Marcos Garcia Martos Examen final PDF

Preview

Summary

Examen final Teoria Política I
Prof. Sergi Morales...

Description

MARCOS GARCIA MARTOS, 54027377D, U161706, 1 (SEMINARI 102) TEORIA POLÍTICA I Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració Universitat Pompeu Fabra Curs: 2020-2021. Primer trimestre

EXAMEN 10-12-2020 PREGUNTES (2,5 punts per cada pregunta) 1. En què consisteix la idea de justícia de Plató tal i com l’explica a La República? Per què la relaciona amb el lideratge dels filòsofs-reis? I com ho relacionaries amb el debat actual sobre la tecnocràcia (o epistocràcia)? 2. Quin paper creus que té el conflicte en la vida política per Maquiavel? I com creus que, per ell, aquest conflicte pot contribuir a la llibertat d’una comunitat política? 3. Què vol dir Hobbes quan diu que l’home és un llop per l’home? Quin vincle té amb la relació que ell fa de l’estat de naturalesa i l’estat de guerra? I quin paper juga aquí l’autoritat política? 4. Quin rol creus que juga l’educació de les dones dins la teoria política de la pensadora feminista Mary Wollstonecraft? Com ho relaciona amb la subordinació de les dones i la subsegüent vindicació dels seus drets? I amb el paper de la família a l’esfera privada? INSTRUCCIONS -

-

-

1

Escriu a l’encapçalament de cada foli: el nom i cognoms, DNI/NIE/Passaport, Número de ID Usuari (Uxxxxx) i el teu grup. Extensió màxima: 6 pàgines de word (sense comptar aquesta pàgina d’instruccions), amb marges normals, Times New Roman, mida 12 i interlineat senzill. Numera les pàgines. Utilitza aquest mateix document per fer l’examen. Tanmateix, no escriguis en aquest full d’enunciats (excepte les teves dades a l’encapçalament). L’examen pot ser contestat en català, castellà o anglès (sigues consistent però). L’examen és telemàtic, així que pots usar els teus apunts i d’altres fonts d’informació. Sobretot: no plagis ni copiïs. Fer-ho suposarà suspendre l’examen. Si uses alguna cosa no escrita per tu mateix/a (per exemple, una cita literal de Plató), cita la font. Duració màxima de la prova: 2 hores (fins les 10.30h). Quan acabis l’examen, penja’l a la tasca Turnitin que hem creat a l’Aula Global (“Entrega Examen Final”). Tens temps fins les 10.30 hores, així que, per si de cas, fes l’entrega 4-5 minuts abans, per no tenir problemes amb el servidor. No acceptarem exàmens entregats fora d’hora. Hem creat un Fòrum a l’Aula Global, on pots fer preguntes als professors si tens algun dubte.

MARCOS GARCIA MARTOS, 54027377D, U161706, 1 (SEMINARI 102)

1Plató, al seu tractat filosòfic de La República, reflexiona sobre la justícia i el seu significat, posant la seva idea en la boca de Sòcrates, el seu mestre. Justícia és el nom que li dona Plató a la virtut (virtut entesa com excel·lència, poder, allò que permet que una cosa compleixi la seva funció) de que l’home visqui bé i en harmonia amb el seu estrat social, i de donar-li a cadascú el que li pertoca. Aquesta idea ve acompanyada d’una configuració (o un ajust) de les classes socials existents a la polis grega, segons la naturalesa de cadascú. La justícia social, per tant, s’associa a aquesta divisió de classes que proposa Plató a La República; cada classe social té una naturalesa diferent, així com diferents funcions i papers dins de la societat: els obrers i productors no tindran una educació especifica i s’encarregaran de la subsistència i de la producció, els guardians tindran una educació física i mental per defensar la polis (on s’exclou la poesia tradicional) i, per últim, els governants (que hauran de ser els filòsofs) són els encarregats d’implantar la justícia i, sobretot, d’arribar a la idea del bé a través de l’episteme. Cal destacar el paper del filòsof rei com a governants. Plató relaciona el lideratge amb aquestes persones perquè són les úniques que poden arribar a la idea del bé, i tenen la virtut de la saviesa. Plató dissenya així una societat desigual, que té com a objectiu evitar la discòrdia i evitar els perills de la democràcia directa, on qualsevol persona té dret a vot. A més, els governants de la ciutat ideal de Plató treballen només pel bé comú, sense família i sense cap tipus de luxe ni afany econòmic. Podríem afirmar que la societat platònica suposadament harmònica entre classes socials és una espècie de dictadura, i que ve determinada per la posició antidemocràtica que acompanya a Plató (deixeble de Sòcrates, condemnat per la polis) des de pràcticament els seus inicis. Tot i així, cal destacar que, a la seva última etapa (on escriu les obres “Política” i on escriu part de la seva obra més extensa, “Lleis”) rebutja parcialment la idea del filòsof rei atenenc com a governant: en Política, associa la figura del filòsof bo i honest amb el pastor teixidor, no pas amb el filòsof que hi viu a la ciutat, i també parlaria del sistema polític preferible i de la corrupció (tot i que sembla que a la seva obra odia a la democràcia, creu que es millor que una monarquia corrupta). A “Lleis”, la seva obra inacabada, es pot veure un Plató menys idealista, on proposa estar sotmesos a la llei i no pas a les decisions dels filòsofs reis. La idea de Plató d’una “tecnocràcia dels experts”, on els governants siguin un grup reduït de persones molt preparades que deliberin sense tenir en compte el poble és una idea que s’ha desenvolupat al llarg de la història de la teoria política, i que, actualment, està “ a la ordre del dia” degut a la crisi del COVID. La crisi del coronavirus ha obligat als governs a prendre decisions ràpides i, en alguns casos, decisions anti-populars pel bé dels països (tancaments perimetrals, etc.) La idea paternalista actual, segons la qual en molts casos els ciutadans no estem capacitats per prendre decisions, es pot relacionar amb la idea de la ciutat justa de Plató: tot i que Plató concep aquest sistema per a ciutats petites i societats estrictament dividides en tres estrats, la idea de filòsof rei es podria extrapolar a la idea del “tecnòcrata” que governa i pren decisions suposadament 2

MARCOS GARCIA MARTOS, 54027377D, U161706, 1 (SEMINARI 102)

correctes sobre temes en els quals la població té menys informació. Caldrà veure, però, si quan acabi la pandèmia, les tecnocràcies (o dictadures) actuals són veritablement més efectives que les democràcies, o es tracta d’una fal· làcia. 2Maquiavel neix a Florència al 1469. El filòsof polític viu una època de canvis, tant dins del regne de Florència com als altres estats europeus. Per una part, hi ha un ressorgiment de l’estudi dels temes clàssics i de la política, temes que havien estat tractats durant l’Edat Medieval, però des d’una perspectiva teocràtica (Sant Tomàs). El moviment es coneix com a Renaixement, i els autors d’aquest moviment comparteixen la “passió” per l’estudi d’autors clàssics, la retòrica i la gramàtica i, en general, l ’estudi de les diferents arts. La República on va néixer Maquiavel, Florència, vivia temps convulsos. Els regnes d’Espanya i França, a més de l’Estat Papal, es disputaven el territori i el poder dels diferents “micro-estats” que formaven l’actual Itàlia. Abans del naixement de Maquiavel, la ciutat havia estat dominada per una aristocràcia dels Medici (una de les famílies més importants d’Itàlia), fins l’arribada de la República popular de la mà de Savonarola. Després de l’execució d’aquest, hi ha un període d’inestabilitat, dominat per les guerres entre estats, fins l’arribada dels Medici un altre cop al 1512. Maquiavel, tot i no entrar en política oficialment, va tenir alguns càrrecs com a secretari de Soderini a la República popular, fet que li va costar l’enemistat dels Medici quan aquest van retornar al poder. En el seu exili de Florència, escriu les dues obres més importants de la seva carrera: El Príncep (un llibre de consells i manual de realpolitik per als prínceps –manual per a guanyar-se el favor dels Medici, no se’n surt-) i Discursos sobre la Primera Dècada de Tito Livi (anàlisi històrica de la República Romana i dels motius del seu èxit i posterior fracàs, un llibre encarregat pels ciutadans interessats pel tema). La vida de Maquiavel, per tant, està rodejada de conflicte, on diferents faccions de la ciutat (societat civil vs. Aristocràcia) intenten fer-se amb el poder sense cap escrúpol, al igual que els regnes estrangers, que cada vegada s’anaven assemblant més a regnes absolutistes i no pas a regnes feudals. El conflicte té un paper essencial en la política segons Maquiavel. Els autors clàssics havien intentat evitar el conflicte a través de sistemes d’equilibri polític (normalment, els autors clàssics relacionaven el conflicte com a conflicte entre diferents classes). Maquiavel, en canvi, té una visió més extensa del conflicte: el conflicte s’entén com una divisió entre faccions d’una mateixa comunitat. El faccionalisme pot ser un problema, però només quan ve acompanyat de corrupció (un dels conceptes que s’han d’evitar per poder exercir com a polític virtuós). El conflicte, per a Maquiavel, és quelcom inevitable en una societat quan existeix la llibertat (pluralitat); de fet, el conflicte és un “símptoma” de que el poble té salut cívica, i es una prova de que la opinió es escoltada dins de l’estat. Sense aquest conflicte, possiblement hi hauria una dictadura aristòcrata, on la gent no tindria opinions formades (eliminar aquest conflicte seria eliminar la política). Les societats que funcionen bé han de donar sortida a aquest conflicte a través 3

MARCOS GARCIA MARTOS, 54027377D, U161706, 1 (SEMINARI 102)

de les institucions, afirmava Maquiavel als “Discursos”: Els conflictes a l’antiga república romana van tenir efectes positius en la consecució de drets per a la ciutadania. Per tant, el que proposa Maquiavel per a que una societat funcioni amb aquest tipus de conflicte (sense arribar a les guerres ni al govern aristòcrata) és crear institucions i lleis que vehiculin els problemes de la ciutadania, a través d’un govern mixt (idea que ja van plantejar alguns clàssics com Aristòtil, Polibi o Ciceró). 3Hobbes ofereix una nova visió dins de la teoria política i “obre” un nou debat que trenca amb com s’havia analitzat la política prèviament. Hobbes utilitza mètodes similars als de les ciències naturals per analitzar la societat, tant quan està “dins del contracte” (es a dir, després del Leviatan) com al seu estat de natura. Segons Hobbes, a l’estat de natura original, els humans ens movem per dos principis: subsistència i auto-conservació. Aquest desitjos s’ajunten amb l’ambició i els impulsos propis de la naturalesa humana, el que provoca una societat “primitiva” on els homes són brutals i agressius, i tenen una vida pobre i solitària on, si bé gaudeixen d’alguns drets naturals, el seu instint per a sobreviure el porta a un a guerra constant entre tots. És per aquest motiu que Hobbes afirma que “l’home és un llop per a l’home” ja que, en l’estat de natura, l’home es troba en una guerra constant per aconseguir recursos. L’home, per tant, no és bo per naturalesa (les opinions de contractualistes posteriors, com Locke o Rosseau, son contràries a aquest supòsit). Per tant, Hobbes fa aquesta relació entre estat de natura i estat de guerra: sense un contracte social i una autoritat legitima que protegeixi i eviti aquest desitjos, l’home es trobaria en un constant estat de guerra. L’autoritat política, en la teoria de Hobbes, és l’única que pot evitar que els homes estiguin en guerra, i l’única que pot garantir que el contracte social es compleixi. L ’estat de natura dóna les raons per obeir a un tercer que gestioni la societat (encara que s’hagin de rebutjar alguns drets naturals de l’home) i legitima aquest poder. La llei natural defineix els principis de l’hipotètic contracte social que permetrà viure en societat: les lleis naturals són les lleis derivades de la raó, són regles de pau per a la cooperació social. A partir d’allà, la força normativa que obliga a obeir prové del càlcul d’utilitat de la societat: el Leviatan (nom que Hobbes atorga al governant suprem, no té per què ser un monarca) em garanteix estabilitat a través de protecció civil i política (evitar l’anarquia i la tornada a l’estat de guerra) i m’obliga a obeir-lo. No obstant, Hobbes deixa oberta la possibilitat de que aquest Leviatan no compleixi amb el mandat del contracte social (es a dir, que no protegeixi a la població): seria llavors quan els súbdits deixarien de ser súbdits fins que una altre autoritat política agafi el poder i ofereixi protecció; aquí es podria arribar a afirmar, fins i tot, que si s’apliqués la teoria de Hobbes a l’actualitat, es justificarien certes invasions o ocupacions degut al fet de que els ocupants poden oferir protecció davant d’estats fallits o de governs inestables, tot i que la seva legitimitat com a autoritat es posi en qüestió fora de les fronteres del país.

4

MARCOS GARCIA MARTOS, 54027377D, U161706, 1 (SEMINARI 102)

Per tant, la teoria contractual de Hobbes es podria resumir en les següents idees: l’home, per naturalesa, és dolent i egoista, i es comporta en base a l’instint de supervivència, que el porta a una guerra constant de tots contra tots. Aquest estat de natura dóna motius per justificar el contracte social i l’arribada d’un poder polític que transformi a les persones en súbdits, amb la justificació de la protecció i el manteniment de la llei i l ’ordre. Només quan aquesta força coercitiva no pugui garantir protecció serà quan els súbdits puguin formular un nou contracte social amb una nova autoritat política (invasió?). 4Mary Wollstonecraft fou una de les primeres pensadores considerades feministes que va reivindicar els drets de les dones, i va parlar obertament de les regles morals i socials que dominaven l’esfera femenina del segle XVIII, i les desigualtats que això comportava. Wollstonecraft basa els seus supòsits en la teoria de Locke de la raó: no hi ha idees innates (la ment és com una tabula rasa) i els humans gaudim d ’uns drets inalienables que es poden descobrir a través de la raó. No obstant, aquest drets, segons l’autora, poden ser alterats i socialment “deformats” en favor d’una part de la població. No obstant, a través de l’educació i de l’ús de la veritable raó, tothom pot arribar a ser racional. L’educació, en la teoria de Wollstonecraft, té un paper determinant per acabar amb l’esperit de la subordinació al qual estan sotmeses les dones. Les institucions socials perpetren aquesta submissió (família, treball, etc.) i eduquen a les noies com a “objectes manejables” per que aquestes no siguin independents de l’home. L’educació és essencial per acabar amb aquests rols de gènere, i és un instrument per arribar a la veritable raó i per ser independents. Una societat que vulgui tenir ciutadans i ciutadanes virtuosos/es ha d’oferir una educació, allunyada de l’educació que s’impartia en aquell moment (la educació per a les dones fou estrictament guiada per que aquestes es subordinin als interessos dels seus marits; Wollstonecraft proposa acabar amb això). La subordinació de les dones en aquell moment, per tant, es deu a aquesta educació rebuda al llarg dels anys. Al seu llibre “Vindicació dels drets de la dona”, parla del “rejoveniment” de la societat, i de la consecució de veritables drets igualitaris per a les dones. Tot i així, Wollstonecraft específica que les dones no estan preparades per assumir les seves funcions com a éssers igualitàries, i que cal que esdevinguin racionals i independents, i que rebutgin el fet de ser jutjades (només) per la seva aparença. Les dones poden exercir qualsevol tipus d ’ofici o càrrec, al igual que els homes, sense que hi hagi una separació entre vida pública i vida privada (com feia Rousseau). En relació amb aquest últim concepte, Mary Wollstonecraft parla de l ’idea de la família, la institució del matrimoni i el domini de l ’home a l’esfera privada, i refuta a Rousseau, que defensava que l’home tenia domini a l’esfera privada (família, matrimoni). Wollstonecraft rebutja totalment aquesta idea: concep el matrimoni d ’una diferent manera, allunyada del concepte de submissió que es tenia en aquell moment (matrimonis més guiats per l’amistat, i no tant per la submissió sexual). La llibertat i la 5

MARCOS GARCIA MARTOS, 54027377D, U161706, 1 (SEMINARI 102)

igualtat s’han de donar a tot arreu, i no només entre els homes a la esfera política (com deia Rosseau): La diferenciació durà al vici d’ambdós sexes, i no permetrà desenvolupar la virtut necessària per viure en un ordre polític igualitari. Cal, per tant, i segons Wollstonecraft, acabar amb gran part de les “cadenes” que subordinen a la dona en la vida privada, fer ús de la raó per arribar a la virtut i la llibertat i utilitzar la educació com a instrument per desenvolupar ciutadans i ciutadanes lliures i com a eina transformadora de la societat patriarcal.

6...