Exàmen 1 PDF

Preview

Summary

03 08 06 19 EXEnganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa amb el vostre codi personal ExamenAquest enunciat correspon també a les assignaturessegüents: 21 - Sistema constitucional espanyolFitxa tècnica de l'examen Comprova que el codi i el nom de l’assignatura corres...

Description

Espa i

          

Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa amb el vostre codi personal Examen

03.510 08 06 19 EX

Aquest enunciat correspon també a les assignatures següents: 

21.208 - Sistema constitucional espanyol

Fitxa tècnica de l'examen 

Comprova que el codi i el nom de l’assignatura corresponen a l’assignatura matriculada.



Només has d’enganxar una etiqueta d’estudiant a l’espai corresponent d’aquest full.



No es poden adjuntar fulls addicionals, ni realitzar l’examen en llapis o retolador gruixut.



Temps total: 2 hores

Valor de cada pregunta: Test, 3 punts (cada pregunta val

0,15; les respostes en blanc, 0 punts; les respostes incorrectes descompten 0,05); Part teòrica, 3 punts; Part pràctica, 4 punts.



En cas que els estudiants puguin consultar algun material durant l’examen, quins són? CAP En cas de poder fer servir calculadora, de quin tipus? CAP



Si hi hagi preguntes tipus test: Descompten les respostes errònies?

SÍ

Quant?

0'05 

Indicacions específiques per a la realització d’aquest examen: Els estudiants que no hagin seguit l’avaluació continua o no l’hagin superada hauran d’acreditar l’assoliment de les competències de l’assignatura que es descriuen en el Pla Docent, responent els enunciats d’aquest examen. Llegiu atentament. Escriviu de manera llegible i acurada. Us recomanem respostes complertes però sintètiques.

Enunciats I. Test. Només cal marcar la que es consideri correcta. Cada pregunta val 0,15; les respostes en blanc 0 punts; les respostes incorrectes descompten 0,05. 1. El concepte de constitució flexible o rígida fa referència a: a) si són producte d’un procés revolucionari b) si són d’abans o després de la Revolució Francesa c) la facilitat més o menys gran de la seva revisió o reforma 2.- La primera forma d’estructura estatal és: a) l’Estat absolut b) el feudalisme c) l’Estat liberal de dret 3.- Segons l'article 16 de la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, una societat no té Constitució si: a) no proclama la sobirania popular b) no es constitueix en república c) no estableix la divisió de poders i la garantia dels drets 4.-La generalització del principi social de l'Estat a Europa es produeix a les Constitucions: a) del primer liberalisme b) de la segona postguerra a mundial c) de la meitat del s. XIX 5. Les cartes atorgades, freqüents al segle XIX, varen ésser: a) producte d’un acte formalment voluntari del rei, mitjançant el qual s’autolimitava els poders b) producte d’un pacte entre el rei i el parlament, per tal de garantir la supremacia d’aquest darrer c) són constitucions democràtiques que el poble s’atorga a si mateix 6.- Es requereix llei orgànica per l’aprovació d’una llei sobre: a) règim electoral general b) pla hidrològic nacional c) pressuposts generals de l’Estat 7.- Quins són els elements constitutius de l’estat? a) nació, poble i govern b) ordenament jurídic, poder sobirà, poble i territori. c) nació, poble i municipi 8.- Un cop aprovat i publicat un decret llei, aquest: a) entra en vigor de manera immediata b) no entra en vigor fins que no es pronunciï, en 1 mes, el Congrés dels Diputats

c) entra en vigor després que el Tribunal Constitucional declari la seva constitucionalitat 9.- Els tractats internacionals formen part de l’ordenament jurídic espanyol des de: a) la publicació oficial al Boletín Oficial del Estado b) la seva aprovació per les Corts Generals c) la seva ratificació per l’Estat espanyol 10.- En el procediment legislatiu ordinari: a) intervenen ambdues Cambres en peu d´igualtat b) intervenen ambdues Cambres però amb major rellevància del Congrés c) intervé només el Congrés 11.- Els Estatuts d´autonomia són: a) lleis orgàniques que només poden ser reformades segons el procediment de reforma previst en els propis Estatuts b) lleis ordinàries i la norma institucional bàsica d’una Comunitat Autònoma c) lleis de rang constitucional que només poden ser reformades segons els procediments de reforma constitucional previstos en els articles 167 i 168 de la Constitució espanyola 12. La interpretació de la constitució: a) només la pot portar a terme el tribunal constitucional o el tribunal suprem, segons si és un país de control concentrat o difús de la constitucionalitat de les lleis b) l’ha de fer qualsevol operador jurídic que l’apliqui c) no és possible perquè s’ha d’aplicar sense interpretar 13. En l'àmbit de la Unió europea, les normes generals que emanen del Consell o de la Comissió i que obliguen els estats a la consecució del resultat o la finalitat que preveuen i deixen en mans de cada Estat l'elecció dels mitjans per aconseguir-la són denominades: a) decisions b) reglaments c) directives 14. Les mutacions constitucionals: a) són reformes de la constitució fetes seguint el procediment previst a la mateixa constitució b) són canvis en el sentit del text de la constitució sense que aquesta es modifiqui formalment c) són el mateix que les denominades clàusules d’intangibilitat 15. El Tribunal constitucional espanyol té el monopoli de control de constitucionalitat: a) de totes les normes de l'ordenament jurídic. b) només de les lleis i les normes amb valor de llei, postconstitucionals. c) només de les normes amb rang reglamentari de l'Estat i de les normes que aprovin les Comunitats autònomes. 16.- L’Estat federal es basa en tres principis: a) pluralitat, diversitat i centralització b) singularitat, uniformitat i descentralització c) pluralitat, diversitat i descentralització 17.- El nostre sistema parlamentari es regeix pel: a) mandat imperatiu b) mandat representatiu c) mandat mixt 18.- El percentatge mínim de vots que un partit ha d’obtenir en unes eleccions per a poder prendre part en l’assignació d’escons s’anomena: a) fórmula electoral

b) barrera legal c) llei electoral 19.- En un procés electoral, la unitat presa com a base per assignar escons s’anomena: a) circumscripció electoral b) territori electoral c) municipi electoral 20.- Els partits polítics: a) són òrgans de l’Estat b) són associacions públiques c) són associacions privades

II. Part teòrica. S’han de respondre les 2 preguntes, de la manera més complerta possible. 1. El concepte racional-normatiu de Constitució. El concepte actual de constitució està lligat al constitucionalisme i a l’aparició de l’estat i la societat liberal i del moviment codificador; el concepte modern de Constitució neix amb el triomf de les idees liberals, a les quals s’afegiran posteriorment les democràtiques, i es construeix sobre els fonaments ideològics del constitucionalisme. Les definicions doctrinals de “constitució” han estat múltiples, però és possible ordenar-les al voltant de tres grans concepcions: la racional-normativa, la històrico-tradicional i la realista o sociològica. El concepte normatiu o racional-normatiu de constitució la defineix com la norma jurídica suprema de l’ordenament jurídic estatal, la que conté les regles que fonamenten l’ordre jurídic i polític de l’Estat. La Constitució és una norma que té l’atribut de la supremacia -norma suprema-, de la qual deriven la resta de les normes ( norma normarum). L’elaboració de la constitució és un acte mitjançant el qual els detentors del poder, de la sobirania, generen un nou ordre polític tot actuant com a poder constituent. L’acte constituent pot ser de naturalesa més o menys inclusiva dels membres de la societat, tot i que, en principi, en tota societat democràtica la sobirania emana del poble i aquest sempre hauria de poder influir decisivament en l’acte constituent, del que en deriven els poders constituïts, creats pel text constitucional. El procediment per a elaborar la constitució és diferent del seguit per a la resta de lleis, i el procediment de la seva reforma també és específic i més dificultós (rigidesa). El contingut de la norma constitucional és aquell que deriva dels principis liberals de la limitació i control del poder polític mitjançant la separació de poders i la garantia de les llibertats dels ciutadans. 2. La forma de govern de l’estat espanyol: definició i característiques. La Constitució espanyola estableix una monarquia parlamentària (art. 1.3 CE) com a forma de govern. És la variant monàrquica del sistema parlamentari, és a dir, un sistema parlamentari que té un rei com a cap de l’estat. En aquest concepte de monarquia parlamentària allò que és substantiu és el parlamentarisme i el que és adjectiu és la monarquia, és a dir, que el cap de l’estat sigui un rei. L’opció per la monarquia parlamentària de l‘art. 1.3 CE és desenvolupada en la part orgànica del text constitucional (Títols II, III, IV i V). Els elements que defineixen la forma de govern com un sistema parlamentari són els següents: A) El govern deriva del parlament i ha de comptar en tot moment amb la seva confiança. Aquesta confiança s’inicia amb el vot d’investidura del Congrés dels Diputats al president del govern (art. 99 CE); per resultar elegit el candidat a president (que no ha de ser necessàriament parlamentari) requereix el vot de la majoria absoluta del Congrés (el Senat no intervé en la investidura), però si no l’obté pot presentar-se a una segona votació quaranta-vuit hores després de l’anterior en la que serà suficient la majoria simple de la Cambra. La confiança inicial s’atorga

al president i al seu programa polític de govern, i posteriorment aquest president elegeix la resta de membres del govern (art. 100 CE). A partir de la investidura la majoria parlamentària i el govern actuen de mutu acord per a prendre decisions polítiques, una part important de les quals es concretaran en la llei de pressupostos (art. 134 CE) i en la resta de lleis, que actualment són majoritàriament d’iniciativa del govern (art. 87.1 CE), o amb normes governamentals amb rang de llei que necessiten també la intervenció parlamentària en un moment o altre (art. 82 i 86). B) El govern és políticament responsable de les seves actuacions davant del Congrés dels Diputats (art.108 CE). Si la majoria parlamentària trenca la confiança en el govern, aquest està obligat a dimitir (art.114 CE). Així, el Congrés pot cessar el president del Govern si aprova una moció de censura per majoria absoluta (art. 113 CE) o rebutja per majoria simple una qüestió de confiança que li sigui presentada pel president del Govern (art. 112 CE). A més d’aquests mecanismes d’exigència de responsabilitat política (que poden portar al cessament del Govern) i que estan a disposició només del Congrés, les dues Cambres (Congrés i Senat) tenen encomanada una funció de fiscalització (per aconseguir informació del govern) i també d’impuls de l’activitat del govern (arts. 109 a 111 i art. 76 CE). El model parlamentari que fixa la Constitució espanyola de 1978 és caracteritza per ser: 1) un parlamentarisme monista, ja que el govern deriva només del Congrés dels Diputats i en cap moment del cap de l’estat. 2) un parlamentarisme racionalitzat en què el govern és qui té el paper principal en la funció de direcció política i els mecanismes d’exigència de la responsabilitat política estan configurats per a intentar reforçar l’estabilitat del govern. En canvi, el president del govern té la facultat discrecional de dissoldre anticipadament (abans que s’acabi la legislatura) una de les dues cambres parlamentàries (el Congrés o el Senat) o el conjunt de les dues cambres (les Corts Generals). 3) un parlamentarisme amb preeminència del president en el si del Govern i en les relacions amb les Corts Generals i emmarcat en un bicameralisme imperfecte (amb més pes del Congrés dels Diputats que no pas del Senat). 4) un parlamentarisme amb un Cap de l’estat amb funcions bàsicament simbòliques i representatives, que no pot prendre decisions polítiques (ni legislatives ni executives) ni tampoc pot exercir la potestat jurisdiccional. Les atribucions del rei deriven de la Constitució i estan taxades per la Constitució. En conseqüència el rei no té poders ni funcions implícites. Les funcions que li encomana la CE les exerceix per mitjà d’actes deguts, actes que està obligat a realitzar. La Constitució regula la Corona al seu Títol II (art. 56 al 65), com una institució que expressa la unitat de l’Estat i estableix que la titularitat és vitalícia i que es transmet per herència d’acord amb les regles previstes a la Constitució. Els dels actes que la Constitució encomana al rei necessiten per a ser vàlids el referendament d’una altra persona, és a dir, la contrasignatura (“refrendo” en castellà) d’una altra persona que acompanyi la firma del Cap de l’estat. Excepte els dos casos que preveu l’art. 65 CE, tots els actes del Rei han d’anar contrasignats, si no és així són invàlids. Només poden contrasignar els actes del rei: el president del govern, els ministres i en dos casos concrets el president del Congrés (proposta i nomenament del president del Govern). Si dels actes que el rei està obligat a fer se’n derivés alguna responsabilitat, l’assumirien els que referendin aquests actes (art. 64 CE).

III. Part pràctica: Imagina que es vol reformar la Constitució espanyola per suprimir el fur judicial establert a l’art. 71.3 de la Constitució, que estableix que “en les causes contra diputats i senadors serà competent la Sala Penal del Tribunal Suprem”. Respon argumentadament les següents preguntes: 1. Es pot reformar aquest precepte constitucional? En cas de resposta afirmativa, quin procediment caldria seguir per portar a terme aquesta reforma constitucional? Sí, es podria reformar aquest article de la Constitució, si es seguís el procediment de reforma adequat. Caldria seguir el procediment denominat ordinari, el que està previst a l’art. 167 CE,

perquè la supressió d’aquest sol article evidentment no fóra una revisió total de la Constitució ni tampoc es pot considerar que afectés ni al títol preliminar, ni als drets fonamentals (de la secció primera del capítol segon del títol I) ni a la Corona (títol II de la CE), que són les úniques matèries que requeririen seguir el procediment denominat agreujat o extraordinari (regulat a l’art. 168 CE). 2. Quines són les principals diferències entre aquest procediment de reforma i l’altre que preveu la Constitució? Una primera diferència entre els dos procediments és en relació a la matèria, perquè segons quins articles de la Constitució es vulguin reformar caldrà seguir un o altre procediment. Una segona diferència és la majoria que es requereix en cada procediment: majoria de dos terços de cada Cambra en l’agreujat i de tres cinquenes parts també en cada Cambra en l’ordinari (tot i que en aquest procediment, si no hi hagués acord entre les dues Cambres i després que una comissió mixta intentés aconseguir-lo, es podria arribar a aprovar amb majoria absoluta al Senat i el suport de dues terceres parts del Congrés dels Diputats). Una tercera diferència és en la complexitat del procediment: en l’ordinari podria ser suficient una sola votació en cada una de les Cambres; en canvi en el procediment de l’art. 168 necessàriament després que ho hagi aprovat cada una de les Cambres cal dissoldre-les i convocar noves eleccions i superar una segona votació altre cop a les dues Cambres, a més del referèndum. La quarta principal diferència és en relació al referèndum: en el procediment agreujat és preceptiu, mentre que en l’ordinari és facultatiu (només hi haurà referèndum popular si ho demanen una desena part dels membres de qualsevol de les dues cambres, dins del termini de 15 dies des de l’aprovació parlamentària). 3. El president del govern espanyol, directament o indirectament, té reconegut el dret d’iniciativa de reforma constitucional? I una Comunitat autònoma? I els ciutadans, mitjançant una iniciativa legislativa popular que recollís més de 500.000 signatures acreditades? Directament el president del govern no pot iniciar una reforma constitucional sinó que ha de ser una iniciativa acordada formalment pel govern, d’acord amb el que estableix l’art. 87.1 CE. Una cosa semblant succeiria si el qui volgués plantejar una reforma constitucional fos una Comunitat autònoma: directament no podria fer-ho, però en canvi la Constitució permet que ho demani al Govern o al Congrés que sí que tenen capacitat per a iniciar una reforma constitucional; ni el Govern ni el Congrés no tenen perquè accedir aquesta petició, i per tant podrien no acceptar d’iniciar una reforma constitucional proposada per una Comunitat autònoma. L’art. 167 CE exclou els ciutadans de la capacitat d’iniciativa de reforma constitucional per via de la iniciativa legislativa popular perquè estableix que la iniciativa de reforma de la Constitució s’exercirà en la forma prevista en els apartats 1 i 2 de l’art. 87 CE, i no menciona l’apartat 3 d’aquest article, que és l’apartat que contempla la iniciativa legislativa popular. Per tant, encara que es recollissin més de 500.000 signatures, jurídicament no servirien per a poder iniciar un procediment de reforma, encara que potser podrien servir perquè algun altre dels que sí que estant legitimats per a iniciar-la assumís com a pròpia aquella iniciativa: el Govern, el Congrés dels Diputats (dos grups parlamentaris o una cinquena part dels diputats), o el Senat (50 senadors que no formin part del mateix grup parlamentari). 4. Què és una clàusula d’intangibilitat? N’hi ha alguna de prevista a la Constitució espanyola? Una clàusula d’intangibilitat és un límit explícit i material a la reforma d’una constitució. És a dir, la prohibició explícita en la pròpia Constitució de reformar determinada matèria. Les clàusules d’intangibilitat tenen un significat polític important perquè venen a establir allò que es considera el nucli essencial de la Constitució, indisponible per al poder de reforma (i només es podrien canviar en cas d’un procés revolucionari o de ruptura amb la legitimitat constitucional).

A la Constitució espanyola no hi ha cap clàusula d’intangibilitat i només s’estableix un límit temporal (a l’art. 169 CE), de no iniciar la reforma en temps de guerra i durant la vigència d’alguns dels estats excepcionals. Per tant, qualsevol matèria es pot reformar, fins i tot una revisió total del text, això sí, seguint en tot moment el procediment establert. De tota manera, s’ha discutit si tot és reformable, atenent a la idea dels límits implícits, ja que, per exemple, es podria reformar el principi democràtic i això no seria una reforma, sinó una destrucció de la constitució. També s’ha discutit si és admissible una reforma de l’art. 168 CE mitjançant l’art. 167, ja que si bé no està prohibit, podria significar deixar sense protecció les matèries que el constituent va ubicar en aquell article....