L\'etnografia com a treball de camp PDF

Preview

Summary

Download L'etnografia com a treball de camp PDF

Description

1|An tro po lo gí a s oc ia l

Tema 2: L’etnografia com a treball social 1. Teoria i pràctica del treball de camp etnogràfic Els concepte bàsics són: • Mètode: conjunt de tècniques per a abordar un objecte d’estudi. • Tècniques de recerca: instruments per a accedir al nostre objecte d’estudi. Les tècniques poden ser: - Quantitatives: intenten quantificar o mesurar la realitat estudiada - Qualitatives: busquen recollir dades descriptives sobre la realitat estudiada En ciències socials, no es tracta de “recollir dades”, sinó de “produir materials empírics” Què és l’etnografia? L’etnografia és un mètode de l’antropologia social i és un dels principals mètodes de recerca social. És un mètode qualitatiu que suposa la utilització de diverses tècniques diferents. Està basat en el treball de camp etnogràfic i requereix la residència perllongada de la investigadora o investigador en el lloc d’estudi. El treball de camp és el desenvolupament del conjunt de tècniques necessàries per a obtenir la informació empírica desitjada. • Fer el treball de camp és fer etnografia. • S’apliquen sobre un terreny específic. • Implica el treball in situ i la immersió total. • S’inicia quan el/la antropòleg/a se trasllada a l’àrea escollida per entrar en contacte amb els/les seues habitants i compartir amb ells/es les seues condicions de vida. El camp és el conjunt de llocs i situacions socials on produïm el material empíric. Hi ha dues estratègies fonamentals per a recollir informació: a) Participar en la vida corrent de la comunitat o grup, observant les activitats quotidianes de la gent per obtenir una visió des de dins. b) Sol·licitar la informació desitjada a certs membres de la comunitat utilitzant diverses tècniques per a la recol·lecció de dades. La importància atribuïda a la permanència en el terreny suposa un triple reconeixement: • El procés de recerca afecta a l’experiència de la vida personal. • Condiciona el desenvolupament de la recerca. L’antropologia treballa de forma inductiva. • Afecta els resultats de la recerca. Si faig una investigació de 2 setmanes seran molt més superficials que si són de dos anys. Al treball de camp etnogràfic trobem • Porters/res: aquelles persones que faciliten l’entrada a un grup • Informants: totes les persones que col·laboren amb l’antropòleg oferint-li diferents informacions sobre la seua pràctica cultural. • Informants clau: persones que treballen més estretament amb l’antropòleg proporcionant-li informació molt completa.

2|Ant ro po lo gí a s oc ia l

2. L’enfocament antropològic 1- Característiques de l’enfocament antropològic • Qualitativisme: busca les qualitats de la realitat social, oferir dades descriptives. El treball de camp etnogràfic cerca: - Descriure alguns fenòmens socials i culturals de determinats grups. - Interpretar el significat d’aquests fenòmens socials dins del seu context cultural. • Holisme: per tal de descriure les conductes i creences de les persones en ubiquem dins d’eixa totalitat, per això som nosaltres els que anem al camp perquè volem veure les coses en el context natural. L’etnografia els situa dins d’una totalitat i de la interrelació entre les parts situant els individus en un escenari cultural que dota de sentit les seues accions i representacions, concebent els individus com una totalitat complexa i privilegiant la interrelació entre les parts d’una societat (institucions i individus). • Estanyament: conèixer a partir de la comparació transcultural. L’estranyament antropològic és resultat d’un doble moviment: - Moviment de proximitat: el treball de camp i el diàleg amb els actors permet apropar-se a una realitat que és opaca i llunyana. - Moviment de distància: al mateix temps, l’investigador o investigadora manté i recerca un particular tipus de distància (intel·lectual i teòrica) amb la realitat que investiga, i que li permet captar les diferències. • Comparació: l’etnografia constitueix la font primària de coneixement antropològic sobre els sistemes socioculturals, però requereix d’altres dues instàncies bàsiques: - Contextualització: procés d’enquadrament de la unitat d’anàlisi, esforç per situar l’objecte en l’espai. - Comparació: mètode que permet der generalitzacions empíriques a partir del coneixement etnogràfic És més fàcil estudiar un grup social al qual pertanyem o un grup social aliè? • Reflexivitat: consciència de l’investigador sobre la seua persona i els seus condicionaments soccials i polítics. És l’anàlisi i vigilància de com això influeix en ela recerca. Té tres dimensions: - Reflexivitat de l’investigador/a com a membre d’una cultura - Reflexivitat de l’investigador/a com a membre del camp acadèmic - Reflexivitat dels subjectes d’estudi

3. Tècniques de recerca etnogràfica Les principals tècniques qualitatives utilitzades en antropologia són: • Diari de camp: registre sistemàtic i diari durant el treball de camp. És una eina per a la recerca i un document amb valor propi. La importància del diari és l’observació participant que depèn del registre continuat, notes precises, completes i detallades (ben redactades, descripció molt rica) i el seu contingut està format per descripcions, converses, esdeveniments i sensacions. Quadern de notes (coses que apuntem en el moment en el moment, dades ràpides i esquemàtiques) →diari de camp : les notes serveixen per realitzar un escrit detallat i precís.

3|Ant ro po lo gí a s oc ia l

Com fer el diari de camp? Per a fer el diari de camp hi ha que tindre dues consideracions per al quaderns de notes: en primer lloc, anotar les paraules i idees clau. En segon lloc, la naturalitat de la situació és més important que el registre. I, a més, hi ha que tindre diverses consideracions per al diari: - Escriure en la major brevetat. La memòria és la nostra pral. Eina. - Descriure tot en detall incloent allò que pot semblar evident i irrellevant. - Distingir allò que suposem d’allò que sabem. - Remarcar quan es tracta del discurs literal d’una persona (ficar cometes) una altra cosa son les reconstruccions que podem fer - Fer esquemes i dibuixos. Incloure fotografies - Anotar impressions i sensacions personals. • Observació participant: és la tècnica de recerca que consisteix a estudiar una comunitat des de dins, observant i compartint la rutina diària amb el grup que es pretén estudiar. Aquesta tècnica ha estat la més utilitzada per l’antropologia i s’ha convertit en el segell d’identitat de la disciplina. Les característiques de la OP són: - Immersió en la realitat social. Idioma - Cerca del punt de vista de les persones natives (èmic) - Procés obert i flexible. Poc estructurat. - Registre sistemàtic, comprensiu i interpretatiu - Recull informació en el context social - Recull informació de forma no intrusiva. Com puc observar? Observar implica inevitablement tindre una determinada mirada. Podem observar en escenaris oberts u en escenaris tancats on es pot observar: - El context físic i social: temps i espai. - Els actors socials i les seues relacions. - Les interaccions formals i informals. - Les interpretacions dels i les informants Per tal de participar podem: - Viure en un lloc i participar en la vida quotidiana. - Formar part de les xarxes de reciprocitat. Complir les normes locals. - L’observació sempre és participant (encara que establim graus). - Establir progressivament el rapport. El rapport és la relació de confiança entre investigador/a i població objecte d’estudi. - Tindre paciència i no forçar cap situació. • Entrevista: tècnica de recerca que consisteix en generar una conversa dirigida pel per la investigador/a amb una o diverses persones del grup social que s’està estudiant. L’entrevista permet accedir al discurs natiu (èmic). L’entrevista i l’observació participant són complementaries. Quan preguntem? - Els escenaris i les persones no són accessibles - La recerca depèn d’una àmplia gamma d’escenaris i persones - El/la investigador/a vol aclarir l’experiència humana subjectiva - Els objectius i interessos de la recerca són clars i definits.

4|Ant ro po lo gí a s oc ia l

Tipus d’entrevistes

Entrevista qualitativa vs. Conversa quotidiana - Provocada per la investigadora - Objectiu coneixement → no parlar per parlar - Parla per ser observadora - Situació de desigualtat - Selecció informats L’elecció dels informants es realitzat a partir de la no representativitat estadística sinó de la significació social. És important abastar diversitat de posicions i perfils socials. Aproximació als/es informants es realitza a partir dels interessos i motius de o la investigador o investigadora. Ha de garantir l’anonimat (consentiment informat). Flexibilitzar la trobada i el lloc. I, finalment, ha de recompensar. • Història de vida o mètode biogràfic: es tracta d’un tipus d’entrevista en profunditat que intenta recollir les vivències dels informants de forma biogràfics. En les mateixes els i les investigadores conversen sobre les experiències més destacades de la vida d’una persona. Els i les informants reconstrueixen a partir de la memòria els esdeveniments i els llocs més significatius de la seua trajectòria. A través de les històries de vida podem veure les relacions entre passat, present i futur. • Cartes de parentiu i genealogies: són un conjunt d’eines que persegueixen obtenir informació referida a les relacions de parentiu, els rols domèstics i les relacions familiars. Aquestes cartes ofereixen dades pertinents relacionades amb el parentiu i permeten accedir a abundant informació etnogràfica. És una tècnica molt utilitzada per a obtenir informació sobre l’organització social i les xarxes de parentiu. Aquestes cartes permeten a partir d’un ego (persona que és punt de referència) reconstruir les relacions amb els parents. • Fonts documentals: en el treball de camp els i les antropòlogues utilitzen diferents tipus de documents amb l’objectiu de conèixer discursos institucionals, legislació, fets històrics, dades demogràfiques... Els documents poden ser de diferents classes: textuals, sonors, en

5|Ant ro po lo gí a s oc ia l

imatge, obres literàries o documents cartogràfics. Actualment, internet s’ha convertit en una font important de documentació.

4. Fases del procés de recerca 1- Definició del problema • En aquesta fase es realitza una construcció de l’objecte o problema de recerca: • Estat de la qüestió → marc teòric • Disseny de la recerca → objectius • Hipòtesi o pressupostos de recerca →no sempre • Planificació metodològica. 2- Treball de camp etnogràfic Hi ha una fase de descripció i construcció de material empíric. Aquesta fase és en la que hem de saber escoltar, observar i preguntar. 3- Sistematització Al llarg del treball de camp es registra i organitza la informació per a la posterior interpretació. 4- Interpretació La interpretació és la fase d’anàlisi. Després de recollir les dades es procedeix a l’anàlisi i comprovació i/o elaboració de teories. 5- Escriptura Redacció de l’informe per donar a conèixer els resultats. En antropologia es denominava tradicionalment monografia, textos on es recollien les descripcions d’una societat.

5. Els enfocaments èmic i ètic L’enfocament èmic fa referència al punt de vista dels i les informants. A les categories, interpretacions i explicacions que utilitzen les persones natives. L’enfocament ètic fa referència al punt de vista de i les investigadores, els qui interpreten les categories des d’una perspectiva objectiva i global....