Resumen Stuart Mill PDF

Preview

Summary

29/03/2014 Filosofia Miriam Garrido 2n B Tema 14. L’utilitarisme. Stuart Mill Stuart Mill John Stuart Mill va néixer a Londres l’any 1806. El seu pare, fundador del moviment juntament amb Berthan, va educar-lo ell mateix, proporcionant-li una educació molt rigorosa i intensa. Als 16 anys es va inter...

Description

29/03/2014 Filosofia

Miriam Garrido 2n B Tema 14. L’utilitarisme. Stuart Mill

Stuart Mill John Stuart Mill va néixer a Londres l’any 1806. El seu pare, fundador del moviment juntament amb Berthan, va educar-lo ell mateix, proporcionant-li una educació molt rigorosa i intensa. Als 16 anys es va interessar per l’art, però va acabar fent política i formant part del Parlament Liberal i va defensar el dret de les dones a votar. En els seus últims anys de vida es va traslladar a França, on va escriure les seves obres i on va morir l’any 1873. Algunes de les seves obres més destacades són: 

“Sistema de lògica inductiva i deductiva”.



“L’utilitarisme”  Textos d’ètica.



“Sobre la llibertat”  Textos de política.

Influències Mill va rebre influències de l’empirisme (Locke, Hume...) i del positivisme, corrent filosòfic del segle XIX en que es pensa que la humanitat ha evolucionat i ha arribat a tenir un coneixement real i objectiu gràcies a la ciència.

Teoria del Coneixement Per Stuart Mill, l’única font de coneixement és l’experiència: no existeix res a priori, i tampoc existeixen les idees innates. La ciència, doncs, es constitueix a partir de l’experiència, i les lleis científiques s’obtenen mitjançant la inducció (raonaments inductius) a partir d’aquesta. Tot això es basa en observar que hi ha una constància en la naturalesa. Les ciències expliquen els fets, descriuen el que passa. Però a part de la ciència, existeixen altres coses, com per exemple l’art (font del coneixement del sentit de la nostra vida), que tracta sobre la finalitat de les nostres accions. I és per això que l’art més important és l’art de viure, pel que el coneixement científic està al servei de l’art de viure, és a dir, ens serveix per viure millor.

Ètica Segons Mill, si ens preguntem com hem d’actuar o quines regles hem de seguir, direm que seguim un principi en el qual ens basarem. Per trobar aquest principi o criteri de les nostres accions, ens hem de plantejar quina és la finalitat d’aquestes; ja que només les conseqüències de les accions ens permetrà establir un principi en el qual basar-nos. Llavors, només la finalitat determinarà si s’ha actuat bé o malament. 1

Aquesta finalitat, segons l’utilitarisme, és el criteri de correcció de les nostres accions. Però en què ha d consistir aquesta utilitat? Mill afirma que ha de consistir en la felicitat, que serà l’únic criteri a tenir en compte a l’hora de valorar les nostres accions. Però què és la felicitat? “Les accions són correctes en la mesura que tendeixen a promoure la felicitat i incorrectes a tant que tendeixen a produir el contrari de la felicitat. Per felicitat s’entén el plaer i l’absència de dolor; i per infelicitat el dolor i l’absència de plaer”. Per justificar-ho, diu que això es pot observar empíricament en els éssers humans, qui sempre busquen plaer. Però a més, Stuart Mill va més enllà i fa una diferenciació, distingint entre plaers de baixa i alta qualitat: 

Plaers sensuals. Es tracta dels plaers dels sentits, de plaers efímers, de curta durada. Aquests plaers s’anomenen content, ja que produeix una satisfacció dels sentits.



Plaers permanents. Es tracta de plaers més permanents, profunds i humans. Són els plaers que ens donen la intel·ligència, la imaginació i els sentiments. Els considerem plaers de més alta qualitat perquè són més permanents. A aquests plaers se’ls anomena happiness.

Si només ens quedéssim amb el content NO ens diferenciaríem dels animals: “És preferible ser un home insatisfet que un porc satisfet”. Això significa que la felicitat NO pot consistir únicament en els plaers sensuals. No té un sentit egoista perquè quan anomena com a criteri la felicitat, la vol pel major número de persones possible per tal que l’acció sigui correcta.

Principi de la màxima felicitat Moltes vegades aquest Principi de la màxima felicitat comportarà problemes, ja que les conseqüències de les nostres accions poden ser positives o negatives i beneficioses o perjudicials per uns altres. Stuart Mill diu que aquest és l’únic Principi de la moral. D’aquesta manera, discuteix i rebutja aquells autors que defensen altres principis, com per exemple els que no tenen en compte la felicitat com a criteri de correcció, sinó que tenen en compte altres aspectes, com bé pot ser, per exemple, la virtut. Davant d’aquestes possibles objeccions, Mill va contestar que, en el fons, tot i que es parli d’altres coses, el motiu de les nostres accions és sempre l’obtenció de la felicitat, pel que aquesta és l’únic criteri i l’única finalitat dels nostres actes morals. L’autor ho justifica dient que “Els que desitgen la virtut per ella mateixa, la desitgen o bé perquè la seva consciència els proporciona plaer o bé perquè la consciència de la seva mancança els resulta dolorosa o per les dues raons conjuntament”. Però perquè estem obligats a seguir aquest criteri? Stuart Mill ho justifica dient que rebutja qualsevol justificació externa i que, en últim terme, aquest Principi de la felicitat es basa en el sentiment que tenim de manera natural respecte els altres, que és un sentiment de simpatia (empatia actual). 2

Stuart Mill diu que aquest és el sentiment d’un vincle, de proximitat a les altres persones. Llavors, afirma que hem de procurar la felicitat dels altres perquè tenim un vincle amb ells, un tipus d’unió. Aquest sentiment també l’anomena d’estat social o d’unió i s’ha de civilitzar mitjançant l’educació. Hobbes, un altre filòsof, també basa la seva moral en el sentiment que tenim cap a les altres persones, NO en la raó.

Fal·làcia naturalista (Crítica de Moore) Altres autors critiquen el fet que Stuart Mill afirmés el poder justificar empíricament l’existència del sentiment moral. Mill intenta deduir el que s’ha de fer a partir del que es fa: una cosa és el que fa la gent i una altra cosa el que hauria de fer. Llavors, aquest autor critica que Mill defensa el que diu basant-se en l’experiència; però resulta que la moral NO es pot basa en l’experiència, ja que aquesta última ens informa del que es fa, no del que s’hauria de fer. De l’experiència NO es pot deduir cap moral!

Filosofia política S’hi parla en el llibre “Sobre la llibertat”, i Mill fa una defensa rotunda i radical de la llibertat individual i de com s’ha de respectar les llibertats d’aquests. La felicitat hauria de ser també l’objectiu de la política, és a dir, els governants haurien de procurar la felicitat dels seus individus. Però Mill NO creu que qualsevol mitjà sigui vàlid o adequat, ja que a diferència de Hobbes, encara que, per exemple al dictadura proporcioni pau i ordre, la felicitat implica també el desenvolupament de les capacitats que tenim els éssers vius per pensar, opinar o expressar-se i decidir per ells mateixos i formar part de la vida pública. Això és essencial per la felicitat perquè forma part de la dignitat humana; si li traiem, la humanitat perd el seu valor. Stuart Mill defensarà, llavors, un sistema democràtic on els homes s’han de poder autogovernar i on els individus participen en la vida política. Defensarà una democràcia representativa, que respectarà les llibertats individuals, perquè encara que el govern i els seus membres siguin escollits per la majoria, també s’ha de respectar a les minories i les llibertats dels seus individus. Encara que el millor sistema per defensar la llibertat humana és la democràcia, les minories han de ser respectades de igual manera. L’individu ha de ser lliure i disposar d’una llibertat negativa, en la que no hi ha impediments ni coacció per actuar. Però si es defensa la llibertat dels individus, com es pot compaginar aquesta amb els poder que hi ha en una societat? Llavors, per poder compaginar-ho, el valor de la llibertat és màxim però hi haurà 2 límits: 

No produir dany als altres. Es veu reflectit en el Principi del Dany, el qual diu que l’individu pot fer el que vulgui sempre i quan respecti la llibertat dels altres. Aquí, i tenint en compte aquests principi, les autoritats o la societat han d’impedir o bé castigar a qui ho incompleixi. 3



Complir amb les obligacions respecte la societat. Stuart Mill NO creu que hi hagi hagut un pacte (com ho creia Hobbes), però és cert que l’individu es beneficia de viure en societat. Això significa que tots els individus tenim deures amb la societat. Aquest deure ha de pagar aquest deute, i això es soluciona de manera que cada individu contribueixi, en la part que li pertoca, en el bon funcionament de la societat. Ex: presenciar un delicte i tenir l’obligació de testificar encara que no es vulgui, ja que d’aquesta manera contribueixes al bon funcionament de la societat.

Tret d’aquests 2 límits, l’individu ha de ser totalment lliure, ja que l’individu és sobirà. I és per això que aquesta llibertat s’ha de defensar sempre, ja que pot ser amenaçada. Un dels principals perills que amenaça la llibertat dels individual és la tendència dels governs i de la societat en general a legislar pensant en el que seria bo pels ciutadans. Això significa que els governs són potencialistes. La llibertat NO pot ser limitada a ningú ni que sigui pel seu bé; NO li pot venir imposat per quelcom extern, com per exemple per un govern. Ex: S’hauria de restringir el consum d’alcohol? Stuart Mill diu que NO. Una altra amenaça està en la pressió de la societat o en la opinió pública. Això significa que en la societat es creen valors i creences que s’estenen i dominen, pel que es crea una opinió pública, la qual influeix sobre cada individu; aquest seria, llavors, una altra amenaça. Stuart Mill afirmava que una persona té el dret de tenir una opinió que no sigui la mateixa que la opinió pública, tot i que la massa no l’accepti. Així, s’ha de defensar sempre la llibertat, que té molts aspectes positius: 

És un dels components de la felicitat individual.



Ajuda a la consecució de la felicitat general  S’ha trobat una incoherència entre la ètica i la filosofia política: -

En la primera es defensa la felicitat de la majoria, mentre que en la segona es defensa la felicitat individual i els interessos de cadascú. Mill es defensa dient que el fet que els individus siguin lliures també ajuda a la felicitat general i al bé comú. Hi ha d’haver una harmonia entre ambdues parts. A més, la felicitat individual pot beneficiar a la felicitat col·lectiva. Ex: una persona vol fer medicina i la fa feliç (interès individual). Al final, a la societat li causa un benefici gràcies a les seves qualitats.



És símptoma de creativitat. Si en una societat hi ha llibertat pels individus hi haurà idees i opinions diferents, pel que existirà una diversitat que enriquirà a la societat.

D’aquesta manera es justifica que el valor fonamental ha de ser la llibertat. Mill va ser un liberal progressista, però també pensava que s’hauria d’eliminar, o almenys reduir, les desigualtats socials (fet no massa liberal). Per tant, defensava un sistema mixt entre el socialisme i el capitalisme per tal de trobar el sistema més just. 4...