Apunts Història de la filosofia_John Locke i J. Stuart Mill PDF

Preview

Summary

Apunts de segon de batxillerat d'història de la filosofia de John Locke i J. Stuart Mill...

Description

JHON LOCKE BIOGRAFIA I CONTEXT BIOGRAFIA Neix a Bristol (1632-1704). Estudia teologia, química i medicina, i és secretari d’un comte anglès (comte Shaftesbury), que li fa veure la política de prop. Rep una formació escolàstica, i arran d’aquesta educació rebutja la filosofia aristotèlica (la veu massa fosca i abstracte). Als 34 anys llegeix a Descartes, i d’alguna manera l’influència (Locke és empirista i Descartes racionalista), però d’alguna manera l’influència. També rep influència de Thomas Hobbes (1588-1679), però farà modificacions i en algun moment s’oposa a ell, però l’influencia en el punt de partida. És precursor de l’empirisme anglès i del liberalisme clàssic.

CONTEXT En aquesta època el racionalisme continental i l’empirisme britànic eren els moviments que predominaven, i segons la procedència dels filòsofs seguien un corrent o un altre. Locke és una figura important dins de la il·lustració anglesa, iniciada per Thomas Hobbes, que també era empirista. La il·lustració anglesa neix amb una voluntat de trobar el fonament racional del poder polític més enllà del fonament teològic. El poder polític durant l’edat mitjana es justificava per ordre diví (rei escollit per Déu). Què legitimitza el poder polític? → La paraula de Déu. Maquiavel (renaixement) és el primer en qüestionar aquest principi teològic no basat en la raó i el que fa és fixar-se en com funciona la política, i escriu un llibre de com funciona la política realment en comptes de descriure la ciutat ideal (manual de com obtenir el poder i conservar-lo, més enllà de les qüestions religioses). “El príncep” és una obra d’estudi. Thomas Hobbes És empirista i diu que l’ésser humà el caracteritza la seva capacitat de construir artefactes (màquines), però no només a nivell mecànic, sinó també en la dimensió política → construir un govern. Diu que en realitat només podem conèixer allò que construïm, i si només podem conèixer allò que construïm i construïm la política, podem fer ciència política (raonament racional), podem saber com funciona la política.

Planteja una incoherència, formula una hipòtesi → vol imaginar com era l’ésser humà abans que es construís un sistema polític, abans de les societats civils → estat hipotètic previ a la formació dels governs civils: ESTAT NATURAL (=estat de natura). L’home neix lliure i tots som iguals en aquesta condició de llibertat (tots els éssers humans neixen igualment lliures). Per naturalesa, l’ésser humà es mou pel desig carnal, que és il·limitat, naixem sent egoistes. En aquest estat natural no hi ha cap ètica que reguli la imposició d’un individu sobre l’altre, i no hi ha ningú que guanyi aquesta guerra de tots contra tots. L’ésser humà és dolent per naturalesa (egoista, desig il·limitat, guerra de tots contra tots). Dins d’aquest estat natural, Hobbes considera que hi ha d’haver un dret natural, fonamental: tots tenim dret a tot. A partir d’aquí parla de la teoria contractualista: en un moment donat, els homes necessiten formar un estat civil, un govern, per sortir de l’estat natural. Necessiten formar un contracte social per sortir de l’estat natural. El contracte social de Hobbes

Cal quartar (limitar) la llibertat de tots per tenir una convivència pacífica, i aquestes llibertats es quarten designant un sobirà amb poder absolut (concentra tota la força i els membres de la comunitat li deleguen la seva llibertat → limiten la seva llibertat i la deleguen al sobirà perquè ell pugui castigar a qui ho mereixi si sobrepassa les seves llibertats, qui sobrepassa el contracte social). Els individus en el contracte social renuncien voluntàriament a les seves voluntats individuals per dipositar-les al poder d’un sobirà que ostentarà la voluntat general del poble, així els membres esdevenen súbdits. La finalitat del sobirà és garantir la seguretat del poble, garantir un estat de convivència pacífica per superar la guerra de tots entre tots. Però si el sobirà no compleix aquest fi el poble té dret a revoltar-se. O sigui que entre els membres d’una comunitat política s’evita la guerra de tots contra tots, és a dir, l’estat natural se supera, però mai se supera entre els estats de tal manera que entre els estats sempre hi haurà guerra. Leviatan (obra principal de Hobbes de la teoria política) simbolitza un monstre marí d’origen bíblic que serveix com a al·legoria del que és un estat. Un estat és un tot orgànic compost per membres i òrgans, és una construcció humana organitzada.

CRÍTICA DE LA TEORIA DEL DRET DIVÍ John Locke comença refutant la teoria del dret diví : dret a heretar el poder per ser descendència de l’home creat per Déu: Adam. Els reis són successors d’Adam, a qui Déu li va otorgar el poder. Per tant el dret diví és el dret al poder a partir de l’ascendència divina.

ARGUMENTS CONTRA LA TEORIA  

Basat en principis empiristes, no hi ha cap prova empírica que demostri la justificació d’aquesta descendència, és una teoria basada en la fe i no en la raó. Si acceptéssim l’herència dels descendents d’Adam els éssers humans no naixerien lliures, ja que sempre estarien sotmesos al poder absolut. Naixeríem esclaus o súbdits del poder diví. Per tant, no podríem crear nous estats de forma, però sí que se n’han format, per aquesta raó aquesta teoria no és vàlida.

Per això Locke troba la necessitat de tornar a construir la teoria política racionalment, i descarta qualsevol base teocràtica (que es basi en Déu o en la fe). Aquesta base és molt recurrent en el moviment il·lustrat.

TEORIA POLÍTICA DE JOHN Defineix el significat de poder polític: dret a dictar lleis amb la finalitat de regular i preservar la propietat, a fer ús de la força de la comunitat per assegurar l ’acompliment d’aquestes lleis i per defensar l’estat davant l’assetjament d’altres. El bé polític és l’objectiu principal.

ESTAT DE NATURALESA Estat previ a la organització de la societat, i Locke el planteja per tribar el motiu racional de la formació del poder polític. Hi ha unes condicions prèvies de l’individu, que per natura és lliure (no està sotmès a ningú), independent (és autònom) i igual (mateixes condicions pels avantatges de la naturalesa, pels drets naturals). Drets naturals -

-

Dret a la llibertat (a la vida) Dret a la propietat privada, fruit de l’esforç personal aplicat al producte natural (si construeixo una cabanya a base de pedres, tinc dret a ser el propietari). Diners creat per poder acumular riqueses Dret a jutjar i castigar (dret de jurisdicció): poder castigar i jutjar de manera proporcional als danys provocats (si algú em roba la gallina, tinc dret a prendre

represàlies proporcionals). Dret creat per evitar la reincidència del delicte. També dret a la reparació: compensar pels danys provocats. FRAGILITAT DEL DRET: com ens deixem portar pels sentiments, som imparcials, per tant fem represàlies desproporcionades per falta d’autocontrol. Per John Locke, aquesta desproporció per aplicar aquest dret ens pot portar a la guerra de tots contra tots. Per això s’ha de superar l’estat natural, perquè és fràgil.

GOVERN CIVIL Està basat en el Contracte Social. Hi ha uns parlaments que serveixen per garantir al màxim la imparcialitat, representen una instància pública on tota la població participa. LLEIS: establertes pel consentiment comú (a diferència de Hobbes) i per garantir el compliment dels drets naturals de tothom. Com ara els drets naturals estan emparats per la llei, els anomenarem lleis civils. Tot el poble les ha de conèixer i no es poden adaptar a casos concrets. Objectius de l’estat civil Protegir els drets civils, assegurar la convivència i promoure el bé comú. Requisits dels individus que formen l’estat (tots els individus de l’estat) -

Renuncien a la llibertat natural i passen a tenir una llibertat civil (emparada per

-

la llei) El pacte social ha de ser fruit d’un acte voluntari lliure (no pot ser obligatori entrar al govern ni a la societat):

-

El dret de jurisdicció que tenia l’individu queda anul·lat → el delega a l’autoritat del govern, és qüestió d’estat i els individus no es poden prendre la llei per la seva mà → el govern té el monopoli de la violència (per Hobbes, l’havia de tenir el sobirà).

Característiques del govern civil -

-

-

El govern no ha de tenir el poder absolut, el poder ha de ser provisional o condicional. No pot ser permanent, pot ser revocat pel poble quan no compleix algun dels seus objectius i haurà de ser canviat. Hi ha d’haver una divisió de poders legislatiu i federatiu: o Legislatiu: elabora lleis i vetlla perquè es compleixin. o Federatiu: s’encarrega de les relacions internacionals (aliances/guerres). El poder està lligat a la propietat privada → el govern defensa a aquells que tenen una propietat, per tant, qui no té propietat no queda emparat per l’estat. S’entén la propietat privada com allò que ens fa tenir una vida digna, se suposa que si enfoco el meu esforç en un treball i no dona fruits és problema teu.

Causes per les quals es pot dissoldre el poder constituent (el govern) 1. Causa externa: quan hi ha una intromissió d’una força e strangera que interromp el funcionament de l’estat. 2. Causa interna: o Alteració del poder legislatiu → quan en lloc d’ajustar-se als requisits del poble, les lleis s’ajusten de forma arbitrària (subjectivament). o Atac pel poder legislatiu contra els drets civils → actua contràriament als objectius del govern pels quals havia sigut constituït.

JOHN STUART MILL (1806-1873) 1. BIOGRAFIA I CONTEXT        

Neix a Londres l'any 1806 Fill d’una persona influent, activista, filòsof… Educació molt elevada perquè fos una màquina de pensar/prominència Als 20 anys té nerviosa i intel·lectual que el portà a qüestionar la seva formació fins al moment Diputat a la cambra dels comuns (1865-68) → vinculat a la política Molt influenciat per la seva dona → proposa el vot femení l'any 1867 (negativa) Dins l'Anglaterra victoriana (democràcia liberal, imperi colonial i moral puritana). Revolució industrial

Influències     

Empirisme modern de Hume Forma part del positivisme emergent: confiança en el coneixement científic per a la millora de la societat/progrés → Auguste Comte Liberalisme clàssic → John Locke Molt sensible amb les condicions de treball → liberalisme social → genera els fonaments de l’estat de benestar. Utilitarisme de Bentham: buscar la màxima felicitat pel màxim nombre de persones. La felicitat es basa en un principi hedonista (buscar el màxim plaer i mínim dolor possible). Contraposat a l'opinió de Sòcrates → Ètica eudemonista (busca la felicitat duradora en la vida present basada en la raó, no el plaer). → Bentham fa un estudi de les sensacions humanes i proposa una mesura per classificar les seves dimensions (càlcul hedonista entre el plaer i el dolor). Es basa en un igualitarisme ètic on s’han de considerar els interessos individuals i administrar més o menys benestar en funció del que puguin estar afectats (“la

meva llibertat acaba on comença la de l’altra”). → pressuposa que el benestar d’uns suposa una mala situació per altres → busca un equilibri a través d’un criteri objectiu, observable i demostrable. CRITERI EMPIRISTA: serveix per avaluar la bondat de les lleis (dret), del govern (política) i de les accions humanes (ètica) i assolir la igualtat social. → Crítica a Bentham: moral massa puritana de l’època defineix a Bentham com la moral de porcs, perquè està basat en principis hedonistes (llegit a través dels ulls religiosos).

UTILITARISME DE J.S.MILL s’anomena social perquè parla de garantir la felicitat a partir de la perfecció de les facultats superior per TOTHOM. Basat en un liberalisme social, no clàssic.

VISIÓ ANTROPOLÒGICA: com veu l’ésser humà Combina aspectes de la il·lustració (raó, progrés, perfeccionament…) i del Romanticisme (individualitat, sentiments, originalitat, passió…). Diu que el que diferencia l’ésser humà de la resta d’éssers és la possessió d’unes facultats superiors, a les quals arriba aplicant l’exercici i el desenvolupament individual. És a dir, a partir d’aquest exercici personal es perfecciona a si mateix i pot arribar a la felicitat (així defensa Bentham). Tot humà és digne d’això i suposa un mode de vida més elevat. PRINCIPI DE FELICITAT EUDEMONISTA: el coneixement de la felicitat és la base de la moral, que serveix per perfeccionar-se a si mateix i està relacionat directament amb la felicitat + desenvolupament de facultats superiors = més felicitat Hi ha d’haver un context polític que garanteixi aquesta progressió humana per tothom, que està subjecte a les llibertats individuals, l’estat ha de garantitzar aquesta igualtat sense diferències socials ni econòmiques.

PRINCIPI D’UTILITAT Mill diu que una acció és bona si comporta el màxim de bo possible per tothom i el mínim dolor per tothom (igual que Bentham). Mill justifica i explica tot allò que s’ha malinterpretat de Bentham i rebat 3 objeccions sobre el que se li retreu (per la moral puritana de l’època): El plaer: OBJECCIÓ: moral de porcs, satisfacció dels plaers més grollers. Mill diu que hi ha dos tipus de plaers:  Corporals: merament sensuals, responen a l’instint i tot i que s’han de tenir en compte no satisfan la felicitat per si mateixos.



De l’intel·lecte: hi ha fets que quan personalment no els fem amb cap propòsit, sinó únicament per si mateixos, per obtenir el coneixement, són qualitativament molt més rics. Tres facultats: sensibilitat estètica (art), la intel·ligència pròpiament i el desig de saber (perquè permet ampliar el coneixement) i els sentiments morals (ajudar a algú, preocupar-te…). Si les desenvolupem = millora del mode de vida = vida virtuosa. (ètica molt aristotèlica).

La felicitat La moral puritana creu que la felicitat és inassolible i hem de renunciar. Mill analitza el concepte de felicitat i diu que no pot ser una exaltació contínua, sinó que són moments esporàdics. Per ell, l’objectiu és maximitzar la major quantitat de moments de plaer i minimitzar els moments de dolor. Com? → Exercitant facultats superiors → Diversificant els plaers i fugint d’expectatives errònies Equilibri entre tranquilitat i excitació → No defensa el sacrifici i la renúncia. La infelicitat és provocada per la falta de coneixement intel·lectual i per l’egoisme. L’egoisme OBJECCIÓ: és un principi egoista perquè son interessos propis. Mill reconeix que l’ésser humà es mou pels seus interessos, però n’hi ha dos tipus: individuals i socials. Els meus interessos personals han d’estardirigits a un interès comú/social → mirada continua cap a l’àmbit públic. PRINCIPI D’UTILITAT: ha de ser flexible i adaptar-se constantment. Exemple: si es fa alguna llei i aquesta provoca un desequilibri en les llibertats de la població (uns tenen més vies per tenir que altres), s’han de replantejar i canviar. → El marc legal s’ha d’anar articulant. Bentham és important per J. S. Mill, perquè és el primer a proposar el principi. Objeccions a la moral utilitarista: 





Concepte del plaer → plaer íntimament relacionat amb la felicitat. Hi ha plaers intel·lectuals, no només els plaers més sensitius relacionats amb la moral de porcs. Concepte de felicitat → felicitat és idea inassolible. S’ha d’aprendre a viure renunciant a la felicitat, no és constant a la vida la felicitat, són moments esporàdics. Diu que s’han de maximitzar els moments de plaer i minimitzar el dolor. [...] Utilitarisme no és una moral egoista...