Apunts Rousseau pdf PDF

Preview

Summary

Download Apunts Rousseau pdf PDF

Description

22101 – Pensament i Contextos Educatius Contemporanis

Aitana Juelich

JEAN JACQUES ROUSSEAU BIOGRAFIA I CONTEXT HISTÒRIC Jean Jacques Rousseau va néixer l'any 1712 a Ginebra. Fou orfe de mare des de ben petit, de manera que va quedar a càrrec dels seus oncles, ja que el seu pare fou exiliat. Des de ben jove començà a treballar per famílies adinerades. Més tard es quedà sense feina i començà a vagabundejar, motiu pel qual conegué a Madame de Warnes, qui exercí el paper de mare fins convertir-se en la seva amant. Cap a l'any 1742, Rousseau partí cap a París, on mantingué contacte amb grans pensadors com Diderot. Aquest el va impulsar a presentar-se al concurs convocat per l'Acadèmia de Dijon, la qual li atorgà el premi a la seva obra: Discurs sobre les ciències i les arts. Més endavant va publicar obres com: Julia o Nueva Eloïsa, l'Emili, el Contracte Social, etc. Entre el 1766 i el 1767 va conviure amb Hume a Anglaterra. Més tard va començar una relació amb Thérèse Levasseur, amb qui es casà civilment l'any 1768 i tingué 5 fills. Finalment afectat per les crítiques negatives tornà a França i morí l'any 1778. Cal situar a Rousseau al s.XVIII o, també anomenta el segle de les llums. En aquest segle sorgeix un moviment intel·lectual que es va impulsar a Anglaterra i Escòcia; la ll·lustració. Aquest moviment es basa del Racionalisme, un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera veritable de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos. Al segle XVIII es mantenien les relacions socials, polítiques i econòmiques típiques del que es denomina Antic Règim, aquesta societat es regia per una separació social per estaments clarament diferenciats: el privilegiat i el no-privilegiat. El primer estament era quantitativament molt minoritari, estava format per la noblesa i el clergat. El Segon estament era amb diferència molt més nombrós, el formaven els artesans, camperols, classes marginals, burgesos ... Amb el final de l’Antic Règim, sorgeix el despotisme il·lustrat basat en una monarquia absoluta on el monarca té tots els drets i poders. A més es van produïr fets importants com: -

Al 1688 va tenir lloc la democratització de la política a Anglaterra amb la revoluvió de “La Gloriosa”. El 1776 va tenir lloc la independència de les colònies d’Amèrica del Nord, gràcies a les idees il·lustrades.

D’altra banda a mitjans del s.XVIII sorgeixen les primeres teoríes de la modernitat pedagògica. Són un moviment complex que protesten contra el racionalisme antiquat que regia la societat de l’època i que revaloritza la naturaleza i la fe en els valors del home, així com la importància del progrés humà i de l’educació. Per això es considera el s.XVIII, el segle educador per excel·lència.

22101 – Pensament i Contextos Educatius Contemporanis

Aitana Juelich

CORRENT PEDAGÒGIC Per poder explicar el corrent pedagògic de Rousseau, hem de dir que abans hi havia una societat amb un racionalisme antiquat. Per aquest motiu, hi va haver un moviment complex contra aquest racionalisme que regia la societat de l’època i que revaloritzava la naturalesa i la fe en els valors de l’home, el progrés humà i l’educació. Rousseau va defensar el naturalisme, que propugnava que l'educació s'ha de fer d'acord amb la natura. Defensava que la raó sense l'ajuda dels instints podia portar únicament al materialisme i a l'error, mentre que el sentiment i les emocions poden conduir a la veritat i a l'autèntica felicitat. En conseqüència defensa l'educació Natural que tracta d'ensenyar al deixeble a guiar-se en el món i resoldre els seus problemes, i a assumir la disciplina segons les regles que li indiquin els seus preceptors. Rousseau va assenyalar com a finalitat de la seva educació l'orientació de la creixent capacitat de l'infant per sobre d'un programa d'estudis. L'educació s'entén com una creació lliure que l'esperit humà fa contínuament de si mateix. És un desenvolupament espiritual. Segons deia Rousseau: “L’home és un ésser bo per naturalesa, però és corromput per la societat”. (Hobbes deia que l’home és un ésser dolent per naturalesa). L’objectiu de l’home és gaudir de la llibertat, felicitat i el desenvolupament de les seves potencialitats intel·lectuals, afectives i motores. La màxima finalitat de l’home és la humanització. Els principis de l’educació naturalista: 1) S’aposta pel joc, el moviment i les experiències pròpies per satisfer la curiositat del nin. 2) No existeixen matèries (assignatures) , només experiències per aprendre. 3) La relació alumne-mestre: el centre de tot és l’alumne, el mestre ha d’identificar les necessitats del nin i proposar-les activitats adients, és a dir, el mestre solament exercirà el paper de guia. El nin amb temps, desenvoluparà les seves capacitats tot sol (sense cap programa d’estudis establert). 4) Hi trobam dos corrents que estan lligats al naturalisme: •

Idealisme: l’esperit humà es crea mitjançant l’educació de manera lliure.

•

Romanticisme: li dona importància als sentiments, emocions i problemes de la societat. Els sentits són la font més important per la creació i l’art. Pestalozzi canalitza els principis teòrics de Rousseau en una dimensió educativa pràctica i incorpora els seus postulats en una nova pedagogia, la pedagogia social. Dóna suport a l'educació intel·lectual en el principi de la intuïció, que s'ha de complementar amb l'educació

22101 – Pensament i Contextos Educatius Contemporanis

Aitana Juelich

manual i el Desenvolupament d'les facultats físiques, per aconseguir una educació moral. Fröbel defensa que l'educació consisteix en el desenvolupament espontani del qual el subjecte porta dins. A més va desenvolupar l'educació integral.

OBRA MÉS IMPORTANT 1762 – L’EMILI És una de les obres més importants de Rousseau. Es planteja com educar al nin perquè mantengui les avantatges de la societat sense que aquesta la corrompi. Proposa un sistema d’instrucció privada que fins els dotze anys, el nin no tengui contacte amb la civilització. Posteriorment, li permet un contacte limitat fins els vint anys. És un llibre que està dividit en 5 parts. ❖ Llibre I (INFÀNCIA): Fa referència a les observacions generals sobre l’educació d’acord amb la naturalesa i el desenvolupament del nin. Destaca que ha de ser la mare qui l’ha d’alletar i no ha de ser entregat a una mainadera com es feia abans. Després d’experimentar ja es desenvoluparà la memòria i l’enteniment. No s’ha de treballar la raó ni s’han d’adquirir hàbits. ❖ Llibre II (INFANTESA): es troba a l’etapa evolutiva del nin entre els dos i els dotze anys, en la que el seu aprenentatge es basa en la curiositat i l’experiència a través dels sentits, així com en l’educació negativa. Ara aprèn de la seva natura interior i de les coses. Ha d’aprendre a valer-se per si mateix. Ha d’aprendre dels seus errors. ❖ Llibre III (PRIMERA ADOLESCÈNCIA): Etapa que comprèn entre els dotze i quinze anys. La curiositat innata està desenvolupada. L’aprenentatge a través de les pròpies experiències personals i observacions, NO dels coneixements dels llibres. Desperta la raó, començar a pensar per un mateix. Ha de viure el què aprèn. ❖ Llibre IV (FINAL DE L’ADOLESCÈNCIA): període entre els quinze i vint anys, és un estat en el que es comprèn l’aprenentatge de la literatura, la història, idiomes, arts, estudis socials, política i el clàssic viatge per Europa. A partir d’aquest moment, s’entén que ja pot entrar dins la societat perquè es pot afrontar a diversos perills o situacions. ❖ Llibre V (EDAT ADULTA): s’inicia amb el matrimoni d’Emili i Sofia, en el que es veuen contraposades les dues educacions que han rebut per separat cada un. La seva dona ha d’estar al seu servei i encarregar-se de l’educació dels fills. La dona ha de ser educada per fer les feines de casa i servir l’home. No fa falta que avanci molt intel·lectualment, si vol aprendre més el seu home li podrà fer de tutor. El destí de la dona és casar-se i tenir fills. El matrimoni ha de ser respectuós i tolerant. Conclou amb el naixement del seu fill que es proposen educar.

22101 – Pensament i Contextos Educatius Contemporanis

Aitana Juelich

PENSAMENT PEDAGÒGIC En el pensament pedagògic de Rousseau s’han de diferenciar dos principis: “L’educació s’ha de dur a terme d’acord amb la natura”: En primer lloc, hem d’entendre la naturalesa com les disposicions primàries o hàbits no alterats. L’únic hàbit que s’ha de permetre al nin és el de no contreure-ne cap. (es a dir, no se li ha de contreure cap hàbit, que faci el que vulgui). Lo important és que ell mateix sigui l’autor de la seva pròpia formació. Tot allò que el nin aprèn amb la pròpia experiència és millor que el que li puguin transmetre. En segon lloc, l’home natural no és l’home salvatge sinó l’home governat per les lleis de la naturalesa que es van descobrint a partir de les seves vivències. Llavors, l’educació rebuda a l’escola o institucions socials no ajuda al nin a ser feliç. En tercer lloc, hem de situar l’educand en contacte amb la natura. (plantes, animals...). També hi ha la tendència de la protecció del medi ambient i de l’educació ambiental. “La primera educació ha de ser purament negativa”: procura que quan el nin fa algo dolent, no se’l castigui, al contrari, se li deixa que sufreixi les conseqüències naturals de les seves pròpies accions per tal d’així aprendre. L’educació negativa no significa que l’educador no faci res, sinó que exerceix de forma indirecta, que doni lloc a experiències naturals mitjançant el control de l’ambient i l’entorn del nin per tal que n’aprengui. Aquesta educació ha de ser fins els 15 anys. A partir dels 15, començarà l’educació de l’home, ja que quan és petit i no pot assolir un aprenentatge tan elevat, sense una base. Dins el pensament pedagògic, hi trobam tres possibles mestres o fonts d’aprenentatge segons Rousseau: EDUCACIÓ DE LA NATURA → aquella que està al nostre interior, propi de la nostra naturalesa, la qual, necessita que sigui desenvolupada. EDUCACIÓ DE LES COSES → aquella que anam adquirint a través de la nostra experiència sobre les coses. EDUCACIÓ DELS HOMES → aquella que s’aplica a la utilització de la informació a partir dels ensenyaments de l’home.  Formació religiosa: defensava l’existència d’un Déu que no necessitava ni clero ni esglésies per a governar per tant donarà suport a una religió natural. Es tracta d’un “deïsme”. Educació moral: segons com ho va escriure a l'Emili, aquesta educació es duu a terme entre els quinze i els vint anys, ja que és quan se li ensenyen els valors morals i socials, juntament amb la religió.

22101 – Pensament i Contextos Educatius Contemporanis

Aitana Juelich

Educació física: es desenvolupa entre els dotze i els quinze anys, i és quan té per primer cop una experiència física, que en aquest cas és que ha de començar a adquirir un ofici, i per tant posarà en pràctica els coneixements. INFLUÈNCIA POSTERIOR I PREVIVÈNCIA ACTUAL El pensament de Rousseau va tenir una certa influència posterior que es va dur a la pràctica, per part de Pestalozzi i Fröbbel. Pestalozzi: agafà les idees de Rousseau, vol una dimensió educativa pràctica i incorpora postulats d’una pedagogia social. Defensa una educació elemental (lo important és educar pel desenvolupament de les facultats humanes, enlloc d’una formació de caràcter enciclopèdic, que se limitava a imposar coneixements). Dins aquesta educació hi trobam l’educació intel·lectual, educació manual i educació moral. Les tres facultats s’han de desenvolupar de forma harmònica. L’educació integral forma l’elemental. I dins l’elemental hi ha les tres educacions: intel·lectual, manual i moral. L’educació intel·lectual es recolza en el principi d’intuïció i el seu objectiu final són els conceptes clars i precisos. El mestre s’ha d’endinsar en el món de la intuïció i el concepte del nin, i progressar amb ell coneixement a coneixement. Es tracta d’aprendre amb el nin. La intuïció és el punt de partida de l’ensenyança. Pestalozzi defineix la intuïció com l’acte creador i espontani pel qual el nin és capaç de representar-se el món que el rodeja. Aquesta aptitud intuïtiva es manifesta en tres lleis: número, forma i paraula = MATEMÀTIQUES, GEOMETRIA, LLENGUA. L’educació artística o manual: És la mà, on desenvolupam les facultats que ens permetin adaptar-nos del medi per exemple la psicomotricitat o l’enrobustiment del cos.

Per altra banda, l’educació moral o religiosa: És el cor, és la consecució final. L'objectiu és que l'individu incideixi en la societat i sigui capaç d'adaptar-se a les normes establertes. Es fa mitjançant l'escola, església, estat. Fröbel: també va rebre influència de Rousseau. Fröbel recomana el mètode integral en l’organització dels estudis. Pensa que per adquirir un coneixement de les coses és necessari poder aproximar-se a la contemplació de tot al que formen part. Es centra en l’educació dels 0 als 6 anys (Els jardins d'infants, o Kindergarten). El kindergarten explica molt gràficament el seu concepte d’educació. Són jardins on les plantes són els nins, que han de rebre la cura i la nutrició adequada,a través de la tasca del educador, on es proporciona l’ambient pel que nin es desenvolupi de un mode natural d’acors amb les millors possibilitats dels nins. Lo més important per un nin és jugar. Per aquest motiu, Fröbel recomana que els nins juguin de dues a tres hores diàries i proposa activitats com el cant o el modelatge. També insisteix en la necessitat de prestar atenció al desenvolupament del nin, no hi ha

22101 – Pensament i Contextos Educatius Contemporanis

Aitana Juelich

matèries ni horaris. És un mètode educatiu global. Per fröbel el joc és l'instrument bàsic de l'educació, és una de les necessitats principals més clares de l'infant. El "nin" és un subjecte creador que duu dins ell la capacitat innata de l'activitat espontània, creador i productiva. A més Fröbel proposa la música, el dibuix, la conversació, i l´ús de materials específics que él crea per l’educació de les mans: els dons. Són objectes destinats a despertar al pàrvul la representació de la forma, el color, el moviment, i la matèria. Les teoríes de Rousseau han tingut una gran repercusío a l’educació posterior. Les seves idees apareixen implícitament desenvolupades per altres pensador, sobretot per Pestalozzi, Fröbel i Herbart. Totes les aportacions es transmeteixen a l’Escola Nova....