John Locke - Apunts complets amb tota la informació necessària i mostrats d\'una manera visual PDF

Preview

Summary

John Locke i l'empirismeÉs l'iniciador d'un moviment anomenat empirisme, en el qual l'eina més important és l'experiència."La ment és un paper en blanc". Els empiristes diuen que no hi ha idees innates, ja que tot provéde l'experiència. És a dir, la ment és com un paper en blanc.Bi...

Description

John Locke i l'empirisme És l'iniciador d'un moviment anomenat empirisme, en el qual l'eina més important és l'experiència. "La ment és un paper en blanc". Els empiristes diuen que no hi ha idees innates, ja que tot prové de l'experiència. És a dir, la ment és com un paper en blanc.

Biografia

- Va nèixer a Anglaterra el segle XVII. - Va estudiar Medicina a la Universitat d'Oxford. - Entra com a secretari de Lord Ashley, comte de Shaftesbury, i es va interessar per qüestions -

polítiques. Era defensor del parlamentarisme coma. Eina del funcionament de la democràcia. Es va exiliar a França i allà va entrar en contacte amb la filosofia cartesiana a partir de l'obra de Descartes.

- Torna a Anglaterra amb la monarquia parlamentària de Guillem III d'Orange--->Parlamentarisme - És des d'auest moment quan s'estableix una separació de poders amb un parlament.

Obres principals

ASSAIG SOBRE L'ENTENIMENT HUMÀ

TRACTATS SOBRE EL GOVERN CIVIL

Teoria del coneixement. Investiga la naturalesa, les fonts, la validesa i els límits del coneixement.

Teoria de la societat i filosofia política. Defensa el parlamentarisme i la propietat privada.

L'empirisme (I)

• És un moviment filosòfic que té com a principals representants a John Locke, Thomas Hobbes, • •

George Berkeley i David Hume. En gran part, apareix com a contraposició al racionalisme cartesià. És una corrent filosòfica que es desenvolupa principalment a les ïlles britàniques, en contraposició a la filosofia centreuropea.

L'empirisme (II) Principals característiques 1. Negació del coneixement innat ---> Totes les idees que tenim provenen de l'experiència. És a dir, no existeixen les idees innates, ja que no hi ha un coneixement independent de l'experiència. • "La ment és un paper en blanc" diu John Locke sobre la qual l'experiència escriu coneixements. • "La ment humana és una tabula rasa" • "Esse est percipi" diu George Berkeley. És a dir, "existir, és ser percebut". Amb això podem dir que només existeix el que percebem per l'experiència. 2. L'evidència sensible com a criteri de veritat ---> Si és evident és cert. Sobre el concepte d'idea de Descartes: "idea clara i distinta", els empiristes diuen que el que ens permet distingir el que és vertader del que és fals és l'evidència sensible. Només l'experiència ens permet distingir el que és vertader del que és fals. 3. Negació de la possibilitat d'un coneixement universalment vàlid ---> Amb l'experiència només percebem singularitats, de manera que sempre poden aparèixer noves experiències que invaliden les anteriors.

L'empirisme de Locke

L'experiència és l'origen del coneixement

The mind is a white paper

No es pot conèixer allò que els sentits no ens mostren

Negació de principis i idees innates en la ment

La ment és una tabula rasa

Ell comença amb una Argumentació a favor de l'innatisme: hi ha certs principis que tothom posseeix i està d'acord amb ells. Serien PRINCIPIS UNIVERSALMENT ADMESOS, que frueixen de l'assentiment general. Exemple: axiomes de la lògica. Després posa contraarguments per carregar-s'ho:

• Contraargument de Locke ---> Els principis universalment admesos no els tenen ni els nens ni els disminuïts psíquics.

• Contraargument de Locke ---> L'assentiment general no prova res, és a dir, que tothom estigui d'acord amb una cosa no vol dir que aquesta hagi de ser innata.

Locke diu:

- L’origen del coneixement és l’experiència. - En percebre, la ment produeix una idea simple: si construim conceptes complexes, ajuntem idees simples.

- Cal distingir entre la IDEA i la QUALITAT d’un objecte, són diferents. 1. Idea Es genera a partir de tot allò que la ment percep: “Tot allò que està immediatament present en l’enteniment quan percebem o pensem”. Exemple: - les idees de BLANC i FRED apareixen en la nostra ment a causa de percebre aquestes qualitats en la neu.

2. Qualitat És el poder o la capacitat que té un objecte de produir en nosaltres una idea, és a dir, d’afectarnos. Exemple: - la neu té el poder -la qualitat- de produir en nosaltres les idees de BLANC i FRED.

- si una llibreta és blava té la capacitat de produir en mi la idea de BLAU, però la llibreta no té la idea.

- si una persona és cega, l’objecte no té la qualitat de color. Conclusió: Així doncs aquest és un dels límits del coneixement humà ————> no podem conèixer directament la realitat, sinó només a través de les idees que reflecteixen aquesta realitat. És necessari que tot el que captem sigui a través dels nostres sentits? Sí, ja que per John Locke l’únic coneixement possible és el que és a través de l’experiència, “La ment és un full en blanc”. És impossible el coneixement universalment vàlid, ja que el nostre coneixement té uns límits i només podem tenir idees d’allò que hem captat.

Tipus d’idees

• Idees simples

- Es generen a la nostra ment de manera passiva, és a dir, que no fem res per tenir la idea. - Provenen de la sensació -ex. el color blau— o de la reflexió- la idea del verb “volver” o de “dolor”.

- Poden estar causades per una privació: si no hi ha llum, tinc la idea de foscor. O la idea de “insípid”.

• Idees complexes

- Es generen a la ment a partir d’idees simples - No provenen directament de l’experiència, sinó de l’activitat de la ment, que combina idees -

simples, les relaciona i modifica. Així la nostra ment pot generar idees fantàstiques, ex: centaure.

Idea de substància La idea de substància és analitzada críticament: John Locke diu “algu ha captat la seva substància pensant” és a dir, lo de “penso i per tant existeixo” (Descartes) és cert??

- No en tenim una idea clara ni distinta - La ment agrupa un feix de sensacions i les atribueix a un subjecte, al qual anomena substància. Però no coneixem aquesta idea, ja que no prové de cap experiència: és una suposició de la ment, un postulat al qual recorrem. ————> Creu que no podem captar l’essència de les coses (què és realment una taula?) Què capto jo, l’objecte en si o un conjunt de qualitats? per tant existeix l’objecte més allà de les seves qualitats. ——> què es la neu més enllà del fred i el blanc?

Qualitats d'un objecte

QUALITATS PRIMÀRIES

QUALITATS SECUNDÀRIES

Són qualitats objectives de l'objecte,

Són qualitats subjectives, que

independents de la percepció humana. "Aquelles que són del tot inseparables del cos en qualsevol estat en què es trobi"

depenen de la percepció humana. "No són en els objectes mateixos més que poders per produir en nosaltres sensacions"

Per exemple: la solidesa, la forma, extensió, moviment...

Per exemple: el sabor, el color...

Les idees produïdes per les qualitats primàries dels cossos són semblances d'aquestes mateixes qualitats; per tant, els seus arquetipus existeixen realment en els objectes. En canvi, les idees produïdes per les qualitats secundàries no s'assemblen a aquestes qualitats: no hi ha res en l'objecte que s'assembli a les seues idees. Exemple: la mateixa aigua pot produir simultàniament en una mà la idea de fred i en l'altra la de calor; en canvi, l'aigua no pot ser alhora calenta i freda.

Origen i legitimitat del poder polític (presentació)

Thomas Hobbes i l'origen de la societat civil i el poder

ESTAT NATURAL

Homo homini lupus

Regulat per l'instint de conservació

Tothom tem a tothom, i alhora tothom vol satisfer els seus desitjos

Guerra de tots contra tots

L'home en llibertat arriba a la pitjor de les situacions possibles

Tot s'hi val, tot està justificat, ja que no n'hi ha més lleis que les

Cal evitar la guerra de tots contra tots, però com?

L'ESTAT NATURAL Cal fer el que sigui per tal d'evitar la mort i aconseguir la pau

Per acabar amb la guerra de tots contra tots, cal renunciar a tots els drets i donar-los a una autoritat ferma

CONTRACTE SOCIAL Aquest pacte o contracte social és irreversible

La pèrdua dels drets naturals és total, fins i tot la pèrdua del dret a la vida

LEVIATÀ El poder i la força queden en mans del Leviatà (És qui té l'autoritat)

El millor representant d'aquest Leviatà és la monarquia absoluta

Rosseau i la teoria de bon salvatge

ESTAT NATURAL

Teoria del bon salvatge

Regulat per l'instint de conservació, però... (Idem que Hobbes)

L'home és bo per naturalesa, és la societat qui el perverteix

L'estat natural no és negatiu, sinó un estat de completa felicitat

"No creguem, com diu Hobbes, que l'home és dolent per naturalesa"

El bon salvatge viu en pau i sense vicis

No el mou l'odi ni la cobdícia, ja que la propietat privada no existeix, sinó que es mou per la virtut de la compassió

Aleshores, per què viure en societat? La vida social serveix al gènere humà per desenvolupar-se com a tal, i en especial per desenvolupar la raó per sobre de l'instint animal

El pas de l'estat natural a la societat posa al DEURE per sobre l'instint

Contracte social És un pacte que no retalla la llibertat ni els avantatges de l'estat natural

El pacte és voluntari i reversible si no es compleix correctament

Canviem l'individualisme pel bé comú, l'instint particular per la voluntat general

Perills de la vida en societat, i solució L'aparició de la propietat privada, que genera cobdícia, enveges i egoisme

La llibertat queda en perill davant postures despòti ques i absolutistes

Les eins per evitar aquests perills són l'ús de la raó i l'educació

El liberalisme de John Locke És el pare de del parlamentarisme i del liberalisme. Defensa la propietat privada.

ESTAT NATURAL

L'home és lliure i es regeix per la LLEI NATURAL

PACTE SOCIAL

ESTAT SOCIAL O

Ha d'haver consentiment mutu

Preserva les propietats: vida, llibertat i béns

Llei natural ---> L'home en estat salvatge sí que té una llei i aquesta és natural. Aquesta llei és la raó o l'instint. Llei de supervivència, dret a la vida, dret a la propietat privada, dret a la revenja i dret al càstig. La llei natural diu que nosaltres tenim dret a la revenja Estat de guerra: estat en que algú fa quelcom contrari a la llei natural.

Crítica a l'absolutisme

Defensa de la igualtat entre les persones

No hi ha cap font de poder natural, ni per designi ni per decisió divina

"Entre les races i famílies del gènere humà no n'hi ha cap que pugui subsistir per damunt de les altres ni tenir la menor pretensió de ser la primogènita ni tenir el dret d'heretatge"

Per tant, d'on prové el poder polític? Locke argumenta que el seu origen és un pacte o contracte social. Però què s'entén per poder polític?

-Dret a legislar (a dictar lleis)

EL PODER POLÍTIC (segons Locke)

-Ús de la força per fer cumplir les lleis (incloent-hi la pena de mort)

Sempre en pro del bé públic

-Capacitat per declarar la guerra o la pau

Característiques Estat Natural

ESTAT NATURAL

Tothom és lliure

Tothom és igual

Regit per la llei natural

Ell és el primer que parla sobre Llei Natural, és a dir, tothom ha nascut amb uns principis. La raó o l'instint són el que ens ha otorgat aquests principis. I si ets creient, els principis t'ho ha donat Déu. El liberalisme de John Locke L'Estat Natural ---> "La convivència dels homes d'acord amb la raó, sense cap senyor amb autoritat per jutjar-los". El liberalisme de John Locke L'estat de guerra ---> És la força il·legítima (contraria a la llei natural) damunt d'una persona. Això crea un estat de guerra.

LA LLEI NATURAL - És la raó. - Per naturalesa, tenim uns drets.

- És qui governa l'estat natural, i tothom està obligat a complir-la. Aquests drets són: - Dret a la vida

-

Dret a la salut Dret a la llibertat Dret a la propietat Dret a castigar Dret a reparació

EL CÀSTIG

- Prové de la Llei del Talió (prové de la religió monoteïsta més antifa, el judaïsme) -"Ull per ull, dent per dent". Aquesta llei neix com una eina d'autodefensa i amb l'objectiu d'evitar que es torni a cometre.

Com autodefensa

Llei de Talió

Per evitar que es torni a cometre

CÀSTIG

Inclou la mort de l'altre

"Qui vessi la sang de l'home, per l'home serà vessada la seua sang"

Per quins motius deixem l'estat natural, si no és dolent?

- Per conviure amb benestar, pau i seguretat. - Per preservar la propietat. - Per protegir-se més fermament d'aquells que no formin part d'aquesta societat. A causa d'aquests beneficis de la societat civil, deixem l'estat natural.

Com es passa de l'estat natural a la societat civil? - Mitjançant un pacte o contracte social. - "Allò que origina i de fet constitueix una societat política no és res més que el consentiment de qualsevol nombre d'homes lliures capaços de formar una majoria per unir-se".

- "Mitjançant aquest acord, tothom se sotmet al de les decisions de la majoria". - "Sempre que qualsevol nombre d’homes s’uneixin de manera que cada un d’ells renuncïi al sue poder exectiu de llei natural i el cedeixi al poder públic, aleshores i només alshores hi haurà una societat civil" El resultat del pacte va en contra de labsolutisme: el poder polític recau en la majoria. Un cop el consens s'aconsegueix i es fa un contracte social, qui té el poder?

- "Quan un nombre de persones s'avenen a formar una comunitat, passen a constituir un sol cos polític" "La majoria és qui té el dret d'actuar i de decidir damunt la resta" "El cos polític ha d'actuar únicament segons la voluntat i el determini de la majoria"

- És la llei positiva qui reemplaça la llei (el dret) natural.

Llei positiva ---> És la llei derivada del pacte. És a dir, és la llei que construeix la societat civil. És l'alternativa a la llei natural. Si la societat civil no es pot dissoldre, sí que és possible la rebel·lió contra el poder establert o la dissolució d’un govern.

- L'abús d'autoritat, l'ús de la força o el poder sense el consentiment explícit del poble, l'acció contrària per part del governant a la voluntat de la majoria... Són alguns dels motius per rebel·lar-se contra el govern.

- "Si la finalitat del govern és el bé de la comuntiat, què és millor per als homes, que els pobles estiguin sempre exposats a la voluntat incontrolada dels tirans, o que s’enfrontin als governants que han fet un ús exorbitant del poder i l’han posat al servei de la destrucció en comptes d’aplicar-lo a la protecció dels béns dels súbdits?"

Examen ---> comparació entre empirisme i racionalisme

QUÈ HEM APRÈS?

• • • • •

Les característiques principals de l'empirisme La comparació entre empirisme i racionalisme La naturalesa, les fonts, la validesa i els límits del coneixement humà La diferència entre les idees i les qualitats dels objectes La diferència entre idea simple i idea complexa...