Examen de Evaluacion Infantojuvenil de la profesora Eulalia Arias PDF

Preview

Summary

Hola a todos, esto es un examen de infanto con preguntas y respuestas. El examen que hice yo fue tipo test y dejo los apuntes, fue fácil. Si estudias un poco con los apuntes sacas notaza....

Description

Laura Alós Barbarà 1. Què és un factor de risc? Anomena els que identifiques del cas Bruno. ¿Qué es un factor de riesgo? Nombra los que identificas en el caso Bruno. (2 punts)

El factor de risc l’entenem com les característiques del nen/nena o adolescent, o qualsevol circumstància del seu entorn que provoquin una possibilitat més gran de trastorn psicopatològic, és a dir, l’augment de la probabilitat de que succeeixi. Un factor de risc no determina i tampoc és un síntoma. En el cas del Bruno els factors de risc poden ser: El nivel sociocultural baix, les característiques comportamentals (inhibició conductual) a partir dels dos mesos amb la família, canvis ambientals i factor de risc important degut a la mort del germà (la mare pateix moltes dificultats i a més a més la mort del seu fill), s’allunyen d’ell 8 dies i comença a tenir una conducta molt evitativa i l’estatus econòmic-social és molt desfavorable.

2. El Bruno és un nen amb TEA. Explica com estructuraries l’entrevista de devolució. Quins aspectes de la mare i del pare detectes en el material escrit que s’han de tenir en compte? Bruno es un niño con TEA. Explica cómo estructurar la entrevista de devolución. ¿Qué aspectos de la madre y del padre se detectan en el material escrito que se deben tener en cuenta? (2 punts) La entrevista de devolució consisteix en la comunicació verbal, discriminada i dosificada que és fa al pacient i als pares sobre els resultats obtinguts del psicodiagnòstic. En la lectura de Ortiz, P & Terán, S se’ns explica la importància d’una bona devolució. En el cas del Bruno, seguirem les pautes indicades per a formular una bona devolució. Primerament l’origen de la demanda sorgeix quan el Bruno comença a tenir conductes estranyes, hi ha absència de llenguatge a partir del primer any, no sent motivació per explorar l'entorn, només d’una manera funcional, té tendència a posar-se en llocs apagats i foscos, i a més a més de petit és mostra poc rialler i no plorava en l’absència de la mare. Per a una bona devolució haurem d’haver formulat un bon diagnòstic. En ell s’inclou la primera entrevista, l'anamnesi, l’hora del joc diagnòstic, l’observació directa i sistemàtica de l’infant, els instruments diagnòstics, els instruments d’avaluació funcional, el diagnòstic diferencial i finalment l’avaluació de tots aquests punts en l’entrevista de devolució. En el cas del Bruno, haurem d’informar al nen i als pares de diferent manera i en diferents entrevistes. 1. Primerament amb el nen, on se li haurà d’explicar què hem observat, com i perquè ho hem fet, hem de comunicar-li al nen el que ens està fent sentir i com ho hem visualitzat. 2. Seguidament hem d’explicar als pares perquè és realitza aquest procés d’intervenció, quins instruments s’han utilitzat i a les conclusions que hem arribat. Hem de proporcionar-lis una imatge global en la que puguin veure la relació del que

li passa al nen amb el medi, relacionant-ho amb les nostres conclusions i valoracions. 3. Finalment també m’agradaria fer una sessió amb els 3 per reintegrar la imatge del nen, dels pares i del grup familiar. Seia un bon espai per compartir les observacions, comprendre els sentiments i les percepcions dels pares i així analitzar les recomanacions clíniques. Pel que se’ns presenta en el material escrit veig molt poca comunicació amb els pares, no es narren moments de convivència familiar o de relació, com tampoc que es qüestionin sobre la seva conducta. També s’haurà de tenir en compte la mort del seu germà com un fet traumàtic dins la família, a més a més la mare s’ha sentit estranya en vers a les manifestacions del Bruno a casa i hem de tenir en compte els factors de risc que viuen. 3. Quina és la seqüència del control dels esfínters en el desenvolupament normal? Quan es considera que hi ha un trastorn? Anomena els trastorns del control dels esfínters i defineix-los breument. ¿Cuál es la secuencia del control de esfínteres en el desarrollo normal? ¿Cuándo se considera que hay un trastorno? Nombra y define brevemente los trastornos del control de los esfínteres. (2 punts) Als sis mesos el buidat de la bufeta és fa de forma automàtica.Entre el primer any i el segon comencen a tenir consciència de la necessitat d’orinar ja que reconeixen els senyals te tensió i distensió (és relaciona amb la baixada del tobogan ja que comencen a fer “parar el cos”). A partir dels tres anys ja van al lavabo sols i són capaços de retenir l’orina o inhibir el buidat durant un cert temps. Als quatre anys, tenen un control elevat i, a partir dels cinc anys és converteix en una activitat privada. La sequëncia és: 1. Continencia fecal nocturna, 2. Continencia fecal diürna, 3. Continencia urinaria diürna i finalment 4. Continència urinària nocturna, que s’assoleix sobre els 36 mesos i és resol cap als quatre tot i que poden haver fracassos episòdics fins als 6-7 anys. TRASTORNS: ENURESI: hi ha emissió d’orina al llit o al vestitja que no hi ha prou maduresa fisiològica, no hi ha etiologia organica que ho expliqui. ENCOPRESI: Evacuació de materia fecal a llocs inadequats, un cop ja assolida la maduració del esfínter anal, sense cap disfunció orgànica que ho expliqui.

4. Una nena de 10 mesos que ha tingut unes cures parentals negligents, diversos talls en les relacions, endarreriment psicomotor i pseudohipotonia muscular sense patologia orgànica, quin trastorn psicopatològic presenta? Argumenta la teva resposta. Una niña de 10 meses que ha tenido unos cuidados parentales negligentes, varias relaciones interrumpidas, retraso psicomotor y pseudohipotonia muscular sin patología orgánica, ¿qué trastorno psicopatológico presenta? Argumenta tu respuesta. (1.5 punts) Es podria tractar d’un cas de depressió ja que ha tingut varies àrees afectades com l’alimentació i la psicomotricitat. L’alteració manifesta i duradora de l’afecte, l’existència de inhibicions en el desenvolupament psicomotor, mental i lúdic, la possible afectació en l’autoestima i les manifestacions negatives en la vivència de les relacions ens podrien fer pensar en un cas de depressió infantil. Aquesta nena de 10 mesos està clarament afectada i amb greus factors de risc que podrán determinar el seu comportament a posteriori a mida que és vagi desenvolupant. El malestar en la infància pot ser profundament perjudicial per al desenvolupament. Tot i així haurem d’entrevistarn-nos i de passar unes proves amb els pares per acabar de diagnosticar el cas d’aquesta nena de 10 mesos. 5. Com s’estructura un procés d’avaluació en l’enfocament basat en al mentalització? Explica-ho breument. ¿Cómo se estructura un proceso de evaluación en un enfoque basado en el mentalización? Explícalo brevemente. (1.5 punts)

L’avaluació basada en la mentalització consta d’una fase inicial, seguit d’unes 2-3 sessions amb el nen/a sol i amb un terapeuta (A). Seguidament es duen a terme 2-3 sessions amb els progenitors i amb un terapeuta (B). Finalment es fa una sessió de devolució conjunta on hi estan tots els membres de la família. En aquest procés es busca treballar d’una manera coordinada i col·laborativa amb les famílies i estimular la capacitat de mentalització del nen. Recordem que és la capacitat d’interpretar el significat del comportament dels altres, considerant els seus estats mentals i intencions subjacents. La família és el context clau en que els infants desenvolupen la capacitat de mentalització, per això és tant important. En aquest procés serà necessari controlar el to de veu, controlar la intensitat de l’emoció, centrar-se en la ment de l’infant, ajudar a veure les pròpies emocions i conductes des del punt de vista del fill/a i fer veure que és un procés “ de la projecció a la diferenciació”. Serà necessari avaluar el control de l’atenció i l’autoregulació, veure si pot pensar en ell i en els altres, com ho fa i com s’organitza o si pot relacionar conductes amb emocions.

6. Arriben uns pares amb el seu fill de 4 anys a una consulta psicològica. A la primera entrevista, la psicòloga després de presentar-se i d’interessar-se pel motiu de consulta, pregunta el nom i l’edat del nen adreçant-se a la mare. Quin és l’error de la psicòloga? Argumenta la teva resposta. Unos padres realizan una consulta psicológica con su hijo de 4 años. En la primera entrevista, la psicóloga tras presentarse y interesarse por el motivo de consulta, pregunta el nombre y la edad del niño dirigiéndose a la madre. ¿Cuál es el error de la psicóloga? Argumenta tu respuesta. (1 punt) El problema és que s’adreça a la mare per preguntar sobre l’edat del nen. Un nen de 4 anys ja te les capacitats suficients com per expressar-se i per tant, la psicòloga hauria de preguntar-li al nen i no a la mare. En aquest cas la psicòloga desvaloritza al pare i al fill al només al adreçar-se a un membre de la família....