Història i Cultura de l\'Àsia Oriental PDF

Preview

Summary

Download Història i Cultura de l'Àsia Oriental PDF

Description

Història i Cultura de l'Àsia Oriental

https://books.google.es/books? hl=es&lr=&id=DbfAmvYC3NgC&oi=fnd&pg=PR6&dq=A +Brief+History+of+Chinese+Civilization&ots=3KsbcX78 M8&sig=L4_R4coCrtkDbT9mCBDyMA1tPo#v=onepage&q=A%20Brief%20History%20of %20Chinese%20Civilization&f=false [email protected] 20.253 textos obligatoris marcats en groc a laula global Breve historia de la civilizacion china. Llibre bonet pa comprar Marina Parces. Filosofia Inacabada. Llibre bonet pa comprar Treball final una resenya. Assaig. Fer dialogar l’obra amb un coneixement, una opinio, una critica personal. Desbordar la filsofia. Component argumentatiu i assaigistic. 5-7 pagines. Entrega 9/12/19 Despres del seminari, hem de passar la fitxa per indicar reflexionar sobre X al assaig. Examen 5 preguntes generiques a escollir 4. Preguntes generals de relacionar conceptes i idees. Assistencia obligatoria 1r i 5e seminari, primer i ultim 1- Guia del treball 5- Guia del examen. Haver llegit el llibre per al treball abans del 19/11 per preparar la fitza

26/09/2019

L’espai 3 idees basiques 1- Diversitat geografica, diversitat demografica, etnica, social, climatica 2- Magnitud. Magnitut territorial = diversitat complexa 3- Implicacions historiques, socials i culturals d’aquestes dues idees. Reflexio inicial: Jia Zhangke: Naturaleza Muerta 2006. Construccio d’una presa per a un pantano - molts pobles queden submergits baix de l’aigua. Un lloc que estan preparant per desapareixer. Pantano de les tres gorges. El panta esta situat entre centre i la costa est de xina i és una zona que cobreix una zonoa d’uns 200km. S’acaba l’any 2012. d esplaça un milio i mig de persones. La zona coberta x aigua tenia emplaçaments historics i el cost mediambiental. Zona tipica per inspiracio de poetes, lirica xinesa antiga. 1r argument control riu: A favor de la presa. Protegeix els terrenys i la poblacio contra els desbordaments. (els que estan en contra diuen que nomes protegeix la zona inmediata). El control dels rius es un element molt repetit a l’hora de desenvolupar l’historia de la civilitzacio xinesa. 2n argument abast aigua: L’abastament de l’aigua pot ser canalitzat cap al nord. Nord zona arida amb deficiencia hidrica. 3r argument navegacio: La navegacio. Els que estan a favor diuen que el cabal es mes controlable, facilita la navegacio de gran tonatje, mercadries i persones. 4t argument energia: el projecte es la planta hidroelectrica + gran del mon. Millor una gran que 4 de petites i pot redigrigir lenergia a tot el pais. Els que estan en contra diuen que no es tan eficient en les perdues energetiques en el transport. 5e argument seguretat: es un perill per als que estan en contra, pot ser un objectiu d’atacs militars. Construida en una zona de perill sismic. 6e argument poblacio: desplaçament de la poblacio. Els que es van desplaçar sels va oferir un habitatge millor i mes modern, els salaris havien apujat tambe per la construccio de la presa. Els contraris sostenen que implica un desplaçament x gran part de la poblacio, i que aquets desplaços lunic que fan es augmentar inflacio i que els agricoles reben uns terrenys mes fertils com a compensació. 7e argument ecologia: impacte als cabals,aigua contaminada x la presencia de mines.

8e argument historia. Geografia Posicio de la xina descrita com ser un territori amb un cert aillament. Idea de xina com un lloc aillat, tancat. Component de mite que no és realment cert. El budisme arriba a xina des de l’india. Les rutes de la seda creuen tota l’asia oriental. Les relacions amb korea i japo sempre han estat intenses. Generalment la xina es divideix en dos grans zones. Xina proper (la xina propiament dita). Es una zona que abarca de pekin fins vietnam viu el 90% de la poblacio, etnicament molt semblant entre ells. La majoria d’un grup etic anomenat Han i tradicionalment es considera el centre de la civilitzacio xinesa. Desenvolupament agricola important i gran desenvolupament industrial. La segona zona es la periferia o la frontera (manxuria, mongolia, shin xiang, el tibet) és una zona molt montanyosa on viu el 10% de la poblacio. Caraxteritzada x montanyes i deserts, molt poca industria, molt de nomadisme. No són d’etnia Han. La proper xina es pot dividir en nord i sud. El nord es una zona caracteritzada pel riu groc, zona industria pesant (carbo, metalurgia), es parla sobretot el xines mandarí, zona caracterizada agricola i gastronomicament pel blat, caracteritzat per la pasta. El sud es molt mes exhuberant en quant a vegetacio, plou molt. Industria lleugera (textil a saco) la llengua mes comu és el xines cantonés. Existeixen les families linguistiques amb els seus variants i dialectes, al sud hi ha una gran varietat linguistica. A nivell d’extensio es casi com un cotinent. Dinamica expansio - contraccio al llarg dels segles. Hi ha moments d’unitat politica i fragmentacio. Les parts periferiques, mes a l’oest son les que menys s’incorporen, o triguen mes a ser incorporades a l’unificacio. Es mante una dinamica nord-sud durant les fragmentacions. La xixna amplia les seves fronteres mes que les de l’actualitat quan els mongols la conqueriexen, lo mateix passa amb els de manxuria durant l’ultima dinastia. A l’himalaya neixen els 3 grans rius i desenboquen al mar. Aixo fa que en epoques de plujes torrencials, hi ha moltes inundacions. El riu Groc, al llarg de la historia, ha anat cambiant de moltes desenvocadures. 1/10/19 Documental: Contaminació pekin - consum de carbo i petroli amb moltes quantitats i de molt mala qualitat. La dificultat de gestionar les noves plotiques energetiques. La

necessitat de gran quanitat denergia per sostenir el creixement de xina. Les zones mes poblades son les costeres (90%). Aixo provoca un gran contrast entre camp i ciutat. Ha provocat en les ultimes decades un canvi on el camp depen de la ciutat. Hi ha un contigent de “poblacio flotant”. El tramit de l’empadronament no és tant senzill, la gent queda ancorada on hi ha el seu empadronament, pero aqui no es on esta la riquesa. Hi ha una quantiat de gent que es trasllada a treballar del camp a la ciutat de forma ilegal. SINOFONIA: Autors que escriuen en xines pero no hi viuen o no hi han nascut (families que venen a espanya, tenen fills aqui, i els fills tornen a xina x exemple). Tota la diversitat i la magnitut d’aquesta diversitat dificulta l’analisi des duna identitat unica.

1. La llengua i l’escriptura 3 idees basiques: 1- Molt d’enfasi en la diversitat. Gran diversitat lingüística 2- La diferencia entre la llengua oral i la llengua escrita 3- Mostrar que el xinés no és una cultura estable ni inmovil al llarg de la historia. 23 sistemes d’escriptura. Especialment rica el sud de la xina. Entia majoritaria: Han - 91% de la poblacio. Hi han classificades 55 grups etnies minoritaries (1 d’elles es la Han) Diversitat etnica = diversitat linguistica Llengua predominant: mandarí (putonghua). Mandarins xk els portuguesos, al viatjar a la xina, volien negociar amb els que manaven (mandarins). Les llengues minoritaries mes importants son: vuigur (6m), mongol (3,5m), tibetà (3m), zhuang (14m). L’escriptura xinesa amb caracters es comnça a desenvolupar a partir de les practiques oraculars, endivinatories. Els caracters ajudaven a enregistrar aquestes

adivinacions (S. XIII a.c). L’escriptura es un dels elements que dona cohesio a aquesta diversitat cultural i linguistica. Els caracters faciliten la comunicacio dins lheterogeneitat que hi ha. Al no estar escrit en alfabet es entendible per a tots. Alguns caracters tenen un origen pictografic, d’altres són indicadors. 1 Sistema x damunt dels altres per verbalitzar els caracters. L’alfabet occidental entra en joc. Es crea el sistema Pinyin. Es el sistema de transcripcio oficial. Basicament escriuen en alfabet occidental el so del caracter i el software crea el caracter automaticament. Per introduir el caracter “brillant” has d’escriure ming que es com sona Brillant. El to també es molt important. El xines com a llengua oral te una combinacio de vocals i consonants molt reduida. El xines nomes te 400 silabes possibles. Aquestes silabes han de cobrir molts caracters. 50mil caracters que nomes es poden descriure en 400 silabes. Una silaba pot tenir moltes significancies. Cada silaba té una entonacio diferent, per poder diferenciarles. A finals de s19 i principis de segle 20 el domini de la llengua era algo exculsiu, per a les persones de poder. A partir d’aqui es fa un eforç per a l’alfabetitzacio per a tothom. Durant el s20 s’utilitzen metodes per siplificar els caracters. Aquests projecets estaven impulsats pel socialisme, per la idea d’educar a la poblacio. La idea de diversitat i separacio entre llengua i escritura s’han anat combinant duna manera molt evolutiva i molt variada. 08/10/2019

1. Bronzes i Oracles (manual correspon al capitol 1) Neolitic Chines i Origen de la civilitzacio Xinesa. 3 idees basiques: 1. Origens de la civilitzacio: Mites i llegendes + Explicacio de l’arqueologia. Arqueologia intenta aportar visions per substanciar les visions mitiques. Recentment han trobat troballes que les han posat en dubte. 2. La importància de l’escriptura per caràcters, tant en els bronzes com els oracles (cultura i funcionament social i politic). 3. Oracles, sistema d’escritura, cultura, són pràctiques per legitimar el poder. Reflexió inicial: Documental molt critic. Dos chinos intenten baixar x una part del riu groc x evitar que dos americans ho consegueixen i la palmen. Documental ofereix

critica de la consciencia xinesa subvertint la imatge del riu groc que des de llavors habia sigut el bressol de la civilitzacio xinesa. El riu imposa una serie de costums i rituals que d’alguna manera han fet entrar en declivi la civilitzacio xinesa. 1984-1989 moviment de questionament de la identitat xinesa, aturat despres dels fets de la plaça de Tianmanmen (massacre d’estudiants). La intervencio d’occident ha estat de vegades el detonant d’aquestes autocritices en vers la propia cultura. 1r bloc: mites i llegendes Origens mitologics. Pan Gu i Nü Wa. Dos dels personatges mitologics mes famosos. Destaca que no hi ha un origen unic cosmogonic. Diferents histories que expliquen el genesi. En l’origen nomes hi havia el Caos. Pan Gu va creixer en aquest caos. Es va despertar envoltat d’una negror inmensa. En un cop de destral va tallar la negror. De dins d’aquesta negror van sortir coses lleugeres, pujant cap amunt, i coses solides. Les coses se separen en categories dualistes. Pa Gu va empenyer el cel cap amunt (sel representa aixecantlo). Va morir del esforç i del seu cos es van crear les coses: sang rius, ale cel, etc.) Nü Wa, s’utilitza x parlar de la humanitat. Estava sola a la Terra, saborria i va crear una figura de fang i estava contenta. Era molt lent ferles manualment i va idear una forma per fer-ho mes rapid. Va crear l’humanitat. En comparacio a la nsotra mitologia, el fet de que hi hague auqesta diversitat fa que a vegades siguen incoherents o contradictories. Un mateix fet tingue diferents mites associats. No hi han Deus conceptuals, no hi ha Deu de l’amor ni de la guerra. Generalment aquestes qualitats van associades a un personatge mitologic normal i corrent que les representa. Avegades tenen una tipologia mig humana mig divina, no son totalment omnipotents. Aquestes narracions han quedat sintetizades en forma de refranys i provervis. Hi ha un altre origen llegendari recollit en obres historiografiques. Una és l’obra de confunci. Redactar els origens historics de la civilitzacio xinesa. Sima Qian es el primer gran historiador, especificament coom a historiador, no pensador. Aquestes fonts busquen en el passat on poden estar els origens de la xina com a civilitzacio. Sima qian es remonta al Emperador Groc. Aquest suposat emperador va viure cap al 2600 a.c. Confuci traça l’origen als Reis Savis. Cultura neolitica 5000 - 3000 a.c destaca sobretot per la seva ceramica. Fins fa poc no s’ha posat en relacio amb altres cultures de mes al sud o del riu Yang. S’hi troben motius de pesca en l’estetica. Cultura neolitica Yang Shao, mes de 1000 jaciiments. Societat moderadament organitzada, edificacions de fusta, palla, materials que no han perdurat. Evoluciona cap a la cultura Long Shan (3000 - 1900A.C)) caraxteritzada cap a una ceramica d’un color molt fosc. Més estratificacio social. Es necessiten forns per fer aquest tipus de ceramica, amb temperratures mes altes.

Aixo vol dir que se necessita mes logistica i especialitzacio en els artesans. La majoria de grans construccions a les ciutats (Taosi 2.100) eren de terra premsada. Hi han altres que es caracteritzen per petits rius d’aigua, dics i molls. Cultura Erlitou 2100-1500 a.c. Aqusta cultura es considera la transicio cap a la primera dinastia propiament considerada, en un govern mes centralitzat, en una serie de territories que rendien vassalatge: Dinastia Shang. Els especialitzes hi detecten una nova fase de desenvolupament. Mes ciutats formades al territori, mes especialitzacio, organitzacio social mes complexa i sobretot us de l’escriptura. Troballa important: tomba de Fu Hao. Una de les 3 reines de lepoca (poligamia). Aquesta dona i algunes tenien importancia en la vida politica i belica del regne (contrast amb paper sumis dona de mes avant). Tenim mes informacio xk comença a haver mes escriptura, caracteristica principal de aquesta dinastisa. La finalitat de l’escriptura era predictiva, per endevinar el futur. Aquestes practiquees es feien sobre homplats de bovins o closques de tortuga. El rei interpretaria aquest designi. Aquest sistema s’estandaritza fins a tal punt que tenen moltissima informacio. Avegades es formulaven preguntes duals. Generalment eren els reis que s’ocupaven daquests procediments, inicialment els delegaven pero cada vegada recaia mes sobre el propi monarca. El rei dominava el sistema descriptura x legitimar el seu poder. Preguntes sobre guerra, conquestes, comerç, collites, desatres naturals, creençes, impostos, ofrenes. A mesura que el bronze va agafant pes aquestes inscripcions tambe apareixen en els objectes de bronze. Lescriptura va anar perdent el caracter oracular i es van aplicar altres usos, En el cas dels bronzes era per a rituals. Els bronzes no tenien un us cuotidia, ni agricultura ni intercanvi, per a ofrenes, guerres, rituals. Son molt caracteristics perque tenen una decoracio molt abigarrada (plens de formes i motius). La utilitat era per posarli aliments o begudes que es feien servir en les cerimonies. Forma estetica comuna coneguda amb el nom de TAOTIE. Existeixen diverses variants. Senefes i simetries. Aquestes ofrenes es feien a un conjunt de coses: forces de la natura, a reis del passat, avantpassats familiars, a una sublimacio de governant anomenat Shang Di, una mena de Deu suprem, una divinitat dels governants passats. Es feien perque es considerava que els avantpassats, podien influir en la vida del present. La vida del mes enlla replicava la mateixa esturctura social que la de la Terra. Baix de Shang Di hi havia la elit i aristocracia, i x baix la poblacio (mes enlla). La ciutat mes important de la dinastia Shang: Anyang. Plataforma de base, murs de terra piconada. Estructures de 50 palaus. Una muralla de grans dimensions. Edificis imponents (de terra premsada i fusta). Tombes reials molt monumentals. Exisitix una tensio en el present per demostrar o desmentir tot aixo. La arqueologia mantenia la identitat, cultura i civilitzacio xinesa unificades excavant al voltant d’aquests nuclis. En les ultimes decades, al explorar terrenys que queden fora d’aquest territoris fa

trontollar aquests fonaments (com a occident). El propi domini de l’escriptura, la practica oracular i la propietat d’aquests bronzes son elements de poder. 2nbloc: neolitic El neolitic acaba amb dinastia Shang, abans estava la Xia pero no hi han evidencies arqueologiques. 3r escriptura, bronzes i oracles 22/10/19

Daoisme Idees principals de la unitat Hi ha una idea incremental de la tensió i la crisi, durant la epoca dels regnes combatents. Es una crisi percebuda com a tal en la seva epoca. Confunci fa una proposta, que fa en l’epoca de primaveres i tardors. 1- Intensificacio de la tensio 2- Això fa que en epoca de confuci i tot el periode anterior, fos una concepcio de la guerra i l’enfrontament molt ritual, molt aristocratica, regida per uns codis d’honor. Això es capgira i es converteix en una guerra d’engany, de calcul de riscos, reduir les perdues (l’art de la guerra) 3- Daoisme emergeix durant aquesta epoca i se’n poden fer multiples lectures. NO EXISTIA COM A ESCOLA FILOSÒFICA EN AQUELLA EPOCA. L’objectiu no és arribar a les coses, és convèncer. El corrent que s’associa al Tao pot tenir 3 lectures: 1- lectura filosòfica que dona un valor metafísic al concepte. 2- Intepretació basada en religions populars, chamanisme, creencies primitives que ajuden a buscar la longevitat, l’alquimia. 3- Interpretació política, una serie de lleis i principis que fan la governança òptima. 1- lectura filosofica: Tao es un estat de (apeirón) indescriptible. Precedeix tot. Es l’inici i el curs que segueixen totes les coses. Al verbalitzar el Tao, es reduirlo, perque es anterior a totes les coses. Qualsevol intent que farem per limitar el fluir de les coses, sera fracasat. Es com si intentessem agafar aigua amb les mans.

WU WEI - NO ACTUAR. No és una no acció passiva, sinó que és un no actuar actiu. Exemple de un carnisser, que tallava molt bestiar pero sempre mantenia el ganivet esmolat, no se li gastava mai. Ell tallava els ossos dels animals, pels llocs on s’ajuntaven, per aixi tallar el buit. Es fruit d’un gran entrenament. Tot aixo implica acceptar una serie de paradoxes, allò buit pot estar mes plè que allò ple, allo que es inútil pot ser més útil de lo que és útil. Tot allo espontani i natural es més valuos que allò complex i reflexiu. Critica del daoisme al confuncianisme -> voler-ho controlar tot, antinatural, establir una estructura social i politica es voler controlar, lo contrari a fluir. Qualsevol intent d’entendre, és fallit. Per tant: mindfullness El zhuanghzi i el daodeging. Dificils de datar i d’assignar una autoria. Són la efusió de textos de diferents autors. No es té constància del daodeging abans del sIII a.c i zhuangzi S IV-III a.c. Són textos, aforismes, poemes molt curts que molt sovint resulten contradictoris o paradoxals. Això suposa un canvi, una proposta retorica diferent. Ens trobem amb un text criptic, molt obscur. Una de les explicacions per a aquesta complexitat es perque intenta buscar un llenguatge diferent que sigue apte per compendre aquests conceptes mes complexos. El zhuangzhe utilitza moltes alegories, parodies, anecdotes de to molt irònic. És mes ambiciós que el taoteking: fernos explocar la certesa de qualsevol de les coses que coneixem. Aquests llibres son una mostra de la vitalitat filosofica de la epoca. Zhuangzi (un altre llibre taoisme)

El Legisme Una diversitat territorial que cada vegada s’agrupen en regnes mes juxtaposats, continuaran combatent entre ells, fins que nomes en quedara un. Idees: 1- 221 A.C La xina s’unifica per primera vegada i esdeve un imperi (primera unificacio, no hi havia un imperi fins ara). Això posa fi a la xina com a sistema multi estatal 2- El pensament legista, lescola de les lleis, te un paper fonamental per portar a terme aquesta sitacio. El regne de Qin es basara molt amb l’escola de les lleis. és util per unificar, pero no per manternir aquesta unió.

3- La interpretacio actual que s’ha fet d’aquest fenomen historic. Quina lectura contemporania s’ha fet del que va passar al 221 a.c quan el regne de Qin va unificar la xina (hi han opinions divergents sobre aixo). Les pelis mostren el moment en el que s’esta a punt de produir la unificacio. Sime Qian, historiador mes famos, hi ha haver un intent abans de la unificacio per part d’uun regne d’assasinar al emperador Qin per evitar això. El regne de Yen va contractar un assassi a sou per a caarregargse al futur emperador Qin. Es presenta intentantlo enganyar, com un traidor del regne Yen, (l0hantractat malament i vol unirse a qin). Ell portava un mapa del regne de Yen per mostrarli que tot el regne pot ser seu. Desplega el mapa dabvant seu, treu una daga del mapa i l’ataca, i falla. Tambe es presenta el relat cruel, ...