El valor de tenir valors PDF

Preview

Summary

Llibre el valor de tener valors...

Description

Els valors no són realitats que es deixin posseir o agafar. Més aviat, són fon d’inspiració, motors de l’acció. Es poden definit com horitzons de referència, però tambécomlaforçamotriu,comelqueempenyaactuar,amoure’siaviure. La vida s’omple cada dia d’incomptables invitacions, estímuls, incitacions o suggerimentsqueensfanmoure.Perònosabembenbéonanem,nicomhianem, ensendinsemenunmardepreguntes:quèhedefer?Capaonhed’anar?Quincam hedeprendre?Ambquihedeferelviatge? AmbElvalordetenirvalorselprestigiósteòlegifilòsofFrancescTorralbadesperta els valors amagats que hi ha en tot ésser humà, fent-los sortir a la llum perquè cadascúen prenguiconsciència,puguirespondrelessevespròpiespreguntesiviure demaneralliureiindependent.

Página2

FrancescTorralba

Elvalordetenirvalors ePubr1.0 Titivillus23.10.2020

Página3

Títoloriginal:Elvalordetenirvalors FrancescTorralba,2012  Editordigital:Titivillus ePubbaser2.1

Página4

Tauladecontinguts Portada Elvalordetenirvalors I.Introducció Despertarlaconsciència ¿Quèsónelsvalors? Sabervalorar.Discernirbé Talent,esforçihumilitat Elvalordesersingular Latrobadaambl’altre Lariquesaintangible Valors,necessitatsiemocions II.Tenirelvalor 1.Decallar Quanl’altresapmésquejo Quannotincresadir Quanesticapuntdeferirl’altre Quannoexpressopensamentspropis Quanm’haestatconfiatunsecret Quanlabellesaesmanifesta Quanelsilencicomunicamés Quanlaterracrida Quanlavíctimaalliberaelseudolor 2.Deparlar Quantotscallen Quantotsocultenlaveritat Quananingúagradaelquedic 3.Deperdonar Quanelcorclamavenjança Quanlaferidahaestatprofunda Quanl’altres’hapenedit Quanl’altrenos’hapenedit Quanl’altredeliberadamentm’hafetmal 4.Deplorar Quansentopenadeveritat Quanelséssersestimatsmoren 5.D’acollir Quanl’altretrucaalamevaporta Quannoesperavaquevingués Quannoésdelamevatribu 6.Depensar Quanelméscòmodeserianopensar Página5

Quanelmóncauatrossos 7.Depreguntar Quantotsfanveurequesaben Quanlarespostafapor Quanlaignorànciaésméscòmoda 8.Decomençar Quanlatendènciahabitualésimitar Quanelriscéselevat Quans’hafracassatmoltesvegades 9.Deperseverar Quanelméssenzillseriaabandonar Quanningúnos’adonadelmeuheroisme 10.Dedonar Quanl’altrenot’hopotagrair Quanelquedónesésúnic 11.Decomprometre’s Quanlacausaésimperfecta Quanlaincertesaésmanifesta 12.D’acomiadar-se Quanelméssenzillseriamarxarsensedirres Quanl’altret’hasuplicatqueetquedessis Quanelméssenzillseriaquedar-se Quanésl’últimadéu III.Elvalordeviurel’ara Bibliografia L’autor Notes

Página6

I.INTRODUCCIÓ

Página7

Despertarlaconsciència Elsvalors nosón entitatsque captem através delssentits externs, comcaptem, pe exemple,unsoroll,unatonalitatdellumounaolor.Nosónenlanaturalesa,nienel artefactes que construïm amb el nostre enginy. Veiem arbres i ocells, muntanyes valls; però no percebem la justícia, ni la prudència quan contemplem un paisatge tampoclacompassióolagenerositat. Utilitzem tot tipus de màquines i de maquinetes cada dia; cada cop som mé dependentsd’elles,peròmainohemtocatladiscreció,nilapaciència.Elsvalorsno són entitats del medi natural, no formen part del regne mineral, vegetal, ni animal Tampocnosónobjectesartificials.Sónentitatsimmaterialsquecaptematravésdela consciència. Pertanyen a un regne invisible, són la substància de l’ànima; configuren un paisatgeespiritualalièalescàmeresfotogràfiques,alsmòbilsialsordinadors.I,no obstantaixò,existeixen.Hisón.Enparlem,elsanhelem;ensadonemquanmanquen volemquesiguinpresentsenlafamília,enlacomunitatdeveïns,enlaciutat.Volem envoltar-nosdepersones quetinguinvalors;quesiguingeneroses, amables,atentes discretes, fidels, justes; desitgem formar part d’organitzacions que viuen autènticamentelsvalorsinstitucionals;sentimlanecessitatdereivindicar-losisabem reconèixerquanhisón. Noelspodemtocar,certament,niolorar,peròhisón,formenpartdel’atmosfera emocionald’unaciutat,delarealitathumanaméspregona.Noésveuenaullnu,però quan ens endinsem en el tracte personal, quan travessem les capes exteriors d’una personaiperforemlatrivialitatilafrivolitat,captemelsvalorsquevertaderamentla mouen. No els percebem, perquè són en el dedins de l’ésser humà, preservats per un estoig de carn i ossos, en la seva integritat espiritual, en el seu ésser més profund Nomésquanunéscapaçdecapbussar-seenlasevainterioritatideviatjarperaques regneinvisible,peraquestmónquenoestàdescritencapgeografiafísica,niencap cartografia,potreconèixer-los,identificar-losiviureconformealasevapotència. Els valors són com petites llavors que solament adquireixen vida quan un é capaç de prendre consciència que hi són. En tot ésser humà hi ha una esfera d qualitats que, degudament conreada, pot créixer i desplegar-se, fer-se gran i assoli totalasevaesplendor. Lallavor dónafruit quan haestat regada unavegada i unaltra, quan liha toca adequadamentelsolil’aire.L’esclatdelatijarequereix,però,tempsipaciència.H ha temps entre sembrar i el de recollir, però entre un temps i l’altre, hi ha un llarg parèntesi que no és perquè sí. Durant aquest interludi té lloc, secretament discretament, el creixement de la llavor, la miraculosa alquímia que fa possible la metamorfosidellavoraplanta. Página8

No es fa créixer una planta estirant-la cap amunt, tampoc no es pot educar una persona amb un sol acte. La continuïtat és la clau de tot procés. Cal tenir-ne cura perquè arreli bé a la terra i es desplegui donant tot el seu esplendor, el que està contingut,secretament,enelnuclidellavor.Allíhiéstot,peròsenselaterra,sense humitatitreball,aquestpotencialnopottransformar-seenrealitat. Els valors són com petites sarments colgades dins de la interioritat humana. H són,peròmoltsovintnoprenemconsciènciaquehisón.Elmeravellóspotencialque tenensolamentespercepquanestradueixenenactesexterns,enaccionsienobres enparaulesifets.Lasolidaritatésintangible,peròsabemvaloraraccionssolidàries empreses solidàries, organitzacions que encarnen la solidaritat. Aleshores, veiem ambelsulls,obresquefangoig,quemostrenelpotencialdetotésserhumà,laseva generositat,lasevasolidaritat,lasevacreativitat. Erròniament pensem que els valors són inoculats des de fora, creiem que són transmesos com les informacions periodístiques. Ningú no té el domini sobre els valors,nilapatentperdistribuir-losalsaltres.Elsvalorssónaldedinsdelapersonai solamentcreixeniesdesenvolupenquanuntéconsciènciad’allòquehihadinsde seu ésser, quan capta el potencial amagat en si mateix. Massa freqüentment, però pensemqueelsvalorsestransmetend’unsalsaltres,comaquellquevessaaiguade l’ampollaalvas. Elsvalorssónqualitatsintangiblesiimperceptiblesquehabiteneneldedinsdela persona.L’altrepotdespertar-los,fer-nosprendreconsciènciad’allòquesom,d’allò quehiha enelnostre ésseri nohavíemintuït, nitansols ensomnis. Aquestaésla funció del mestre: despertar, activar la consciència del deixeble per tal que aques descobreixiquiésiquèestàdestinataferenelmón. Lagenerositat,perexemple,ésunvalornoble.Noésunmercaderiaqueespugu desplaçar d’un recipient a l’altre, tampoc un sòlid que es pugui transportar amb un vehicle.Elmateixpassaamblahumilitat:noésunacàrregaqueespuguitransporta enuncamió.Està,potencialment,amagadadinsdel’estoigdel’ànima,peròsolamen si la persona pren consciència d’aquest valor que hi ha al seu dedins, po desenvolupar-seambtotalasevaforçaintegritat. Laconsciènciaésunprocésd’il·luminació,encaraquenoenelsentitreligiósde terme.Ésveureelquefinsaquellmomentnos’haviavist.Ésadonar-sed’allòqueh haiquesemprehaestatallí,peròquefinsaleshoreshaviaquedatvelat,haviapassa desapercebut,senseserreconegut. Prendreconsciènciaéselcamíquecondueixalamaduresadelavida;marcauna fitaenlapròpiabiografia,uncesuraentrel’abansieldesprés. Quanun prenconsciència delpropi ésser,del josingular iprofund que cadascú és,començaaviured’unanovamanera.Laconsciènciainauguraunanovafasedela pròpia existència. Un s’adona que no és la pura prolongació dels seus pares, ni l meraresultantdelaveudelsseusmestres.S’adonaquepodianohavernascut;queés un miracle això d’existir. S’adona, també, que es morirà, que deixarà de ser, que Página9

s’extingirà.S’adona,tanmateix,queelmésvaluósdelespersonesésallòquenoe veu,quelaqualitatdelesrelacionsdepèndelsvalorsdelespersones. Amblapresadeconsciència,s’adonaqueellmateixésunamfitriódevalors,que hostatja dins del seu ésser valors bells, nobles que solament poden fruitar si un s’alliberadelesbarreresidelesporsquebloquegenaquestuniversintangible. Hi ha un primer nivell de consciència. És el més elemental. El més bàsic Consisteix a adonar-se que s’existeix. És prendre consciència del do meravellós de ser-hi. Viure amb consciència és practicar l’atenció plena, la màxima receptivitat a cadainstantquelavidaregala.Consisteixanodeixarpassarperaltcapexperiència capvivència,capemoció,cappatiment,capplaer.Rauaserconscientquecadaact queesfa,perpetitiinsignificantquesigui,ésunactedevida.Ésvida. Ser conscient d’existir és existir amb profunditat en cada ocasió que brinda la vida.Éspassejarsabentqueestàspassejant;ésabraçarposant-hielsbraçosielcor és nedar sabent que estàs nedant i gaudir el més intensament que es pugui de cada braçada, de la frescor de l’aigua i de la seva transparència; és córrer prenen consciènciadecadamovimentdelcos,decadapedradelcamí,decadagest,desdel gotadesuor quedavalla pelfront finsaaquella articulaciódel peuesquerreque es queixa.Ésposarlamentielcorenl’acteques’estàfent;centrar-laenl’ara,superan tant la tendència a fixar l’atenció en el moment immediatament anterior (el que ja s’hafet)comlatendènciaaposar-laenelmomentposterior(elqueesfaràdesprés). Hi ha un segon nivell de consciència. S’esdevé quan un pren consciència de la seva unicitat en el món. No em refereixo al fet d’estar sol, sinó al fet de ser únic Consisteix a saber que sóc únic i diferent, que no hi hagut, en la història anterior ningúcomjoenelmóniquenohihauràtampocmaimésningúcomjoenelfutur,n existeixningúexactamentcomjoenelpresent. Launicitat del propi éssercausa un vertader esglai. Elprimer esglai el causala consciència d’existir; el segon, la de ser únic. Aquest segon nivell de consciència consisteix a prendre consciència del jo, sense caure en la supèrbia, tampoc en l’autoengany.No puc cercar refugi en lesfaldilles de la mare;tampoc sota el redós delpare.Josócjo.Latautologiaésclara,peròeldesafiamentésimmens,perquèca dotardesignificataquestjo,caldescobrirelseupotencialinos’hivalmiraradreta aesquerrapertrobar-lo. La consciència de ser únic és el resultat d’un treball d’autoconeixement, de descoberta dels propis talents i limitacions, d’exploració del cos i de les seve possibilitats; és el fruit d’una recerca cap endins, d’un llarg camí cap a les profunditats. Hi ha un tercer nivell de consciència. Es dóna quan un és capaç de teni coneixement d’allò que fa, d’allò que diu, que deixa de fer, de tot el que produeix amb les seves mans, del que genera amb la seva presència en el món. És l consciència de la pròpia acció, de la paraula que s’articula, de la producció que e realitza.Unacosaésparlariunaaltra,demoltdiferent,ésserconscientdelques’està Página10

dientquanesparla.Unacosaésactuariunaaltra,ésprendreconsciènciadelapròpia accióidelesconseqüènciesquetéperalsaltres. Els éssers humans, en virtut de la intel·ligència espiritual, tenim la capacitat de prendre consciència d’allò que fem, d’allò que diem, també d’allò que produïm Podem valorar-ho, analitzar les seves conseqüències.[1] Els valors són com petits llumsquebrillenenlacúpuladelaconsciència.Enspermetenil·luminarlarealitat peròtambéposar,demanifest,lespròpiescontradiccionsinegligències. Lareflexiósobreelquefem,elquediem,elquedeixemdeferidedirsolamen lapodemferalallumdelsvalors,peròsidesconeixemelsvalorsquebrillendinsde nostreésser,lavaloracióésfalsa,perquèlafemenvirtutdelsvalorsdelsaltres,dele anàlisis que es fan des de l’entorn. Només si tenim consciència reflexa dels valors queestintolenelnostreésser,podemvalorarelsactesquefem,jutjar-losiexamina lasevacoherènciaoincoherència. Éspropidelavidahumanaprojectar,anticiparelfutur,explorarlespossibilitats lesviesilesoportunitats,enfilaraventuresquenosabemcomacabaraniil·lusionar nosambprojectesdelsqualstampocnosabremquinseràelseudesllorigador.Forma partdelavida:prendredecisions,arriscar-se,optar. Aquestaformadeconsciènciaés,també,laconsciènciadelmalidelbéquecauso a través dels meus actes. És la consciència de ser coherent amb el propi ordre d valors,ambaquellapiràmidedepreferènciesquecadaésserhumàhostatjadinselseu ésser. Finalment,hihaunúltimnivelldeconsciència:laconsciènciadeserlapartd’un Tot, de formar part d’un immens organisme viu; de ser un fragment entrelligat a molts altres fragments que, junts, configuren una gran xarxa de comunicació i de vida.Éslaconsciènciacòsmica,laqueensfasentirpetits,gairebécompetitesvolve queestansuspesesenelvent. El jo s’adona que,tot iexistir iser únic, és petit, contingent iinsostenible, que transita,irremissiblement,capalamort.S’espanta,escontrau;però,alavegada,se sentfraternalmentunitatotselsaltreséssersdelcosmos,enundansacòsmicaenla qualcadascúhadeferelpaperqueliésassignatiquesolamentpotdescobrirsie capbussa dins del seu propi ésser. Se sent part d’aquest gran banquet universal vinculat a tot el que existeix, a totallò que és, enxarxatper un gran cabdellde fils invisibles. Aquestadarreraformadeconsciènciaconsisteix,doncs,en adonar-seque vivim en un món interdependent en el qual tot està interrelacionat. Cada acció, per petita que sigui, té conseqüències molt més enllà del petit àmbit on directament afecta També les paraules, benvolents o malvolents, tenen conseqüències còsmiques. E mónésunaxarxaenlaqualtotestàenrelació.Tenirconsciènciaglobalésadonar-se que som vius en una complexitat, que som part d’aquest Tot i que l’harmonia de conjuntdepèndecadascunadelespetitespartsqueelconfiguren.

Página11

Unmónglobalexigeixunaconsciènciaglobal.Aquestaéslavertaderarevolució pendent:elpasd’unaconsciènciaprovinciana,tancadadinsdelproductereductede l’ego,limitadaalapròpiaterra,capaunaconsciènciaglobal,capaunacomprensió delaparticipacióde cadascúen elTot.Aquestatransformació exigeix,ala vegada un canvi radical de valors, perquè cal transitar del jo al nosaltres, superar la fàcil maniqueabarreraentrenosaltresiells,entreelsd’aquíielsd’allà,entreelsmeusiel altres. Delaconsciènciadel’existència(individualisolitària)alaconsciènciacòsmica (totssomu)esdibuixauncamíquecadacopésmésampleimésprofund,queobre unhoritzóprogressivamentmésgranimésalt,sensenegarelquecorresponacada grau.Aquestdarrernivelldeconsciènciaés,particularmentnecessarienunaèpocade caràcter global com la que estem vivint, però solament s’hi pot accedir de manera progressiva,pujanttotselsgraonsdel’escala. Desd’aquestdarrernivellde consciència,totssoméssersd’una mateixarealita que circularment viu i s’alimenta. Aquest nou paradigma, que neix amb profunds dolorsdepart,éselsignedeldemà.

Página12

¿Quèsónelsvalors? Ho hem dit, de passada, en el capítol anterior, però encara no els hem defini formalment.Elsvalorssónentitatsintangibles,peròtambéhosónelsnombresenters les equacions de segon grau i les figures geomètriques. Ens cal, doncs, un altre elementperdefinir-losambmésprecisió. Tambéhemexplicat queno elsveiem,que noels toquem,ni elspalpem.No e podenmesurar,niquantificar,peròelspodemjerarquitzar.Somcapaçosdedirquèés allò més valuós en la nostra vida; allò que ens sosté en les hores difícils, el qu realmentocupalanostramentisacsejaelnostrecor. No sempre revelem els anhels secrets, però podem dir-nos-els a nosaltres mateixos.Totstenimprioritats,tambéfiguresdereferència,activitatsqueconsiderem mésvaluosesqued’altres.Aquestdiscernimentbàsicelfanjaelsnens,enlaprimera infantesa,peròalllargdelavidaestransformaivacanviantdefesomiaid’ubicació dinsdelapròpiajerarquia. Sifemaquestexercicidesinceritatiendrecemelsvalorsesglaonadament,podem entreveurequèéselquerealmentensmou;elqueaspiremaferamblanostravida l’essència dels nostres somnis. Potser aleshores, descobrim que el que de veres en mou,noéselquecreiemqueensmovia.Potsercomprenemqueelvalorcentralnoé lafamília,sinóeltreball;noéseltreball,sinóeldiner;noéseldiner,sinólavanitat Aquestexercicid’autocomprensióésbàsicpersaberquinéselconjuntdevalorsque realment,moulanostravida. Anomenem piràmide de valors a aquesta ordenació subjectiva que cada ésse humà elabora en la seva soledat. Els valors no són subjectius, però cadascú el endreça segons la seva pròpia consciència. No tots posem en el mateix lloc la solidaritat, la generositat, el treball o l’amistat. Hi ha, entre nosaltres, diferèncie visiblesipatents.Nosempre,però,somcapaçosderevelaraquestapiràmide,perquè les nostres prioritats no sempre coincideixen amb les del cos social i la por de ser marginatsodeserarraconatsfaque,moltsovint,mostremunesprioritatsquenosón transparents. Un exemple em servirà per expressar millor el que intento comunicar. En una ocasió,vaigpreguntaralsmeusalumnesquinllococupavaelvalordelapregàriaen lasevapiràmideparticulardevalors.Lamajoriad’ells,vanubicaraquestapràcticaen unllocmoltirrellevant,perquè,talcomvanargumentar,laconsideraveninsignificant enlessevesvides. Certament,lamajorianopregamai.Ambtot,unalumnevaubicarlapregàriaen elsegonesglaó,donant-li,pertant,unarellevànciamoltdestacada.Noduiahàbit,n era un prevere. Quan li vaig insinuar que argumentés la seva posició davant de conjuntdelaclasse,emvaferveurequepreferiaqueelsseuscompanysnosabessin aquestapreferència....