Classes de lleis i exemples de lleis exer. PDF

Preview

Summary

descripcio de classes de lleis i exemple amb el numero d'article, no corregit, no esta cent per cent assegurat, però esta be....

Description

Maria Rodríguez Ruiz Seminari 13 CLASSES DE LLEIS

LLEIS ESTATALS: Són les lleis que emanen de les Corts Generals, amb aquest caràcter i denominació que, en expressió del poder legislatiu i d’acord amb el procediment establert, regula les matèries no reservades per la CE a altres fonts del dret. 

EXEMPLE: Llei 2/2021, de 29 de març, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la crisis sanitària ocasionada pel COVID-19 (BOE núm 76, de 30/03/2021)

LLEIS ORGÀNIQUES: són les que preveu l'article 81 de la Constitució, que estableix una sèrie de matèries reservades a llei orgànica: - Les lleis relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i les llibertats públiques. - Les lleis que aproven els estatuts d'autonomia i el règim electoral general. - La resta de lleis que preveu la Constitució, referides a matèries diverses, com ara la regulació dels òrgans constitucionals (Poder Judicial, Tribunal Constitucional, etc.). L'aprovació, la modificació o la derogació de les lleis orgàniques exigeix majoria absoluta del Congrés, en una votació final sobre el conjunt del projecte. 

EXEMPLE: llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (BOE núm 294, de 06/12/2018)

LLEIS ORDINÀRIES: són les lleis que emanen del poder legislatiu i no són lleis orgàniques. La relació entre ambdós tipus de lleis no es regeix pel principi de jerarquia normativa, sinó pel principi de competència. La llei orgànica i la llei ordinària tenen la mateixa jerarquia normativa, però hi ha una sèrie de matèries que només poden ser regulades per llei orgànica, i la invasió per la llei ordinària de l'àmbit competencial reservat expressament a la llei orgànica suposa la inconstitucionalitat de la norma, per vulneració del principi de competència. 

EXEMPLE: Llei 6/2015, de 29 de desembre, de Mesures Fiscals i Administratives per l’any 2016 (BOE núm 14, de 16/01/2016)

DECRET LEGISLATIU : són disposicions normatives amb rang o força de llei que el Govern dicta en virtut d'habilitació o autorització expressa de les Corts. Es regulen en els articles 82 a 85 de la Constitució, que estableixen que les Corts Generals poden delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei sobre matèries no reservades a llei orgànica. Aquesta delegació legislativa suposa l'existència de dues lleis: una llei de delegació o llei delegant, aprovada per les Corts, que té rang de llei ordinària i que comprèn uns principis o directrius i un mandat específic al Govern perquè aprovi el decret legislatiu; i una llei delegada (el decret legislatiu), que aprova el Govern, dins els límits de la delegació.

Maria Rodríguez Ruiz Seminari 13 Modalitats: hi ha dues modalitats de decrets legislatius, que són els Texts articulats, que tenen per objecte articular (és a dir, desenvolupar en forma d'articles) la regulació continguda en els principis o les directrius fixats en una llei de bases; i els Texts refosos, que tenen per objecte refondre (és a dir, reunir) diversos textos legals en un de sol. 

EXEMPLE: Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme (BOE núm 218 de 08/09/2010)

DECRET LLEI: són normes jurídiques amb rang de llei que emanen, per via d'excepció, del Govern; és a dir, d'un òrgan que no té atribuït el poder legislatiu. - Són normes provisionals, que només formaran part de l'ordenament jurídic d'una manera definitiva mitjançant la convalidació posterior per part del Congrés dels Diputats, que pot convalidar-los, derogarlos o tramitar-los com a projectes de llei. - L'òrgan competent per dictar el decret llei és el Govern de l'Estat. No es preveu que els consells de govern de les comunitats autònomes puguin dictar aquest tipus de normes, però tampoc no es prohibeix aquesta possibilitat. Aquests decrets llei queden derogats si en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents d'haver-se promulgat no són validats expressament pel Parlament després d'un debat i d'una votació de totalitat. També la llei del Govern preveu aquesta possibilitat de dictar mesures legislatives en forma de decret llei, en els casos i amb les limitacions que preveu l’Estatut d’Autonomia (article 45). Hi ha determinades matèries que no poden ser regulades per decret llei: no poden afectar l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, els drets i les llibertats dels ciutadans regulats en el títol I de la Constitució, el règim de les comunitats autònomes ni el dret electoral general 

EXEMPLE: Real decret llei 11/2020, de 2 de febrer, de mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic del COVID-19 (BOE núm. 91, de 01/04/2020)

LLEI MARC: les lleis marc son uns tipus de llei estatal ordinària espanyola que serveix perquè les Corts Generals atribueixin a una, algunes, o totes les Comunitats Autonòmiques la facultat de dictar lleis que afecten a l’àmbit autonòmic dins del marc legal establert per aquesta llei. 

EXEPMLE: Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició (BOE núm. 160, de 06/07/2011)

LLEI D’HARMONITZACIÓ: és un tipus de llei ordinària en la legislació espanyola que opera en l’àmbit de les competències exclusives de les comunitats autonòmiques perquè les disposicions normatives que regulen aquestes matèries quedin integrades mitjançant l’establiment de principis que han de complir les Comunitats Autònomes. Hauran de permetre la integració de normes jurídiques autonòmiques entre elles, i a diferència de les lleis marc, poden actuar després de l’establiment de legislacions autonòmiques sobre la matèria.

Maria Rodríguez Ruiz Seminari 13 

EXEMPLE: Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (BOE núm 272, de 9/11/2017)

LLEI DE BASES: Es aquella llei de delegació emanada de les Corts Generals que serveix per a delegar en el govern la potestat legislativa, quan el que es pretengui sigui la formació d’un text articulat.



EXEMPLE: Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (BOE núm 80, de 30/04/1985)

Maria Rodríguez Ruiz Seminari 13...