treball de seminaris Exit i fracas escolar PDF

Preview

Summary

Download treball de seminaris Exit i fracas escolar PDF

Description

Èxit i fracàs escolar

Pedro Alba, Xènia Martin Elisenda Juvé, Anna Menendez Olga Córdoba, Júlia Galán Joan Marc Montserrat

ÍNDEX

1. Introducció

2. Definició d'èxit i de fracàs escolar

3. Acció del docent per superar el fracàs escolar

a. Expectatives del docent sobre els alumnes «Efecte Pigmalió»

4. Factors i causes del èxit i del fracàs escolar

5.

Prevenció del fracàs escolar

6.

Anàlisi dels resultats de PISA i comparativa amb el sistema educatiu finlandés.

7.

Conclusions

1. Introducció

Un sistema educatiu no només ens indica com de desenvolupats estem, sinó que també allò què ens espera en un futur. Llavors, no és casalitat que en temps de crisi i de futur dubtós com el que vivim ara s’observi de ben aprop l’educació. No obstant això, la preocupació creix quan es mira de ben aprop perquè el fantasma del fracàs escolar apareix de sobte i amenaça el futur d’aquells que passen pel nostre sistema educatiu. Aquest treball pretén ser una mirada aclaridora d’aquest problema aclarint conceptes i posant-lo en concordança amb el sistema educatiu finlandés. Ens interessa el fracàs escolar perquè és aquell fenòmen creixent que ens diu que no tots els joves tenen èxit en els estudis i que pot decantar la balança d’un futur incert.

2. Definició d’èxit i fracàs escolar Èxit escolar: La producci, d’exit escolar esdev5 no nom5s una condici, necessaria per a la millora del sistema educatiu des de la perspectiva de l’eficiencia i l’equitat, sin, tamb5 per atenuar la possible generaci, de desafecci, i exclusi, socioeducativa en un futur m5s o menys proper. L’exit escolar 5s necessari per a les transformacions socials, economiques i culturals tamb5 afecten la families. Fracàs escolar: Si en alguna cosa coincideixen els diversos autors consultats 5s a qualificar el concepte de fracas escolar d’imprecis i ambigu. D’inici, el mateix concepte de fracas escolar es questionat i sol ser substituit pel de millora del rendiment escolar. Se’n discuteix el contingut semantic respecte del seu antonim “exit escolar”, perque 5s un significat construit socioculturalment i que determina la percepci, del fracas escolar en termes d’exclusi,, i en el qual intervenen m5s agents que l’escolar. En aquesta linia, hi ha qui proposa canviar el concepte de “fracas escolar” pel de “fracas educatiu” (de l’escola com a instituci,), o pel de “fracas social” (si es t5 una concepci, multidimensional o multicausal del fracas) En segon lloc, en la definici,, delimitaci, i quantificaci, del fracas escolar hi ha dissonancies; n’5s un bon exemple la decisi, de l’Administraci, educativa catalana de no incloure l’alumnat que repeteix curs en aquesta definici,, tot i el desacord de part de la comunitat educativa. No obstant aixo, la repetici, de curs segueix sent un indicador de fracas escolar en l’ambit internacional. I aixo fa que en plantegem que 5s m5s important per al sistema educatiu, aprovar l’educaci, secundaria obligatoria o que es faci amb m5s temps del previst? La taxa d’alumnes que repeteix curs serveix per identificar el fracas escolar? El debat esta obert.

Alguns autors opinen que la repetici, de curs no demostra ser gaire eficient si es compara amb altres instruments com ara l’adaptaci, curricular ; en tot cas, 5s un bon predictor del fracas escolar futur. Per tant, no hi ha una definici, precisa de “fracas escolar”, ja que es pot definir de diverses maneres: ❖ ConstrucciS acumulativa mitjancant una trajectoria escolar que porta a una avaluaci, global negativa ❖ Proces acumulatiu de dificultats que, com una bola de neu, es fa m5s gran d’un curs a l’altre. ❖ SituaciS de caracter circumstancial i relativa, que s’inicia a l’educaci, primaria, cristal·litza a l’educaci, secundaria obligatoria i no es pot separar de l’adolescencia. ❖ Proces de dificultats per assolir els objectius marcats pel sistema educatiu i adaptar-s’hi.. ❖ Manca d’adquisiciS en el temps previst, i d’acord amb els programes i nivells escolars, dels coneixements i les habilitats que la instituci, escolar t5 marcats. ❖ Manca d’assoliment, en finalitzar l’escola, dels coneixements i les habilitats necessaries per desenvolupar-se de manera satisfactoria en la vida social i laboral i prosseguir. ❖ Desajustament entre el proces d’ensenyament i l’aprenentatge de l’alumnat. ❖ Inadaptaci, i manca de rendiment academic adequat. ❖ Incapacitat de l’escola per proporcionar a l’infant el grau de maduresa adequat per enfrontar-se a la vida. 3. Accions dels docents enfocades a superar el fracàs escolar L'acció tutorial són un conjunt d'accions educatives per a contribuir al desenvolupament i a potenciar les capacitats bàsiques dels alumnes, orientant-los a fi que esdevinguin persones autònomes i que prenguin decisions d'acord amb les seves necessitats, interessos i capacitats. Per això, l'acció tutorial tracta de treballar de manera col.laborativa amb l'equip docent . El tutor no només transmetrà coneixements i educarà amb valors, sinó que haurà d'establir uns objectius, d'acord amb la realitat del centre, per tal de realitzar un pla avaluable i millorable per a un millor rendiment. El primer punt perquè l'acció tutorial tingui èxit serà el de realitzar una educació inclusiva, en què s'haurà d'integrar tot l'alumnat sense que ningú es senti exclòs. És doncs, que volem mostrar un dels plans que ha aconseguit una disminució del fracàs escolar mitjançant la integració social, el qual es diu «TODOS PUEDEN APRENDER» que tracta sobre l'alfabetització i la promoció assistida. Es programa es va fer amb subjectes de primer de primària amb l'objectiu d'enriquir el desenvolupament personal, cognitiu, d'autoestima i acompanyar el seu procés d'aprenentatge. L'experiment s'organitza per fases distribuïdes en: Fase inicial de l’experiment. Planificar la coordinació entre les famílies Com que l'entorn del nen, és a dir, la família i els tutors , són els principals educadors, tenen l'obligació de mantenir-se en contacte pel bé del seu rendiment com a estudiant i com a persona. Aquest contacte s'haurà d'establir mitjançant reunions de seguiment, en què es posaran en comú una sèrie de formes d'ajuda a través d'entrevistes tutorials , les quals hauran de ser realitzades al menys un cop per trimestre. A més a més, és recomanable que tant els pares com els mestres acudeixin de forma permanent a cursos de formació psicopedagògica o es mantinguin informats per saber com actuar depenent dels comportaments que adquireixin els seus fills en les diverses situacions del fracàs escolar. ●

En cas de detecció de fracàs escolar les reunions dels tutors es faran primer amb els adults significatius (els progenitors o tutors legals) i després amb el director del centre. Primerament, en aquestes reunions hi ha de participar els docents per sensibilitzar-los sobre la seva futura feina com a

tutors. Més tard, un cop sensibilitzats, hauran de ser ells qui presentin el projecte pedagògic i conscienciïn els pares del seu rol en l'educació dels seus fills. Seguidament, els docents hauran d'acordar unes qüestions operatives amb el director sobre l'organització del curs escolar, entre pares i alumnes i planificar amb les famílies les futures reunions.

Fase de detecció de problemes i intervenció En aquest punt del experiment els docents i el director han d'observar i detectar les possibles situacions problemàtiques concretes tot i que no estiguin relacionades amb l'ensenyança i, demanar ajuda als serveis i agents externs si s’escau, ja que no sempre tenen els mètodes per resoldre-ho o per fer front correctament a aquestes situacions. De manera que, el mestre haurà d'elaborar un llistat de situacions quotidianes problemàtiques i organitzar les dades acadèmiques i personals dels nens implicats. ●

Per la seva banda, els tutors, com a tals, han d'explorar amb profunditat sobre les situacions, si són esporàdiques o bé rutinàries i, per descobrir-ho, hauran de coordinar-se i col·laborar amb la resta del equip docent per profunditzar amb les qüestions plantejades. Alguns exemples de situacions problemàtiques poden ser: carències nutricionals, malalties epidemiològiques, violència familiar etc. Un cop detectats els problemes s'hauran de prioritzar jeràrquicament, ja que poden aparèixer paral·lelament. És així que s'hauran de seguir uns criteris per a atendre abans unes situacions que d'altres, les prioritàries seran depenen de la quantitat i edat dels alumnes afectats, els recursos institucionals i la situació socio-econòmica i sanitària de les famílies. Un cop triat el conflicte, s'elaborarà un informe descrivint la problemàtica al director perquè el demandi ajuda externa si es necessita. En el cas que els problemes provinguin del alumnat de nou ingrés, l'equip directiu haurà de planificar activitats d'acollida específiques per aquests nens. No obstant això, a diferència de la inclusió social, si el que es vol es maximitzar el rendiment d'aquells alumnes que en breus s'endinsaran en un canvi d'etapa educativa i es vulgui evitar el dèficit de nivell, s'hauran de facilitar metodologies per optimitzar les estratègies d'aprenentatge. Fase d’organització institucional orientada per al èxit del aprenentatge Atès que els docents no poden modificar els motius exteriors causant de dèficit de rendiment del nen, han de centrar-se en millorar els interns i, d'aquesta manera, elevar els seus resultats. ●

Pel que fa l'organització entorn al alumne, l'acció s’impartirà segons la informació recaptada per l'equip docent, en què els mètodes, els continguts i la gestió de reforç escolar s'orientarà segons les característiques personals del nen. En aquesta part el director té un paper molt important, pel fet que, com el tutor té una gran influència en el procés d'aprenentatge i en els resultats (EFECTE PIGMALIÓ), haurà de seleccionar aquells docents que els vegi més capacitats per abordar la tasca amb èxit i, sobretot i el més important, els que demostrin més motivació per a fer-ho. En aquest cas, com que el que es pretén és estimular les capacitats d'alfabetització dels alumnes a partir de les seves intervencions didàctiques, els criteris a seguir a l'hora d'escollir els docents seran els d'establir unes estratègies de seguiment a l'aula. Podrà haver-hi el mateix professor en el cicle inicial tenint la possibilitat que romangui tot el període si el tutor ho creu oportú o, per el contrari, que en cada curs hi hagi un tutor diferent. En aquesta situació el tutor del segon curs haurà d'haver estat informat sobre tots els successos i tendències dels alumnes per a treballar, en actuar del primer curs. El

pla requereix que es contracti a un especialista per aula que acompanyin al docent durant tot l'any , però a diferència que la seva funció és la de recolzar-los i fomentar un clima d'alfabetització addicional; podrà fer-se càrrec de l'aula esporàdicament, però mai substituir el docent. Per a què totes aquestes fases es compleixin, s'haurien de programar activitats setmanals de tutoria a l'aula per tal d'ajudar a integrar a aquells alumnes amb més problemes, sempre que les actuacions dels mestres envers els problemes siguin discretes a fi de no agreujar-les. Un tip que proposa el programa de «TODOS PUEDEN APRENDER» és el de promoure la heterogeneització del alumnat, ja que segons l'estudi, les aules que tendeixen a concentrar-se un major nombre d'alumnes amb sobreedat o repetidors solen obtenir pitjors resultats. Per això, intenten evitar aquesta segregació i optimitzar les estratègies d'aprenentatge. Fase d’avaluació com a política institucional El programa aposta per a l'avaluació única de competències bàsiques a fi d'analitzar la informació per a millorar els aprenentatges futurs i detectar les dificultats dels nens. La metodologia d'avaluació serà: ●

1. Dissenyar l'avaluació de forma conjunta entre professors i director triant quines competències hauran d'utilitzar els nens i com s'avaluaran. 2. La correcció la faran docents que no hagin treballat prèviament amb aquells alumnes, de forma imparcial per no modificar els resultats i tots els alumnes tindran les mateixes directrius sense favoritismes. 3. Les correccions es faran seguint un esquema de correccions amb els mateixos paràmetres per poder ser comparades els resultats com entre els alumnes repetidors i els que no, els que assisteixen contínuament i els que intermitentment etc... 4. Els resultats seran comunicats i comparats entre els alumnes; es farà una diagnosi del que s'ha ensenyat i com a evolucionat per avaluar el punt de partida i el desenvolupament de competències i, finalment es farà una avaluació final per saber el treball pedagògic i la evolució realitzada. 5. L'avaluació ha de permetre que, després d'estudiar els seus resultats, es puguin prendre decisions sobre l'ensenyança i l'administració del centre. Aquest programa és un exemple de com podríem superar en les nostres aules el fracàs escolar; l'objectiu de l'educació no és separar els alumnes per categoritzar-los segons els seu rendiment, sinó que hem de donar-los les mateixes oportunitats a tots sense excloure’n a cap i integrant-los a tots com a comunitat educativa perquè esdevinguin bons ciutadans.

Expectatives del docent sobre els alumnes El fracàs escolar o l’èxit escolar pot ser alimentat pel propi professor de manera inconscient a través de la generació d’expectatives sobre el futur acadèmic dels seus alumnes. S’han elaborat diversos treballs com, per exemple, el que van portar a terme Rosenthal i Jacobson l’any 1968, en el que van confirmar que les expectatives dels propis professors sobre els seus alumnes podien generar una resposta de manera positiva o negativa. Tot i així, els resultats d’aquesta profecia de l’autocompliment no es confirmen en tots els casos, per la qual cosa no hem d’analitzar aquest fenomen com quelcom simple o mecànic.

Un dels models més elaborats sobre aquesta teoria va ser proposat per Jussim l’any 1986. Aquest model diferencia tres fases o etapes en el procés de transformació de les expectatives en realitat. La primera fase fa referència a la construcció d’expectatives del professor respecte el rendiment acadèmic dels alumnes. No obstant això, s’ha demostrat que el professor no genera necessàriament unes expectatives determinades sobre cada alumne, ni que totes les expectatives són igual de clares o precises. Una vegada el professor ha generat aquestes expectatives, es passa a la segona fase, que és la transmissió d’aquestes expectatives de forma inconscient a l’alumne. D’aquesta forma, el propi professor no actuarà de la mateixa manera amb un alumne sobre el qual té una expectativa d’èxit escolar que sobre una alumna sobre la que cregui que està abocada al fracàs. En aquest sentit, el professor es comportarà de forma diferenciada amb un i altra , concretant així la seva acció en ajudes més o menys significatives o adaptades i de major o menor qualitat. En els contextos en els que es vegi de forma més evident i clara aquesta diferència de tracte entre uns i altres, els resultats d’aquesta profecia de l’autocompliment té més èxit. Encara que no és suficient amb que el professor mostri les expectatives que té sobre els alumnes, sinó que també cal que l’alumne actuï en conseqüència acceptant aquestes expectatives o oposant-se a elles. Que un alumne actuï d’una forma o d’una altra dependrà de la seva individualitat, és a dir; del seu autoconcepte acadèmic, de la seva autoestima, la importància que atribueixi a les opinions al·lienes, etc.

4. Factors i causes de l’èxit i el fracàs escolar Per una banda, el fracàs escolar i l'abandonament escolar primerenc, és un tema que està a l'ordre del dia entre les preocupacions dels experts i de les polítiques educatives tant nacionals com internacionals. El fracàs i l'abandonament escolar són uns fenòmens que es van formant al llarg del temps, com un procés continu que es va enriquint de diferents factors i circumstàncies normalment negatives per a l'alumne/a. Així doncs, es pot dir que els factors influents són comuns a causa de la seva estreta relació.

Els principals factors que influeixen en aquest fenomen van canviant alhora que va transcorrent el temps. A la dècada dels vuitanta i noranta els factors considerats com els més importants estaven relacionats amb el sistema educatiu i els seus components. En canvi, en les investigacions realitzades en l'última dècada es pot assenyalar que hi ha un gran consens per part de diferents autors a considerar que el fracàs escolar se li atribueix la influència de múltiples factors o causes entre els que podrien destacar aquells relacionats amb l'àmbit social , personal , familiar i educatiu de l'alumne/a. Hi ha uns autors que proporcionen més importància als factors relacionats amb l'escola , però no obstant això n’hi ha d’altres que donen més suport als factors que tenen a veure amb l'àmbit sociocultural i econòmic de l'alumne/a . Per una banda, els factors externs al sistema educatiu , són tots aquells que tenen relació amb el context social de l'alumne/a , trobem la família i el context sociocultural i econòmic de l’infant. En profunidtat, estaríem parlant dels valors que tenen tots aquests ambients en els infants; com per exemple, el nivell de compromís que tenen a nivell educatiu els seus pares. També hi juga un paper important els factors interns al sistema educatiu, cal destacar que hi ha certa relació entre resultats educatius i despesa en educació. Marchesi ( 2003 ) , considera que no sempre una menor despesa en educació es relaciona amb baixos resultats educatius dels alumne / es, i , a més , pensa que la despesa en educació és important per a la millora de la mateixa, però no és suficient. Així , ressalta la importància de la col·laboració de diferents institucions i el compromís social amb l'educació. A més, el clima escolar i disciplinar i l'autonomia dels centres influeix molt en aquest fracàs escolar. Finalment, l'Informe Pisa 2009 defensa que la titularitat dels centres també influeix ja que tenen millors resultats acadèmics en els centres privats que els públics. No hem d’oblidar que el que intervé amb més intensitat en l'abandonament escolar primerenc és el fenòmen del fracàs escolar, ja que es defineix com la no obtenció del títol de l'ESO , el que invalida l'alumne a poder continuar els seus estudis en l'educació post-obligatòria. Podríem dir que les principals causes per abandonar l'educació des de la perspectiva de l'alumne / a són les següents: L'atracció relativa de la incorporació a l'ocupació La desmotivació progressiva amb l'oferta vital de l'escola Els canvis de centre El pes dels « mals professors » La consideració de l'abandonament com un èxit personal Per finalitzar, cal comentar que prevenir el fracàs escolar a l'ESO és molt important , ja que d'aquesta manera es pot guiar l'alumne/a perquè continuï els seus estudis per altres víes i pugui realitzar l'educació post-obligatòria tan imprescindible avui en dia. 1. 2. 3. 4. 5.

Per l’altra banda, l'èxit escolar està relacionat amb l'adquisició de sabers bàsics , el desenvolupament integral de l'alumnat, la seva capacitat per incorporar-se a la vida adulta i l'exercici de la ciutadania de manera satisfactòria, així com mantenir una actitud d'aprenentatge al llarg de la seva vida; el concepte d'èxit s'amplia partint del sistema educatiu que tenim que sembla que no és possible l'èxit de tots i totes. Aquest és un sistema que persegueix l'èxit, l'excel·lència, d'una part de l'alumnat, la qual cosa fa que necessàriament una altra part no l'aconsegueixi o se li dificulti . A més, també segueix un model social selectiu, amb el que és coherent. Les condicions perquè existeixi un èxit escolar són diverses: assumir els resultats sense donar la culpa a factors externs (és el tema de les excuses, explicacions, etc. on sempre els responsables són

altres), organitzar-se en funció d'una meta clara: aconseguir aprenentatges (si l'escola s'obliga a posar-se metes d'aprenentatge i s'ocupa d'elles, analitzant avenços i retrocessos, i premia als que aconsegueixen les metes, els resultats seran millors, l'escola estarà orientada a l'èxit), incorporar als pares (un aspecte f...