Fonaments de la psicologia jaume joan PDF

Preview

Summary

Fonaments de la psicologia Jaume Juan...

Description

Profe: Jaume Juan Conceptes Claus: FONAMENTAL  Inductivisme  Popper: inventa el falsacionisme per a comprovar els errors de l’inductivisme.  Lakatos: va millorar el plantejament del falsacionisme de Popper  Kuhn: arregla els problemes conceptuals anteriors, concepte de paradigma, nucli central (idea que regna durant molt temps). Dos nuclis  Associacionisme: tabula rasa, anar construint a partir d’ímputs.  Construccionisme: l’important no és l’ímput, sinó el què faig amb l’ímput. L’important no és el que hi ha allà fora, sinó la feina cognitiva que es fa amb lo de fora. La metodologia de recerca 1. Introspecció: obtenir informació del passat. 2. Simulació: Per exemple la química, o la psicologia cognitiva (programes informàtics que produeixen converses). 3. Experimentació (i observació): Totes les disciplines (ciències) les practiquen fonamentalment.

L’inductivisme Ciències experimentals que intenten explicar els objectes de l’univers (mirar els objectes de la natura) Consisteix en la ciència com a coneixement derivat de l’experiència per observació / experimentació. Observació: mirar lleons Experimentació: intervenir, manipulació. Posar carn en els lleons Intervé l’epistemologia: anàlisis de les ciències experimentals Té dos enunciats: 1. Singulars /observacionals / protocol·laris: són afirmacions. Exemple: el dilluns vaig veure un metall, l’escalfo i es dilata (1 sol dia) 2. Generals (universals): tots els metalls es dilaten per la calor La ciència és allò que volem, equacions, lleis... donat que neix com a observació l’únic que haurem de fer és la justificació del pas 1 (singulars) al pas 2 (universals) Per això cal reunir aquestes condicions: 

Nombre gran d’enunciats: amb un dia que veus una cosa no en fas prou



Observacions repetides en diverses condicions i exemplars: no n’hi ha prou amb un subjecte cal un mostreig i diversos dies/ situacions



Cap enunciat ha d’entrar en contradicció amb la llei universal derivada ( la llei que començo a intuir): perquè vol dir que la llei és falsa.



Per construir la llei cal...El raonament inductiu (inducció): és allò que ens porta des d’un conjunt finit (limitat) d’enunciats singulars a un d’Universal. “ si donada una varietat ample de condicions s’observa una gran quantitat de A (metalls), i si a més, tots els A observats tenen, sense excepció (no hi ha contradicció), la propietat B (es dilaten), aleshores TOTS ELS A TENEN LA PROPIETAT B (tots es dilaten)

Aquests enunciats generals els volem perquè mai tindrem una comprensió de l’univers perquè aquest és mutant. Volem un retrat per intervenir-hi, ens interessa els pragmatisme (volem explicacions, aplicacions, utilitats (teràpies) i prediccions).

Lleis i teories

Raonament inductiu

Raonament deductiu utilitat

Fets adquirits per observació/ experimentació

Pota A

Pota B

Aplicacions explicacions utilitats: teràpies Prediccions / explicar

Raonament deductiu (deducció, predicció i explicació): un cop tenim lleis i teories universals, se’n poden extreure conseqüències lògiques: si les premisses (lleis i teories) són lògicament verdaderes, i la deducció és vàlida, llavors, la conclusió també és verdadera “Tots els homes són mortals” sóc home _ sóc mortal Problemes menors: la lògica no garanteix que totes les premisses hagin de ser verdaderes Problemes greus? Derivats dels supòsits de l’inductivisme (sub-potes petites de la pota A) 1. El coneixements científic es deriva per inducció dels enunciats observacionals (les lleis les construeix a partir del raonament inductiu) 1. La lògica no garanteix que et puguis trobar tots els corbs negres perquè si te’n trobes un de topes, ja no és vàlid 2. Experiència: Hume R.I. m’ha funcionat el dia X R.I. m’ha funcionat el dia Y ...... Funciona sempre: fa servir el raonament inductiu per reafirmar el raonament inductiu Probabilitat= número casos probables / número casos possibles = 0

2. L’observació és la base per construir coneixement científic fiable Les crítiques al punt 2 i 3 és que hi ha variacions de circumstàncies (variacions substantives (que influeixen) i supèrflues (que no influeixen). Les distingim pel sentit comú, tenim un conjunt de prototeories instal·lades al meu cervell, quan vaig a fer un experiment ja tinc teories carregades. 3. La ciència comença amb la observació

El primer és la sensació i una altra cosa és com la interpreto. L’observació depèn de la teoria on aquesta depèn de la tribu, depèn de la llengua que tradueixi la observació aquesta canviarà Hi ha l’interès quan es publica: relació enunciat-enunciat i la relació enunciatobservació Ex: colors no és evident per experiència Els enunciats observacionals estan contaminats de prejudicis, pressuposicions. L’observació no és neutre són teòrics La conseqüència final. La teoria guia l’observació i l’experimentació ex. Orelles la ciència no es pot basar en inducció. No és inducció no és observació

Alternativa: FALSACIONSIME (POPPER) 1r la teoria i llavors la comprovem. 2n com que no podem demostrar que és veritat, demostrem que és falsa

Admet que l’observació és guiada per la teoria (i que la pressuposa) (comença amb una hipòtesis) 

 Abandona qualsevol afirmació que impliqui que les teories es poden establir com a verdaderes (o probablement verdaderes) en funció de l’evidència observacional. Comença el relativisme, la teoria és una veritat provisional.

1. Les teories es construeixen com a conjectures especulatives i provisionals intentant solucionar problemes concrets (idees científiques són el producte cultural amb què intenten resoldre un problema)

Un cop proposades han de ser comprovades rigorosament per observació i experimentació (parts o parides), s’ha de comprovar compulsivament. 2.

2.1. Les que no superin experiència: s’eliminen / reemplacen per altres (teories que

s’adapten a les circumstàncies)

2.2. La ciència progressa per assaig i error (“conjectures i refutacions”)

1. DARWIN al rerefons (mai no es pot dir que una teoria és verdadera sinó que

és “millor”). Les teories científiques passen un procés de selecció natural, les que no aguanten, desapareixen. L’extinció és la regla, una teoria científica és més ràpida i guanya a l’altre perquè explica més coses. Mai una teoria es pot dir que és millor o pitjor

IDEES BÀSIQUES DEL FALSACIONISME

La lògica hi està a favor:



És possible efectuar deduccions lògiques a partir d’enunciats observacionals (premisses) i arribar a la FALSEDAT de les teories. La deducció és LÒGICA I VÀLIDA: La falsedat dels enunciats es pot deduir d’enunciats singulars concrets: BASE DEL FALSACIONSIME. Ens podem carregar lògicament la teoria. Si tots els metalls fan una cosa i un no, lògicament, no tots els metalls fan això. Trobes un contraexemple

La falsabilitat és el criteri de cientificitat: LA CIÈNCIA = FALSABLE

1.

Si és falsable és científic. No significa el mateix ser fals que falsable. Ser falsable significa que es pot fer un o experiments o observacions imaginables que puguin anar en contra i com a mínim carregar-se la teoria. En el benentès lo ideal és que no es falsi. Fals: la terra és plana, s’ha demostrat que és rodona per tant, és fals

o

SER COMPATIBLE AMB QUALSEVOL CIRCUMSTÀNCIA DEL MÓN ÉS NO DIR RES DEL MÓN (RELIGIÓ) Com menys es mulla menys falsable és, com més especifica més falsable és (per tant, és més científic)

(no especificitat) Religió -----------------------------------Ciència (especificitat)

2.2.RISC DE SER FALSAT: ÉS SER INFORMATIU, SER ESPECÍFIC.



Existeixen graus de falsabilitat? Hi ha graus de falsabilitat, com més especifiquem, més alt és el grau de falsabilitat, més informació diu. Kepler= parla de les anelles dels planetes Newton = parla de les anelles dels planetes i la gravetat Més falsable Newton o

(Estimula especulacions temeràries / agosarades: cap problema (DARWIN)

o

Obliga a claredat (vaguetat=no falsable)

o

Progrés = Moviment (més filtres) del problema sense direcció clara, adaptantnos al canvi de l’univers. Sense una direcció clara

o

Però quin és el punt de partida? Els problemes concrets? (l’observació?, tornem cap a l’inductivisme?

No perquè les teories neixen d’una cosa que no m’encaixa amb una idea que jo tinc. Per tant, comença amb una protoeoria.

o

Si les teories són especulacions falsables, per comptes de rebutjar-les completament... les puc anar refent? Continuaran sent especulacions falsables?

Sí, es poden anar refent, es poden afegir retocs mentrestant el resultat final falsable i tant falsable com la anterior teoria.

o

Quines modificacions hi puc fer? Qualsevol mentre el resultat final sigui falsable tant falsable com l’anterior

o

Exemple Urà: el paper de la confirmació. Popper admet la falsabilitat amb un criteri de cientificitat però té un paper rellevant la confirmació, és tant important com la falsabilitat.

o

Progrés: (Agosarat vs. Prudent) + (Falsació vs. Confirmació) La combinatòria de les 4.

El progrés de la ciència es produeix falsant les teories prudents (gravetat Newton) i confirmant les teories agosarades (Sol no existeix). No és confirmar les teories prudents ni falsar les teories agosarades.

PROBLEMES GREUS DEL FALSACIONISME

El falsacionisme es basa en que existeixen enunciats observacionals segurs però no n'hi ha de segurs, podem fer males falsacions (mesurar malament una dada, per exemple)

Solució? Tractem els enunciats falsacionals com a teories

Però quan un enunciat observacional va en contra del general (Teoria)? Pot estar “podrida” la teoria o l’experiment, o els dos.



PRIMER PROBLEMA DE POPPER Conclusió crítica: Mai no es pot falsar concloentment una teoria, donat que l’enunciat observacional i/o experiment que la falsa, pot ser fals (erronis). És a dir, pot haver-hi males falsacions. Exemple: Càlcul dels neutrins. Llavors, de què em serveix la falsabilitat? No és definitiu, no té criteri? Si mai puc falsar res concloentment no puc mai aplicar el falsacionisme



SEGON PROBLEMA DE POPPER

Situació real és més complicada encara... (Mal-fiar-nos de tot) -O falla la teoria -O falla la dada -O falla la llei auxiliar -O falla tot alhora ( o de 2 en 2...) ¿i doncs?

Lakatos l’arreglarà, quan les coses van malament no sé què falla no tinc regles

EXEMPLE FINAL: INTRODUCCIÓ A LAKATOS 

TERCER PROBLEMA DE POPPER Sempre es pot protegir una teoria de la falsació desviant aquesta cap a una altra part de la complexitat de supòsits. (cap a qualsevol cosa que nio sigui la teoria) Sempre protegint a la teoria, actualment la ciència funciona així. Exemple telescopi per a mirar un planeta (protegim nucli central). Les teories científiques són estructures complexes ja preparades per a defensar-se i escapar-se de qualsevol falsació.



Ara les teories científiques seran “totalitats orgàniques” amb estructura sofisticada. (cèl·lula eucariota)

Motius: 1.

Escapen (sempre que poden) de la falsació: Quasi vives transpersonals ( hi ha +1 persona que la defensa. Es comporta com un alien, està amenaçada fugen de la mort.

2.

Ja tothom admet que l’observació depèn de la teoria, per tant: Es tracta de fer teories com més estructurades millor - observacions seran més precises i informatives, per tant, més falsables.

3.

Si l’observació té un paper cada cop menys important: ¿D’on ve el significat dels termes teòrics? 1.

Ostensiva (assenyalar, aparentar)? Manera més simple d'apuntar una cosa quan et pregunta el concepte Exemple nen assenyala cadira, taula. Així, no són conceptes abstractes (felicitat).

La ciència és la – subjectiva de les activitats humanes, no és objectiva

2.

Diccionari? Els significats teòrics d'una teoria han de tenir la seva definició

CONCEPTE FONAMENTAL Les teories són tant complexes que tenen conceptes no definits (els haurien de tenir). Subjectius ja que són maneres que tinc per donar entendre el que m'envolta.

LAKATOS:

DEFINEIX LA CIÈNCIA COM A PROGRAMES DE RECERCA (com una ceba) Els programes de recerca neixen com un grill (nucli central) d’una ceba. I aquest nucli central és lo últim que es toca, és el que s’ha de protegir molt bé. L’heurística negativa afecta el nucli central (no em toquis el nucli central, és intocable). Al cap de molt de temps si va malament es pot tocar, però d’entrada no. Trobem el cinturó protector, que protegeix el nucli central i està format pels enunciats observacionals, els experiments, les lleis, els instruments, les lleis sobre els instruments, la reflexió... La capa més exterior és la Heurística positiva (cap a on va la recerca de la teoria), ajuda a la construcció del cinturó protector.

Són estructures que guien la recerca tant: 

Positivament: em diuen el que haig de fer



Negativament: em diuen el que no haig de fer

Conceptes claus: 1.

Heurística positiva

2.

Nucli central (metafísica) infalsable per decisió metodològica: primera part d’una teoria, la més interna.

3.

Cinturó protector

4.

Heurística negativa

QUESTIONS:

1.

Què passa si us toca el nucli central? S’ha de canviar el programa de recerca, no anem bé. Neix un nou embrió que formarà un nou grill de la ceba.

2.

Com evoluciona un programa de recerca? Consisteix en nova matemàtica (que creixi) i nous instruments.

3.

Progrés i degeneració: fenòmens nous S’arriba a un moment en que s’ha d’abandonar el nucli central (quan no dóna més suc), s’arriba a un problema degenerat (ceba podrida). D’altra banda el nanoscopi és progrés pur, es pot avançar molt.

4.

Diferència important amb POPPER: Donar una oportunitat al programa. Lakatos l’hi dona la oportunitat al nucli central, és a dir, en un primer estadi el va protegint, quan agafa el bon cinturó protector i la heurística positiva, ja la podem atacar.

5.

Proves observacionals: Confirmació i falsació relativa (poc cas) (i per zones): Lakatos és un falsacionista no practicant, es creu el terme, però aplica que mai no es pot falsar concloentment. Per a Lakatos lo important és la confirmació, ja que mai es pot falsar res concloentment, hi fa poc cas, ja que tot funciona per capes (cinturó protector). (Lakatos  Falsacionista no practicant) Quines modificacions puc fer? El mateix que Popper, es poden fer modificacions mentre la teoria segueixi sent falsable, o si es pot més, i TAMBÉ sense que no es toqui el nucli central. Es pot fer qualsevol modificació falsable que no toqui el nucli central.

QUÈ ÉS CIENTÍFIC PER LAKATOS? Ser programa de recerca.

Intenta resoldre el primer problema de Popper

1.

Ser un tot coherent: “Ceba”

Una teoria és considerada científica si és programa de recerca. A més hi ha alguna cosa més que la falsabilitat, tot és relatiu (Popper), és a dir s’ha de ser una ceba ben formada, ben elaborada.

2.

Que de “tant en tant” ha de portar al descobriment de fenomen nous

La fonamentalitat de la confirmació. Lakatos troba 20% en falsabilitat i 80% en confirmació. Totes dues condicions són necessàries alhora.

Exemples:

Totes coincideixen en què és i què no és científic. Però es diferencien amb els arguments per decidir què és i què no és científic

6.

Marxisme i Psicoanàlisi: lluita de classes, motor de la història.

Popper: no és falsable, no és ciència, només això.

Lakatos: És un tot coherent, ceba, per tant reuneix la primera condició. Sobre la segona premissa “Aportar descobriments de fenòmens nous”, aquí falla el concepte.

7.

Sociologia

Popper: Com que no hi ha teoria, no hi ha falsibilitat, per a tant, no.

Lakatos: Per a Lakatos és ciència, ja que aporta coneixement nou, informativa, però no és una ceba, ja que no hi ha una teoria unificada.

8.

¿Psicologia?

Popper: Les teories psicològiques són falsables, és a dir, és ciència.

Lakatos: Sí, ja que és una ceba i es van aportant coneixements nous, des dels anys 60.

“LA SOLUCIÓ” AL PROBLEMA DE POPPER: S’ACCEPTA QUE MAI NO ES POT FALSAR RES DEFINITIVAMENT: Tot és provisional (tant l’acceptació com el rebuig): el paper de la falsació és teòric és retòric.

L’únic criteri: Ser progressista o degenerada. Un programa de recerca progressista, més que passa més que creix (la ceba, teoria cordes). No s'encalla Un programa de recerca degenerada, no aporta res més, està encallat (Newton).

El problema de Lakatos?

No hi ha criteri imposat, no es distingeix el que és progressista de lo degenerat. Qualsevol moment es pot tornar a posar de "moda".Kuhn serà el que ens expliqui el criteri a utilitzar.

La (Falsa) solució de FEYERABEND (últim falsacionista): Teoria anarquista del coneixement Tot val (no tenim regles). Incommensurabilitat No superioritat de la ciència (vs. vudú, etc.) Lliure competència + DARWIN

Substitució de “Tot val” per “Tot balla”: Grècia i occident (DARWIN) (Ja tenim el millor producte)

No es tracta doncs de comparar ciència-vudú: S’ha d’explicar: El naixement i substitució successiva de modes que de fet, es fa.

El canvi: de “No puc triar (Feyerabend)” a “de fet, escullo (Kuhn)”, com? KUHN

Com triem? La tria és revolucionària (canvi de paradigma)

LES TEORIES COM A ESTRUCTURES II: T.S. KUHN Tret bàsic: Importància del caràcter revolucionari del progrés científic  es reemplacen unes teories per unes altre d’una manera no lògica. Les revolucions científiques són com les revolucions polítiques, a lo bèstia, estripar les regles. Instaurar un nou règim (canvi de paradigma). Discontinuïtat  el coneixement no és acumulatiu.

Pre-ciència (1 sol cop en que neixen)

Ciència normal (tots els anys que sobreviu la ciència)

Crisi

Revolució (discontinuitat)

Kuhn aconsegueix explicar el canvi d’un model a un altre. Entre paradigma i paradigma no hi ha millora. Les fletxes són curtes: és a dir, els períodes de ciència normal duren molt, les crisis són curtes. Hi ha acumulació de coneixement durant el període de ciència normal, però no al canvi de paradigma (regles completament noves).

Nova ciència normal

Nova crisi

Nova revolució

Ciència: successió període normal Ciència normal: anys que dura el període de recerca al paradigma però de ciència a ciència norma no hi ha millora. Estructura I: programes de recerca

Anar repetint

PARADIGMA És el programa de recerca de Lakatos (ceba, o millor dit, magrana, no tant estructurada, tot barrejat)

De què està composat un paradigma: Lleis explícitament establertes i supòsits teòrics (lleis, telescopis) (Cinturó protector del nucli) Maneres normals d’aplicar les lleis fonamentals a diverses situacions Gravitació de Newton: planetes, billars, pèndols... fer créixre la ceba cap a altres camps (Heurística positiva) Alguns principis (¿metafísics?) generals que guien el treball a dins del paradigma, exemple: mecanicisme 8idea metafísica: considerar tot l'univers que tot hi ha una causa) universal a Newton  Psicologia? (Nu...