LA NIT Estelada PDF

Preview

Summary

descripció de l'obra la nit estelada...

Description

LA NIT ESTELADA FITXA TÈCNICA: TÍTOL: La nit estelada AUTOR: Vincent Van Gogh (Zundert, 1853 –Auvers-sur-Oise,1890) CRONOLOGIA: 1889 TIPUS: quadre ESTIL: Postimpressionisme TÈCNICA: Pintura al oli sobre tela DIMENSIONS: 73,7 x 92 TEMA: paisatge LOCALITZACIÓ: MOMA, Nova York, EEUU CROMATISME: gama de blaus i verds, que contrasten amb els focus de llum, a cases i astres amb un groc ben viu.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR: -Va néixer a Holanda, en el si d’una família humil. -Va treballar de marxant d’art (negoci familiar) en diverses galeries a la Haia, primer, i més tard a Londres i París. - A Londres es va enamorar de Úrsula, la filla de la mestressa de la pensió on vivia, però ella estava compromesa i el va rebutjar, això li provoca una gran depressió. - El seu pare era pastor protestant, i ell també mostra un gran interès per la religió, tant que va voler estudiar teologia però no va ser acceptat a la universitat, va decidir ser un missionerr i va treballar en unes mines, allí va començar a pintar a la gent de poble amb la seva primera obra “menjadors de patates “. Més tard va ser destituït com a missioner, arran d’aquest fracàs va decidir dedicar-se a la pintura. - El 1880 començar a estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Bèlgica, on fa esbossos basats en Millet. - El 1886 viatja a París i la seva pintura es veu inspirada per l’ impressionisme i per Rubens d’on va extreure el seu interès per els colors.

- Va conviure amb Gaugin a Arle. - Al llarg de la seva vida va escriure moltes cartes a Theo, el seu germà, se’n conserven més de 650. - Va ser un pintor molt prolífer va pintar 900 quadres, 27 dels quals són autorretrats i 1600 dibuixos. - En vida no va tenir èxit, només va vendre 1 quadre i per molt pocs diners. - Van diagnosticar-li esquizofrènia i epilèpsia i el van ingressar al asil psiquiàtric de Sant Remy - El 29 de juliol de 1889 va morir d’un tret de bala que ell mateix es va disparar, a França.

DESCRIPCIÓ FORMAL: La Nit Estelada representa les vistes de Van Gogh des de l’habitació on es trobava internat a l’asil psiquiàtric prop de Saint-Rémy, a la Provença: un camp de blat amb les muntanyes al fons, el xiprer i el poble amb l’església. No és una replica exacta de la panoràmica de la que disposa, sinó que utilitza la fantasia És un paisatge nocturn, interès pels colors de la nit, i també pel misteri i solitud que representa. Té 2 parts ben diferents:

a)

A la part de baix hi ha el poble, aquest no es veia des de la finestra de l’asil, sinó que era un record d’infantesa del seu poble natal. En aquesta part del quadre destaquen les línies geomètriques i uns tons foscos en contrast amb els colors càlids de les finestres. L’element central és l’ església que té una agulla que destaca sobre tots els edificis, també dona una certa estabilitat i vol connectar amb la part més transcendent, és un símbol de l’autor envers la importància que ell dona a la religió.

b) Dalt hi ha el cel, amb la lluna en quart creixent i les estrelles, amb la seva llum que s’escampa a través d’unes formes circulars; el firmament és molt dinàmic, amb uns moviments ondulants que es combinen entre sí; hi destaca una estrella a la part inferior al costat del xiprer que té una gran lluminositat i que fa referència a Venus, tot i que Van Gogh la va pintar sense saber que era, només admirat per la seva força. El cel conté un gran dramatisme amb núvols en forma d’espiral que aporten un sentiment de moviment. Un xiprer, a l’esquerra, estableix el primer pla, donant l’efecte de la profunditat, i uneix les dues parts, de terra i cel, es troba aïllat i la seva mida li atorga una gran

importància . Els xiprers són símbols de la mort, fet que no donava cap por a Van Gogh sinó tot el contrari El pintor ha usat la seva pinzellada característica, dibuixant clarament cada traç. Aquest traç quasi tridimensional va cobrint la tela i li dona com un cert volum, fent ritmes diferents, que són circulars pels astres, ondulants pel firmament, de tirabuixons per la vegetació del fons, de traços rectes per les cases, i serpentejants i verticals pel xiprer. Aquesta composició li dona al conjunt un caràcter vibrant, decidit i esvelt....