111- 3 CCCat): -

La capacitat de les persones.

-

Els drets i deures de família.

-

Les successions per causa de mort.

Adquisició del veïnatge civil: -

Per filiació (ius sanguinis) (Art. 14. 2 CC): 

Tenen el veïnatge civil corresponent a un territori els nascuts de pares (tots dos) que tinguin aquest veïnatge civil.



L’adoptat no emancipat, adquirirà el veïnatge civil dels adoptats.



Si els progenitors tenen diferent veïnatge civil, el fill tindrà el veïnatge civil d’aquell progenitor respecte del qual la filiació s’hagi determinat primer.



Si els progenitors tenen diferent veïnatge civil i la filiació s’ha establert al mateix temps a tots dos, els pares poden atribuir al seu fill el veïnatge civil de qualsevol d’ells, dins dels sis mesos següents al naixement (Art. 14. 3 II CC).

-

Adquisició del veïnatge civil per lloc de naixement ( ius solis): quan el veïnatge civil no es pugui establir per aplicació dels criteris anteriors, aquest vindrà determinat pel lloc de naixement (Art 14 CC).

-

Adquisició del veïnatge civil del dret comú (criteri residual) (Art. 14. 3 CC): quan no es pugui atribuir el veïnatge civil per aplicació dels criteris anteriors, s’atribueix al fill el veïnatge civil de dret comú (el corresponent a Codi Civil).

Canvi de veïnatge civil per residència (Art. 14. 5 CC): s’adquireix el veïnatge civil: -

Per residència continuada de 2 anys, sempre que l’interessat manifesti ser aquesta la voluntat (declaració al Registre Civil).

-

Per residència continuada de 10 anys, sense declaració de voluntat en contrari durant aquest termini (adquisició automàtica, ipso iure).

Estranger que adquireix la nacionalitat espanyola: -

-

Haurà d’optar, en inscriure l’adopció de la nacionalitat, per qualsevol dels veïnatges civils següents (Art. 15.1 CC): 

El corresponent al lloc de residència.



El del lloc de naixement.



El darrer veïnatge civil de qualsevol dels seus progenitors o adoptants.



El del cònjuge.

Si la nacionalitat s’adquireix per carta de nacionalitat: el Reial Decret de concessió determinarà el veïnatge civil (Art. 15. 2 CC).

Lliçó 13: Els Drets de la Personalitat de l’Esfera Moral: Honor, Intimitat i Pròpia Imatge Conceptes Bàsics Dret a l’honor: -

Faceta interna: estimació que té la persona de la seva pròpia dignitat.

-

Faceta externa: fama, prestigi o estimació que els demés tenen de la persona.

Dret a la intimitat: -

Dret a mantenir una esfera privada o reservada, i protegir-la d’intromissions alienes.

Dret a la pròpia imatge: -

Aquell dret que té tota persona a decidir, consentir o impedir, la captació, reproducció, exposició o divulgació de la imatge d’una persona sense el seu consentiment: Inclou: imatge física, veu, fotografia, dibuix, pintura, gravat, gravació, filmació, etc.

Són drets de la personalitat i, també, drets fonamentals, que gaudeixen de protecció constitucional: Art. 18. 1 CE.

El seu desenvolupament legal en l’àmbit civil es troba a la LO 1/1982, de 5 maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i finalitat i pròpia imatge.

Característiques Característiques d’aquests drets a la personalitat: -

Irrenunciable: “és nul·la la renúncia de la protecció prevista en aquesta llei” (Art. 1. 3 LO 1/1982). 

-

Inalienables: impossibilitat de transmetre el dret a altres persones. 

-

Sense perjudici dels supòsits de consentiment o autorització previstos en la llei (p. ex. Art. 2. 2 LO 1/1982).

Però s’admet que l’interessat autoritzi certes intromissions, fins i tot, a canvi d’una contraprestació (Art. 2. 2 LO 1/1982).

Imprescriptibles: els drets reconeguts a la LO 1/1982 no prescriuen pel no ús. 

No prescriuen si no es fan servir.

Titularitat dels Drets La titularitat dels drets a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge: en principi, la persona que exercita l’acció reclamant la protecció d’aquests drets és el seu titular (persona física). Protecció post-mortem: la mort comporta l’extinció dels drets de la personalitat. -

Possibilitat de protegir post-mortem la memòria del difunt (Art. 4, 5, 6 LO 1/1982).

-

Estan legitimats per a reclamar la protecció de la memòria del difunt: 

La persona (física o jurídica) designada en testament per l’afectat.



El cònjuge, descendents, ascendents o germans de l’afectat, que visquin en el moment de morir l’afectat.



En defecte, Ministeri Fiscal.

Límit de 80 anys de la mort de l’afectat per les accions exercitades pel Ministeri Fiscal o per persona jurídica (Art. 4. 3 LO 1/1982). Protecció dels menors d’edat: -

El CC, el CCCat, la LO 1/1982 i la LO 1/ 1996, de 15 de gener, de protecció del menor, reconeixen a les persones menors d’edat la protecció dels dret a l’honor, la intimitat i de la pròpia imatge.

-

Regla general: els menors poden consentir determinades intromissions si tenen suficient maduresa (Arts. 162. 1 CC; 3. 1 LO 1/1982; Art. 211-5 a) CCCat): “El consentiment dels menors o incapacitats haurà de ser prestat per ells mateixos si les seves condicions de maduresa ho permeten” (Art. 3. 1 LO 1/1982).

-

Ara bé, aquestes normes entre en contradicció amb: 

Art. 4. 3 LO 1/1982: “Es considera intromissió il·legítima del menor, qualsevol utilització de la seva imatge o del seu nom en mitjans de comunicació que pugui implicar menyscabament de la seva honra o reputació (...) inclús si conta amb el consentiment del menor o dels seus representants legals”. En aquests casos, cal autorització del Ministeri Fiscal.

L’honor i la intimitat de les persones jurídiques: -

Tot i que la LO 1/1982 sembla referir-se únicament a les persones físiques, des de la STC 139/1995, s’admet que les persones jurídiques: 

No tenen dret a la intimitat personal i familiar ni a la imatge física (només es refereix a les persones naturals)



Però en canvi, s’admet que tenen reconegut: 

Dret a l’honor (entès coma bon nom o reputació professional).



Dret a la inviolabilitat domiciliària i al secret de les comunicacions (entesos com a esfera privada o reservada, en la que poden excloure els demés)

La Delimitació dels Drets a l’Honor, Intimitat i Pròpia Imatge La protecció dels drets a l’honor, intimitat, personal i familiar, i pròpia imatge, no és absoluta, sinó que queda delimitada per (Art. 2 LO 1/1982): -

La llei, els usos socials i la conducta de la pròpia persona (a través dels seus propis actes).

Els conflictes amb d’altres drets o llibertats fonamentals: llibertat d’informació i llibertat d’expressió. La Llei. Art. 8 LO 1/1982: la intromissió no serà il·legítima si actuació: -

Autoritzada o acordada per autoritat competent conforme a la llei.

-

Predomina un interès històric, científic o cultural rellevant.

-

En el cas d’intromissions a la pròpia imatge (Art. 8.2):



Correspongui a càrrecs públics o professions de notorietat, i es capti durant actes públics o en llocs oberts al públic.



Es tracti de la caricatura, d’acord amb l’ús social.



Es correspongui a la informació gràfica d’un succés públic i la imatge sigui merament accessòria.

Els usos socials: conviccions socials en cada moment. El comportament de la pròpia persona (Art. 2. 1): criteri important en relació a la intromissió als drets a la intimitat i a la pròpia imatge.

Intromissions Il· legítimes Intromissions a l’honor: -

Art. 7.3 LO 1/1982: “La divulgació de fets relatius a la vida privada d’una persona o família que afectin a la seva reputació i bon nom, així com la revelació o publicació del contingut de cartes, memòries o altres escrits personals de caràcter íntim”.

-

Art. 7.7 LO 1/1982: “La imputació de fet o la manifestació de judicis de valor mitjançant accions o expressions que de qualsevol manera lesionin la dignitat d’una altra persona, menyscabant la seva fama o atemptant contra la seva pròpia estimació”.

-

Art. 7.8 LO 1/1982: “La utilització del delicte pel condemnat en sentència penal ferma per a aconseguir notorietat pública o obtenir profit econòmic, o la divulgació de dades falses sobre els fets delictius, quan allò suposi el menyscabament de la dignitat de les víctimes”.

Intromissió al dret a la intimitat personal i familiar: -

Art. 7. 1 LO 1/1982: “La col·locació a qualsevol lloc d’aparells d’escolta, de filmació, de dispositius òptics o de qualsevol altre mitjà apte per gravar o reproduir la vida íntima de les persones”.

-

Art. 7. 2 LO 1/1982: “La col·locació a qualsevol lloc d’aparells d’escolta, dispositius òptics, o de qualsevol altre mitjà per al coneixement de la vida íntima de les persones o de manifestacions o cartes privades no destinades a qui hagi fet ús de tals mitjans, així com la seva gravació, registre o reproducció”.

-

Art. 7.3 LO 1/1982: “(...) la revelació o publicació del contingut de cartes, memòries o altres escrits personals de caràcter íntim”.

-

Art. 7.4 LO 1/1982: “La revelació de dades privades d’una persona o família conegudes mitjançant de l’activitat professional o oficial de qui les revela”.

Intromissions al dret a la pròpia imatge:

-

Art. 7.5: La captació, reproducció o publicació per fotografia, film, o qualsevol altre procediment, de la imatge d’una persona en llocs o moments de la seva vida privada o fora d’ells, menys els casos prevists en l’article 8.2.

-

Art. 7.6: La utilització del nom, de la veu o de la imatge d’una persona per a fins publicitaris, comercials o de naturalesa anàloga.

Les Accions de Protecció dels Drets a l’Honor, Intimitat i Pròpia Imatge (Art. 9 LO 1/1982) Accions cautelars: dirigides a obtenir el cessament immediat de la intromissió mentre dura el procediment (Art. 9. 2: “cessament immediat de la intromissió”). Accions de cessament: dirigides a obtenir un pronunciament judicial que posi fi de manera definitiva a la intromissió il·legítima (Art. 9. 2). Accions dirigides a obtenir el restabliment dels drets: per exemple, obtenir un pronunciament judicial que ordeni la difusió o publicació de la sentència, en les mateixes condicions que aquelles en què es produí la intromissió. Accions indemnitzatòries (Art. 9.3): indemnització dels danys i perjudicis. -

Inclou tant els danys patrimonials com els danys morals.

-

L’Art. 9. 3 detalla criteris per a la valoració dels danys.

Termini de caducitat per a exercitar l’acció: 4 anys des de que el perjudicat va poder exercitar l’acció (Art. 9.5).

Lliçó 14: La Persona Jurídica. Associacions i Fundacions Persona Jurídica L’ordenament jurídic atribueix personalitat jurídica a determinades organitzacions socials compostes per un conjunt indeterminat de persones. Es reconeix a l’organització una personalitat jurídica separada i autònoma de cadascun dels seus membres, tant en el camp personal com en el camp patrimonial. Es tracta d’una ficció jurídica (persona jurídica), és la llei que, a partir dels requisits que fixi en cada moment, reconeix l’existència d’un nou ens diferent de la persona física, al qual atribueix personalitat jurídica.

Concepte La persona jurídica: organització permanent o temporal però sempre de caràcter estable, dirigida a obtenir un benefici, digne de protecció jurídica, que constitueix una entitat independent i separada dels seus membres,

personalment i patrimonialment, i que és subjecte de dret, titular de posicions jurídiques amb capacitat jurídica (Art. 311-3 CCCat).

Límits a la Personalitat Jurídica: l’Abast de la Personalitat jurídica i la Doctrina de “l’Aixecament del Vel La separació i autonomia de la persona jurídica respecte dels membres que el componen poden ser utilitzades per evitar l’aplicació a les persones físiques de normes que les perjudicarien, és a dir, abús de dret o abús de la personalitat jurídica. Per evitar aquests “abusos de la personalitat jurídica”, la jurisprudència del Tribunal Suprem (SSTS 2. 4-1990; 26. 7-2005) ha desenvolupat la doctrina de “l’aixecament del vel”. -

Els jutges poden aixecar el vel jurídic i penetrar a l’interior de les persones jurídiques pera veure quines persones que tenen el control i es beneficien de la seva existència i comprovar si s’abusa del principi de la separació entre la persona jurídica i els membres que la componen.

-

Conseqüències si es constata l’abús, els tribunals poden trencar el principi de separació personal i patrimonial entre aquesta i els seus membres.

Classes de Persones Jurídiques Dret Públic o Dret Privat -

Dret Públic: persones jurídiques creades i reconegudes per l’ordenament jurídic, dotades de personalitat jurídica pública, exerceixen potestats públiques: Estat, CCAA, municipis, col·legis professionals...

-

Dret Privat: persones jurídiques creades per iniciativa privada, per mitjà d’un acord de voluntat de perso...