Comentari: Els homes no ploren de Jaume Cabré PDF

Preview

Summary

Comentari Els homes no ploren de Jaume Cabré...

Description

Els homes no ploren de Jaume Cabré.

“Els homes no ploren” és un conte escrit per Jaume Cabré, escriptor català nascut a Barcelona el 30 d’abril del 1947. Cabré llicenciat en Filologia Catalana i professor a la Universitat de Lleida, ha compaginat durant molts anys l’ensenyament amb l’escriptura literària. Va començar a escriure el 1974, però va començar a ser reconegut a partir de La teranyina i Fra Junoy o l’agonia dels sons. Ha publicat uns 25 llibres,

entre

novel·les,

contes,

teatre,

contes

infantils...

Alguns

dels

quals son més destacats: Senyoria, Les veus del Panamo, Pluja seca... En els darrers anys s’ha dedicat també a la realització de guions per a la televisió i el cinema. Guanyador de molts premis i convertint-se en un autor internacional ha sigut traduït per al voltant trenta llengües. El conte Els homes no ploren forma part del recull de contes de Quan arriba la penombra (2017), una recopilació de contes en que l’autor analitza la figura de l’assassí.

En aquest comentari, analitzaré el conte de Jaume Cabré a partir de l’article d’Irene Peiró “Un nou relat per a la masculinitat” (2011). Una de les idees rellevants que l’autora introdueix és el concepte de masculinitat tradicional, “caracteritzada per competitivitat, el sentiment de superioritat respecte a les dones o la necessitat de demostrar la virilitat davant d’altres homes” (Peiró 2011: 5). El relat de Cabré il·lustra aquesta idea de diferents maneres. En primer lloc, l’autor ens submergeix en aquesta mena de context mitjançant el títol, aquest rol que assumeixen el gènere masculí per tal demostrar virilitat i tapar la seua debilitat; els homes no ploren. Durant la novel·la es pot observar la maduració del personatge i com a poc a poc assumeix eixe rol de masculinitat tradicional que relata Peiró en el seu article. El jove protagonista es veu forçat a anar a un internat de monges on entra sent un xiquet espantadís però ix sent un assassí. El pare del protagonista després de deixar-lo en aquest i no havent anat a veure’l com havia promés, l’assassina i aquest reté les seues llàgrimes per tal de complir el que son pare li havia ensenyat, els homes no ploren.

1

En segon lloc, podem observar la lluita contra si mateix i contra els altres homes per tal guanyar-se la masculinitat, ja que la masculinitat tradicional és una lluita constant per tal de demostrar que ho eres. L’autor no li dóna nom al protagonista, aquest l’anomena “Tu” per tal de donar-li menys força al personatge. “Tu” té totes les cartes per ser un perdedor i per tant ha de demostrar que no ho és. Després d’haver sigut abandonat per son pare “Tu” es veu obligat a créixer amb gent desconeguda i baix violacions i monges submises a la mà de l’home. Per tant el protagonista lluita per superar aquesta mena de personatges.

Així mateix, podem trobar com s’estableix una jerarquia entre tots aquests personatges, en un primer escaló trobem al professor Henricus violador, estricte i manador, en el mateix podríem situar també al pare de “Tu”, home casat que porta els diners a casa. En segon lloc trobem a les monges i de dirigent a la mare superiora sor Matilde, que encara que es troba en un escaló prou elevat de poder el protagonista es veu capaç de confrontar-se amb aquesta. I per últim trobaríem als xiquets, estudiants i aprenents de la vida. En el conte podem observar com el grup d’amics volen assassinar a Enric, ja que ha violat a un d’ells, en Tomàs. Aquest abusa d’ells perquè es veu superior als xiquets. Els amics volen acabar amb aquest per poder aconseguir aquest lloc en la piràmide. El grup d’amics ha de superar a aquest vist que per a l’home tradicional

tots

els

homes són rivals

pel

fet

que

han

de

demostrar

que són més mascles que els altres. D’altra banda pel que fa al pare de “Tu” és assassinat pel fill, tal volta per ocupar la seua posició de mascle com Edip en la novel·la clàssica de Sòfocles. Al contrari les dones es mostren com insignificants, ningú vol arribar al seu escaló, és més, estiguen en una posició bastant elevada de poder són mostrades com dèbils i “Tu” es veu capaç d'enfrontar-se amb ella (monja sor Matilde). A més a més vegem a la mare del protagonista morta, indefensa, un personatge dèbil capaç de llevar-se la vida a comparació dels lluitadors dels homes que estan matant-se entre si per tal d’anar superant-se. I per últim al capdavall de la piràmide trobem als xiquets que des de una posició d'igualtat també lluiten per la supervivència (rivalitat) i per tal de ser el millor dels quatre. En el desenllaç de la novel·la podem observar com després de eixir de la presó “Tu” amenaça a tots els seus companys, ja que ells l’havien traït i per tal d'estar al capdavant del grup.

2

Referent al protagonista també podem observar com aquest intenta amagar els seus sentiments. Quan li pregunten per sa mare aquest corre a amagar-se a fi de callar la seua debilitat. Els homes tradicionals no han de ser dèbils, han de ser bàndols durs i sense sentiments per tal de demostrar la seua virilitat. Aleshores “Tu” s’amaga al racó de les calderes, “perquè em feia molta vergonya que em veiessen plorar...” (pàgina 18).

Finalment un tret interessant que podem observar és la importància del membre viril. En aquest conte podem observar com un dels càstigs que li volem fer els amics al mestre és tallar-li aquest membre. Aquest membre per a l’home tradicional significa poder i és la característica més important per a ells, ja que aquest els determina com a mascles. Per tant és curiós com aquest per a venjar-se de la violació del seu amic, en Tomàs, volen tallar-li’l per acabar amb la seua masculinitat. -

Per què en Tomàs diu sempre que li hem de tallar la tita?

-

Perquè un dia el va encular.

-

Ah, val.

-

I diu que, si ho torna a fer, el matarà.

-

Abans o després de tallar-li la tita? (pàgina 23)

3...