El llegat del cinema expressionista en la filmografia de Tim Burton PDF

Preview

Summary

El llegat del cinema expressionista en la filmografia de Tim Burton
25% nota final...

Description



EL LLEGAT DEL CINEMA EXPRESSIONISTA EN LA FILMOGRAFIA DE TIM BURTON

EDUARDO MANOSTIJERAS              



ÍNDEX  Introducció………………………………………………………………………………...…2 Introducció al cinema expressionista alemany…………………………………………..3 Influències del cinema expressionista alemany i l’imaginari gòtic en el cinema de terror posterior, especialment en el clàssic de la Universal…………………………..…7 Introducció a la figura i carrera de Tim Burton………………………………………..…13 Influències del cinema expressionista i del cinema de terror clàssic al cinema de Tim Burton ……………………………………………………………………………………....20 Estètica, maquillaje, escenografia i atrezzo…………………………………………..…25 Quin joc estableix Burton entre aquesta estètica i l’altre estic estètic que apareix al film?...........................................................................................................................36 Paral·lelismes i trets identificatius es reparteixen en la filmografia de Burton……….46 Conclusions…………………………………………………………………………………50 Bibliografia………………………………………………………………………………….52 Webgrafia…………………………………………………………………………………...53

      

 INTRODUCCIÓ 1

 Tim Burton és considerat com un dels millors directorsi precursorsdelcinema fosc  i surrealista. En aquest treball es tracta la seva repercussió al món del cinema, quines han estat les seves influències tant en corrents  artístics (principalment  el  moviment expressionista i l’imaginari gòtic), com en pel·lícules i el  seu estil de cinema tant peculiar queeldefineixal’horadetreballarenels seus films.Aixídoncs, a partir de la visualització de la pel·lícula Eduardo Manostijeras i d’una recollidade diverses fonts s’extreu la informació necessària per compondre aquest treball.  “Lo que tiene es un don muy especial que no vemos todos los días. El título de genio le  sienta  mejor,  no  sólo  en  cine,  sino  en  dibujo, fotografía, pensamiento, imaginación e  ideas.  (...).  Es  un  artista,  un  genio,  un  excéntrico,  un  amigo  enloquecido,  brillante,  valiente, locamente divertido, leal, inconformistaysincero.”afirma(Depp, 1994),en el  pròleg que escriu pel llibre Tim Burton por Tim Burton de Mark Salisbury (1998).     “La forma en que uno ve depende también de un estado emocional de la mente. Esta  es la razón  por la que  unmotivo puede ser visto de muchas maneras, y esto es lo que  hace que el arte sea tan interesante.” -

Edvard Munch (1863-1944)

        1. INTRODUCCIÓ AL CINEMA EXPRESSIONISTA ALEMANY

2

 La paraula expressionisme deriva del terme “expressió” que es defineix com la capacitat de transmetre sentiments i emocions, però alhora, és el nom amb el que els avantguardistes de l’època van voler identificar aquest corrent.

Tot i que no només la deformació crea expressió en una obra, aquesta és una de les característiques principals d’aquest moviment. Estudis com els de l’historiador artístic alemany Wilhelm Worringer (1907, 1912) defensen que, l’expressionisme, com a corrent, va més enllà de ser un estil singular a nivell nacional: arriba a ser una tendència que s’estén principalment al nord d’Europa. De fet, Worringer deixa entendre que a les localitats fredes i nòrdiques evoquen sentiments de temor, inseguretat i por.

Generalment, els pintors alemanys porten l'ús del color a l’extrem, obtenint com a resultat una agressivitat cromàtica que se suma a la deformació formal de les figures. Pintors com Christian Rohlfs o Emil Nolde esdevenen exemples d’aquest ús del color. “Rohlfs (...), Nolde y los pintores del , realizan (...) exaltadas pinturas de gran violencia cromática.(...) Nolde pintaba de modo casi extático, traduciendo impetuosamente sus percepciones y sentimientos en colores ardientes y luminosos. : (...) según Nolde, los protagonistas de la obra.” (Casals, 1982, pg.42). Finalment, s’aconsegueix diluir la diferència entre la figura i el fons, de manera que, moltes vegades, el fons és tan agressiu com les figures representades. Els pintors expressionistes renuncien al terme de la perspectiva, especialment la perspectiva lineal pròpia del Renaixement. No obstant aquestes característiques generals, cada artista compta amb elements propis que els fan distingir de la resta d’autors. Els artistes que formaven part d’aquest corrent aspiraven a desenvolupar formes pictòriques que expressen els seus sentiments més íntims en comptes de representar el món exterior que els envolta. La pintura expressionista és intensa, passional i amb una marca personal, basada en el concepte del llenç de l’artista

3

com a vehicle per transmetre les seves emocions. Els colors violents i irreals i la pinzellada dramàtica fan que la pintura expressionista típica s’ompli de vitalitat. El moviment expressionista es va desenvolupar principalment a Alemanya; el seu caràcter revolucionari el diferencia d’altres corrents amb menys compromís. L’expressionisme no va ser un moviment únicament artístic o literari, sino una forma de sentir el món. En realitat, rere les pintures o escultures dels artistes expressionistes s’amaga un crit d’angoixa, temor, misèria, por i opressió constitueixen temes freqüents a les seves obres. “ (Hermann Bahr, 1916, Expressionismus)” cita (Casals, 1982, pg.27) per reflectir el sentir del moviment expressionista.

Els expressionistes interioritzen molt els sentiments de patiment, pobresa, violència i la passió, de tal manera que consideraven que la insistència de l’harmonia en l’art només podia venir donada per la renúncia del ser honrat. La doctrina de l’expressionisme com a tal rebutjava l’experimentació, l’únic que importava en l’art no era la imitació de la natura, sinó l’expressió dels sentiments a través de les línies i els colors. Aquest grup d’artistes va donar a l’expressionisme un significat nou, amb una forma diferent i única de veure el món: per ells la paraula “expressió” no és només el sinònim d’intuició, ni de representació ni de l’exteriorització dels sentiments comuns; és tot això i, a més, el desig de captar la vida en un instant complex i subjectiu.

Per entendre la motivació i els sentiments dels i les artistes expressionistes i entendre la visió d’aquesta avantguarda, cal contemplar els seus antecedents. Com en pràcticament totes les avantguardes desenvolupades durant el segle XX i, fins i tot les d’abans de que el moviment tingués una identitat definida i fos reconegut com a tal, molts artistes apliquen criteris estètics posteriorment catalogats com a expressionistes en localitats com la Xina o el Japó: les acadèmies artístiques tractaven l'exaltació de l’essència de la figura, en comptes de centrar-se en

4

l’aparença superficial; el coneixement de les obres a occident va influir a molts artistes

impressionistes

i expressionistes que posteriorment tindrien molta

rellevància a Europa. No obstant, tan sols s’analitzaran antecedents directes: Vincent Van Gogh, Edvard Munch i James Ensor, les obres dels quals influïren a Europa de forma directa en la visió dels grups expressionistes que sorgirien a la primera meitat del segle XX i que conformarien una de les avantguardes més importants i duraderes.

A finals del segle XIX i principis del XX, aquests pintors, van començar a utilitzar color violents i línies exagerades per a recalcar l’impacte visual i emocional de les seves obres, de manera que van alterar la sensació tradicional de l'observador davant de les obres i van donar pas al moviment expressionista. Eren els referents d’una nova estética en la que es va prioritzar l’expressió dels sentiments per damunt de la qualitat o configuració de la forma plàstica. D’aquests tres principals autors, Van Gogh sempre s’ubica junt amb autors com Paul Gauguin al grup postimpressionista, malgrat ser una gran influència per la seva expressivitat en les obres, per la seva curta pinzellada i la seva manera d’utilitzar els colors; mentre que, Ensor i Munch van ser identificants clarament com a expressionistes, tot i que no van ser adscrits a cap dels grups formats en aquesta avantguarda. Així doncs, alguns dels molts historiadors artístics que s’han centrat en l’estudi d’aquest corrent afirmen que l’expressionisme va iniciar-se amb un període preliminar representat per Ensor  i Munch. (Casals, 1982) També cal esmentar que l’expressionisme va ser molt influenciat pel fauvisme francés, corrent que va aparèixer a l’any 1905 a París, caracteritzat per uns trets rellevants a l’època i que van ser inspirats en les idees del pintor Paul Gauguin i d’escriptors com Nietzsche i Zola. Les característiques més rellevants d’aquest corrent varen ser l'ús del color amb tècniques com el divisionisme1 i amb significat més transcendental, la definició dels

1

Divisionisme  : Tècnica utilitzada en corrents avantguardistes com el fauvisme, que consisteix en no barrejar els tons de la paleta cromàtica sobre el llenç per mitjà de punts individuals que interactuen opticament.

5

contorns, i la preferència d’obres més elaborades per damunt d’aquelles sense gaires procediments estètics. Henri Matisse es va endinsar al món de l’art fauvista pels voltants de l’any 1905 i va acabar esdevenint-ne el principal referent i exponent d’aquest moviment, amb obres com “La Dansa” (1910) o “La joie de vivre ” (1906). L’expressionisme es va arribar a desenvolupar en noves disciplines com el cinema. Sorgint de les restes del que havia estat l’Imperi Austrohongarès, ja dividit en diverses nacions, les quals van necessitar reinventar-se després del final de la Primera Guerra Mundial. En aquest context, el cinema alemany que girava entorn dels mítics estudis de la UFA (Universum Film Aktiengesellschaft) es va centrar en les tradicions artístiques centroeuropees de finals del segle XIX.

El conegut com a cinema expressionista apareix en una època de grans canvis i moviments socials i polítics en què els alemanys van presenciar la repressió del govern cap als grups revolucionaris i van descobrir que, a part de la humiliació de la derrota a la Primera Guerra Mundial, les estructures dominants heretades del segle XIX no havien desaparegut. El cinema s’enfoca cap a temàtiques fantàstiques o terrorífiques, amb arguments propis del barroc, decorats impossibles i una il·luminació amb molt de contrast. El principal atractiu d’aquests films era l’anormalitat escenogràfica del dramatisme i la psicologia.

La UFA ofereix les seves primeres oportunitats a cineastes com Fritz Lang, Robert Wiene o Friedrich Murnau, entre altres. Alguns dels que es consideren antecedents del cinema expressionista són: -

L’estudiant de Praga (1913) de Paul Wegener i Stellan Rye

-

El Golem (1914) de Paul Wegener i Henrik Galeen

-

Homunculus (1916) d’Otto Ripert



2. INFLUÈNCIES DEL CINEMA EXPRESSIONISTA ALEMANY I L’IMAGINARI

GÒTIC

EN

EL

CINEMA

DE

TERROR

6

POSTERIOR,

ESPECIALMENT EN EL CLÀSSIC DE LA

UNIVERSAL

El cinema expressionista alemany del nou segle XX i de després de la Primera Guerra Mundial proporciona al món una de les anomenades èpoques daurades del cinema. És, possiblement, un dels primers corrents del cinema. És evident, doncs, que deixa un gran llegat artístic i variat i potencia un camí emocional, introspectiu i subjectiu del món i de les històries provinents d’artistes contemporanis. La gran petjada que deixa en la seva posterioritat la veiem clarament reflectida en el cinema de terror. Primerament, cal entendre què fan els artistes expressionistes: no representen un món a través d’un món ja existent, sinó que el que fan és crear un món propi, amb una física pròpia, amb un paisatge propi, en la majoria de casos, laberíntic i tancat, no física, sinó sensacionalment tancat, d’asfíxia... A més, és de vital importància el joc de llums i d’ombres que utilitzen en les obres, no com a funció naturalista i per crear un ambient natural sinó, com abans s’ha dit, amb la intenció de crear un món, fins i tot lluminós, al servei de l’expressió d’aquestes emocions que indirectament estan determinades en els films, cosa que fa que el joc aquest sigui generalment irreal. De fet, la il·luminació és un recurs totalment narratiu. A més, s’utilitzen maquillatges estranys i monstruosos que s’afegeixen a l’efecte característic que l’expressionisme alemany proporciona.

2.1. Cinema expressionista alemany

7

Per veure les influències del cinema expressionista alemany en els films de terror clàssic de la productora Universal, cal veure algunes de les pel·lícules destacades del primer corrent. -

El Gabinet del Dr. Caligari2 (Robert Wiene, 1919): El Dr Caligari i un somnàmbul que es diu Cesare estan involucrats en uns assassinats del poble alemany de Holstenwall. Cesare està hipnotitzat i el doctor l’utilitza per dir i fer el que ell mateix ordeni. Al final, el poble fa diverses preguntes a l’hipnotitzat del tipus “quan moriré” i Cesare respon diversos cops “moriràs abans de la posta del sol del mateix dia”. El terror sorgeix clarament quan aquestes profecies es compleixen. En quant a estètica, compleix tots els punts expressionistes: figures, ombres, escenaris,... que s’han aclarit anteriorment.

-

Von Morgens bis Mitternacht (Karlheinz Martin, 1920)3 : El caixer d’un banc roba 60000 marcs alemanys perquè rep la visita d’una dona rica italiana. Marxa a la capital on intenta trobar els plaers que l’amor, l’esport, etc. ofereixen.

2 3

Imatge  1: El Gabinet del Dr. Caligari (Robert Wiene, 1919) I matge 2:Von Morgens bis Mitternacht (Karlheinz Martin, 1920)

8

-

Torgus (Hanns Kobe, 1920): John, el protagonista, viu a la mansió de la senyora Turid, la seva tieta. Per les nits es veu amb la seva enamorada: Anna, la criada. Quan la tieta se n’adona, obliga a Anna a abandonar el poble. Però descobreix que està embaraçada, així que per preservar el bon nom i estatus social de la família, l’amaga en la casa de la comadrona Groah i fa casar a John amb una altra dona. Durant el part, Anna mor. El personatge més expressionista és Torgus, el fabricant de taüts: un home solitari i fosc.

-

Raskolnikov (Robert Wiene, 1923): El protagonista, Raskolnikov, és un estudiant que assassina a una persona i pateix una gran angoixa pels seus remordiments i per la por a ser acusat d’assassinat. És, doncs, una adaptació de la novel·la de Dostoievski Crim i càstig a la gran pantalla

2.2. L’imaginari gòtic L’imaginari gòtic influencia, no només al moviment expressionista alemany que influencia al cinema de terror posterior, sinó, alhora, a aquest terror clàssic de la productora Universal.

9

En primer lloc, cal aclarir d’on ve aquest imaginari. Tot es remunta al moviment romàntic del segle XIX posterior del període de la Il·lustració i aquell racional segle XVIII. De fet, l’imaginari gòtic del romanticisme el que fa és abraçar de nou a la fascinació per allò sobrenatural que la Il·lustració nega, i d’aquí la seva principal influència. L’imaginari gòtic té com a característica una estètica molt fosca i densa. Existeix, per al moviment, una gran fascinació per aquells escenaris depressius com runes, cementiris o mansions abandonades… que formen part de l’arquitectura gòtica. A més, en l’àmbit del cinema s’adapten novel·les gòtiques a la gran pantalla. L’imaginari gòtic se centra en històries narrades on els temes i valors principals tractats són la mort i l’amor com a forma real de viure i constantment, retraten la vulnerabilitat de l’ésser humà i la fascinació d’allò sublim d’allò personal: allò extrem de l’home.

2.3. El terror clàssic d’Universal Pictures De tot això, s’extreuen algunes de les característiques del gènere de terror clàssic de Universal Pictures: La primera: l’estètica hereva de l’expressionisme alemany. L’estètica, sobretot en les primeres adaptacions, era gairebé igual a l’expressionista, no només pel cinema en blanc i negre inevitable, sinó, a més, pel joc de llums, els escenaris prefabricats i irreals, el joc d’ombres... En definitiva, aquella mirada característica fins i tot agobiant a vegades. A més, de l’imaginari provinent de la tradició gòtica en deriven escenaris com mansions, castells, torres, cementiris, boscos, nit... i altres elements com la lluna plena, ratpenats... També, fan adaptacions molt lliures de les obres literàries en les que es basen i fan trobar a l’espectador o espectadora en una ambigüitat temporal i anacronia on mai se sap si estem en l’era victoriana o en els anys 30.

10

Cal destacar, que a part de la temàtica- l’amor i la mort, que tampoc és diferent a l’actualitat- les històries es basen en un monstre es una víctima incompresa. Que potser en un passat i en la seva història per la productora havien provocat terror, però en l’actualitat la seva interpretació canvia considerablement. En la seva època causaven terror, però avui dia causen fins i tot un sentiment de tendresa: ara són persones o formes humanes d’aparença vulgar que provoca una indeterminada emoció d’empatia i pena. Els monstres de la Universal per excel·lència i que s’inclouen en l’anàlisi de les obres i influències de l’expressionisme alemany són: Dràcula, la Mòmia i Frankenstein. A partir d’aquí, durant la recerca s’ha realitzat una línia temporal amb totes les pel·lícules d’aquests monstres clàssics dins de la productora Universal.

2.3.1. Dràcula4 El personatge de Dràcula és un comte que viu al capdamunt d’una muntanya de Transsilvània. Un advocat el visita, malgrat les recomanacions del poble baix de no fer-ho, i acaba hipnotitzat i atacat pel comte. Dràcula és un vampir que xucla la sang de la gent i l’assassina.

En

la

productora

Universal hi ha 7 adaptacions i seqüeles de l’obra escrita per Bram Stoker el 1897. b. La mòmia5 En un viatge, un arqueòleg ressuscita la mòmia enterrada. Acaba resultant 4 Selecció  de recursos visuals: Imatge 1: Dracula Untold Cronograma de les pel·lícules de Dracula en la productor

5

S  elecció de visuals: Imatge 1: La  mòmia (1932), Karl F Cronograma de les pel·lícules de La mòmia en la produc

violenta i assassina a tot aquell que la molesti o entri al seu territori. Compta amb 11 pel·lícules. Al contrari que Frankenstein i Dràcula, la Mòmia no té cap antecedent literari. c. Frankenstein6 El doctor Henry Frankenstein crea un cos nou adjuntant vàries peces humanes de diferents cossos. A partir d’aquí, el doctor li produeix una descàrrega d’un llamp de tempesta per a donar-li vida i acaba resultant. Així doncs, d’alguna forma crea un animal-humà-monstre que té com a objectiu assassinar gent perquè només coneix un sentiment: el d’odi. La seva saga és més curta en la productora Universal:

compta

amb

7

adaptacions. És evident doncs, que els tres monstres han deixat un clar llegat de pel·lícules influenciades per l’expressionisme alemany i l’imaginari gòtic, fins i tot, en l’actualitat, encara que els recursos tècnics siguin diferents. En realitat, la reflexió que es realitza se centra en allò que fa por. La nostra cultura i societat mira en l’actualitat les pel·lícules del terror clàssic d’universal del passat i hi troba tendresa entre els nostres sentiments. Però, si mira els actuals films de por i patim aquesta sensació de terror. Qui sap? Potser en un futur, les futures generacions pensaran el mateix de les noves adaptacions d’aquestes novel·les clàssiques.

6

S  elecció de visuals: Imatge 1: Frankenstein (1931), James Whale. Imatge 2: The Evil of Frankenste...