Examen Mayo 2019, preguntas y respuestas PDF

Preview

Summary

Warning: TT: undefined function: 32Take Home Exam – Prova comparativaMarina Carreras CorresNIU: 1502933Assignatura: Fonaments de la SociologiaGrup: 52 Data d’entrega: 1 de Juny del 2019Avui en dia, vivim en un món construït en base al sistema capitalista. Un sistema regit pels interessos, per la cre...

Description

Take Home Exam – Prova comparativa

Marina Carreras Corres NIU: 1502933 Assignatura: Fonaments de la Sociologia Grup: 52 Data d’entrega: 1 de Juny del 2019

Fonaments de la Sociologia

Avui en dia, vivim en un món construït en base al sistema capitalista. Un sistema regit pels interessos, per la creació i la satisfacció de necessitats, per les desigualtats, l’explotació i, sobretot, pel capital econòmic. Un sistema capitalista el qual ha arribat a assolir graus de deshumanització inimaginables com per exemple el cas que acabem de llegir anteriorment. Graus de deshumanització, on s’atribueix un ús mercantil a les parts més intimes de les dones, de forma forçada, per satisfer les necessitats sexuals existents dins del mercat de la prostitució i el Tràfic, els quals estan íntimament lligats. Al llarg de l’any, en aquesta assignatura, hem aprofundit en l’estudi de autors clàssics relacionats amb la sociologia com ara Karl Marx, Max Weber o Simmel. A continuació duré a terme un anàlisi comparatiu del text, on relacionaré diferents conceptes del relat amb els conceptes més rellevants d’alguns dels autors/es treballats. En el fragment adjunt, podem destacar conceptes clau, que seran els que ens permetran aplicar la relació exposada prèviament, alguns d’ells són: “ganar dinero para él ejercinedo la prostitución”, la violència, l’explotació sexual, la vulneració de drets, els beneficis del Tràfic, ingressos procedents dels compradors o els consumidors de prostitució. La primera relació que s’estableix envers el text és amb Karl Marx. Karl Marx (1818-1883) conegut com a filòsof, economista polític i sociòleg, va tractar al llarg de la seva vida una gran varietat de temes, tot hi que principalment eren en referència a la lluita de classes. Les seves obres més rellevants són “Manifest Comunista” (1848) i “El Capital” (1867) considerada com la seva obra magna. Aspectes en relació Si analitzem el text des d’una perspectiva marxista, podem dir que el relat exposat es una conseqüència d’un procés de modernització el qual Marx ho explica a través de la racionalització i la individualització de la societat actual. En un món capitalista i vist des del materialisme històric (que n’hi parla en la obra “La ideologia alemanya”) on les relacions són contractuals, impersonals monetàries i deshumanitzades és on la dona i el sexe , originàriament considerat

Fonaments de la Sociologia

com a activitat biològica, es mercantilitza. En el moment en que el cos d’una dona es mercantilitza, vol dir que es converteix en una mercaderia la qual servirà per satisfer necessitats i se li atribuirà un valor. Aquest valor serà tant d’ús com de canvi, on en un es valora la mercaderia pel seu ús i l’altre pel seu valor d’intercanvi, respectivament. Així doncs, un cop la mercaderia és valorada, se li atribueix un preu el qual serà amb el que es “vendrà” en el mercat. Per tant, podem establir que, en aquest cas, la mercaderia representa a la Cristina, víctima del Tràfic de persones per raons d’explotació sexual i en Ionut és l’individu que li estableix un preu i l’exposa al mercat. Per altre banda, trobem la figura del capitalista, el qual Marx el veu com a aquell individu que només te l’afany d’enriquir-se. Aquest figura, la identifiquem amb en Ionut, el proxeneta, el qual ven la seva mercaderia, és a dir, a la Cristina, a partir d’un intercanvi monetari per obtenir uns beneficis propis i en conseqüència enriquir-se. Per tal de arribar a aquest objectiu, Ionut, explota, obliga i actua amb violència fins assolir la dominació de la Cristina, la seva treballadora i alhora la seva mercaderia, per que treballi. Entrant en el concepte d’explotació, fet el qual podem observar-lo al llarg del relat, Karl Marx, el tracte profundament en la obra de “El Capital” on hi trobem la Teoria de l’explotació. Es aquí, on ell exposa el significat d’explotació, el qual l’entén com un acte on s’utilitza a un individu com a instrument de treball o recurs natural de forma perjudicial , és a dir, sota condicions d’amenaça o abusos, amb l’objectiu d’un benefici privat. Per tant podem veure que, el treball forçat que Ionut esta fent exercir a la Cristina es clarament explotació des d’una visió marxista. Com a efecte d’aquesta, apareix la plusvàlua, és a dir, tot aquell treball impagat que va directament als individus que exerceixen l’explotació sobre als treballadors, en aquest cas Ionut sobre la Cristina. En conclusió, per Marx, segurament, la prostitució seria el grau màxim al que el món capitalista és capaç de reduir la vida humana. La segona relació que s’estableix envers el text és amb Max Weber. Max Weber (1864-1920) va ser un important sociòleg i economista alemany. Considerat un dels fundadors de la Sociologia Moderna. Les seves grans obres són “L’Ètica Protestant i l’Esperit del Capitalisme” i “Economia i Societat”.

Fonaments de la Sociologia

Aspectes en relació Tenint en compte una lectura del text des d’un punt de vista weberià , podem relacionar-lo amb diversos aspectes que l’autor tracta al llarg de la seva trajectòria sociològica. Primerament, vull contextualitzar que, Weber, en l’obra “L’objectivitat del coneixement en la ciència social i en la política” (1904) crea els tipus ideals els qual són la seva eina metodològica i li serviran per comprendre la realitat. Uns d’aquests tipus d’ideals són el poder, l’autoritat, i la dominació, conceptes que tenen molt a veure amb la temàtica del text. Es exactament en les obres “El polític i el científic” (1919) i “Economia i societat” (1922) on plasma la seva visió envers al procés de modernització, explica de quina manera el poder, la dominació i l’autoritat pot ser adquirit. El tipus d’adquisició de poder que podem relacionar més amb el text, és la carismàtica ja que en Ionut, d’alguna manera i a través dels seus dots, aconsegueix que la Cristina s’enamori o l’admiri de tal forma que ella creu que ha trobat l’amor de la seva vida. D’aquesta forma, ella cau en les mans d’ell i per consegüent, adquireix la dominació i el poder sobre d’ella. Tot seguit, Weber exposa les condicions que s’han de donar per que aquesta dominació es mantingui: -

Tota dominació exigeix que tota conducta humana estigui orientada a l’obediència dels caps que presenten ser els portadors de poder.

Fent una mirada al text, veiem que aquest punt correspon tant el paper que juga en Ionut i com el de la Cristina, on el primer posseeix el poder i el segon es limita a obeir. -

Organització econòmica

Tal i com explica el fragment posterior al relat, el Tràfic de persones per raons d’explotació sexual dona beneficis estimats en 27.800 milions de dòlars, xifra la qual ens confirma que darrera els caps que monopolitzen el poder hi ha una considerable organització econòmica. -

L’obediència basada en el temor (a venjances) i esperances (algun dia deixaré de ser explotada).

Fonaments de la Sociologia

En aquest punt, veiem una relació clara, ja que en Ionut aconsegueix l’obediència d’ella mitjançant la violència física, la por, deixant-la sense menjar i obligant-la constantment a beure aigua salda. I per altre banda, ella obeeix amb l’esperança de ser alliberada d’aquesta explotació. “L’acció social. Assajos metodològics” (1921) es la obra on posa d’objecte d’estudi a les accions socials, les qual les compren a través els tipus d’ideals que, com hem explicat anteriorment, són la seva eina metodològica. Així doncs, podem distingir quatre ideals d’acció social: racional d’acord a finalitats, racional d’acord a valors, afectiva i tradicional. Partint d’aquí, podem reconèixer que les accions que comet en Ionut i la resta de caps els quals tenen el poder del mercat de la prostitució forçada i el Tràfic són del tipus racional d’acord a finalitats ja que fa un ús dels mitjans i persones per assolir intencions calculadores. No només aquests duen a terme aquest tipus d’acció sinó que també tots els individus que consumeixen dins d’aquest mercat ja que la seva acció te com a fi obtenir el plaer. A mesura que anem llegint el text, podem apreciar una conducta econòmica, per part d’en Ionut, on es busca el benefici de forma racional, és a dir, calculadora i metòdica i en relació a tot allò que intervé en el procés de producció i en les condicions de mercat. Aquesta conducta, Weber, l’anomena l’esperit del capitalista i on en parla en l’obra “L’Ètica protestant i l’Esperit del capitalisme” (1904-05). La tercera relació que s’estableix envers al text és amb Georg Simmel. Georg Simmel (1858-1918) va ser un filòsof i sociòleg alemany, el qual va centrat el seu estudi en les interaccions socials, el diner, la vida urbana i els seus efectes sobre la cultura. La seva obra més coneguda és “La Filosofia dels Diners” (1907). Aspectes en relació Posat que realitzem una lectura tenint en compte els criteris de Georg Simmel, apreciem múltiples punts en relació entre el text i l’autor.

Fonaments de la Sociologia

Començant per l’estudi de les interaccions socials o també nombrada com a sociologia relacional, Simmel entén les relacions coma mútues i recíproques tot hi que, generalment, poden ser asimètriques, és a dir, no sempre el nivell de relació entre dos individus és el mateix. N’és un bon exemple el cas que es presenta adjunt al text on s’estableix una relació entre la Cristina i en Ionut mútua i reciproca però asimètrica ja que ella és dominada i manada per ell. Aquest tipus de relació, Simmel, la categoritza com la subordinació i la supraordenació del poder. En aquesta categoria sociològica, analitza que la conducta humana te una inclinació innata cap a la cerca d’autoritat, el desig de prestigi, l’obediència, etc...fet el qual provoca una desigualtat de poder, un tema present en tots els autors clàssics. De la mateixa manera que gran part dels autors clàssics parlen de l’esperit calculador en una societat moderna, Georg Simmel, l’identifica com a efecte de l’economia monetària que segons l’autor és la causa del procés de modernització. En l’economia monetària, Simmel explica com es produeix una transició històrica sense precedents des d’un món de substàncies a un món de valors de canvi. Així doncs, aquest canvi genera uns efectes en la conducta de les persones i en la vida a la societat. Alguns d’aquests efectes són els següents: la reificació del món, dit amb altres paraules, una cosificació del món on les relacions socials són considerades com a objecte i per tant són per utilitzar ( tot es pot comprar i tot es pot vendre). Aquest efecte ens crida l’atenció perquè es aquest un dels detonants del Tràfic per raons d’explotació sexual ja que els clients compren sexe i els proxenetes el venen. Altres efectes són les relacions impersonals o contractuals, la reducció dels valors humans a termes monetaris i un caràcter calculador davant la vida, els quals també els podríem considerar, amb evidència, que impulsen tant el consum de prostitució com l’oferta, “voluntària” o no, de prostitutes en el mercat. En “Las grandes urbes y la vida del espíritu” (1903) explica com a questa economia monetària es desenvolupa a les ciutats modernes i com en aquestes es genera una dinàmica plena de tensions i problemes derivats de les relacions entre l’individu i la societat.

Fonaments de la Sociologia

Tanmateix, analitza les interaccions humanes a través dels diners creant diferents figures existents en totes les societats modernes, una d’aquestes la prostituta. La figura de la prostituta, no s’ha treballat massa a classe, però hem de saber que Simmel la considera com a símbol de l ’economia monetària i, a més, una degradació humana pel fet de que els sers humans es converteixen en un medi i pel que tindria que ser, en essència, la possessió més personal de la dona en una relació humana, es converteix en una propietat publica. És a dir, les parts més intimes de la Cristina poden ser comprades per qualsevol individu en un simple intercanvi monetari . Per acabar, m’agradaria remarcar un concepte curiós que és el de la porta. En el text, podem identificar-lo en dues ocasions: “encerrada y obligarla a beber constantemente agua con sal ” i “comenzó a gritar pidiendo auxilio con la esperanza de que alguien pudiera abrir la puerta que Ionut había cerrado con llave.”. Simmel descriu la porta com a un concepte ambivalent ja que pot significar tant la llibertat com l’opressió. Per una banda, l’ús que en Ionut li dona a la porta és, evidentment, opressiu ja que la utilitza com a medi de submissió i dominació. I, per altre banda, el significat que la Cristina li atribueix a la porta és del tot oposat a el d’en Ionut, ja que en el moment que crida perquè algú la salvi d’aquesta opressió que esta patint, li assigna a la porta el nom de llibertat. Conclusions En definitiva i tenint en compte que s’han tractat diferents autors, podem veure que hi ha una idea comú en tota la comparació i és que, malauradament, en el sistema capitalista o la modernització en general, es creen una sèrie de problemes que afecten fortament a les minories o a en els individus amb menys recursos ja que les possibilitats de que aquests caiguin en la prostitució o en mans de traficants per raons d ’explotació sexual són molt més elevades. La solució no ens la dona, de forma clara, cap dels autors però, per altre banda, trobem un llarg llistat dels perques s’arriba a aquest nivell de crueltat. La pregunta està en: Qui són més deshumanitzats, aquells que paguen per sexe i financen el Tràfic o els proxenetes que lideren el mercat i fan treballar a els dones forçadament?...