Dossier HMC T.5, 6, 7 - INS Miquel Martí i Pol, 1er batxillerat, Història del món contemporani PDF

Preview

Summary

INS Miquel Martí i Pol, 1er batxillerat, Història del món contemporani...

Description

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI Tema 5: Dominació Europea del Món Tema 6: Les Grans Potències, el Món Occidental Tema 7: La Primera Guerra Mundial

Amanda Montserrat 1º Batx B Josep Maria Sànchez

TEMA 5: LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914) 1. La Segona Revolució Industrial  l segle XIX, un seguit d’innovacions van impulsar una segona revolució A industrial. Les principals invencions van ser: -

Les noves fonts d’energia com l’electricitat, que donava la possibilitat de tenir llum (poder treballar per la nit), electrodomèstics.

-

Els nous mitjans de transport com el ferrocarril, el tramvia i el metro. El petroli i derivats es van fer servir com a motor d’explosió en els primers automòbils, vaixells i avions (1903).

-

Les

noves

formes

de

comunicació:

telègraf

i

telèfon

que

proporcionaven la difusió immediata d’informació. També trobem un augment del comerç internacional i la renovació dels sistemes de venda. La revolució dóna lloc a un creixement demogràfic.

2. Els nous mètodes de producció S’aplica el taylorisme, un sistema més racional i perfeccionat amb un estalvi de temps gràcies a la divisió del treball, que milloraria l’eficiència del treballador. El taylorisme va donar lloc al fordisme, que combinava el treball en cadena amb una remuneració diària segons la quantitat i la qualitat de producció del treballador. Això va estimular el procés de concentració empresarial (monopolis, càrtel, oligopolis…), l’augment mundial de la producció i del comerç, la necessitat de consumisme i l’obtenció de nous consumidors mitjançant publicitat, crèdits, ofertes o rebaixes.

3. La formació d’imperis colonials, Europa conquereix el món Causes: - Matèries primeres de franc (petroli, etc.). -

La venda d’excedents en règim de monopoli.

-

Fer colònies amb els excedents de població.

-

Excusa de civilitzar a “salvatges” basat en la superioritat de la raça

blanca. → Argument racista. La conquesta de territoris extraeuropeus existeix des de l’invasió de Colon. Hi ha una fort rivalitat entre potències. 1

4. El repartiment colonial Mentre

Castella

i

Portugal

estan en retirada hi ha guerres per

l’independència de Sudamèrica (1808·1824). Cuba es va independitzar d’Espanya al 1898. Els nous protagonistes passen a ser Gran Bretanya (més encara), França, Holanda, Bèlgica, Alemanya, Itàlia… Hi ha una cursa desenfrenada per millors colònies. 1885 · Conferència de Berlín, estableix les condicions perquè les metròpolis ocupessin nous territoris i va establir les diferents zones d’influència.

5. L’organització dels imperis colonials Segons el nombre de pobladors procedents de la metròpoli, fem distinció de les colònies d’explotació (població emigrada que exercia el poder polític i econòmic) i les colònies de poblament (reben un fort contingent de població metropolitana). Colònies: territori conquerit que no té govern propi i depenia de la metròpoli. Domini: organització política pròpia. Concessió: domini per un temps determinat. Conseqüències de la colonització -

Expoli territorial i econòmic (avui són països pobres i amb governs

-

autoritaris + suport europeu) Fronteres artificials

-

Aculturació obligada, es a dir, pèrdua de la cultura pròpia (cultura, llengua, tradició…)

2

TEMA 6: LES GRANS POTÈNCIES, EL MÓN OCCIDENTAL 1. Gran Bretanya Monarquia liberal. El regnat de Victòria I (1837-1901), l’era victoriana va ser una època de virtuts públiques i vicis privats. Hi havia clares diferències entre la classe alta i la baixa. S’apreciava principalment la família, les cerimònies, el treball, els estalvis…

2. França Des de 1871 hi ha una república laica amb separació de poders, ensenyament gratuït... Hi ha un sufragi universal masculí i es van consolidar partits obrers a les institucions (democratització del país). També hi ha una centralització forta que implicava les mateixes lleis per tot el país, la inexistència de les autonomies, eliminació d’idiomes com l’occità, el bretó…

3. Alemanya Neix el 1871 com a Imperi, sota el lideratge de Prússia i del monarca Bismarck. Es va convertir en una gran potència econòmica, encara que el seu objectiu era posar-se al nivell del Regne Unit, sobretot al nivell industrial (química i òptica).

4. Àustria-Hongria Després de la revolució del 1848, l’imperi austríac va tornar a ser una monarquia autoritària. Entre Àustria i Hongria van formar una monarquia dual que, entre aquestes, mantenien una autonomia (1867). Es va industrialitzar però políticament no va evolucionar, no tenien cap democràcia. Els problemes de tenir un imperi multinacional eren les tensions entre la població que mantenia l’oposició contra aquest ’imperi, hi havia diferents religions al mateix territori i per tant, ideologies distintes.

3

5. Rússia Absolutisme i feudalisme (esclavitud). L’esglèsia ortodoxa tenia un pes molt fort. Al 1861 s’aboleix la servitud i 20 anys més tard el tsar, Alexandre II, que va ser qui va eliminar l’esclavitud, fou assassinat i això va provocar que la societat patis un retrocés juntament amb l’agricultura que produïa poc. Hi havia petites industrialitzacions molt determinades (St. Petersburg)

6. Estats Units Fins la Guerra de Secessió* és un país en construcció i expansió. Després de la guerra comença la seva expansió econòmica, comercial, territorial i colonial. Al 1898 a la guerra de Cuba contra Espanya, Cuba passa a ser d’Estats Units. S’aplica la doctrina Monroe → “Amèrica pels americans” - James Monroe *1861-1865, guerra entre dos concepcions: Nord - Blaus (industrial, liberals) vs. Sud (agrícoles i esclavistes). Guanyen els blaus.

7. Japó Fins 1867 Japó era un país amb un imperi feudal regit per codis d’honor molt estrictes, estava tancat a l’exterior comercialment. L’emperador, Meiji, per decret occidentalitza ràpidament el país amb l’objectiu d’impedir la colonització europea. Tenen conflictes amb Corea, Taiwan i dues guerres, una contra Xina (1894/95) i l’altra contra Rússia, a les dues guanya Japó. Es van desenvolupar els sectors tèxtils i metal·lúrgics, el ferrocarril, etc. Va esdevenir una gran potència industrial.

4

TEMA 7: LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918) 1. Causes de la IGM -

Persisteix la rivalitat colonial Comptes pendents (Alsàcia i Lorena → dos territoris de França són arrabassats per Alemanya, i aquesta els vol recuperar).

-

Guerres balcàniques. L’imperi turc pateix una desintegració, perd potències, crisi… Això crea nous països (turcs abandonen els països colonitzats, reconeixen l’independència d’Albània, etc.) que es quedarà l’imperi rus i l’austrohongarès.

-

L’imperi austrohongarès que ja tenia Bòsnia s’enfronta amb Sèrbia

-

que no vol que Bòsnia els pertanyes. Creació de aliançes militars: triple aliança format per Alemanya, l’imperi austrohongarès i Itàlia (1882). I la triple entensa, que la formava Rússia, Regne Unit i França (1907).

-

L’assassinat a Sarajevo (Bòsnia) de l’arxiduc Francesc Ferran, hereu de la corona austríaca. Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, acusada d’organitzar l’atemptat. Comença la batalla entre aliançes.

2. Fases -

Agost/Setembre 1914, Alemanya envaeix Bèlgica i França reacciona. Setembre 1914-1918, lluita a trinxeres, morts...

La gran majoria de guerra es va desenvolupar al front occidental a França i Alemanya, i al front oriental a Rússia i a Alemanya, als Balcans, a l’imperi austrohongarès quan aquest lluitava amb Itàlia, al front aràbig i a la batalla naval de Jutlàndia. Del 1915 al 1916 els fronts van quedar inmoviltzats i es va iniciar la guerra de trinxeres. Al 1917 trobem dos fets importants: la revolució russa, juntament amb la seva retirada (firma tractat de Brest-Litovsk amb Alemanya) i l’entrada en la guerra dels Estats Units a conseqüència de l’enfonsament del Lusitània, que comerciava armes amb Gran Bretanya, però, en realitat les seves intencions eren recuperar els préstecs que havien fet als aliats (França, Gran Bretanya, Rússia…)

5

L’any 1918 es produeix el final del conflicte, l’imperi austrohongarès es rendeix i el seu emperador abdica. Els aliats obtenen la zona del Marne i força la retirada de l’exèrcit alemany. Es signa un armistici.

3. Conferència de París El 1919 es reuneixen els països vencedors (en teoria hi eren tots els països participants però en realitat només 4* prenen les decisions i els altres la signen) per soldar tractats de pau. S’hi van establir 5 tractats, cadascun per un país vençut. Redactaven que estaven obligats a cedir territoris i a pagar els danys ocasionats. Destaquem el Tractat de Versalles que fou un càstig per Alemanya ja que la deixava de culpable i l’obligava a pagar milions d’euros (van acabar de saldar el deute fa 7 anys). *EUA, França, Gran Bretanya i Itàlia en menor grau.

4. Conseqüències -

Demogràfiques. Deu milions de persones mortes (alemanys, francesos i russos majoria) especialment homes entre 20 i 40 anys.

-

Econòmiques. Europa (que està en reconstrucció) deu diners a EUA i s’empobreix. Té una inflació dels preus gràcies a la alta demanda,

pugen els salaris i es fabriquen molts bitllets. En 1924 Alemanya no paga el que toca a França, llavors, França ocupa les indústries del Rhur. Fan una renegociació del deute (Pla Dawwes) i acorden pagar menys quantitat però més anys. Els acords de Locano (1925) acaben amb la inflació d’Alemanya. Entre 1925 i 1929 hi ha certa recuperació.

6

TREBALLS MOODLE: Oscar Wilde Wilde fou un escriptor, poeta i dramaturg que va néixer a Irlanda. Es considerat un dels escriptors més admirables de l’època victoriana, autor d’obres mundialment conegudes. Es va casar al 1884 amb Constance Lloyd. Però tot i ser un brillant escriptor no va tenir una vida fàcil. En 1891 l’hi va presentar un estudiant, Alfred Douglas, del qual es va enamorar bojament. L’amor va ser recíproc i totalment amagat tenint en compte l’època i les “normes socials”. El Marqués de Queensberry, el pare d’Alfred, sospitava de la relació dels dos i els va advertir que no permitiria una relació homosexual entre aquests. Per això, li va enviar una carta que deia: "A Oscar Wilde, que presumeix de sodomita" i la va fer pública. Al que Wilde va respondre denunciant-lo per acusar-lo de sodomita, un error. El jutge va considerar al Marqués inoccent i el cas va finalitzar amb l’empresonament d’Oscar, la venta de tots el seus béns i la seva misèria. Alfred fuig a Paris. La seva esposa i fills a Holanda. Es va quedar completament sol. Va morir tres anys després de haver estat alliberat a França.

Senderos de Gloria És una pel·lícula basada en la guerra de trinxeres a la Primera Guerra Mundial. Bàsicament presenta la cobdícia d’un Coronel alhora d’enviar al seus soldats habitar una trinxera alemanya molt ben armada (El Hormiguero), ja que si ho aconsegueixen, cosa que es veia impossible, l’ascendien de rang. La mentalitat de l’època i l’opinió de la dona com un objecte dèbil i manipulable, ja que feia referències despectives que qualificaven a un home covard com una dona. El poder de convèncer a través del patriotisme. El contrast entre les diferents classes, com uns tenen tant i altres tan poc. La immoralitat d’un Sergent que mana matar als seu propi exèrcit. Però sobretot reflecteix la por, la por de no ser acceptat, la por de no guanyar, la por de morir executat, la por de patir, del dolor. En la meva opinió tracta a la perfecció la situació de mort i sang. És molt realista, s’inspira en esdeveniments reals, no té un final feliç com altres pel·lícules; representa el cost humà d’aquesta guerra.

7

8...