Sesion 3 de Cultura de l\'Àsia Oriental PDF

Preview

Summary

Sesion 3 de Cultura de l'Àsia Oriental con el profesor Manel Ollé...

Description

Història I Cultura de l’Àsia Oriental: Sessió 3    

Factors geogràfics i demogràfics Factors civilitzadors: llarga durada Factors de la historia moderna (XVIII-XX) Factors recents: del maoisme al reformisme

Del neolític igualitari al bronze i l’estat: Entre 1500 ac 500 ac Veurem una evolució històrica per entendre un canvi de mentalitat. D’una visió del món xamànica (la visió màgic-religiosa: hi ha una comunicació entre el cel i la terra a través del xaman i l’oracle  vida predeterminada pels ancestres i la naturalesa) a una cosmològica (entén el món com una transformació constant d’un ordre dinàmic i no hi ha una divisió clara). Burocratització del mite: -

Del mite al ritual (el mite es burocratitza i es converteix en una forma de poder) Del ritual al logos

Mitologia xinesa: Te unes fonts molt tardanes de principis de la nostra era i per això son molt escasses. El seria més semblant es la historització dels mites, les antigues deïtats amb una gran força s’acaben convertint en emperadors o ministres. Els antics deus s’acaben convertint en emperadors. Hi apareix la burocràcia celestial, una mena d’imatge del palau però en el cel. El personatge mític s’historitza, i es la deïtat la que s’historitza.

Pan Gu: La idea de l’origen del mon al xinesos els importa molt poc perquè no hi ha una mentalitat teològica sinó psíquica que canvia constantment. Un dels mites de com va sorgir el món es la figura Pan Gu: del seu cos va sortir el món i els humans sortim del polls del seu cap (no antropocentrisme). Altres representacions: -

El mon ve de la unió d’una parella, Nuwa i fuxi, per tant, el principi és femení i masculí. Fu xi, Nuwa i Shen Nong (deu de l’agricultura que s’introdueix amb l’agricultura). Son els tres reis fundacionals.

Els cinc emperadors: els representen vestits amb indumentàries de governants, ja que son avantpassats dels emperadors. -

Huangdi Zhuanxu Diku

1

Història I Cultura de l’Àsia Oriental: Sessió 3 Neolític: Estructura familiar i igualitària. No hi acumulació de riqueses que es mostri en aquestes tombes. Prefiguraran alguns motius decoratius. No es pot parlar d’escriptura xinesa però sí que hi ha la idea de forjar uns signes.

Edat del Jade: Cultura de Longshan És una pedra viva que va canviant de textura i de color, els xinesos li donen un valor molt alt. Comença a haver riquesa, violència institucionalitzada (anem cap a l’Estat). Ceràmiques més sofisticades.

Procedència del jade a la Xina antiga: Jadeita: es la més rica i la més bona. ME FALTA UNO AQUI, mirar en el mapa.

El cercle representa el cel i el quadrat la terra. Song: es un tub de jade o de pedra foradar per dintre i quadrat per fora, te el cercle i el quadrat, és una fusió del ying i el yang. Està molt present en les tombes. Prefiguren el que després es convertirà en una cosa més abstracta, encara no saben que és el ying i el yang.

Dinastia Xia: La primera dinastia amb nom propi però encara no hi ha fonts directes que expliquin detalls. Apareixen copes, mascares.

Dinastia Shang (1700): es la primera dinastia històrica, es quan es consolida una pauta xamànica i apareix l’Estat. També apareix el sacrifici humà per demostrar poder. Tenim informació textual. Estan a la zona del riu groc i estan considerats l’origen de tot. Es pensa que potser hi havia un altre centre en el bronze que s’ha descobert recentment. Acumulen bronzes de grans mides i altres objectes. És una època molt violenta.

L’escriptura xinesa: apareix en una closca de tortuga. Es feia en ossos d’animals, on posaven un ferro cremant sobre l’os i això provocava que s’escardés i segons la direcció s’interpretava. L’endevinació es molt important. El que es posa en les closques és el nom del que endevina, el dia i la pregunta i la resposta (preguntes binaries i tancades: ex. Fem guerra o no fem?). Cada cop hi ha menys noms i acaba havent-hi només el nom del rei. Es va descobrir a finals del segle XIX-XX, estaven a farmàcies on eren conegudes com pedres de drac. Algú va veure això a una farmàcia i al veure les inscripcions es va adonar i ara tenim milers d’ossos de tortugues. En aquesta regió, al riu groc, no hi havia gaires, això vol dir que hi ha una interacció de zones allunyades que no coneixem i que movien un gran tràfic de tortugues.

Shang di:

2

Història I Cultura de l’Àsia Oriental: Sessió 3 És un ancestre únic, que es com el senyor del cel. -

Les preguntes que es feien es feien als ancestres amb sacrificis humans i animals. Hi havia molta percussió i alcohol en els rituals. Les dinasties critiquen a les anteriors per justificar les seves caigudes. Cada cop més es va reduint més el nom de qui fa la pregunta i per això es redueix el poder al rei.

Una altre cosa que canviarà respecte a la dinastia posterior es que el calendari va canviant perquè va amb la lluna. El calendari arcaic, que es el mes antic, desconeix les dades del sol i la lluna: fa cicles de 60, amb parts de 10 i 12 (en els de 12 s’associen animals). -

Faran la barreja de coses inconsistents, tenen tendència al sincretisme des del principi. El barrejar coses que no tenen a veure serà una cosa que faran des de el principi.

Contingut dels oracles Shang: 100.000 peces a Anyang Interlocutor: Shangdi Endevinadors: -

Inicial: 120 endevins Final: emperador

Poder i ritual: sacrificis, guerres, caça, viatges. Economia: agricultura, tributs. Salut: malalties, parts, somnis, orientació cases.

Caràcter totèmic en els clans: identificacions amb animals, el xaman es devorat per la bestia. Taotie: és un tipus de mascara que presenta una bestia. La presencia d’animals és molt comú també en els gots o altres recipients. Trobem objectes rituals també associats al sacrifici humà. El sacrifici humà com a part d’aquesta fusió amb les deïtats. El material més valorat era el bronze, ja que qui tenia el bronze tenia el poder.

Dinastia Zhou 1050 ac-221 ac: És una dinastia molt llarga. Al 221 ac és quan comença l’imperi, fins ara nomes hi havia dinasties reials. Qin (221 ac) és la dinastia amb la que comença l’imperi. Està en una zona propera als Shang i els conquereixen, creant una nova dinastia i fundant una pauta que és la idea de que algú fa caure una dinastia i funda una nova. Hi ha un motiu per fer caure a la dinastia Shang, que és el mandat del cel. No hi ha una separació radical entre la vida i la mort. El cel és el màxim i l’emperador és el fill del cel i és qui assegura la continuïtat entre el cel i la terra. L’estructura política-religosa dels ZHOU: -

Shangdi Avantpassat col·lectiu dels Shang o Sacrificis i endevinació 3

Història I Cultura de l’Àsia Oriental: Sessió 3 -

-

Tian o Suprema referencia moral o Garant de l’ordre i l’armonia universal o Rites versus sacrificis Tianzi (fill del cel) Tianming (mandat del cel) o Data de caducitat -Component ètica del poder polític -Dret a la rebel·lió

Feudalisme xinès i europeu: -

Camperols sota autoritat directes del senyors: pel que fa el rei, ni tributen ni són mobilitzables. Bona part del treball devia ser comunitari. Camperols lligats a la terra. Es distingien dels nobles perquè no tenien cognoms.

Diferencies: -

Diferents circumstancies històriques Aspecte burocràtic

El que abans era una esfera molt lligada als ancestres després el que volen es demostrar poder, tot i que segueixen sent molt importants els rituals. -

Textos escrits: escriuen en nous materials com el bambú

Els bronzes Zhou passaran a ser més decoratius i en els rituals tindrà un caràcter per mostrar el poder. Trobem també objectes relacionats amb la música ja que també tindrà un paper molt important. Apareix l’escriptura en el bronze i ens parlen del propietari, l’escriptura comença a servir per noves coses.

-

La historia es central en cada dinastia.

4...