EL Partenó - Documents de Google PDF

Preview

Summary

parternó...

Description

EL PARTENÓ DOCUMENTACIÓ GENERAL Títol/nom: Partenó Autor: Ictinos i Cal·lícrates Cronologia: Època clàssica V-IV a.c Estil: Grec clàssic Tipologia: temple Localització: Acròpoli d’Atenes (Grècia) Sistema constructiu: Arquitrabat Material: Marbre Pantèlic

CONTEXT HISTÒRIC Època clàssica V a.C- IV a.c, durant aquests segles hi ha les guerres mèdiques ( batalla de Marató, Termòpiles, Salamina i Platea), grecs contra perses. Els grecs les guanyen i això dona fruit a un gran esplandor econòmic, cultural i social, és a dir, el que avui dia coneixem com el segle de Pèricles. Perícles fou qui va fer construir els temples de l’acròpoli, entre els més importants el Pertenó. Però, totes les seves obres les van pagar amb el tresor de la Lliga de Delos. Com a conseqüència, els altres pobles, entre ells Esparta, van proclamar la guerra contra Atenes. Aquestes guerres es coneixen com les Guerres del Peleponnés la qual és guanyada perls espartans. Això provoca una petita decadència en Atenes, però, tot i això és anomenada el segle d’or. En aquesta època van viure molts intel·lectuals i artistes com: els filòsofs Sòcrates, Protàgores, els dramaturgs Eurípides i Sofòcles, el còmic Aristòfanes...

ANÀLISI FORMAL ESPAI EXTERIOR El Partenó és un temple d'ordre dòric, octàstil i perípter.

Com elements de suport tenim les columnes i els murs, les quals suporten l’entaulament horitzontal. L’entaulament estava cobert per dues taulades a dues aigües. ALÇAT El temple descansa sobre el basament (l’ estereòbat) i les columnes s’erigeixen sobre l’últim esglaó (estilobat). Les columnes dòriques no tenen base. El fust és acanalat i d’arestes vives, el qual està format per tambors. El fust està coronat per un capitell el qual té 3 parts: el collarí, l'equí i l'àbac. Aquestes columnes estan suportant l’entaulament, dividit: en un arquitrau llis sobre d’aquest hi trobem el fris dividit en tríglifs i les mètopes, i per últim la cornisa volada sobre la qual hi descansa la coberta amb el frontó i en cada punta hi ha una gàrgola (acroteri). Per últim hi podem veure que aquest edifici està orientat cap a l’est perquè així pugui entrar la llum de la divinitat. ESPAI INTERIOR El Partenó és una planta rectangular amb espais juxtaposats. El temple està dividit en 3 estances: pronaos era una pòrtic, darrere el pronaos i opistòdom hi ha 2 pòrtics hexàstils, que procedia la naos on es troba l'estàtua d’Atena, amb la característica que a dins hi trobem columnes d’ordre dòric amb el fris d’ordre jònic, i per últim està l’adyon/opistòdom lloc on es guardava les ofrenes o els tresors. RELACIÓ AMB L’ENTORN

L’ acrópolis és la ciutat elevada d’Atenes, construida en el segle de Pèricles, es podia accedir per propileus i el mig es trobava l'estàtua d’Atena prómakhos. AL costat dret i frontal s’hi troba

el temple d’Atena Nike, a l’esquerre i al final de

l’acròpoli s’hi troba l’Erectèon. ESTIL El Partenó compleix amb el concepte de bellesa grec: harmonia, proporció i simetria. Tot això és gràcies a que van utilitzar la divina proporció, alhora, van fer unes correccions òptiques per tal que a la vista humana es veiés perfectament simètric.

Una d’aquestes correccions van ser les columnes, no totes les columnes tenen la mateixa distància

de separació, sinó, les que estan més al final es troben més

separades que les altres. Una altra correcció és que les columnes no estan rectes del tot perquè si estiguessin rectes ens donaria la sensació que se'ns tirarien a sobre. El que van fer va ser inclinar-les una mica cap al centre i a l’interior. El temple és a escala humana (antropocentrisme) i té un tractament escultòric hi dona molta importància a l’exterior a diferència dels romans que donaven més importància a l’interior. ANTECEDENTS: el Megaró micènic i les línies horitzontals de l’art egipci. INFLUÈNCIES POSTERIORS: l’Antiga Roma, el renaixement i el neoclassicisme.

INTERPRENTACIÓ És un temple dedicat Atena Pàrtenos ( Atena verege) va estar a càrrec de Pèricles i supervitzat per Fídies el seu amic. En el fris exterior hi havia 92 mètopes de les quals només es conserven 22 a on podem veure: el centauromàquia, l’ amazonomàquia, la gigantomàquia i la Guerra de Troia. En el frontó frontoó occeidental hi havia representat la lluita entre Atena i Posidó: El mite explica que Atena i Posidó volien ser els protectors d’aquesta ciutat, així que Zeus va decidir que cada un presentaria algun regal per a la ciutat. Atena va presentar una olivera i Posidó va fer sortir del terra una font d’aigua salada. Algunes versions diuen que el jutje va ser el primer rei d’Atenes, Cècrops. Qualsevol de les dues versions diu que la guanyadora va ser és Atena i és per això que la ciutat s’anomena Atenas polis. D’altra banda, en el frontó oriental s’hi podia observar el naixemeent d’Atena, que va néixer del cap de Zeus. Dins el naos hi havia una estàtua criselefantina: fet d’or i ivori. En el fris interior s’hi podia veure la processió de les Panatenees. Tot el que queda i que no estroba en el Partenó està en el British Museum a Londres. A Estats Units, Nashville, s’ha reconstruit tal cual era.

Per últim, cal dir que el Partenó no era un temple de culte; sinó, una ofrena cap Atena com agraïment per guanyar les guerres mèdiques. El Partenó era una ofrena cap Atena per tant no disposava d’un altar, tot i que en el segle VI d.C va ser utilitzat com esglèsia i més tard, al segle XV va ser utilitzada com emmagatzematge de pólvora que desafortunadament va explotar i com a conseqüència va volar l’entaulament....