Cultura I Comunicació - Apuntes Todos PDF

Preview

Summary

Download Cultura I Comunicació - Apuntes Todos PDF

Description

Cultura i comunicación

CULTURA I COMUNICACIÓ Cultura relacionada amb... -

Interacció / Socialització Convencions socials Civilització L’educació

Cultura: complex que inclou el coneixement, les creences, l’art, la moral, el dret, els costums i altres hàbits i capacitats adquirits par la persona. Etimologia ⇾ Llatí: cultivar, habitar, protegir, honrar

Quin rol juga la societat i la socialització en la conformació de la cultura o les cultures? Maneres d’entendre el món, hàbits, maneres de tractar-se. La socialització son els processos d’interacció als quals estem lligats pel fet de viure en societat.

Punts clau vídeo “We Think”: -

-

Ideas get life when the get Shared 20th = Mass production for mass consumption In the past you were what you owned La informació està a tot a reu, podem treure informació de qualsevol recurs, per tant és important decidir bé de quines fonts les traiem. L’accés que tenim a la informació determina el producte. El fet del canvi d’organització (corporacions o empreses, però també a més àmbits com la institució de la família). Passem d’un sistema piramidal a un sistema en xarxa (democratització). Internet ha canviat els processos mitjançant els quals adquirim la informació. Tenir informació ajuda a facilitar processos de reflexió diferents.

De la societat industrial a la societat de la informació ·Com definim la nostra societat? Manuel Castells: període històric al qual les societats humanes van transformar les seves activitats cap a un paradigma tecnològic construït al voltant de les tecnologies de la informació i la comunicació, basades en tecnologies microelectròniques i... !! No només ha canviat l’accés a la informació, sinó que aquest ha promogut un canvi a nivell tecnològic i de la difusió d’informació i per tant un creixement del valor econòmic de les activitats d’informació i un canvi ocupacional.

1

Cultura i comunicación ·Els canvis més visibles del nou model d’organització en xarxa: “lo que fue el fordisme, la gran empresa industrial basada en la producción esándar y en la cadena de montjae, es hoy día la capacidad de funcionar en red. De articular directamente el mercado, insumos y proveïdores y organización interna de la empresa on-line en todas las tareas”. (Castells 2003) Ja no serveix una empresa que treballi en cadena, necessiten el treball en xarxa, i aquesta implica tota la organització de l’empresa. Zara: feien que el que passés al carrer es sàpiga a la central ràpidament (més que altres empresses), es modifiquen per tant constantment els dissenys a les necessitats del mercat, a més, aquests canvis constants generen més consum. Utilitzen internet, però a més cal entendre cóm utilitzar el mitjà per ajudar el mercat i així obtenir més beneficis. ·Economia basada en el coneixement: diferència dels productes de marca i sense marca (intangibles). Les conseqüències d’aquesta diferència es basa en la cultura que ens venen les marques. Això té un impacte a la globalització. Definició globalització Beck, U. 2002. Fa referència a estats nacionals i actors transnacionals. Hi ha altres coses no econòmiques que funcionen al nivell transnacionals: cultures, moviments... la consciència global i el compromís global. ·Prejudicis sobre la globalització? Hi ha una major presència de la cultura nord-americana arreu del món, això fa que algunes cultures locals es perdin. D’altra banda, depèn de l’ús que fem i la lectura que fem de la globalització, ja que gràcies a aquesta influència també aporta que sorgeixin coses que sense ella mai haurien sorgit (Naciódigital, productes alimentaris, informació...) i a més, ara tenim la possibilitat d’adquirir productes d’altres països... això ens dona una certa llibertat d’elecció.

Base de la Teoria Antropològica Preocupació dels teòrics socials per la relació entre societat (individus treballant junts) i cultura (idees, símbols, i interpretacions que la gent te sobre el món) Aquestes teories han sigut criticades per reduccionistes però la seva base s’ha mantingut en el desenvolupament d’escoles de teoria antropològica posteriors. B1. El marc conceptual de l’antropologia social i cultural Sorgeix durant s. XVIII arrel les colònies i els viatges on molts científics anaven a estudiar les noves cultures. Els primers anàlisi difereixen molt dels actuals anàlisi antropològics, ja que no coneixien les cultures i societats.

2

Cultura i comunicación Preocupació dels teòrics socials per la relació entre societat (individus treballant junts) i cultura (idees, símbols i interpretacions que la gent té sobre el món). Les primeres teories són criticades per reduccionistes, però la seva base s’ha mantingut en el desenvolupament d’escoles de teoria antropològica posteriors.

Primeres teories de l’antropologia: Els primers antropòlegs desenvolupen teories de la cultura. Intentaven explicat la diversitat cultural i el canvi cultural, des de 5 perspectives: -

Evolució cultural unilineal Difusió Particularisme històric Funcionalisme Estructuralisme funcionalista

Evolució cultural unilineal Totes les cultures han evolucionat de simples a complexes, al llarg d’una trajectòria de progrés única. Buscaven la comparació objectiva o científica de les societats a través de la construcció d’escales de desenvolupament. Edward B. Taylor utilitzà nivells de desenvolupament religiós per classificat estadis concrets de progrés cultural. Henry Lewis Morgan va col·locar el desenvolupament cultural en una escala de “salvatgisme” a “barbarisme” fins a “civilització”. (Creació d’un rang per estudiar les cultures en base a la religió, classificació de les cultures i després en base al salvatgisme de la civilització. Aquestes van ser molt criticades ) L’evolució cultural unilinear i el difusionisme són criticats El difusionisme, que neix a partir d’aquí, creien que aquelles cultures que entraven en contacte agafaven trets culturals les unes de les altres a mesura que estaven més avançades. Es difonien els trets culturals d’una cultura i una altra, per tant no es crea res sinó que s’agafa d’una altra cultura. Això, de seguda, és molt fàcil de refutar perquè una de les caract. que es veu és la capacitat social a desenvolupar una manera de fer allò necessari. A més, això implica que hi ha unes cultures que tenen més coses a deixar que altres., epr això es critica de etnocentrisme i racisme i són desacreditades.

Particularisme històric Franz Boas fundador. Cada cultura suposa una única representació de la pròpia història i context. Evolucionen en funció de les seves necessitats. Va recollir grans volums de dades etnogràfiques a través de treball de camp de llarga durada, cosa que va ser molt important.

3

Cultura i comunicación Les dades etnogràfiques varen ajudar a refutar les teories unilaterals i difusionistes.

Funcionalisme Broinslaw Malinowski fundador. La cultura que evoluciona en resposta a les necessitats humanes individuals. Les societats grupals i tribals no haurien de ser vistes com a irracionals, poc desenvolupades o primitives sinó com a adaptacions per a donar resposta a necessitats humanes. Sobretot estudiades les relacions de parentiu i les que això implicava. L’evolució dins aquests grups venia definit per les dones. Funcionament dels grups culturals: evolucionen en funció a les seves necessitats. Aquests sorgeix a GB com a reacció a les teories de l’evolució del s. XIX. El que prima en aquest moment es buscar i estudiar els elements que aporten estabilitat a les cultures. Tots els elements d’un Sistema s’interrelacionen per formar un Sistema que vetlli per l’estabilitat del Sistema establert.

Estructuralisme funcionalista Alfred Radcliffe-Brown fou el fundador. Les funcions són creences o comportaments particulars dels que no es pot entendre que responguin a interessos particulars, sinó a un donar suport a una necessitat social d’ordre i cohesió. Els seguidors de Boas als EEUU i els funcionalistes i estructural-funcionalistes de BB emfatitzaven el treball etnogràfic. Però els antropòlegs de EEUU emfatitzaven la “cultura” metre que els de GB emfatitzaven la “societat”.

Antropologia positivista: materialisme i estructuralisme Un enfocament positivista busca explicacions universals basades en la experiència empírica Les teories positivistes sorgeixen del naturalisme, creença sobre que tot el que existeix són fenòmens naturals que poden ser tocats, vistos, o experimentats Vsicament · Materialisme: basada en el materialisme històric (ecologia cultural) desenvolupada per Leslie White, basat en Marx. Qualsevol cultura és fruit de l’adaptació al medi en que viu. La cultura entesa com la forma en què les persones ens adaptem i interaccionem amb el medi ambient Passa èmfasi en com els aspectes econòmics i materials de la vida com a motor de canvi cultural. Hi ha moments que l’evolució humana és així. La cultura es mou per les adaptacions materials, ecològiques i econòmiques que fem els humans. Marvin Harris (1927B2001) defensava que els humans utilitzem un anàlisi inconscient costBbenefici per adaptar les creences culturals cap a finalitats econòmicament racionals

4

Cultura i comunicación Per entendre perquè una cultura es desenvolupa en una forma determinada cal centrarBho en entendre com i perquè comportaments, creences i institucions serveixen o han servit per a beneficiar a la gent en aspectes materials

· Teoria Materialista: sociobiologia (també criticada). La cultura està arrelada a la tendència humana per a l'avantatge evolutiu i la supervivència genètica Es una teoria antropològica contemporània però no està massa acceptada com a explicació del canvi cultural

·Estructuralisme: la biologia humana, particularment l’estructura cerebral, mou la cultura. L’estructuralisme creu que hi ha determinades estructures de la ment humana que fan que tinguem unes determinades formes d’entendre el món. Qualsevol cosa que estudiem depèn de l’estructura mental, en funció del llenguatge que dominem. Ha tingut un gran impacte i tot i que ara es pugui refutar fàcilment, cal tenir en compte el gran impacte que va tenir. El gir lingüístic: es passa del funcionalisme a l’estructuralisme. Aquest entén que al centre de tot hi ha el llenguatge. Aquest sorgeix a mitjans s. XX, amb el pes dels moviments crítics i la intel·lectualitat marxista. Es basa en la lingüística estructural de Saussure. Conceptes clau: -

Diferència: Entenen que per entendre una cosa, cal entendre el que és en contraposició amb el que no és. Aquesta manera d’entendre fa que siguem com som. Descentrament del subjecte: depenem de les estructures que creem.

Tot això prové de la hipòtesi de Sapir-Whorf (el llenguatge determina el pensament i les accions) i v a ser desenvolupat per Claude Levi-Strauss, que creia que el cervell humà està estructurat per regles d’oposició. Els estructuralistes a qualsevol camp defensaven que els investigadors podien estudiar mites, obres d’art, literatura i més, descobrint i categoritzant l’estructura que es pot trobar en elles

Contribucions de Malinowski Un dels fundadors de l’Antropologia Social Britànica: Canvi de paradigm de l’antropologia británica: De especulativa (desk-research) i histórica (evolucionista) Importància capdal com a etnògraf Rellevància d’estudiar el comportament social als contextos culturals Observació participant Considerar les diferències observables entre les normes i l’acció: entre el què les persones diuen que fan i el què efectivament fan…

5

Cultura i comunicación Perspectiva sistèmica Supera el model bioligicista d’entendre la societat i proposa una teoria de sistemes on la bidireccionalitat entre sistemes és bàsica. En els altres models funcionalistes, els entorns només són una conseqüència de les estructures. En el funcionalisme sistèmic, s’estableix una relació bilateral entre estructura i entorn. Talcott Parsons Sociòleg nord americà (1902-1973): va ser professor de Harvard i referent de la teoria funcionalista. Robert K Meton Sociòleg nord americà (1910-2003): Va ser professor de la Universitat de Columbia, New York. Va ser alumne de Parsons, i concep el funcionalisme més obert que la del seu mestre. Dos conceptes a destacar: EFECTE MATEU (Es dóna més a qui més té (aplicable en tots els àmbits) )

Funcions manifestes i funcions latents Funció manifesta: conseqüències conscients de les institucions i dels actes socials Funció latent: conseqüències generalment no reconegudes per part dels participants

Pierre Bourdieu: La distinction (1979) 5 Hàbitus Hàbitus és estructura estructurant: organitza les pràctiques socials i les concepcions que tenim d’aquestes pràctiques Hàbitus és estructura estructurada: és producte de la socialització Creació dels gustos en funció de l’hàbitus. Les pràctiques socials són formes de distinció. Aquestes pràctiques i la concepció d’aquestes reforcen les estructures “Estructura estructurante, que organiza las prácticas y la percepción de las prácticas, el habitus es también estructura estructurada: el principio de división en clases lógicas que organiza la percepción del mundo social es a su vez producto de la incorporación de la división de clases sociales. Cada condición está definida, de modo inseparable, por sus propiedades intrínsecas y por las propiedades relacionales que debe a su posición en el sistema de condiciones, que es también un sistema de diferencias, de posiciones diferenciales, es decir, por todo lo que la distingue de todo lo que no es y, en particular, de todo aquello a que se opone: la identidad social se define y se afirma en la diferencia. “

Món de la vida i sentit comú El mundo de la vida cotidiana es la región de la realidad en que el hombre participa continuamente, en formas que son al mismo tiempo inevitables y pautadas. (...) Al mismo tiempo, las objetividades y sucesos que se encuentran ya en este ámbito limitan su libertad de acción. Lo ponen ante obstáculos que pueden ser superados, así como ante barreras que son insuperables. Además, sólo dentro de este ámbito podemos ser comprendidos por nuestros semejantes, y sólo en él podemos actuar junto con ellos.

6

Cultura i comunicación (...) Por mundo de la vida cotidiana debe entenderse ese ámbito de la realidad que el adulto simplemente presupone en la actitud de sentido común. Designamos por esta presuposición todo lo que experimentamos como incuestionable; para nosotros, todo estado de cosas es aproblemático hasta nuevo aviso. - Schütz, A. y Luckmann, T. (2003). Las estructuras del mundo de la vida. Buenos Aires: Amorrortu. (p.o. 1973), p. 25. •

Rellevància del concepte de món de la vida per a comprendre fets i accions socials i culturals.

•

Schütz es va quedar amb la idea de que no es podia problematitzar

•

Actualment es problematitzen cada dia més els mons de la vida de diferents cultures.

•

Relacions interculturals. Necessitat de determinar amb major precissió les seves característiques.

Perspectiva del subjecte Socialització primària: infància Socialització secundària: adultesa. Socialització al llarg de la vida La socialització a la infància està orientada cap a la interiorització del món adult, i la socialització secundària està orientada a l’elecció entre diferents opcions socialment disponibles, que es pot anar canviant sempre que es pugui. -

Deliberació Organització Reivindicació Pluralitat de veus

“Transformar la societat des de baix”

26 feb.

Cultura material vs. cultura immaterial ·Cultura segons la UNESCO (1986): conjunt de trets distintius, espirituals, i materials, intel·lectuals i afectius que caracteritzen una societat o grup social. A més de les arts i les lletres, i les formes de vida, inclou els drets fonamentals del esser humà (....) És a cultura la que da de nosaltres essers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos. La cultura està lligada a la naturalesa, es diu que parteix de les necessitat s biològiques i ens ensenya a expressar-les de formes particulars (cóm, quan i què menjar per exemple).

·Segons Geertz, la cultura és un conjunt de mecanismes de control (plànols, receptes, regles, construccions...), aquesta s’aprèn. Són aquelles formes de fer que ens permeten funcionar. Es cert que s’ha provat que l’home té una predisposició per l’aprenentatge de la cultura (els bebès aprenen molt i ràpidament), però tot i això, després hi ha un procés de socialització o enculturació.

7

Cultura i comunicación Cóm s’aprèn la cultura? A través d’interacció amb diferents persones, amb la imitació i per tant observació, per càstig o altres formes de control social, aquest és conscient però també inconscient (independentment de l’edat). Socialització: procés d’aprenentatge de normes i ideologia d’una societat. Enculturació: procés a través del qual la persona adquireix valors i normes apropiades o necessàries per viure en un grup cultural determinat. A través d’aquest individu aprèn els límits del que és o no és acceptable.

· George Herbert Mead. Interaccionisme simbòlic Del constructivisme a la interacció Els actors socials contrueixen la realitat social, però no en el seu interior, amb les seves idees i la seva tradició cultural internalitzada, sinó perquè ho fan entre ells, amb la interacció amb l’exterior. Claus de l’interaccionisme simbolic: -

Pensament i interacció social Aprenentatge de significats i símbols Acció – interacció El “self” (capacitat de veure’ns com a objectes socials)

La persona és una interrelació entre el jo i el mi -

Mi (me): els “altres” dins meu, i d’aquests, el nostre mi ens fan assumpcions (elements que conformen la nostra forma de veure el món) Jo (I): reacció al “mi”: reaccions en funció de l’experiència, les diferents interaccions. Persona (self): resultat del continu diàleg entre el “jo” i el “mi”, la reacció d’aquestes dos.

Quant dels self és “mi” i quant és “jo”?  interessant des de la psicologia

La cultura és compartida i simbòlica El nostre aprenentatge cultural depèn de la capacitat desenvolupada exclusivament pels humans d’utilitzar símbols, que son signes que no tenen una connexió necessària ni natural amb allò que representen. Això es dona perquè la nostra cultura actual és ràpida i visual. La cultura és normativa La cultura defineix els estàndards de convivència que un grup social compartís i als quals els membres adapten les seves actuacions. Inclouen les lleis, reglaments i normes escrites i no escrites. Són sancionats negativament pel grup humà en el cas que no siguin respectades. La societat canvia i crea normes noves. La cultura crea unes normes però a més les persones creem i canviem aquesta cultura si deixa de ser satisfactòria

8

Cultura i comunicación La Cultura Material Esta constituïda per tots aquells béns materials (Vsics) que són creats, produïts o anhelats, perquè tenen significat i valor per un grup humà determinat. És a dir, són bens materials que tenen un sentit particular dins del grup humà que els valoritza. Costums - Formes d’actual, socialment adquirides, que tenen significat per qui les viu - Es recolzen en la tradició i usualment són exhibides per membres d’un grup social - Les costums són actes voluntaris i no reben sancions si no són respectats Està vinculada amb els estils de vida i tenen una implicació psicològica. Necessitats: piràmide de Masow

Cultura inmaterial Creacions humanes abstractes: creences, pràctiques, símbols, valors, actituds, habilitats, coneixements, significats, formes de comunicació i d’organització social És tot allò que forma part del patrimoni cultural: Símbols, valors, actituds, habilitats, coneixements, significats, formes de comunicació i d’organització social. “Un objecte cultural forma part del nostre patrimoni perquè el considerem nostre i perquè té un significat col·lectiu per un grup de persones. “ Comprén tradicions o expresions vives heredados dels ...