Treball Discapacitats I Treball Social PDF

Preview

Summary

Download Treball Discapacitats I Treball Social PDF

Description

LECTURES “CRIATURES D’UN ALTRE PLANETA”, D’ELISABET PEDROSA (2008) “EL CURIOS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT”, DE MARK HADDON (2003)

Tutora: Maria Pellisera Alumnes: Claudia Alcaina i Daniela Gheorghiu Assignatura: Discapacitats i Treball Social Tercer curs - Grau en Treball Social Facultat d’Educació i Psicologia Universitat de Girona Data d’entrega: 4 de Desembre

Discapacitats i Treball Social

Exercici 1 Primerament, ens agradaria iniciar aquest apartat amb la definició de que s’entén per discapacitat. En aquest sentit, segons la Organització Mundial de la Salut, la discapacitat s’explica de la següent manera: La discapacidad es un término general que abarca las deficiencias, las limitaciones de la actividad y las restricciones de la participación. Las deficiencias son problemas que afectan a una estructura o función corporal; las limitaciones de la actividad son dificultades para ejecutar acciones o tareas, y las restricciones de la participación son problemas para participar en situaciones vitales. Por consiguiente, la discapacidad es un fenómeno complejo que refleja una interacción entre las características del organismo humano y las características de la sociedad en la que vive. (OMS, 2017) Per una banda, en el cas del llibre “Criatures d’un altre planeta”, la Gina, clarament té una diversitat funcional i està condicionada per una total dependència. En aquest sentit, la Gina, té una descoordinació del seu cos i no pot fer les següents accions: parlar, caminar, moure els braços, menjar sola... Només pot moure els ulls. A més, també té diversitat intel·lectual ja que no entén el que li diuen. Una cita que ho defineix seria la següent: “Gina, hola guapa, estira’t”, va dir-li una de les infermeres. La Gina no deia res, no entenia què li deien, però jo vaig passar d’explicar-lo-ho i la vaig ajudar a fer el que li demanaven” (Pedrosa, 2008, p. 80). Per una altra banda, en el cas de llibre “El curiós incident del gos a mitjanit”, en Cristopher és un nen, al qual li han de pautar les accions perquè les pugui dur a terme de forma correcte. En el cas que no li expliquin detingudament, llavors en Cristopher ja no sap que fer. Per tant, en aquest cas, podem considerar que, el protagonista no pateix una “discapacitat”, és autosuficient, però de la mateixa manera, cal valorar que en les interaccions no es desenvolupa de manera adequada. Li és complicat entendre expressions i formes de parlar. Per la qual cosa, pensem que la seva disfunció està 1

Discapacitats i Treball Social

dividida en dos eixos principals: dificultat en la comunicació i en les relacions socials i, la imaginació i la conducta. En aquest sentit, considerem que són dos casos pràcticament oposats ja que la Gina necessita assistència total a causa de la descoordinació del seu cos, mentre que en Cristopher necessita unes pautes concretes per desenvolupar-se correctament entorn la societat i alhora, per realitzar diversos actes. Seguidament, explicarem quin és el paper que ha de desenvolupar el/la professional del Treball Social. En el cas dels dos llibres “Criatures d’un altre planeta” d’Elisabet Pedrosa i, “El curiós incident del gos a mitjanit” de Mark Haddon la tasca primordial que hauria de desenvolupar el/la professional del treball social, seria la de treballar amb els pares l’acceptació de la diversitat funcional/social que pateix la Gina i en Cristopher. És important, aquest treball perquè depèn de la persona, hi haurà diverses reaccions. Aquest fet, el podem trobar en la següent cita del llibre Criatures d’un altre planeta: “El Roger va reaccionar rient, semblava impassible, jo estava esfereïda” (Pedrosa, 2008, pag. 120). Alhora, en el llibre, El curiós incident del gos a mitjanit podem trobar la següent cita: I recordo que aquella nit jo vaig plorar i plorar i el teu pare al principi es va portar molt bé amb mi i et va fer el sopar i et va portar a dormir i va dir que aquestes coses passen i que no passava res. Però jo vaig dir que no ho suportava més i al final ell es va enfadar de debò i em va dir que em portava com una idiota i que m’havia de refer i llavors li vaig pegar, que sé que no està bé, però estava molt i molt trista. (Haddon, 2003, pag. 113). Amb aquestes dues cites, volem dir que les persones reaccionen de diferent manera davant de les diverses dificultats i obstacles que es presenten al llarg de la vida. També, és necessari que el/la professional faci una intervenció preventiva perquè els pares no caiguin en una depressió, en ansietat, que pateixin estrès, sobrecàrrega... Per això, és important saber quina problemàtica se’ns presenta, aprofundir en aquesta, per poder anticipar-te a possibles problemes que puguin aparèixer. En els dos llibres hem trobat cites que reflecteixen aquests sentiments. 2

Discapacitats i Treball Social

Criatures d’un altre planeta “Penseu en una sensació asfixiant: és la meva vida. Hi ha moments que penso que no me’n sortiré. Però no hi ha alternativa” (Pedrosa, 2008, p. 38) Les dones, tot i haver acceptat la situació dels nostres fills amb unes impressionants discapacitats necessitem tanta o més ajuda que els nostres homes. Necessitem fer un clic per sobreviure, i més que això: ens cal tornar a aprendre a viure amb uns nous paràmetres que ens permetin gaudir. (Pedrosa, 2008, p. 121) El curiós incident del gos a mitjanit No vaig tenir records durant una breu estona. Sé que va ser una estona breu perquè vaig mirar el rellotge quan em va passar. Era com si algú m’hagués desconnectat i després m’hagués tornat a connectar. I quan em van tornar a connectar, estava assegut a la moqueta amb l’esquena repenjada a la paret i tenia sang a la mà dreta i em feia mal un costat de la cara. I el pare estava dret al meu davant, a un metre d’on era jo i em mirava, i encara aguantava el llibre a la mà dreta però estava doblegat per la meitat i tenia totes les cantonades fetes un desastre, i tenia una rascada al coll i un estrip molt gros a la màniga de la seva camisa de quadres verda i blava i respirava molt fondo. (Haddon, 2003, pag. 90-91). La cita anterior fa referència a una situació, en la que trobem en Christopher i al seu pare, després que el pare s’assabentés que el seu fill havia estat investigant pel seu compte l’assassinat del gos, s’enfada amb ell i li crida, cosa que en Christopher odia. Per això, el noi perd els nervis i pega al seu pare, seguidament, com podem llegir a les línies anteriors, el pare pega al seu fill amb un llibre i el deixa inconscient. Cal esmentar, que també el/la professional del Treball Social ha de donar suport i estar al costat de la família i dels fills quan perdura la tristesa, les preocupacions, els insomnis i la sensació de no poder estar quiet. Algunes de les cites que fan referència aquest suport són les següents:

3

Discapacitats i Treball Social

Criatures d’un altre planeta Em vaig sentir sola, una profunda i dolorosa soledat. No tenia amb qui compartir l’angoixa del que passava o el malestar de pensar que malgrat no descansés ni gota hauria d’arreglar els nens, donar-los esmorzar, acompanyar-los a les respectives escoles i anar a treballar. (Pedrosa, 2008, p. 104). En conseqüència, en la cita esmentada anteriorment, es pot observar que existeix per part de l’Elisabet una sensació de pèrdua, de no saber que fer, com reaccionar. Alhora, també s’observa com es sent sola, sense tenir a ningú amb qui compartir com se sent, i desfogar-se de l’angoixa que pateix. Per tant, és rellevant que el/la professional faci costat a la família i en concret a l’Elisabet, per fer-la veure que no està sola, que pot comptar amb diferents persones del seu entorn com per exemple, la seva mare, la seva parella i fins i tots amb els amics més íntims. Respecte al cas d’en Christopher, ens agradaria destacar que ell no té aquest sentiment de tristesa, de por o soledat. És més, com podem veure representat en el fragment següent, no deixa que els comentaris de les persones externes a ell el facin sentir malament. Però això és una altra estupidesa perquè de vegades els nens de l’escola que hi ha carrer avall ens veuen al carrer quan sortim de l’autobús i ens criden: «Necessitats especials! Necessitats especials!». Jo no els faig cas perquè no escolto el que diu l’altra gent i perquè només em poden trencar els ossos els pals i les pedres i tinc la meva navalla suïssa i si em peguen i els mato serà en defensa pròpia i no aniré a la presó. (Haddon, 2003, pag. 52) Per anar finalitzant, ens agradaria fer un últim incís. En el cas de la Gina, cal destacar que la família viu en la Ciutat Vella de Barcelona i que no tenen el pis adaptat per ella, ja que per exemple no disposen d’ascensor , ni tampoc d’un petit pati. En aquest cas, el/la professional hauria d’explorar quina és la situació i veure quina és la disponibilitat pel que fa als recursos econòmics de la família amb la finalitat, de poder adaptar el pis a les necessitats de la Gina o fins i tot buscar-li un pis que s’adeqüi a les necessitats presentades. 4

Discapacitats i Treball Social

En aquest sentit, com que no es va adaptar el pis, la família es va mudar però, no va rebre cap ajuda per comprar el nou pis. Per això, el/la professional, hauria d’estudiar quins ajuts els hi poden oferir al tenir una filla amb diversitat funcional. Una cita que descriu el que s’ha esmentat anteriorment és la següent: “També trobo penós que no hi hagi ajuts per comprar un pis si tens una filla amb disminució. L’única cosa que ens ofereixen és un certificat de necessitat d’habitatge adaptat, que en realitat no implica ni un duro” (Pedrosa, 2008, p. 77). A diferència de la Gina, en Cristopher, no necessita ajuda de la treballadora social per adaptar l’habitatge, ajuts econòmics... El que si que volem destacar, és que necessita assistir a una escola especial on es potenciïn les seves capacitats, on es pugui reunir amb una psicòloga per poder-li donar suport entorn les diverses pautes de comportament, i dubtes que li sorgeixin en el seu dia a dia. Finalment, des de la nostra perspectiva, creiem que la tasca del treballador social en una situació com la presentada estaria definida per les següents pautes. Primer s’hauria de fer una exploració de la situació de la família i de l’entorn. Llavors, fer un diagnòstic social, veure els factors de vulnerabilitat, però també els factors de protecció, quines capacitats té la família, amb quins recursos compten, entre d’altres. No només ens hem de fixar amb allò que no hi ha sinó que també hem de mirar els factors que si que tenen. Després s’hauria de fer una proposta terapèutica que sovint passa per fer una entrevista amb els pares i coordinar-nos amb els serveis externs (Serveis Socials, escoles, espais familiars, entre d’altres). El perfil del treballador social en un àmbit com aquest es centra en que li agradi el treball amb família, el treball terapèutic, el treball d’acompanyament. Ha de ser una persona que no jutgi, que emfatitzi, que es posi al costat de les famílies, que es faci càrrec del patiment de l’altre. Com a professional, tenim un compromís amb les famílies, d’ajudar-les, d’estar al seu costat, però és important que la família també ens ajudi perquè nosaltres els puguem entendre millor i per tant poder-los donar suport. A més, creiem que és molt important destacar la capacitat de comprensió de la problemàtica de la família, ja que cada família té un context diferent que cal aprofundir al màxim, per tenir una total comprensió, per tal de poder fer una bona pràctica. Cal tenir present, que el problema no és estàtic sinó que evoluciona en el temps. Hi ha

5

Discapacitats i Treball Social

moltes variants que per petites que puguin semblar poden donar un gir de 360º a la situació. A més, els treballadors socials ens podem trobar en la situació d’acudir a la llar d’alguna de les famílies amb les quals tractem (com en el cas de la Gina). Per una part és positiu, ja que és una manera d’apropar-se a la realitat, però perquè una família t’obri les portes de casa seva, cal fer abans un bon treball previ, cal haver treballat la confiança, mostrar quina és la nostra tasca de manera transparent, saber abordar de la manera més adequada la problemàtica, respectar el temps que necessiti cada família en la seva transformació... Hem d’estar molt atents en aquesta exploració, ja que en un temps reduït hem de valorar si la llar està adaptada a les necessitats que presenti la persona afectada. D’aquesta valoració dependrà la qualitat de vida d’aquesta persona, de nosaltres depèn que aquesta sigui beneficiosa o no.

6

Discapacitats i Treball Social

Exercici 2 “Criatures d’un altre planeta” d’Elisabet Pedrosa (Alumne Daniela Gheorghiu) Primerament abans de respondre a la pregunta: què ha aportat al meu coneixement sobre la discapacitat la lectura de Criatures d’un altre planeta d’Elisabet Pedrosa, definiré la Síndrome de Rett: “És una malaltia neurològica invalidant que es manifesta a través d’una regressió important del desenvolupament” (Pedrosa, 2008, p.12) Personalment no coneixia amb detall la síndrome de Rett, però després de la lectura estic molt més conscienciada de les conseqüències que pot genera aquesta diversitat funcional en les nenes que ho pateixen i, com pot afectar a les famílies. En aquest sentit, l'arribada d'una nena amb síndrome Rett té un clar reflex en la vida familiar. En conseqüència, la Gina no té autonomia personal perquè té una descoordinació del seu cos i això s’observa perquè, ella no pot parlar, no pot menjar, no pot caminar i, per tant, l’Elisabet ha d’estar pendent d’ella, l’ha de recolzar en tot moment. Una cita que voldria afegir en aquest apartat, que crec que descriu bé el que he esmentat anteriorment és la següent: “Com et canvia la vida, els valors, el prisma amb el qual et mires la realitat quan tens una filla Rett” (Pedrosa, 2008, p.18) Cal destacar, que l’Elisabet per una banda, es fa càrrec de portar a la Gina als metges, de portar-la a l’escola, d’alimentar-la, d’estar amb ella per les nits, entre d’altres. Per altra banda, també ha d’anar a la feina, per tant es pot veure que la implicació i la responsabilitat de l’Elisabet és major que la d’en Roger, el pare. Llavors, des de la meva perspectiva, considero que el rol de pares ha d’estar exercit en la mateixa mesura i, no deixar tota la responsabilitat només a l’Elisabet en aquest cas. Per tant, els dos progenitors haurien d’enfrontar la realitat i les dificultats que se’ls va presentant de manera conjunta, donant-se suport mútuament i estant l’un al costat de l’altre. Després d’haver llegit aquesta crònica, considero que l’Elisabet Pedrosa ha volgut publicar la història de la Gina per fer reflexionar a la gent sobre la presència i la visibilitat d’aquests infants en la nostra societat, ja que lamentablement passen desapercebuts. A més, tampoc no tenen moltes oportunitats perquè segons la societat aquestes nenes no serveixen. Un exemple, que personalment m’ha commocionat és 7

Discapacitats i Treball Social

quan una companya de la feina de l’Elisabet li diu que la seva filla és com el seu gos: “Perdona, no et vull ofendre, però pel que em dius la teva filla és com el meu gos” (Pedrosa, 2008, p. 91) També, crec que moltes persones quan els miren ho fan amb llàstima o pena, i pensen en les dificultats que tenen les famílies per cuidar-los, i no en els valors i les coses positives que aporten aquests infants als membres de la família i que ells, també tenen sentiments. Sortim tots, ara a la primavera, amb les nostres flors diferents per fer entendre i estimar la diferència. No són un acte de caritat, sinó com un acte de justícia cap a unes persones, PERSONES, que necessiten més que ningú el nostre amor, la nostra proximitat i que se’ls miri a la cara sense por. (Pedrosa, 2008, p.68) Per tant, per concloure el meu apartat, la lectura el que ha aportat en el meu coneixement sobre la discapacitat és el següent:  És de gran admiració com enfronta l’Elisabet la situació. Ella en tot moment, mostra un gran positivisme i optimisme envers l’estat que presenta la Gina. Cal destacar, que també té l‘esperança que els professionals a través d’investigacions puguin trobar recursos eficaços per millorar la condició de la Gina i de les altres nenes Rett.  Un fet rellevant, és com en Pol, crida l’atenció als seus pares sobretot l’atenció de la seva mare. És fonamental que s’expliqui d’una forma d’acord a la seva edat la situació i respondre a totes les preguntes per poder evitar el sentiment d’abandonament o d’inferioritat.  Pel que fa a la relació de parella, és fonamental que es recolzin i s’impliquin en la mateixa mesura. És veritat que, són moments difícils però, han d’afrontar-ho conjuntament i mantenir l’equilibri de la relació.  Cal esmentar que les investigacions que es duen a terme són escasses ja que hi ha pocs casos de nenes amb Síndrome de Rett. 8

Discapacitats i Treball Social

En aquest sentit, jo estic en desacord, ja que considero que s’hauria d’aprofundir en les investigacions i destinar molts més recursos a les famílies de les nenes Rett i, alhora destinar-los a les investigacions. Des de la meva perspectiva, el fet d’haver-hi menys casos que d’altres síndromes, això no hauria de condicionar les investigacions ni els recursos ja que les nenes i les seves famílies ho passen realment malament. Hauria d’haver una igualtat en totes les malalties pel que fa a les investigacions i a la proporció dels recursos. Però, lamentablement, en la societat és molt difícil aconseguir-ho ja que la mirada està fixada en altres temes socials.

9

Discapacitats i Treball Social

“El curiós incident del gos a mitjanit” de Mark Haddon (Alumne Claudia Alcaina) Per començar m’agradaria destacar que després d’haver reflexionat sobre la lectura, “El curiós cas del gos a mitja nit” de Mark Haddon, 2003. He arribat a la conclusió que la nostra societat no està preparada per manegar situacions amb persones que requereixen un tracte especial, com poden ser les persones autistes. La societat és complexa, necessitem igualtat independentment de la nostra condició social, gènere o visions del món. Aquesta igualtat, no s’aconsegueix amb un tracte igualitari, s’aconsegueix amb un tracte especial a cada un dels seus individus, atenent a les necessitats especials de cada un, amb l’objectiu de poder substituir el terme igualtat, per un que realment faci referència a aconseguir igualtat d’oportunitats, l’equitat. L’aportació sobre la discapacitat que he obtingut amb la lectura d’aquest llibre és que l’autisme, no és una discapacitat psíquica o física, sinó que és una discapacitat social. Com a tal, el protagonista, Christopher, presenta tota una sèrie de manies. Cada mania, és una forma d’organització del seu dia a dia, que el permet portar “una vida normal” dins de les seves peculiaritats. Tot està integrat dins la seva lògica. Alguns exemples, seria la seva obsessió pels números primers i per l’odre, la obsessió pels colors i pel menjar, interactuar amb les persones és impossible si abans no té cap informació sobre la persona... A més, en Christopher s’ho pren tot al peu de la lletra, motiu pel qual, és difícil interactuar amb ell, ja que la seva ment no li permet interpretar frases fetes o metàfores, així doncs és molt important dir-li amb pèls i senyals que ha de fer. “La Siobhan ho entén. Quan em diu que no faci alguna cosa, em diu exactament què és el que no puc fer. I això m’agrada” (Haddon, 2003, p.37). Cal fer èmfasi, que el protagonista destaca per la seva memòria prodigiosa, com explica en el llibre, pot rebobinar cap a endarrere i enredortar-se de frases i moments exactes de la seva vida. Cada una d’aquestes peculiaritats em fa pensar que interaccionar amb les persones del seu entorn més proper hauria de ser relativament senzill, un cop saps que és el que has de fer: com has de guiar les seves accions i quines són les manies del seu dia a dia.

10

Discapacitats i Treball Social

Centrant-nos en el paper que desenvolupa el pare a la història m’agradaria destacar que hauria de ser més curós en alguns aspectes de la vida del seu fill. Per exemple destaco que respecti la manera de menjar del fill, on el...