Maria rosa isern (10-15) PDF

Preview

Summary

Download Maria rosa isern (10-15) PDF

Description

TEMA 10. EL MERCANTILES

EMPRESARIO

PERSONA

JURÍDICA.

LAS

SOCIEDADES

1. Concepte i tipus de societat 1.1. Concepte ampli i restringit Concepte restringit: Article 116 del Codi de Comerç (llei 1885). La societat és un contracte entre dues o més persones que s’obliguen a posar en comú diners, béns o indústria (treball) per a realitzar una activitat amb la finalitat d’obtenir uns guanys a repartir entre elles. Art1165. CC definición Quan parlem de societats mercantils normalment tenen ànim de lucre, però no totes el tenen. Concepte ampli: és l’existència d’un acord de voluntats dels socis per a dur a terme de forma comuna una finalitat, sigui lucrativa o no. Una societat mercantil és una institució jurídico-privada que es constitueix per un contracte plurilateral (art. 116 del Codi de Comerç). També és un contracte d’unificació i d’organització. És un contracte que unifica el grup i el dota de capacitat per a tenir relacions externes amb tercers. La societat és una nova personalitat jurídica. Els membres del grup són socis i no empresaris. Aquesta persona jurídica és una figura que permet crear una empresa amb les aportacions dels socis per aconseguir una finalitat que satisfaci a aquests socis. Finalidad- mutualista, lucrativa, ayudar a los socios Aquesta nova persona jurídica adquireix la consideració d’empresari - empresari social- (que no la tenen els socis que la formen). Quan estem davant duna societat unipersonal (pot ser anònima o limitada) neix per un negoci unilateral. Una persona decideix constituir una societat amb un sol soci. La que actua és igualment la societat i el soci que darrere. 1.2. Societats civils i mercantils. El criteri de mercantilitat Societat civil. Quan l’activitat per la qual es varen constituir sigui civil. El seu objecte social és civil. Poden adoptar la forma de societat col·lectiva o societat comanditària simple (societats típicament mercantils). Societat mercantil. El seu objecte és mercantil. Les societats anònimes i de responsabilitat limitada sempre seran mercantils., el animo nos hace ditinguir entre Sociedad. Sociedad civil- dos o mas socios,con animo de lucro que aporta industria y bienes.Nunca seria un empresario. Sociedad col·lectiva- esta regulada en CCCOM. Es un empresario Tipus de societats (art. 122 del Codi de Comerç): -

La societat col·lectiva (SC o SRC). 1

-

La societat comanditària simple (SCom o S en C). La societat comanditària per accions (SCom. p.A). La societat anònima (S.A).

-

La societat de responsabilitat limitada (SRL). Mutuas Asociaciones Hay subtipos: Sociedad anònima laboral..

2. Tipologia bàsica de les societats mercantils: personalistes i capitalistes -

Les societats de persones o personalistes . Es dóna major rellevància a les condicions personals dels socis. Bàsicament ho són la societat col·lectiva i la societat comanditària simple. La autonomia patrimonial es impermeable, los socios se encargan de la empresa.SI se traspasa a los socios. Sociedad civil, col·lectiva, la Union temporal de empreses, comanditaria simple

-

Les societats de capital. Menor rellevància en la personalitat del soci. La rellevància es centra en el capital: la societat anònima, la societat de responsabilitat limitada i la societat comanditària per accions.

-

Societats d’estructura personalista o contractual (col·lectiva, comanditària per accions, agrupació d’interès econòmic).

-

Societat d’estructura corporativa (societat anònima, comanditària per accions, responsabilitat limitada, cooperativa, de garantia recíproca). Mas importància al capital, responde la Sociedad y NO se traspasa a los socios, responde la Sociedad no se pasa a los socios

3. El negoci fundacional 3.1. Elements del contracte de societat (negoci fundacional) -

Acord entre les parts. El consentiment. S’ha de ser major d’edat i tenir capacitat d’obrar.

-

L’objecte del contracte: l’obligació dels socis és aportar al fons comú per a constituir un patrimoni social. Les aportacions poden consistir en diners, béns o indústria (treball només a les personalistes).

-

La causa del contracte: la finalitat econòmica-social que persegueixen els socis al estipular-lo.

3.2. Breu referència a la societat unipersonal

2

Aquesta societat està regulada en els articles 12 a 17 Llei de Societats de Capital (una societat unipersonal només pot ser anònima o limitada). Hi ha un únic soci (persona natural o jurídica) que assumeix el total de les accions o de les participacions en que es divideix el capital social. Pot ser una societat unipersonal de forma originària, creant un nou ens, és a dir, és de nova creació. Tot i això, la unipersonalitat pot ser sobrevinguda. Pot haver una societat anònima amb quatre socis. En el moment que es queda un sol soci que es va quedant les accions, es quedarà amb una societat unipersonal. D’entrada no eren unipersonals. S’exigeix la necessitat de publicitat registral (Registre Mercantil): de la constitució originària de la societat unipersonal com a tal, de la declaració d’haver esdevingut unipersonal de forma derivada, de la pèrdua de la seva condició d’unipersonalitat. També s’ha de registrar la identitat del soci únic. Si no s’inscriu en el registre mercantil es produeixen diferents efectes de la unipersonalitat sobrevinguda, com la responsabilitat personal, il·limitada i solidària del soci únic pels deutes socials si incompleix amb el deure de publicitat del caràcter unipersonal. Respon dels deutes socials la societat i no els socis. La llei castiga al soci unipersonal si no declara en el Registre Mercantil que ha passat a ser una societat unipersonal i llavors respondrà solidàriament amb el seu patrimoni. 3.3. Formalitats de la constitució de la societat. Societat en formació i societat irregular El contracte de societat s’ha d’atorgar en escriptura pública davant de notari i s’ha d’inscriure obligatòriament en el Registre Mercantil (articles 116 i 119 Codi de Comerç). Si no s’inscriu, no tindrà una personalitat jurídica, tindrà una personalitat de fet per actuar com una societat. Prèviament a la inscripció, s’ha de fer necessàriament l’escriptura pública davant de notari. En la societat anònima o societat limitada els requisits de forma i de publicitat revesteixen una naturalesa constitutiva. Societat irregular Quan la societat desenvolupa la seva activitat mercantil sense haver complert els requisits de constitució, és a dir, l’atorgament en escriptura pública i la seva inscripció en el Registre Mercantil. No podem tenir una societat anònima irregular, perquè ha d’haver estat inscrita en el Registre Mercantil. -

En l’esfera interna, es generen de forma plena les relacions internes entre els socis i quedaran obligats al compliment de les seves obligacions, encara que sigui una societat irregular. Tots els pactes s’han de complir.

-

En les relacions externes, la societat té una certa personalitat jurídica (hi ha publicitat de fet per la seva exteriorització en el mercat), per la qual cosa s’admet la validesa i l’eficàcia dels contractes estipulats per la societat irregular amb tercers.

3

No pot haver oponibilitat dels pactes socials enfront dels tercers. Aquests tercers sí que poden invocar-los al seu favor. Hi ha responsabilitat dels encarregats de la gestió de la societat (art. 120 del Codi de Comerç). A la societat irregular amb objecte mercantil se li aplica el règim propi de les societats col·lectives. 4. Efectes de la fundació: la personalitat jurídica art. 395 i ss reglamento registro mercantil. Unico 4.1. Significat La personalitat jurídica produeix la individualitat de la societat, que esdevé empresari mercantil col·lectiu. Aquesta nova persona jurídica té la capacitat i autonomia jurídica de la societat per a contractar i obligar-se en nom propi. El patrimoni autònom està constituït per les aportacions dels socis del que és titular la societat i no els socis. Per la qual cosa, els socis no responen dels deutes socials (SA i SRL) o responen de forma subsidiària (societat col·lectiva i comanditària simple). A la societat se li aplica el estatus propi dels empresaris. 4.2. Límits. La doctrina de l’aixecament del vel Abús de la personalitat jurídica: en aquells casos en que la societat es fa servir de pantalla per a que els socis eludeixin la seva responsabilitat. Quan s’abusa de la personalitat jurídica de la societat es pot anar contra els socis. Aquesta acció es diu aixecament del vel. L’aixecament del vel és una construcció jurisprudencial en defensa de tercers, que busca penetrar en el substrat de la personalitat jurídica i actuar contra el que s’amaga. Aquesta doctrina només s’aplica en casos molt restrictius i extrems. Els casos en que s’aplica la tècnica de l’aixecament del vel són: -

Quan hi ha confusions de les esferes del patrimoni. En els casos de control o direcció efectiva externa (en els grups de societat). Infracapitalització material de societats.

-

En casos d’abusos de la personalitat jurídica en frau de llei o en incompliment d’obligacions.

TEMA 11. LES SOCIETATS DE PERSONES: COL·LECTIVA I COMANDITÀRIA SIMPLE 1. La societat col·lectiva La seva regulació està en els articles 125-144 del Codi de Comerç. És la típica societat personalista (art. 143 Codi de Comerç). És una societat de treball. És una societat de responsabilitat il·limitada pels socis . Els socis responen subsidiàriament enfront dels tercers, de forma personal, solidària i il·limitadament (articles 127 i 137 del Codi de Comerç). 4

Tots els socis poden intervenir en la gestió social (art. 129 Codi de Comerç). Els administradors es poden designar de la pròpia escriptura de constitució o en un moment posterior. El poder de representació s’ha d’atorgar expressament (art. 128 Codi de Comerç). Els socis no administradors no podran inferir en les tasques d’administració (art. 131 Codi de Comerç), si no, es produeix l’exclusió d’aquest membre de la societat. Els socis col·lectius tenen prohibit realitzar tasques econòmiques fora de la societat (+ o – en funció de l’objecte social). -

Si hi ha determinació de l’activitat comercial de la societat en l’escriptura de constitució (art. 137 Codi de Comerç), es produeix la prohibició limitada a aquesta activitat, excepte pacte especial en contrari.

-

Si no està determinada l’activitat social, no podran fer operacions per compte propi sense consentiment exprés de la societat (art. 136 Codi de Comerç). En aquesta situació encara hi ha més prohibició.

-

El soci industrial, en tot cas, té la prohibició de desenvolupar una altra tasca econòmica, excepte que hi hagi consentiment exprés de la societat (art. 138 Codi de Comerç).

En el nom de la societat ha d’haver el nom de tots els socis o d’alguns i dels que no apareixen s’afegeix ICIA (Institució de Companyia). Si el soci marxa, s’ha d’inscriure en el Registre Mercantil i s’han de modificar els estatuts. També s’ha d’inscriure el domicili i quin objecte social que té si és que està determinat, data d’inici de les operacions i la duració de la societat, a part del nom i cognoms dels socis. S’haurà d’inscriure quin capital social tindrà la societat, que no és una societat de capital, quines aportacions han fet els socis (diners, béns, drets o treball), etc. També s’ha de donar constància als estatuts de la societat i a la seva inscripció les regles relatives a la gestió i a la representació de la societat (art. 125 Codi de Comerç). La gestió i la representació, normalment, la porten a terme els administradors. Poden haver altres clàusules que han de ser pactes lícits que han volgut indicar els socis. Sobre la gestió, tots els socis poden intervenir en la gestió social (art. 129 Codi de Comerç). Els administradors es poden designar en la pròpia escriptura de constitució o en un moment posterior. El poder de representació s’ha d’atorgar expressament a un dels administradors o a varis. Els socis no administradors no podran inferir en les tasques d’administració, sinó, seran exclosos de la societat perquè pot ser motiu d’expulsió (art. 131 Codi de Comerç). L’administrador privatiu (art. 132 Codi de Comerç) és quan per estatut s’ha atorgat expressament en una persona determinada l’administració de la societat. Cuando la facultad privativa de administrar y de usar de la firma de la compañía haya sido conferida en condición expresa del contrato social, no se podrá privar de ella al que la obtuvo; 5

pero si éste usare mal de dicha facultad, y de su gestión resultare perjuicio manifiesto a la masa común, podrán los demás socios nombrar de entre ellos un coadministrador que intervenga en todas las operaciones, o promover la rescisión del contrato ante el Juez o Tribunal competente, que deberá declararla, si se probare aquel perjuicio. El que pot fer la societat quan l’administrador privatiu administra de manera errònia és nomenar un coadministrador o administrador col·laborador; o promoure la rescissió del contracte, però ho ha de fer davant del jutge de lo mercantil i serà el jutge qui determini que aquest administrador no actua correctament. Els socis col·lectius tenen prohibit realitzar tasques econòmiques fora de la societat (+ o – en funció de l’objecte social. L’objecte social pot ser determinat o indeterminat. -

Si està determinada l’activitat comercial de la societat en l’escriptura de constitució, la prohibició serà limitada a aquesta activitat, excepte pacte especial en contrari.

-

Si està indeterminada l’activitat social, els socis no podran fer operacions per compte propi sense consentiment exprés de la societat (art. 136 Codi de Comerç).

Els socis industrials o de treball només aporten la seva activitat. La seva prohibició és més gran i en tot cas necessiten consentiment exprés de la societat (art. 138 Codi de Comerç). Participació en els guanys -

Si no hi ha pacte en contrari, es podrà fer en proporció a l’interès que cadascú tingui en la societat (art. 140 CCom).

-

Està totalment prohibit excloure a qualsevol soci de la seva participació en els guanys (art. 1691 CC). Aquest tipus de pacte no està permès.

-

El soci industrial (no aporta diners ni béns) participa en la mateixa proporció que el soci capitalista amb menys interès (art. 140 CCom).

Participació en les pèrdues -

A falta de pacte, es farà la mateixa distribució que en els guanys (socis capitalistes, art. 141 CCom). Las pérdidas se imputarán en la misma proporción entre los socios capitalistas , sin comprender a los industriales, a menos que por pacto expreso se hubieren éstos constituido partícipes en ellas.

-

Serà nul·la la clàusula que exoneri a qualsevol soci de tota participació en les pèrdues (art. 1691 CC).

6

-

Els socis industrials , en principi, no participen en les pèrdues. Ha d’haver un pacte exprés si el soci industrial ha de participar en les pèrdues de la societat, tal i com s’indica en l’article 141 CCom anterior.

Dissolució La dissolució es produeix quan es posa fi a l’activitat de la societat i es dóna inici a la liquidació. Les causes de la dissolució estan regulades en els articles 221, 222 i 224 del CCom. Art. 221. Las compañías, de cualquier clase que sean, se disolverán totalmente por las causas que siguen: 1.ª El cumplimiento del término prefijado en el contrato de sociedad o la conclusión de la empresa que constituya su objeto. 2.ª La pérdida entera del capital. 3.ª La apertura de la fase de liquidación de la compañía declarada en concurso. Art. 222. Las compañías colectivas y en comandita se disolverán, además, totalmente por las siguientes causas: 1.ª La muerte de uno de los socios colectivos, si no contiene la escritura social pacto expreso de continuar en la sociedad los herederos del socio difunto o de subsistir ésta entre los socios sobrevivientes. 2.ª La demencia u otra causa que produzca la inhabilitación de un socio gestor para administrar sus bienes. 3.ª La apertura de la fase de liquidación en el concurso de cualquiera de los socios colectivos. Art. 224. En las compañías colectivas o comanditarias por tiempo indefinido, si alguno de los socios exigiere su disolución, los demás no podrán oponerse sino por causa de mala fe en el que lo proponga. Se entenderá que un socio obra de mala fe cuando, con ocasión de la disolución de la sociedad, pretenda hacer un lucro particular que no hubiera obtenido subsistiendo la compañía. Per a tenir efectes enfront de tercers s’ha d’inscriure en el Registre Mercantil. Liquidació de la societat Subsisteix la personalitat jurídica de la societat per a dur a terme la liquidació. L’activitat dels administradors es substitueix per la dels liquidadors. 2. La societat comanditària simple És una societat personalista i està regulada en els articles del 145 a 150 CCom.

7

En aquesta societat tenim socis col·lectius que seran els que desenvoluparan en exclusiva la direcció i la gestió de la societat i responen il·limitadament dels deutes socials; i hi ha socis comanditaris que estan exclosos de la gestió, responen limitadament dels deutes socials fins a l’import de la seva aportació a la societat. Aquests últims tenen el dret d’informació comptable i són els que aporten el capital a la societat. La constitució s’ha de fer enfront de notari en escriptura pública i s’ha d’inscriure en el Registre Mercantil. S’haurà de donar constància de la identitat dels socis comanditaris en l’escriptura de constitució i s’haurà de determinar què han aportat aquests socis comanditaris i s’haurà de donar constància del règim de com s’adoptaran els acords socials, i per últim, la denominació social en el que hauran de constar els noms dels socis col·lectius i “societat en comandita” o “s. com”. Participació en els guanys i pèrdues Excepte en pacte en contrari, es distribueixen segons les regles dels articles 140 i 141 CCom, com en la societat col·lectiva. La participació del soci comanditari en les pèrdues de la societat està limitat a la quantia de la seva aportació. Representació de la societat Només poden tindre la representació de la societat, els socis col·lectius a qui se’ls autoritzi l’ús de la forma social, no els socis comanditaris. 3. Els comptes en participació Estan regulats en els articles 239 a 243 CCom. Art. 239. Podrán los comerciantes interesarse los unos en las operaciones de los otros, contribuyendo para ellas con la parte del capital que convinieren, y haciéndose partícipes de sus resultados prósperos o adversos en la proporción que determinen. És una fórmula associativa i de col·laboració econòmica, que aquesta persona associada actua en el seu propi nom i, aparentment, pel seu propi compte, tot i que també repercuteix a l’altre comerciant. No neix un patrimoni comú entre el gestor i els partícips, doncs les aportacions d’aquests ingressen en el patrimoni del gestor, adquirint la seva titularitat. És una societat interna , sense personalitat jurídica (no es crea una entitat diferent dels socis), pel fet de que els tercers no perceben l’existència de dita societat i contracten i assumeixen obligacions i drets solament davant del gestor i no davant dels partícips. Per tant, no existeixen veritables deutes socials, sinó deutes individuals del gestor . Obligacions dels partícips

8

-

Fer l’aportació pactada en forma de capital o qualsevol bé patrimonial que tingui valor econòmic i sigui aprofitable per l’objecte del contracte.

-

No inferir en la gestió del negoci.

Obligacions del gestor -

Destinar o invertir la participació rebuda a l’objecte pactat.

-

Desenvolupar el negoci pactat en el seu propi nom i amb la seva responsabilitat individual amb prou diligència.

-

Fer participar dels resultats pròspers o adversos i rendir co...