14. NIT Estrellada - VAN GOGH (H PDF

Preview

Summary

Download 14. NIT Estrellada - VAN GOGH (H PDF

Description

NIT ESTRELLADA 1. CONTEXT HISTÒRIC I CORNOLÒGIC En el període que s’inicia cap a 1850 Europa assisteix a un gran desenvolupament polític, social, industrial i tecnològic. Però també és el període de la consolidació dels Estats liberals constitucionals, del sorgiment de nous estats com Itàlia i Alemanya, de l’expansió del moviment obrer, de la millora generalitzada del nivell de vida i d’un enorme creixement demogràfic. Tot això fa que Europa domini l’economia i la política mundial fins ben entrat el s. XX. L’impuls industrialitzador va afavorir que els governs, per tal de potenciar les seves economies, busquessin nous mercats i nous llocs on obtenir primeres matèries. . Europa es va llançar al repartiment colonial d’Àfrica i el domini d’Àsia i el Pacífic. D’aquesta manera, el comerç mundial es va multiplicar, la política proteccionista va substituir el lliurecanvisme i els nous descobriments es van posar al servei de l’agricultura, la indústria, el transport, la societat i, fins i tot, la política. França inicia la segona meitat del s. XIX com una República presidida per un nét de Napoleó: Lluís Bonaparte. El 1852 es va proclamar emperador i, ja com Napoleó III, va començar a restringir les llibertats i acumular tota l’autoritat en considerar-se representant de la nació. La rendició de Napoleó III davant de Prússia durant la guerra francoprussiana de 1870-1871 va ser aprofitada per obrers i socialistes de París per organitzar, el 1871, un govern propi, aquest va separar l’església i l’Estat, va abolir l’exèrcit i va convertir les empreses en cooperatives obreres. Després es va iniciar un període de transició que va acabar amb la proclamació de la III República, que durant un temps va viure moments d’una gran inestabilitat. El terme postimpressionisme comprèn els diversos estils que a França van succeir aproximadament entre 1880 i 1905. El mot fou encunyat al 1910, arran d’una exposició de pintures de Cézanne, Gauguin i Van Gogh. Aquests pintors, vinculats al moviment impressionista, desenvolupen una individualitat artística que els allunya dels principis de l’Impressionisme.

2. BREU RESSENYA DE L’AUTOR Pintor holandès, fill de pastor calvinista, va treballar a la Haia en una galería Fracassat busca l’evasió en la pintura, la qual en un inici es podria qualificar de realista. 1886 es trasllada a París atret per l’Impressionisme 1888 es trasllada a Arles amb la idea de fundar amb els seus amics el "Taller del Migdia“ i viurà a l’anomenada Casa Groga d’Arles. Vincent vol agredir a Gauguin (persona amb la que viu) amb un ganivet i aquest escapa. Aquesta nit de Nadal de 1888, Vincent es talla una orella. Després d’aquest fet és ingressat al psiquiàtric de Saint-Remy on hi restà durant un any alternant l’al.lucinació amb moments de tranquil.litat. Quan surt de l’hospital s’estableix a Auvers on l’acull el doctor Gatchet. La depressió de Van Gogh va empitjorar i el 27 de juliol de 1890 quan passejava pel camp, es va disparar un tret al pit.

3. DOCUMENTACIÓ GENERAL Autor: Vincent Van Gogh Cronologia: 1889 Estil: Postimpressionista Tècnica: oli Suport: tela (73’7cm x 91’1cm) Localització actual: MOMA (Nova York) Tema: paisatge (vista exterior, de nit, des de l’habitació dels psiquiàtric a Saint Remy: un camp de blat amb les muntanyes al fons on afageix un xiprer i un poble) Importància: es considera una obra mestre de Van GogH, s’han fet reproduccions, una de les obres més conegudes.

4. ANÀLISI FORMAL ELEMENTS PLÀSTICS Dibuix: línies gruixudes de tons foscos contornegen les formes d’edificis i muntanyes. Pinzellada densa, llarga i sinuosa que en aquest quadre forma espirals de color (reprodueixen la inestabilitat del seu estat d’ànim). Predomina el color per sobre el dibuix. El traç de la pinzellada adquireix ritmes diferents en tot el quadre, circular per als astres i estrelles, ondulant pel firmament, tirabuixons per la vegetació del fons i línies rectes per a les cases, flamejants en el xiprer Color: els tons que utilitza són els comuns a totes les obres de la primavera de 1889. No és un color versamblant des d’un punt de vista realista, sinó un color que suggereix les emocions del seu temperament. Colors molt intensos i expressius. Colors blaus, morats, grocs i verds. Groc i blanc expandits anul·len la forta presència del blau. Les línies que delimiten cases, muntanyes i arbres controlen la mescla cromàtica. Llum: paisatge nocturn però molt lluminós. Els tocs de llum, groga i taronja per als astres i a les finestres de les cases, donen força expressiva i calidesa al quadre

COMPOSICIÓ Paisatge nocturn (composició oberta i equilibrada). El cel estelat, amb 12 estels, la Lluna i forts remolins. La terra, el poble, les muntanyes. Línia diagonal separa ambdues parts. L’element d’unió entre ambdues parts és el xiprer vertical, i el campanar de l’església, també vertical. La verticalitat del xiprer gran i del campanar, contrasta amb les ondulacions del cel i dels astres. Xiprers de primer terme: es converteixen en els eixos vertebradors de la composició, al quedar en primer terme, donen profunditat al quadre que s’esglaona en diferents plans: poble, muntanyes, horitzó, cel i firmament. L’horitzó és força baix, i accentua la importància del cel que es converteix en el tema principal

TEMPS I RITME Irreal: paisatge nocturn pintat el 1889 al sanatori de Saint Remy on Van Gogh va ser ingressat pels seus trastorns psicològics. Aquesta obra té les seves arrels en la imaginació i la memòria i expressa amb força tota la violència de la seva psique pertorbada. Equilibri entre moviment i repòs: busca el contrast entre la claredat i el moviment del cel, amb la quietud i la foscor del poble.

ESTIL La seva producció artística evoluciona d’un realisme de colors terrosos a l’Impressionisme de pinzellades soltes i color lluminosos, i acaba amb un estil personal de traços violents, serpentejants, carregades de pasta i de colors purs. Aprofundeix en l’ús del color com a recurs expressiu. Per a ell és el principal vehicle per expressar les freqüents depressions i angoixes que patia. Pinzellada: sinuosa, espessa. Colors: violents i contrastats. Malgrat la qualitat de la seva obra, va caldre esperar la seva mort per tal que els seus mèrits fossin reconeguts. Influències que rep: Delacroix (per la força cromàtica), dels impressionistes ( per la representació de llum, dels colors plans, sense ombres ni clarobscur), dels gravats japonesos (per la línia de contorn de les figures)

Influenciarà: l’art del s. XX i se’l considera un dels percusors de l’Expressionisme i es convertirà en una icona imprescindible de la Modernitat cultural.

5. INTERPRETACIÓ CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ Recepció: Van Gogh entenia la pintura com a via de modificar la societat i com a vehícle de salvació personal. Gènere: paisatge nocturn, on la nit adquireix un sentit totalment subjectiu Tema: la nit. A Van Gogh l’atreia especialment la nit perquè, es tractava d’una llum diferent a la que s’havia emprat fins aquest moment i, pel seu color. Van Gogh combinava la imaginació amb l’observació. Era un pintor a l’aire lliure i en el seu temps (s. XIX), els carrers no tenien il.luminació elèctrica, i pintar al natural de nit no era fàcil. El que feia era istal.lar-se a l’exterior dels cafès i n’aprofitava la llum, observava la nit amb la precària il.luminació i, així, es disparava la imaginació i es distorsionava la seva percepció. El quadre pren com a base la vista que Van Gogh tenia des de la seva habitació, al psiquiàtric prop de Saint-Rémy, a la Provença: un camp de blat amb les muntanyes al fons. Ell hi afegí els elements que li van semblar, com el xiprer i el poble amb l’església, fent-ne una barreja. Per tant és un poble fictici, no és la representació fidel d’un paisatge. El xiprer és utilitzat per Van Gogh com un vincle obscur, dens i vibrant. És com una flama moguda pel vent que uneix la terra amb el cel. És un arbre que manifesta elevació i s’usa per simbolitzar, per la seva verticalitat, la fe en la vida després de la mort, i també la mateixa idea de la Mort. El mateix Van Gogh deia que era un element funerari. El xiprer és una flama ardent que s’aixeca cap a un cel immens i llunyà. El poble està lluny i ell està sol. El pintor projecta la seva inquietud espiritual en el paisatge, el qual converteix en un grafisme de la seva pròpia ànima. Els xiprers, amb la seva forma triangular, li va servir per crear una sèrie magnífica de paisatges

Estrella brillant que pot ser Venus Les estrelles i el firmament li serveixen per expressar l’anhel religiós de manera innovadora L’aura lluminosa que envolta la lluna fa que es confongui amb el sol

Llum de l’albada

Espiral que representa la Via Làctia Xiprer

Poble

El poble, amb els llums de gas encesos darrere els vidres, representa el calor humà, al qual era aliè el pintor. Ell era com el xiprer, que ho contempla de lluny i es manté solitari. Les cases, amb les seves diminutes llums, contrasten amb la immensitat del firmament. El campanar de l’església recorda els del seu país natal, Holanda. Així es deuria sentir Van Gogh en pintar-lo, coneixent la seva pròpia mortalitat i la de tots els homes que no són més que petites taques grogues comparades amb els astres immortals.

Significat: l’artista ha aconseguit donar-li forma a la seva crisi íntima, que té un component religiós important, mitjançant una temàtica, els paisatges, aparentment no religiosos. Van Gogh busca en la natura les respostes que, a les seves qüestions sobre l’infinit, la vivència religiosa no pot donar. Funció: Expressiva / emocional: mostra el malestar de l’artista. Estètica / decorativa...