Joan Fuster Valenciano Posibles preguntas PDF

Preview

Summary

Joan Fuster a tope...

Description

wuolah-free-Preguntes-selectiu-J...

martinezbarrio VALENCIANO PAU 1º Asignaturas comunes PAU Comunidad Valenciana

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

PREGUNTA 3 B) RELATIVA A LA CONTEXTUALITZACIÓ (Joan Fuster, Diccionari per a ociosos) A) Respecte al context històric i literari propi de l’obra i a la ubicació d’aquesta en la trajectòria de l’autor o de l’autora: (al voltant de 80 paraules cadascuna)

J. Fuster va publicar Diccionari per a ociosos l’any 1964, època en què el règim franquista començà una progressiva obertura internacional i es van extingint la censura prèvia (1966) i la prohibició de publicar en català, vigents des del final de la guerra civil. Al llarg de la dècada dels 40, la tràgica situació de la postguerra a Espanya s’havia accentuat per les conseqüències de la II GM tant des del punt de vista econòmic i polític com des del cultural i filosòfic. L’existencialisme, amb la figura de Sartre com a emblema, serà una conseqüència d’aquesta crisi moral i creativa. Els escriptors explicitaran el seu compromís amb una visió progressista i crítica amb la problemàtica social i cultural. En el gènere assagístic influirà intensament el corrent existencialista, cosa que aflorarà en algunes obres fusterianes. Fruit dels moviments civils i reivindicatius d’aquesta etapa històrica, a inicis del 60 destaca l’aparició en l’àmbit català del fenomen de la Nova Cançó amb la formació d’Els Setze Jutges. Influïts pel corrent francés de la cançó protesta, el seu objectiu era normalitzar i defensar l'ús del català cantant cançons contemporànies en aquesta llengua. Entre els seus membres, podem destacar Francesc Pi de la Serra, Raimon o Lluís Llach. Quant al circuit editorial en català, cal dir que al llarg de la dècada dels 50 aconsegueix sortir de la clandestinitat i recuperar la força creativa que s’havia sostingut des de l’exili fins arribar a la fita simbòlica de l’any 1962 amb la fundació d’Edicions 62. Al llarg de la dècada s’afegiran noves editorials com ara Proa, Enciclopèdia Catalana i Tres i Quatre. A més a més, també es produeix un creixement de la premsa periòdica. Es consoliden revistes culturals del període anterior com Canigó i Serra D’Or i n’apareixen de noves com, per exemple, la valenciana Gorg (1969-72). Quant a l’assaig, es diversifica i comencen a publicar-se obres que van més enllà dels temes nacionals, els quals ocuparen els escriptors de la dècada anterior, empesos per les circumstàncies històriques a triar la reflexió sobre el país majoritàriament. L’assaig és percebut com un gènere que pot influir en la societat, així que la reflexió política serà cabdal per a les generacions joves, necessitades d’informació i protagonistes dels moviments de contestació del Maig del 68.

˃Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor (etapes/blocs) i digues algunes característiques de l’etapa o bloc (o diferències respecte aaltres etapes o blocs) L’obra Diccionari per a ociosos forma part del bloc d’assaigs humanístics de Joan Fuster, el qual preferia respecte a altres treballs, com ell mateix assegurava: «l’assaig» clàssic, el derivat del venerable Montaigne, el «gènere» que m’hauria agradat de cultivar, com a treball regular». Hom pot distingir sis modalitats d’assaigs humanístics fusterians: 1. Estructurats sobre un únic tema: El descrèdit de la realitat (1955), Les originalitats (1956) 2. El diccionari sistemàtic volterià: Diccionari per a ociosos (1964) 3. Recopilació d’articles i assaigs breus sobre una temàtica semblant: L’home mesura de totes les coses (1967), Babels i Babilònies (1972) 4. L’aforisme: Judicis finals (1960), Consells, proverbis i insolències (1968), Sagitari (1985) 5. El dietari: Causar-se d’esperar (1965), Diari 1952-1960 6. Reculls d’articles de premsa: Examen de consciència (1968) Aquest assaigs són dits humanístics per la temàtica directament humana, més intemporal i no tant dependent dels avatars del moment; són, de més a més, una tasca contínua, la seua tasca de per vida. Suposen un esforç de comprensió envers els homes, les coses, els fets i els temps que Fuster també espera dels lectors. Aquests interessos, tan universals, insereixen la seua literatura en el pensament europeu d’ençà de l’humanisme dels segle XVI, un corrent que es basa en la raó, la qual pren com a actitud davant la vida, més que no com a mètode de pensament. I l’escepticisme

1 Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita a64b 0469ff35958ef4ab 887a898b d 50b d fb b e91a-3895268

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

˃En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?

sistemàtic com a tret principal de les seues reflexions, un remei contra les ideologies i la uniformització del pensament.

Més enllà dels assaigs humanístics, Fuster es dedicà en el bloc d’Estudis d’història cultural a la investigació de la nostra literatura o dels nostres clàssics (Literatura catalana contemporània, Jaume Roig i Sor Isabel de Villena). Les èpoques de la història que més li van interessar foren aquelles en què hi ha hagut més problemes al voltant del nostre fet lingüístic i la nostra consciència col·lectiva com a nació. En tots aquests escrits l’agilitat de l’estil de Fuster, molt entenedor, i la seua aguda tècnica expositiva, fan que siguen llegits assíduament pels lectors contemporanis. Quant als escrits sociopolítics, podem subratllar una gran diversitat formal i temàtica, guiada per una passió obsessiva «per la vida i el destí del meu poble», segons Fuster. D’enorme rellevància va ser el llarg assaig d’interpretació històrica Nosaltres els valencians (1962) i altres obres com Ara o mai (1981) ja que el pensament fusterià, on formen un tot indestriable llengua, poble i nació, ha esdevingut referència del nacionalisme català en sentit ple. Menció a part en aquest bloc són les guies turístiques entre la descripció i la interpretació com L’Albufera de València (1970) Finalment, ressenyem els treballs de crítica (Contra el Noucentisme) i altres escrits on s’apleguen traduccions d’obres literàries (L’estrany, de Camus), entrevistes, pròlegs, epistolaris, etc. ˃Quines característiques generals presenta el gènere de l’assaig en el context de l’escriptura de l’obra? Després de la II GM es produí un ressorgiment de l’assaig des de la concepció més humanista. L’existencialisme, amb la figura de Sartre com a emblema, serà una conseqüència de la crisi moral i creativa que aflora davant la tendència autodestructiva plasmada en la guerra, l’holocaust o l’ús de les bombes atòmiques. L’assaig més moralitzant, més clàssic i polèmic, va estar conreat per Simone de Bouvoir, Jean Paul Sartre, Albert Camus, Bertrand Russell, etc. Per altra banda, des de l’àmbit científic es van escriure obres a fi de reflexionar millor sobre aspectes de la ciència o per facilitar-ne una divulgació més àmplia. Així, trobem assaigs de biòlegs com Jean Rostand, de físics com Max Plauck, de psicòlegs com Erich Fromm, i de filòsofs com George Luckacs. Quant a l’assaig en català, al voltant dels anys 50 es va decantar majoritàriament per la «reflexió sobre el país», en paraules de Joan Fuster. El debat intel·lectual sobre la nació es va plantejar com una necessitat i una eixida a les restriccions polítiques del franquisme. Destaquen escriptors com Josep Ferrater Mora o Josep Trueta (que publiquen des de l’exili) i l’historiador Jaume Vicens Vives, autor de l’assaig acadèmic divulgatiu Notícia de Catalunya, obra incisiva i precedent explícit de Nosaltres els valencians de J. Fuster. Menció especial mereix el filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner amb l’obra La llengua dels valencians (1962). A la dècada dels 60, quan Fuster publica Diccionari per a ociosos (1964), també trobarem l’assaig polític. Considerat un gènere que pot influir en la societat, serà cabdal per a les generacions joves, necessitades d’informació i protagonistes dels moviments de contestació del Maig del 68. Un bon exemple d’aquesta mena d’assaig modern i europeu són les obres de l’escriptora catalana M. A. Capmany, amb títols com La dona a Catalunya (1966) o La joventut, és una nova classe? (1969) Altres modalitats de l’assaig foren les biografies i memòries d’autors com Gaziel i Josep Maria de Segarra. I l’assaig deliberatiu de l’obra Homenots, de Josep Pla, on allò més important és la visió individual que l’autor aporta prenent com a excusa els retrats literaris de diferents personalitats escollides. És interessant també assenyalar els primers llibres de viatges de J. M. Espinàs, a cavall

2 Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita a64b 0469ff35958ef4ab 887a898b d 50b d fb b e91a-3895268

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

Més específicament s’insereix Fuster en el grup d’assagistes en català perquè la seua visió literària i cultural abraça tot el territori del domini lingüístic. Connecta, doncs, amb autors com Carles Riba, Jaume Vicens Vives, Carles Soldevila i especialment, Joan Maragall, Eugeni d’Ors i Josep Pla com a més destacats. Per altra banda, rep les influències europees del discurs marxista, l’escepticisme contemporani i l’existencialisme. Però la independència intel·lectual que Fuster reivindica explica el fet que se situe al marge de qualsevol proposta sistematitzadora de pensament per a interpretar el món i que mai no siga seguidor de cap dels importants corrents ideològics o estètics de l’època en què va viure. Tot i això, manifestava preferència pels pensadors moralistes francesos.

entre l’assaig i la narrativa. Finalment cal mencionar l’articulisme d’opinió que van practicar diferents autors, entre els quals Joan Fuster.

La influència del Maig del 68 francés inaugura nous temes assagístics. En aquest context, Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) esdevé una de les veus més polifacètiques i autèntica dinamitzadora cultural i teatral. És una de les dones que més atenció dedicà a la pràctica d'un assaig modern, i homologable pel to i els temes al que s'estava fent en altres països. Tres dels grans títols en són: La dona a Catalunya (1966), La joventut, és una nova classe? (1969), i Pedra de toc (1970). Els anys seixanta Maria Aurèlia Capmany va topar amb La mística de la feminitat, de Betty Friedan, el llibre que va encaminar-la decisivament cap a un dels grans eixos de la seua vida i obra: el paper de la dona a Catalunya. Un clàssic del pensament feminista. Josep M. Castellet, promotor de la traducció catalana d'aquella obra, va pensar a elaborar-ne una versió aplicada a casa nostra. Capmany va ser l’autora escollida per a la comesa. Començà a treballar -hi a partir d’uns interrogants, que bàsicament van esdevenir la tesi del llibre: on som?, què n’ha quedat de les velles reivindicacions?, la dona catalana se sent satisfeta del lloc que ha conquerit a la societat? La dona a Catalunya. Consciència i situació va sortir publicat l’abril del 1966 i constitueix “la primera història moderna del feminisme” a casa nostra, com sosté Lluïsa Julià. Capmany hi conclou que la dona viu en una societat que pràcticament l’exclou: tant l’Església com l’Estat la priven d’intervenir socialment i, per tant, el matrimoni continua sent la millor sortida personal i social. També hi planteja temes innovadors, com la condemna de l’ablació del clítoris o la possibilitat de la mitja jornada laboral. Un altre autor d'importància cabdal dins l'assaig abans, durant i després dels anys 60 és Josep Pla (1897-1981), un dels escriptors admirats per Fuster. Té una extensíssima bibliografia que abraça seixanta anys i cultiva diversos gèneres relacionats amb el periodisme com a corresponsal o periodista observador: articles d'opinió, cròniques, reportatges de països, llibres de viatges, dietaris, alguna novel·la i relats curts. Bona part de l'obra es relaciona amb el gènere de l'assaig. La seua obra ofereix una visió completa de la societat del seu temps. La major part la va escriure en català i només circumstancialment ho va fer en castellà (per raons de censura o per poder subsistir, tal i com li va succeir a Fuster), de manera també brillant, gairebé sempre en col·laboracions de premsa. Pla va viure completament dedicat a l'escriptura. La magnitud de la seua Obra Completa recull uns 120 llibres diferents. Les característiques més importants de l'estil planià són la simplicitat, la ironia i la claredat. Detestava els artificis i la retòrica buida. Durant tota la seua vida literària, va romandre «fidel a la necessitat d'una escriptura clara, precisa i sòbria» i al seu desinterès per la ficció literària, conreant el realisme sintètic i la prosa poètica especialment en el moment de descriure. Va ser un observador agut de la realitat i dels detalls més petits, i va donar un fidel testimoniatge de la societat del seu temps. Les seues obres mostren una visió subjectiva i col·loquial, «antiliterària», en la qual destaca, malgrat tot, un enorme treball estilístic per anomenar les coses pel seu nom i «matisar-les amb l'adjectiu precís», una de les seues obsessions literàries més persistents. El dietari és probablement el format planià més valorat per la crítica. Es tracta d'una forma literària poc conreada en la literatura catalana, constituïda per anotacions, observacions i reflexions diàries o periòdiques. Aquest estil proporciona a Pla gran llibertat en l'ús combinat de gèneres diferents: el diari personal, la descripció, la narració, el diàleg, les reflexions personals, el consell al lector, el retrat i l'anàlisi dels costums de la gent i dels pobles. El quadern gris és el dietari que el va consagrar. No es tracta d'un diari autèntic, sinó d'un diari de ficció. Els temes centrals del dietari són el paisatge i la geografia empordanesa, la descripció de la vida quotidiana i l'obsessió per l'escriptura d'un jove aprenent d'escriptor. Els elements

3 Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita a64b 0469ff35958ef4ab 887a898b d 50b d fb b e91a-3895268

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

˃Quins altres autors o autores d'assaig destaquen en el context d'escriptura de l'obra? Mínim dues persones autores aportant-ne títols i característiques bàsiques d'aquell(e)s o de les obres.

˃Com evoluciona el gènere de l'assaig amb posterioritat al context d'escriptura del Diccionari per a ociosos? Quines característiques presenta? L’any 1972 dues editorials (Concret Llibres i Edicions 62) creen el premi d’assaig Joan Fuster que a l’any següent el continuarà fins a l’actualitat l’editorial Tres i Quatre, de València. Aquest nou premi a l’assaig palesa el ressò que havien adquirit els títols dels anys anteriors: Nosaltres, els valencians, Diccionari per a ociosos (de Fuster); La llengua dels valencians (de Sanchis Guarner); Conflicte lingüístic valencià (de Ninyoles), i molts d’altres. Des de la fidels seixanta hi hagué una demanda social de gent amb inquietuds polítiques i culturals que afavorí la lectura i, per consegüent, la creació de prosa no narrativa en què la temàtica històrica i lingüística pròpia superà l’interés per la ficció. A l'antologia de textos assagístics (1960-1985) que publica Vicent Salvador sota el títol 'Tebeos' per a intel·lectuals (1985), la selecció s'adiu més al concepte d'assaig divulgatiu, ja que la majoria d'autors no pot evitar partir dels seus treballs d'investigació històrica, sociològica o cultural. Feliçment podem apreciar una major diversitat temàtica en els nous treballs. Salvador hi selecciona dotze autors, a més de Fuster, que van fer incursions en el gènere amb gran èxit. En destaquem els principals i les temàtiques que aborden. Rafael Lluís Ninyoles i Lluís V. Aracil són sociolingüistes que ens descriuen el conflicte lingüístic valencià i aporten idees per tal de tancar-lo. Publiquen obres valuoses, que han esdevingut clàssiques, des de finals dels seixanta fins les primeries dels vuitanta. Al llarg dels setanta, un grapat d'autors des de Castelló fins Alacant publiquen a l'editorial Estel, i a 3 i 4, textos que van des de les estampes a la caracterització de les comarques amb una idea de país: De la meua garbera. Estampes castellonenques , (J.P.Tirado); D'Azorín i el país meu, (Antoni Ródenas); Els pobles valencians parlen els uns dels altres (Sanchis Guarner). Josep Piera s'acosta al gènere assagístic amb dues obres que presenten reflexions personals en forma de dietari i de llibre de viatges amb un caire intimista i sovint líric des de les vivències del paisatge, els records, la literatura i la vida, fins al món clàssic de la Mediterrània. Parlem dels llibres El cingle verd (1982) i Estiu grec (1985). Josep-Vicent Marqués, sociòleg i periodista, publicarà dos èxits de l'assaig: País perplex (Premi d'assaig Joan Fuster del 1974) i No és natural (1980). El primer llibre és un intent de comprensió de les peculiaritats de la consciència valenciana des del punt de vista sociològic, val a dir, de les autorrepresentacions distorsionades que fan perdre la consciència crítica dels valencians. Acabem la selecció d'assagistes amb Joan Francesc Mira, l'autor que des dels 80 fins l'actualitat representa la continuïtat del llegat fusterià amb un estil, d'altra banda, diferenciat. Crítica de la nació pura (Premi Octubre d'assaig, 1984), reflexiona sobre el concepte de nació com a instrument de domini i submissió i en destria els tòpics. ˃Quins autors o autores destaquen en el gènere de l'assaig amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra. Quines semblances, novetats, diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a Joan Fuster. Joan Francesc Mira (1939) és un dels intel·lectuals valencians vius més importants del nostre àmbit cultural. Un humanista que estudià llengües i cultura clàssica (a Roma i a la UV). Ha publicat estudis antropològics i d’etnologia a París, USA i a casa nostra. Com a articulista i assagista fa una reflexió sobre la societat contemporània i els seus problemes com a col·lectiu. Manté una intensa

4

a64b 0469ff35958ef4ab 887a898b d 50b d fb b e91a-3895268

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

autobiogràfics, quan apareixen, solen ser recreats. Tot i que el va escriure en la joventut (1918-19), al llarg de tota sa vida, en un procés de creació constant, el refarà, manipularà i ampliarà fins que eixirà publicat el 1966 com a primer volum de l’Obra Completa, amb un pròleg, «Notes per a una introducció a l'estudi de Josep Pla», de Joan Fuster, autor, aquest, que també estava escrivint un dietari propi que publicaria sota el nom de Diari 1952-1960 (1969). Acabem amb una de les mil frases destacables que conté l’obra: «Jo no sóc un producte del meu temps; sóc un producte contra el meu temps».

activitat intel·lectual, un compromís cívic i social amb la societat valenciana i participa de la reflexió sobre la nostra identitat com a poble. És autor d'una obra prolífica: traduccions, novel·les, assajos, articles a El País, l’Avui, la revista El Temps:

Temes que aborda als articles i els assajos: · El nacionalisme · La relació entre la cultura i el poder o la creació · L’evolució de les identitats i dels símbols que la conformen · La importància de les llengües per tal de crear «consciència col·lectiva» Obres principals d'assaig: · Crítica de la nació pura, aproximació al concepte de nació des de l'òpticade l'antropologia. · Sobre la nació dels valencians, que tracta de l'evolució del nacionalisme valencià en els darrers trenta anys. Els articles periodístics estan recollits en llibres com: Punt de Mira (articles publicats a la xarxa, 2009) i Una biblioteca en el desert (2009). Tracta temes que preocupen la societat (conflictes polítics, etc.). Escriu textos accessibles i suggeridors que arriben bé a la gent i per això agra...