Oratoria ciceró - Apunts propis a través de llibre de text PDF

Preview

Summary

Apunts propis a través de llibre de text...

Description

L’ORATÒRIA: CICERÓ L’oratòria És l’art de pronunciar discursos amb eloqüència. Per ser orador, calia estudiar retòrica, comprenia la teoria de la composició literària i de l’expressió parlada. Per ser un bon orador, també havia de tenir gran eloqüència, és a dir, la facultat de parlar de manera eficaç. 1.1- La necessitat de l’oratòria Utilitzar la paraula amb eficàcia era cada vegada més necessari a la Roma republicana, on un bon orador podia fer que s’aprovessin o es rebutgessin les lleis. L’art de l’oratòria era indispensable per tothom que vulgues fer la carrera política (cursus honorum), els candidats es posaven a prova davant del públic amb discursos polítics al Fòrum. Les escoles dels rètors (professors de retòrica) eren molt freqüents pels joves delerosos de poder. 1.2- Primera època de l’oratòria L’ensenyament de l’oratòria comença a l’inici del segle II a. C amb la presència a Roma de rètors grecs. Aquest feien els ensenyament en grec i s’esforçaven a imposar a Roma les normes que havien après dels oradors grecs. Al segle I a. C es van crear a Roma escoles de rètors que acompanyaven ja l’art de l’oratòria en llatí. La implantació d’escoles de retòrica va tenir l’oposició dels més conservadors, va acabar amb l’expulsió dels rètors de Roma. Es van formar grans oradors: Escipió, Leli, els germans Grac, Marc Antoni, Cató i Cras. Només es conserven alguns fragments de les seves obres. La principal causa del desenvolupament de l’oratòria en aquesta època va ser l’aprovació d’una llei. Aquesta va permetre exposar davant dels tribunals els casos que es denunciaven, per això s’havia de tenir un cert domini oratori. 1.3- L’època de Ciceró El màxim desenvolupament de l’oratòria romana va ser a la primera meitat del segle I a. C, quan hi havia més llibertat política i una gran proliferació de conflictes civils. En aquesta època es distingeixen 3 escoles d’oratòria: - Asiàtica: caracteritzat per l’ús de figures literàries i per l’enginy. - Neoàtica: un tipus d’oratòria sòbria i concisa. - Ròdia (illa de Rodes): mantenia una posició intermèdia. Són grans oradors d’aquesta època: Hortensi, Ciceró, Cèsar, Pompeu, Cató d’Útica i Marc Antoni (el triumvir). Hortensi va ser el competidor principal de Ciceró, el va eclipsar totalment a partir del procés contra Verres, en el qual Hortensi actuà com a defensor i Ciceró com a acusador.

Ciceró Va néixer al sud-est de Roma l’any 106 a. C, en una família que pertanyia a la classe social d’eqüestre. Amb el seu germà Quint es van traslladà a Roma per estudiar filosofia i retòrica. Inicià la carrera d’advocat i es va convertir en un dels més famosos de Roma. Ciceró, a la tribuna d’oradors: L’any 81 a. C va debutar al Fòrum i l’any següent va defensar Rosci d’Amèria en un procés per assassinat contra les acusacions d’un llibert. L’any 79 a. C va viatjar a Atenes, Rodes i l’Àsia Menor per estudiar retòrica i filosofia a les escoles dels millors filòsofs i rètors grcs. Quan va tornar a Roma es va casar amb Terència i va començar la carrera política a costat dels patricis (cursus honorum). L’any 48 a. C va abandonar la política i es va retirar i es va dedicar a escriure obres sobre retòrica i filosofia.

Ciceró, polític: L’any 75 a. C va ser elegit qüestor (cobrador d’impostos). De tornada a Roma es va dedicar a l’advocacia i va defensar els sicilians oprimits per l’expoliador Verres. El discurs que va fer en el procés contra Verres el va confirmar com un dels millors oradors. L’any 69 a. C va ser anomenat edil; l’any 66 a. C pretor i l’any 63 a. C cònsol. El seu consolat està marcat per anar en contra Luci Catilina. Va pronunciar al Senat els quatre discursos contra els conspiradors, anomenats Catilinàries. L’any 60 a. C per la crisi política que afectava Roma, es va formar el primer triumvirat amb Cras, Pompeu i Cèsar. Ciceró atacat pel tribú de la plebs Clodi i abandonat per Juli Cèsar, Pompeu i els dos cònsols, va haver d’exiliar-se. L’any següent Ciceró va ser perdonat pels triumvirs i va tornar a Roma. Va pronunciar alguns discursos i va ser nomenat àugur. L’any 51a. C va ser nomenat procònsol de Cilícia, la seva carrera política estava acabada coincidint amb la dictadura de Cèsar (46-44 a. C). Final despietat de Ciceró: L’any 44 a. C Cèsar va ser assassinat al senat per Brutus i Ciceró va tornar a l’escena política per promoure el règim republicà. Va haver de fugir a Grècia, perquè Marc Antoni el va considerar l’assassí de Cèsar. Però va tornar de seguida a Roma per fer front a les ambicions de Marc Antoni, contra qui va pronunciar les 14 Filípiques, discursos molt violents que van irritar a Marc Antoni. Ciceró va intentar fugir un altre cop però un vent contrari el va fer tornar i els sicaris de Marc Antoni van aprofitar per assassinar-lo. El seu cap i la seva mà dreta van ser exposats per tot el Fòrum a l’any 43 a.C. 1- Els discursos de Ciceró El discursos de Ciceró són molt nombrosos i es classifiquen en dos grups: Discursos jurídics: Ciceró els va pronunciar davant d’un tribunal com a advocat o acusador. Els 3 més importants són: - Defensa de Sexti Rosci d’Amèria (Pro Sexto Roscio Amerina): el va fer en defensa de Rosci d’Amèria. - Contra C. Verres (In C. Verrem): acusa Verres de cobrar impostos injustament. Els discursos contra Verres eren 7, perònomés en va pronunciar 2 perquè Verres s’exilià. - Defensa de L. Murena (Pro L. Murena): va defensar a Murena, que un cop anomenat cònsol, va ser acusat d’haver obtingut vots per mitjans il·legals. Discursos polítics: Cicerò els va pronunciar al Senat o al Fòrum. Es caracteritzat per: frases llargues i complexes i una gran dignitat en el contingut. Es deixa portar per la ira o l’odi contra els seus adversaris. En destaquem 3: - Sobre la llei agrària (de lege agraria): és un atac contra la llei agrària proposada pel tribú Rul·lus. - Les Filípiques (Philippicae): 14 discursos amb els quals va intentar frenar la pujada al poder del futur triumvir Marc Antoni, van tenir com a conseqüència l’assassinat de Ciceró. - Les Catilinàries (In Catilinam): 4 discursos contra Catilina. Catilina juntament amb Ciceró eren candidats al consolat, però no va ser elegit. Catilina va preparar una conjuració les víctimes de la qual seran: l’Estat, Ciceró i altres ciutadans honrats. Ciceró se’n va assabentar i pronuncià al Senat l primer discurs contra Catilina, que hi era present.

Elaboració dels discursos: Ciceró, no va pronunciar els discursos tal com estan redactats. Primer preparava el pla del discurs i després en redactava algunes part. Després els pronunciava davant l’auditori, hi havia copistes que en prenien nota. Finalment els tornava a escriure seguint les notes dels copistes i els donava un caràcter més literari. Llavors ja es podien llegir. En els seus discursos, demostrava gran habilitat i tacte per adaptar-se a les circumstàncies; molt d’enginy per la ironia i burles amables; puresa de llenguatge i rotunditat en l’argumentació; habilitat en l’ús d’al·legories i figures literàries com metàfores, metonímies, anàfores,...; gran facilitat per descriure situacions i retratar personatges. Estructura dels discursos: L’estructura del discurs té cinc parts, cadascuna amb una tècnica i un tractament diferent: a) Exordi: introducció amb la qual s’intentarà atreure l’atenció del públic b) Narració: exposició dels fets que motiven el discurs. c) Argumentació: arguments per justificar els fets. d) Refutació: part en la qual s’aporten els arguments que refuten les objeccions que hi posa el contrari. e) Peroració: part final en la qual l’orador resumeix els arguments i fa súpliques als jutges i a l’auditori perquè acceptin la seva posició. 2- Obres retòriques de Ciceró Ciceró a part de practicar l’oratòria també va voler ensenyar com s’adquiria la ciència de parlar bé. Per això va recopilar tots els coneixements que havia estudiat de la retòrica grega i juntament amb el que havia adquirit amb la seva experiència d’advocat, va escriure uns quants tractats de retòrica. Els més importants són: - Sobre l’orador (De oratore): escrita de forma dialogada, on hi intervenen els oradors Cras, Marc Antoni i dos joves. Ciceró hi exposa els seus principis sobre la formació de l’orador, fomentada en les aptituds innates de l’orador (to de veu, memòria, etc), en el coneixement de totes les disciplines (filosofia, història, etc) i en el domini de les tècniques del discurs. - Brutus (Brutus): escrita en forma de diàleg, hi intervenen Ciceró, Àtic i Brutus. Es una obra modèlica de crítica literària. - L’orador (Orator): de caràcter didàctic. En ella, descriu l’orador ideal i exposa la seva teoria sobre l’estil, sobre l’extensió que cal donar al discurs i sobre l’essència d’utilitzar bé el to, l’expressió, les paraules i les figures retòriques. 3- Obres filosòfiques de Ciceró La filosofia de Ciceró és la filosofia del sentit comú associada a una gran erudició. Els escrits filosòfics els podem distribuir en tres blocs temàtics: Tractats polítics: Els seus tractats polítics són una síntesi dels objectius polítics que va defensar al llarg de la seva vida. Del que parla són el funcionament de les institucions públiques i la conveniència o no d’un sistema polític determinat. Cal destacar: - Sobre la república (De re publica): consta de 6 llibres i s’hi defineix el govern ideal, síntesi entre monarquia, aristocràcia i democràcia. - Sobre les lleis (De legibus): s’hi discuteixen els fonaments del dret i com han de funcionar les institucions públiques i religioses Tractats de religió Ciceró creia en l’existència dels déus i en la necessitat d’aconseguir que fossin propicis, ja que son els creadors dels homes. Per defensar les seves opinions sobre la religió va escriure:

-

Sobre la naturalesa dels déus (De natura deorum): hi analitza l’existència i la naturalesa dels déus i defensa que el món es governat per un déu. Sobre l’art endevinatori (De divinatione): nega l’existència de l’art endevinatori davant les teories dels estoics, que hi creien

Tractats morals: Són la concreció dels principis ètics i dels comportaments que Ciceró defensava com a pràctica imprescindible per a l’home virtuós romà. Cal destacar: - Els deures (De officiis): és un tractat de la moral pràctica que Ciceró va dedicar al seu fill Marc Tul·li. Tracta d’allò honest i útil i del conflicte entre un i l’altre per això, proclama que cal harmonitzar la utilitat de la moralitat. El ciutadà ha de sacrificar el seu propi interès davant la llei natural de la societat. - Sobre la vellesa (De senectute): diàleg en què Ciceró intenta provar que la vellesa no és una desgràcia i no cal témer-la. - Sobre l’amistat (De amicitia): diàleg sobre l’amistat, fonamentat en la relació entre Escipió Emilià i Leli (protagonistes). Ciceró reflexiona sobre l’essència de l’amistat i la manera de cultivar-la. - Les tusculanes (Tusculanae disputationes): tractat en 5 llibres, defensa la immortalitat de l’ànima i fonamenta la felicitat humana en la pràctica de la virtut. Per a ell, la filosofia és útil per suportar les desgràcies. L’esperit és superior a les passions i al mort. Importàncies de les obres filosòfiques: Ciceró en les seves obres filosòfiques analitza i difon els principis dels filòsofs grecs en l’ambient de Roma i d’aquesta manera fa conèixer el pensament grec. També fa adaptar el vocabulari grec al llatí i la creació d’un llenguatge tècnic capaç de facilitar l’ensenyament de la filosofia. Les seves obres filosòfiques normalment estan escrites en forma dialogada i es caracteritzen per la claredat expositiva de les idees. Ciceró va enriquir i ennoblir la prosa llatina, perquè abans d’ell no existia en prosa un llenguatge capaç d’expressar els matisos del pensament filosòfic. Va ser un gran humanista, convençut que s’havia de donar prioritat a la raó i la moralitat. Per això la figura i l’obra de Ciceró han tingut una gran influència en el món de les idees i en el de la literatura. 4- Cartes de Ciceró Ciceró en les cartes manifesta la seva autèntica personalitat humana i la seva activitat familiar, social i política. Estan escrites com a reflex de la influència dels esdeveniments de cada dia en el seu ànim. La seva llengua és la familiar, però en les cartes de caràcter oficial té cura de la redacció com en els discursos. Les cartes s’organitzen en quatre col·leccions: - Als familiars (Ad familiares): conjunt de 16 llibres i s’adrecen a familiars i amics. - A Àtic (Ad Atticum): componen 16 llibres. Interessants per les confidències i els detalls privats de la família dels Tul·li que contenen. - Al seu germà Quint (Ad Quintum fratrem): recull la correspondència entre els dos germans (Marc Tul·li i Quint) - A M. Brutus (Ad M. Brutum): aplega en dos llibres la correspondència de Ciceró l’any 43 a. C. Són molt importants per entendre la història de l’any següent a la mort del director Juli Cèsar....