L - La caiguda de les Torres Bessones PDF

Preview

Summary

La caiguda de les Torres Bessones...

Description

11/09/2001

Caiguda de les Torres Bessones Arnau Carles Raul Godia Joana Borràs

INTRODUCCIÓ I CONTEXT HISTÒRIC Les torres bessones simbòlicament representaven el poder dels Estats Units d’América: poder econòmic i la 1a potencia mundial, bàsicament eren la icona de Nova York. Els tres edificis que simbolitzaven els Estats Units són: les torres bessones, (poder econòmic), el pentàgon (la força) i la casa Blanca (el domini mundial). Les Torres Bessones pertanyien al World Trade Center (WTC), un complex conformat per set edificis ubicats a la ciutat de Nova York. L’onze de setembre de 2001 es varen produir quatre actes terroristes executats per 19 extremistes islàmics d’Al Qaeda, els quals van segrestar quatre avions amb l’única finalitat d’estavellar-los contra diversos objectius estratègics al territori estatunidenc. Dos d’ells foren impactats contra edificis del Centre Mundial de comerç a Nova York (WTC). Això va provocar no únicament l’envestida de les dos Torres Bessones, sinó també de la majoria dels set edificis que formaven el WTC. S’estima que els danys materials de la tragèdia van ascendir als 10.000 milions de dòlars, tot i que l’impacte total del atemptat podria augmentar als 3.3 bilions de dòlars. A més a més, aquest es va convertir en el pitjor dia de la història del Departament de Bombers de Nova York (FDYN): 343 dels seus membres van perdre la vida. A aquesta llista es sumen 23 agents del Departament de Policia de Nova York (NYPD) i 37 oficials del Departament de Policia de l’Autoritat Portuària (PAPD). Un tercer avió va ser desviat a Washington. Els terroristes ho van estavellar contra la fatxada occidental del Pentàgon, matant a 189 persones, incloent als passatgers de l’aeronau. Finalment el quart avió segrestat es va estavellar a un camp obert a Pennsilvanià, quan els passatgers i la tripulació intentava recuperar el control de l’aeronau. Segons les investigacions posteriors , el pla dels terroristes era estavellar aquest avió contra la casa blanca o el Capitoli.

Basant-me en el diari “the journal news”, un diari de Nova York https://www.newspapers.com/image/166867193/?terms=twin%2Btowers

https://elcomercio.pe/mundo/actualidad/11-s-torres-gemelas-atentado-terrorista-fotosvideos-noticia-555874

ANÀLISI

The Journal News és un diari a Nova York que serveix als comtats de Nova York de Westchester, Rockland i Putnam, una regió anomenada Lower Hudson Valley. És propietat de Gannett Company, Inc. The Journal News es va crear a través d'una fusió de diversos diaris comunitaris, diaris que van servir als tres comtats. Encara que el nom del diari actual prové del Rockland Journal-News, que es va fundar a West Nyack, N.Y., i va servir al Comtat de Rockland, el Rockland Journal-News va ser en realitat el tercer diari més gran que Gannett va fusionar per crear el diari més gran. Durant anys anteriors al 12 d'octubre de 1998, la fusió que va crear The Journal News, deu dels diaris compartien continguts substancials i impremtes. Hem escollit aquest diari per tal d’analitzar dia a dia el desastre atemptat que va succeir al World Trade Center. Aquest succés fou totalment inesperat per els Estatunidencs per tant, els únics articles que es poden trobar en aquest diari posteriors al esdeveniment, són nuls. No obstant això, des de el dia que es va cometre la desgracia, als quinze dies posteriors, requerits per dur a terme aquest projecte, hi trobem noticies diàries relacionades amb el tema. Aquest diari explica amb detall els successos i hi fa un seguit molt interessant, per tal de donar a conèixer als seus lectors la gran massacre que es va dur a terme.

11 SETEMBRE 2001 Els Estats Units es varen trobar en una horrible seqüencia de destrucció aquell matí. Uns terroristes

van

estavellar dos avions al World Trad Center. En menys d’una hora, les torres

bessones

van

quedar

destruïdes. Les explosions també van impactar contra el Pentagon i el Departament del Estat escampant un greu temor arreu de la nació. La jihad islàmica va reclamar la seva responsabilitat, citant la participació nord-americana a l'Orient Mitjà, va informar CNN. Un dels dos avions que es vam estavellar al World Trade Center, es va informar que va ser segrestat de Boston, American Airlines Flight 11, En direcció a Los Angeles. La administració Federal de l’Aviació va aturar tots els avions nacionals que tenien previst enlairar-se i es va desallotjar el Capitoli i la Casa Blanca. Els ponts, túnels i metros foren declarats en fora de servei. Bush: “Avui estem patint una tragèdia nacional.” Els Estats Units es van veure submergits en un núvol negre que envoltava tota la població, un esdeveniment tràgic.

12 SETEMBRE 2001 El

dia

següent

de

la

desastrosa tragèdia, va ser titular a la majoria de diaris Estatunidencs. The Journal News ho va fer portada amb el títol de “Un nou dia d’infàmia”. En aquest diari, els articles és

centren

en

que

la

població està atemoritzada, i

molt

ferida,

psicològicament

tant com

físicament, a part de la quantitat de morts. El president Bush diu que promet esperançar a la població i fer reformes per tal

de

que

es

pugui

recuperar d’aquest cop el més ràpid possible, ja que n’era conscient que la gent estava

patint

un

greu

impacte del que hi seria difícil

sortir-se’n.

També

destacar que la economia dels Estats Units es va veure afectada per aquest atemptat terrorista.

Aquell dia, durant tot el diari, es veuen fotografies de la catàstrofe. Persones que han perdut als seus familiars, no tan sols mortalment, sinó milers de desapareguts. Pares que no tornaran a veure als seus fills i viceversa. 13 SETEMBRE 2001 En aquest diari destaco un article en memòria als nombrosos difunts durant l’atemptat de les famoses torres bessones. Dedica unes quantes pàgines a simplement nombrar als morts. I unes quantes pàgines

més

a

dedicatòries per part de familiars, amics. La gent seguia en estat de shock. També

cal

que

es

persones

mencionar trobaven vives

ensorrades, gracies als esforços de bombers.

14 SETEMBRE 2001 Van anar disminuint les esperances i creixent la

desesperació

marcada

per

els

esdeveniments succeïts el dia anterior durant la busqueda de supervivents causada per l’atac produït per les aeronaus que es va dur a terme a Nova York, on el nombre de desapareguts formaven la xifra de 4.700 individus. L’FBI identifica a 18 dels terroristes.

15 SETEMBRE 2001 “Rere les cendres... hi ha molta bondat” Paraules del president Bush, el qual declarava que li resultava molt difícil veure amb bons ulls aquesta situació però que no es rendiria, que s’ha de tenir fe, esperança, no deixarien de vetllar per a que el país es recuperés.

16 SETEMBRE 2001 Un total de 184 foren les morts confirmades

i

4972

desapareguts. A Nova York, 124 cossos foren recuperats. Tan sols 5 persones poden ser tretes del ensorrament vives des de l’atac d’aquell Dijous al matí; cap des de tres dies després. A Washington D. C. 85 cossos foren rescatats al Pentàgon, on el Departament de Defensa va dir que 188 persones es creien mortes. Tothom pensava en la possibilitat que algú

hi

sobreviuria

,

resultava difícil de creure.

17 SETEMBRE 2001 Era el moment de reflexionar i seguir endavant, la nació es preparava per tornar a la feina, la gent era conscient que el país no es podia estancar, era el moment de recapacitar.

però

Es varen honrar la valentia i la força de voluntat de tots aquells herois que varen lluitar contra tal desafortunat esdeveniment.

19 SETEMBRE 2001 La Unió Europea proclama un Meeting d’emergència per lluitar contra el terrorisme. No s’aconsegueix la pau a través de “bombes”.

20 SETEMBRE 2001 Tal com diu el titular: “Els Estats Units despatxen les forces armades”, Combatents, bombarders uneixen altres tropes al voltant d’Afganistan.” És a dir es preparen per dur a terme un atac a Afganistan. Aquella mateixa nit el president de llavors, Bush es va adreçar a la pblació per informar a la població des del congrés, de la Operation Infinite Justice, és a dir, més de

100 avions de guerra cap al Persian Gulf, la nació es va declarar en guerra contra el terrorisme. 21 SETEMBRE 2001 “La hora de l’acció està prop quan América es disposarà a atacar” paraules del president Bush, al condemnar al Talibà d’Afganistan va mobilitzar i preparar a tota la nació per dur a terme un atac militar de venjança respecte als atacs al World Trade Center i el Pentagon. Ell va considerar que la seva nació estava amenaçada de perill i veia necessari defensar la llibertat a través de rabia.

22 SETEMBRE 2001 Bush va suavitzar la por de molta gent, mentrestant els experts demandaven una distinció entre els terroristes i la religió. Alhora, el dia mortal havia de seguir endavant tot i la pèrdua colossal que havia produït als Estats Units.

23 SETEMBRE 2001 En este diari ens fa com un petit resum, de recordatori als caiguts, els esdeveniments d’aquell 1 de setembre terrible, la seguretat es va incrementar, la por que es troba tant en Amèrica com a l’Aràbia.

24 SETEMBRE 2001

La seguretat va haver d’agumentar notablement a causa d’una alerta terrorista, per part de Bin Laden. La gent tenia por de que esclatés una guerra.

Els dos dies posteriors al diari és parla bàsicament de Bin Laden, l’alerta de terrorisme que ell encapçala, acaba d’escampar el temor entre els Estatunidencs que es trobaven en un estat de sofriment. Al llarg de l’anàlisi The Journal News, com hem pogut observar, l’atemptat terrorista al World Trade Center va ser de gran rellevància, i fou portada durant dies. La gent ho va patir molt, i era el primer cop que un atac de tant mesura impactava en el centre de la primera potencia mundial. I criticant la reacció de Bush el qual creia que podia acabar amb els atacs amb contraatacs alliberant el seu país atemptant contra la llibertat d’un altre, el qual el atacant va ser una minoria terrorista d’Al Qaeda. La por i el patiment dels ciutadans segueix vull en dia latent, un atac a gran escala no es fàcilment oblidable i cal tenir en compte totes aquelles víctimes i familiars del greu impacte psicològic que va impactar de manera tant inesperada en un dia com aquell....