La Reina de la nit, ària de La flauta màgica de W PDF

Preview

Summary

Download La Reina de la nit, ària de La flauta màgica de W PDF

Description

La Reina de la nit, ària de La flauta màgica de W.A. Mozart https://www.youtube.com/watch?v=YuBeBjqKSGQ&ab_channel=RoyalOperaHouse

Pedrero Garrido, Lidia - 20407181 Història de la Música Primer d’Història de l’Art - Grup A2 Curs 2020/2021 Universitat de Barcelona

1. Context històric i artístic El classicisme té un període artístic que dura des de l’any 1750 fins a l’inici del segle XIX, aproximadament. Els països més influenciats d’aquest estil artístic van ser Àustria i Alemanya, on es va crear un llenguatge musical universal, l’estil clàssic, especialment amb la fusió d’estils de Mozart. La segona meitat del segle XVIII és l’època de la decadència de les monarquies absolutes, l'inici de la Revolució Francesa, però les conseqüències d’aquests actes es veuen reflectides durant el segle XIX amb el romanticisme. Pel que fa a l’art, la raó, la ment i la intel·ligència es posen al servei de la bellesa ideal i de la perfecció. El contingut pasa a ser substituït per la forma que és el que interessa més. Això és un acte de reacció en contra de l’estil barroc, volen unes formes senzilles en front de les sumptuoses del barroc, volia alliberar-se de les sumptuoses formes barroques i rococós. L’estètica clàssica es basa en: proporció, equilibri, simetria claredat… El músic està al servei d’un mecenes (burgès, noble…) per tant encara està considerat com a un servent i està obligat a fer obres que complaguin el gust i les necessitats del seu senyor. Però gràcies al seu senyor el músic té garantida una estabilitat econòmica i professional. Al pas del temps aquesta situació comença a canviar amb F.J. Haydn i amb W.A. Mozart, tots dos d’Àustria. Altre músic a destacar és L. van Beethoven (a Alemanya), va començar la seva carrera independentment de tenir un mecenes i va encarnar l’esperit del romanticisme. Pel que fa a Catalunya alguns músics van marxar al centre d’Espanya o a l’estranger com Domènec Terradelles que va marxar a Nàpols, Anselm Viola a Madrid, Vicent Martín i Soler a Viena i a Sant Petersburg, Antoni Soler a l’Escorial… Cal destacar dues grans escoles que tenen arrel en el període anterior al classicisme com l’escola valenciana i l’escola montserratina. A l’escola valenciana hem de destacar a Josep Pons, qui va escriure quatre obertures i quatre simfonies. Pel que fa a l’escola montserratina podem destacar a dos artistes com Anselm Viola i Narcís Casanovas. El monestir de Montserrat va ser cremat per part dels francesos l’any 1811, per això a desaparegut una gran part de la música de Montserrat1 .

PROJECTE CURRICULAR 16-18 EDITORIAL CLARET, SLU. Llibre: Història de la Música i de la Dansa. Cristina Duran, Josep A. Roda i M. Rosa Sanahuja. Juliol del 2016. 1

1

2. Autor de l’obra Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart, més conegut com a Wolfgang Amadeus Mozart va néixer el 27 de gener de 1756 a Salzburg. Amb 6 anys era un nen prodigi que va començar a tocar el teclat i el violí , també va compondre partitures, el seu pare va ser qui li va impulsar a ensenyar el seu talent davant d’un públic arribant a fer gires per tota Europa amb la seva germana María Anna, coneguda com Nannerl. Des de l’any 1769 fins al 1781 va treballar per a un mecenes, el bisbe de Salzburg, va deixar molt clar que no li va agradar treballar per a ell. Gràcies a que la seva òpera Idomeneu, Rei de Creta va tenir un gran èxit va poder marxar de Salzburg i es va traslladar a Viena on va poder ser un músic independent. Va tenir una col·laboració amb Lorenzo da Ponte i van escriure les seves millors òperes de Mozart en italià com: Le Nozze di Figaro (1786), Don Giovanni (1787) i Così fan Tutte (1790). No van tenir un gran èxit com esperava Mozart i això li va fer arribar a la pobresa, però gràcies a l’obra de La Flauta Màgica (1791) va començar a sortir d’aquesta pobresa, malauradament va morir el mateix any un 5 de desembre escrivint el seu propi Réquiem que va deixar sense acabar2 . Com he esmentat abans una de les millors obres de W.A. Mozart és La Flauta Màgica l’òpera que parlaré en aquest treball, concretament l’ària del segon acte La Reina de la Nit. L’audició que he escollit està representada per la cantant d’òpera Diana Damrau (soprano) per al muntatge del The Royal Opera House.

Diana Damrau interpretant a la Reina de la Nit.

2

h  ttps://iopera.es/mozart/ informació extreta de la pàgina web.

2

3. Anàlisis de l’obra

3.1. Tema de l’obra i significat de la lletra La Reina de la Nit pertany a l’ària de l’òpera de La flauta màgica que es troba al segon acte. La flauta màgica tracta d’un príncep anomenat Tamino que es troba en el territori de la Reina de la Nit, va ser atacat per una serp gegant i es va desmaiar però va ser salvat per tres donzelles de la Reina però el mèrit s’ho va emportar Papageno perquè va ser el primer que va veure quan va arribar més tard, i com Papageno no ho desmenteix va ser castigat per les donzelles i li van deixar mut. Després d’aquest acte les donzelles li ensenyen un retrat de Pamina, la filla de la Reina, quan la Reina apareix i veu que Tamino s’ha enamorat de la seva filla li promet la mà d’aquesta per a que es casin a canvi de que ell la salvi de Sarastro. A banda les donzelles li fan prometre a Papageno que no dirà més mentides i li aixequen el maleït i li entreguen a Tamino una flauta màgica que quan la toca fa que canviï els sentiments de qui escolti la melodía. En el palau de Sarastro es troba Pamina i quan apareix Papageno marxen tots dos cap a les terres de la Reina. Tamino es troba a fora del palau i toca la seva flauta per atraure als monstres del bosc qui es queden al costat d’ell. Quan estan fugint els tres es troben amb Monostatos (servent de Sarastro) i Tamino toca la flauta per a que ell i els seus homes s’anyin. De sobte apareix Sarastro que fa callar a Papageno, Pamina i Tamino, però quan arriben les tres donzelles els acusen d’estar del bàndol de Sarastro i això fa que la Reina tingui un acte de venjança (aquí és quan comença el segon acte i s’hi representa l’ària de la Reina de la Nit) i amenaci a la seva filla dient-li que mati a Sarastro amb una daga que ella li dona, Pamina no ho vol fer i quan la Reina marxa, Sarastro que ho ha escoltat tot la tranquil·litza ja que ella es pensa que Tamino no l’estima. Finalment Pamina es vol suicidar però arriben Sarastro i Papageno i li ajuden a trobar a Tamino, un cop l’han trobat s’uneixen tots i derroten a la Reina de la Nit i als seus servents i soldats i apareix el Regne de la Llum creat per Sarastro. En aquest segon acte podem escoltar quan la Reina de la Nit està enfadada i li diu a la seva filla que mati a Sarastro, la lletra traduïda al castellà diu: Castellà: ¡La venganza del infierno hierve en mi corazón, la muerte y la desesperación 3

arden a mi alrededor! Si Sarastro no siente, por tu mano, los dolores de la muerte, nunca más serás hija mía. ¡Repudiada y abandonada serás por toda la eternidad, destruidos quedarán todos los lazos de la Naturaleza, si Sarastro no expira por tu mano! ¡Escuchad! ¡Dioses de la venganza! ¡Escuchad el juramento de una madre!3 Alemany: Der Hölle Rache kocht in meinem Herzen!, Tod und Verzweiflung flammet um mich her! Fühlt nicht durch dich Sarastro Todesschmerzen, So bist du meine Tochter nimmermehr. Verstossen sei auf ewig, Verlassen sei auf ewig, Zertrümmert sei'n auf ewig Alle Bande der Natur Wenn nicht durch dich! Sarastro wird erblassen! Hört, Rachegötter, Hört der Mutter Schwur! 4

3

Traducció extreta de la pàgina web: https://laopera.net/grandes-arias/aria-de-la-reina-de-la-noche-de-la-flauta-magica-de-mozart 4

https://es.wikipedia.org/wiki/Der_H%C3%B6lle_Rache_kocht_in_meinem_Herzen

4

Com diu la lletra la Reina de la Nit està envoltada per un sentiment de venjança per Sarastro, vol que sigui la seva filla qui el mati i si no ho fa aquesta no serà mai més la filla de la Reina i que serà abandonada per tota la seva vida.

3.2. Gènere musical És música dramàtica (amb arguments i representacions): una òpera. Aquesta òpera és profana ja que s’hi explica una història que no te res a veure amb el Nou o Antic testament. L’òpera és el gran gènere de musical vocal del classicisme. És una de les manifestacions artístiques més completes, ja que integra la majoría de les arts: música, literatura, pintura, teatre, escultura… L’òpera clàssica prefereix arguments més mundans (més reals). En aquesta època és quan comencen a actuar i cantar personatges de classe social baixa (servents) i de tractar les relacions amoroses de la vida quotidiana.

3. Instruments Aquesta part de l’òpera està composada per una orquestra i per un personatge que utilitza l’instrument vocal. Per part de l’instrument vocal la cantant ha de ser una soprano. La primera cantant en representar aquesta ària va ser la cunyada de W.A. Mozart, la Josepha Hofer que tenía 33 anys en el moment de representar-la. W.A. Mozart ja tenia estudiat l’enregistrament de la Josepha per això va voler que ella cantés l’ària amb notes agudes com un fa4 fins a un fa6. Aquesta peça requereix una gran tesitura vocal. Pel que fa als instruments de l’orquestra està formada per flautes, oboès, un fagot, una trompa i una trompeta, juntament amb timbals i les seccions de cordes (violins, violoncels, violes i contrabaixos). Pel que fa a l’orquestra clàssica els instruments de corda es dupliquen, també hi ha una incorporació de nous instruments de vent-fusta (clarinets) i vent-metall (trompes), la corda necessita reforçar-se per equilibrar el so de l’orquestra. El director ja no dirigeix des del clavicèmbal, sinó que se situa al davant i pren molt més protagonisme.5

PROJECTE CURRICULAR 16-18 EDITORIAL CLARET, SLU. Llibre: Història de la Música i de la Dansa. Cristina Duran, Josep A. Roda i M. Rosa Sanahuja. Juliol del 2016. 5

5

3.4. Melodia La melodia és profana. És senzilla, fàcil de seguir i de recordar. Permet distingir dues seccions principals separades per un silenci vocal i per un interludi orquestral en Fa major. Té una estructuraasimètrica, encara que hi ha frases que es repeteixen durant la peça, aquesta irregularitat fa que es representi bé el personatge i la situació. La primera secció de l’ària transita d’un re menor cap a un Fa Major, i en la segona secció retorna al re menor per travessar una secció modulant, considerat com a un acte comú en les òperes del barroc com l’ària da capo. En la primera part de l’ària (tema A) hi ha una petita introducció instrumental de dos compassos amb un trèmol de cordes, seguidament s’introdueix l’instrument vocal amb un re menor que continua fins a arribar al Fa Major, en aquesta part hi ha un període binari irregular d’once i dotze compassos. En la segona part (tema B) s’inicia amb una secció modulant asimètrica que va modulant de greus a aguts i d’aguts a greus. Finalment s’hi pot apreciar una acumulació d'harmonies per a representar les ganes de venjança de la Reina de la Nit. El moviment de l’ària és allegro.

6

4. Diferents representacions més conegudes de l’ària ● Primera representació per Cristina Deutekom. Horst Stein dirigeix l’Orquestra Filharmònica de l’Estat d’Hamburg.

https://www.youtube.com/watch?v=YQpTGKXAxqA&feature=emb_title&ab_channel=rinco ncete ● Segona representació de l’ària per Edda Moser. Per a molts músics ha sigut una de les millors Reina de la Nit de totes les èpoques.

https://www.youtube.com/watch?v=ZNEOl4bcfkc&feature=emb_title&ab_channel=etterno

7

● Tercera representació per Luciana Serra. Una de les més conegudes arreu del món.

https://www.youtube.com/watch?v=C-ivOUsjcxo&ab_channel=FelipeRuizdeCh%C3%A1vez A partir del minut 6:01

● Quarta representació per Natalie Dessay. Soprano francesa en una òpera de París del 2001. Direcció musical per Ivan Fischer.

https://www.youtube.com/watch?v=02yf6RHIQjQ&feature=emb_title&ab_channel=FoxyGrandpa

8

5. Opinió personal He escollit aquesta obra perquè és una de les meves òperes preferides, sobretot l’ària de la Reina de la Nit pels registres vocals que hi ha, em sembla fantàstic com les sopranos poden arribar a unes notes tan agudes sense cap mal (això si estan entrenades vocalment) a les cordes vocals. La primera vegada que vaig escoltar aquesta peça musical va ser amb 10 anys en una classe de música, des d’aquell moment em va agradar molt el món de l’òpera i d’un gran instrument que tenim tothom com ho és la veu. Amb aquest treball m’he adonat que Mozart va fer una gran elecció elegint aquestes notes tan agudes en la part de l’ària de la Reina de la Nit, com ell sabia el registre de la Josepha li va ser fàcil poder fer aquesta part per a la seva veu. També gràcies a Mozart avui dia hi ha cantants que la poden interpretar i actualment la podem escoltar en viu encara que no sigui cent per cent com Mozart la va interpretar ja que és molt difícil saber-ho.

9...