PR-02- Petjada ecològica personal 2021-22, 2021-08-30 11H20 PDF

Preview

Summary

Es sobre la petjada ecologica personal ajusjdjdjdk skdkkdjd kskdjdkd jsjsjdi jsjdjfkkdksk jajsjdkdkdk k i j j uj u u j u j u j j i j...

Description

Pràctica 2: Petjada ecològica personal -- Assignatura: Tecnologies ambientals i sostenibilitat

Nom de l’equip: Noms dels membres participants avui:

Versió: 2021-08-31, 11H20

PRÀCTICA 02: Petjada ecològica personal

1. Conceptes introductoris 1.1. La petjada ecològica La petjada ecològica és un índex ambiental de caràcter integrador de l’impacte exercit per una comunitat humana, ciutat, regió, país o persona sobre el seu entorn. A l’any 1995 Mathis Wackernagel i William Rees de la Universitat de la Colúmbia Britànica, varen definir la petjada ecològica (footprint o ecological footprint) com la mesura de quanta terra i aigua biològicament productives requereix un individu, població o activitat per a produir tots els recursos que consumeix i per a absorbir les deixalles que generen utilitzant tecnologia i pràctiques de gestió de recursos equivalents. Normalment es calcula la petjada ecològica en hectàrees per habitant o hectàrees globals. Atès que el comerç és global, la Petjada d'un individu o un país inclou terra o mar de tot el planeta. Hectàrea global (gha) («global hectare (gha)»): Una àrea ponderada segons la seva productivitat, utilitzada per a reportar tant la biocapacitat de la terra, com la demanda sobre la biocapacitat (la petjada ecològica). L'hectàrea global es normalitza segons la productivitat mitjana ponderada pel tipus d'àrea de la terra i l'aigua biològicament productives en un any determinat.

1

Pràctica 2: Petjada ecològica personal -- Assignatura: Tecnologies ambientals i sostenibilitat

L’èxit d’aquest índex es basa en la seva senzillesa, la qual cosa el fa fàcilment assimilable pel gran públic. El seu valor clarificador i el seu potencial didàctic, fan que la petjada ecològica sigui una referència clau per a totes aquelles persones que es preocupen per la Sostenibilitat. La metodologia de càlcul consisteix en comptabilitzar el consum de les diferents categories i transformar-ho en la superfície biològica productiva apropiada a través d’índexs de productivitat. La diferència entre l’àrea disponible (biocapacitat) i l’àrea consumida (petjada ecològica) d’un lloc concret és el dèficit ecològic.

1.2. Petjada ecològica de producció La petjada de producció és la superfície, mesurada en hectàrees globals, necessària per la obtenció d’un producte primari o elaborat, o per l’absorció d’un determinat residu. Es calcula amb la següent equació. Factor de rendiment (YF) («yield factor»): Factor que considera les diferències entre països en la productivitat d'un determinat tipus de terreny. Per exemple, en el 2007, les terres de cultiu alemanyes eren 2.3 més productives que la mitjana de les terres de cultiu mundial.

A on, EF P Yn YF EQF

Factor d'equivalència (EQF) («equivalence factor»): Factor d'escala basat en la productivitat que converteix un tipus específic de terreny (com a terra de cultiu o bosc) en una unitat universal d'àrea biològicament productiva, o hectàrea global.

Ecological Footprint (Petjada ecològica) (gha) Producte extret o residus generats, (t/any) Rendiment mitjà nacional per a l'extracció de productes primaris o l'absorció de residus (t/nha any), “nha” és hectàrea nacional d’un tipus determinat. Factor de rendiment d’un tipus de superfície nacional, és la relació entre el rendiment a nivell nacional (t/nha) i el rendiment mitjà global d’aquest mateix tipus (t/wha), s’expressa com la relació (wha/nha). “wha” es hectàrea global d’un tipus determinat. Factor d'equivalència entre el tipus de superfície i el valor mitjà de les hectàrees globals (gha/wha)

Els tipus de superfície biològicament productiva considerats són els indicats en la taula.

2

Pràctica 2: Petjada ecològica personal -- Assignatura: Tecnologies ambientals i sostenibilitat

1.3. Petjada ecològica de consum La petjada de consum («consumption Footprint») és el tipus de Petjada Ecològica normalment utilitzada. És l'àrea utilitzada per mantenir el consum d'una població definida. La Petjada de consum (en hectàrees globals) inclou l'àrea necessària per a produir els materials consumits i l'àrea necessària per absorbir les deixalles. La Petjada de consum d'una nació es calcula en els Comptes Nacionals de Petjada Ecològica com la Petjada de la producció primària nacional més la Petjada de les importacions menys la Petjada de les exportacions. La Petjada de consum nacional mitjana o per càpita és igual a la Petjada de Consum d'un país dividida entre la seva població.

A on, EFc EFp EFi EFe

Petjada de consum Petjada de la producció o residus Petjada d'importacions Petjada de les exportacions

3

Pràctica 2: Petjada ecològica personal -- Assignatura: Tecnologies ambientals i sostenibilitat

1.4. Biocapacitat Capacitat biològica o biocapacitat (BC) («biological capacity or biocapacity») és la capacitat dels ecosistemes de produir materials biològics útils i absorbir els materials de deixalla generats pels éssers humans, usant tècniques de gestió i tecnologies de producció actuals. “Materials biològics útils” es defineixen com aquells usats per l'economia humana, encara que el que es considera “útil” pot canviar d'any a any. La biocapacitat d'una àrea es calcula multiplicant l'àrea física actual pel factor de rendiment (YF) i el factor d'equivalència (EQF) apropiat. La biocapacitat s'expressa en hectàrees globals com a unitat (gha).

A on, BC A YF EQF

Biocapacitat d’una coberta de sòl d'un tipus determinat Àrea d'un determinat tipus de terra Factor de rendiment Factor d'equivalència

4

Pràctica 2: Petjada ecològica personal -- Assignatura: Tecnologies ambientals i sostenibilitat

Segons l’EcologicalFootprintAtlas 2010, publicat per Global Footprint Network, a l’any 2007 la humanitat s’excedia en l’ús dels recursos de la Terra en un 51,6% (la biocapacitat total de la Terra era d’11.895 milions de gha (1,78 gha per persona) i la Petjada Ecològica de la humanitat era de 17.993 milions de gha (2,70 gha per persona).

1.5. Petjada ecològica personal Amb les seves activitats i manera de viure, cada persona exerceix una demanda de recursos naturals i genera un conjunt d’emissions contaminants i de degradació del medi que es poden quantificar com a petjada ecològica personal. Aquesta petjada personal té diferents components, que es poden agrupar com a: 1. Alimentació (Food) La producció d’aliments té considerables impactes ambientals, des de la desforestació per a crear nous conreus, la producció i l’aplicació dels fertilitzants (i els impactes d’aquests), la collita, el transport, el processament i la distribució dels aliments. Uns aliments, com la carn de vacum, generen molts més impactes que d’altres. Si moderem el consum de carn i consumim més carn de baix impacte, com la de pollastre, reduïm la nostra petjada personal per alimentació. També reduïm la petjada per alimentació si evitem el consumim d’aliments produïts en llocs molt allunyats. 2. Allotjament o abric L’ocupació de terreny i la construcció de l’habitatge (obtenció de materials, procés de construcció) impliquen impactes notables, als quals cal sumar el consum d’energia (combustibles, electricitat) i aigua de la llar. Tenir habitatges no tan grans, que siguin eficients en l’ús de l’energia i de l’aigua i que facin servir energies renovables, redueix la nostra petjada ecològica per allotjament. 3. Mobilitat personal (el teu transport amb cotxe, moto, avió,...) Ens movem amb tren, autobús, cotxe, tren, moto, bicicleta, patinet elèctric, vaixells, avions... La producció d’aquests mitjans de transport té impactes ambientals notables (pensem per exemple en l’extracció de minerals i petroli, obtenció de l’acer/alumini necessaris i els plàstics/resines, etc). Més important encara, aproximadament el 95% de la mobilitat mundial es fa amb derivats del petroli, amb els impactes per emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) i de contaminants per inhalació com NO x, SOX o PM 10. Moure’s a peu o amb bicicleta i utilitzar transports col·lectius terrestres (metro, tren, autobús) i/o transports propulsats per energies renovables disminueix la nostra petjada personal per mobilitat. 4. Béns: roba, electrodomèstics,... El consum de béns és intrínsec al model de societat en què vivim. Canviar sovint de roba o de mòbil, de televisió o d’ordinador són consignes més o menys acceptades per bona part de la societat. L’extracció de materials, la producció i la distribució d’aquests béns implica grans impactes ambientals. Durant l’ús del producte pels consumidors, generen nous impactes. Per exemple, una rentadora consumeix electricitat i aigua. Si triguem més a canviar de producte, reduïm la nostra petjada. El fet que sigui molt car reparar un aparell o una peça de roba, o que no trobis ningú que faci una reparació, dificulta allargar la vida d’un producte. De vegades, en canvi, actualitzar un aparell vol dir que tindrà un consum energètic o d’aigua més baix i que el seu impacte pot ser menor que el producte que ara fas servir. 5

Pràctica 2: Petjada ecològica personal -- Assignatura: Tecnologies ambientals i sostenibilitat

5. Serveis El servei d’internet, per exemple, té associats impactes ambientals, els serveis mèdics, el repartiment a domicili, etc. tenen impactes ambientals. L’apartat Serveis de la petjada inclou també serveis i infraestructura privada o pública que fas servir. Per exemple: si fas servir el cotxe, utilitzes carreteres, autopistes, aparcaments que tenen una gran petjada ecològica, una petjada que cal repartir entre els usuaris de les infraestructures o serveis.. OBSERVACIONS IMPORTANTS: 1. Tot i que es pot calcular la petjada de carboni, i que aquesta representa un percentatge molt significatiu de la petjada ecològica personal, no tota la teva petjada són emissions de GEH. També consumeixes directament o indirectament boscos, terres de conreu, territori construït, producció pesquera dels oceans, pastures. 2. Tot i que és important que el que tu facis com a consumidor per reduir la teva petjada ecològica personal, no tot depèn de tu. Els governs i les empreses tenen al seu abast una capacitat d’acció molt superior. Per exemple, si fa 20 anys una llei hagués obligat les companyies elèctriques a subministrar energia elèctrica 100% renovable a partir de l’any 2020, actualment tu, sense fer res d’especial, estaries utilitzant electricitat 100% renovable a casa, molt menys contaminant. De tota manera, avui dia tu ja pots contractar electricitat 100% renovable a algunes empreses elèctriques, i això és una acció que personalment pots fer per reduir la teva petjada ecològica. De vegades pots triar com a consumidor/votant empreses/governs que t’ajudin a reduir la petjada. DOCUMENTACIÓ ANNEXA ● Global Footprint Network ● Vegeu a Atenea els dos fulls de càlculs adjunts a aquest guió

2. Treball previ a casa (individual) a) Llegeix aquest guió detingudament b) Obtén la informació següent, personal i de casa teva o d’una altra casa que en tinguis les dades: a. Superfície (m2)

b. % d’electricitat renovable del proveïdor d’electricitat. Ho trobaràs a la factura de la llum. Per exemple, en una gràfica com aquesta (“Mezcla Comercializadora A”): https://www.endesa.com/content/dam/endesa-com/endesaclientes/teayudamos/factura_Luz_03.png c. Quants km fas cada setmana amb cotxe, amb moto i amb transport públic: fes el recompte.

6

Pràctica 2: Petjada ecològica personal -- Assignatura: Tecnologies ambientals i sostenibilitat

d. Quantes hores de vol sumen els teus viatges amb avió cada any (de mitjana: pensa en el que viatjaves abans de la pandèmia). Pots comptar els vols que fas típicament en un any i quant dura cadascun dels vols. Necessitaràs aquestes informacions i d’altres per respondre al qüestionari a l’aula.

3. Treball a l’aula (individual) El treball a l’aula té dues parts: a) Petjada ecològica individual: actual i millorada: apartats 3.1 i 3.2 Cadascú calcula la seva petjada amb la calculadora en línia que s’indica més avall: 4.1) Primer la calcula amb les dades reals actuals (petjada actual). 4.2) Després, proposa unes millores concretes al seu estil de vida i torna a calcular la seva petjada: petjada millorada. b) Posada en comú (equip): apartat 3.3 Els membres de l’equip posen en comú les petjades individuals, obtenen mitjanes d’equip, contrasten diferències entre els membres de l’equip, i fan una anàlisi crítica dels resultats. Això ho faran amb l’ajut d’un full de càlcul (plantilla).

3.1. (3,5p) Aula: determinació de la petjada individual actual Atenció: cada estudiant ha de fer aquesta part individualment amb les seves pròpies dades, fent els passos A1, A2,... A1. Connecta’t a aquest simulador de petjada ecològica: http://www.footprintcalculator.org/ Aquest web calcula i mostra d’una forma gràfica molt il·lustrativa la petjada ecològica personal a partir d’un qüestionari. El qüestionari dóna com a resultat: a) El nombre d’hectàrees de la petjada personal i la seva descomposició en terreny edificat, productes del bosc, terres de conreu, pastures, zona de pesca, petjada de carboni. b) El nombre de Planetes Terra que caldrien si tots els habitants del món visquessin amb el teu mode de vida. c) A més, també dóna el teu Earth Overshoot Day: el dia que la petjada de la humanitat superaria la biocapacitat de la terra si tothom tingués el teu mode de vida. En català es diu Dia de sobrecapacitat de la Terra o Dia d’excés de la Terra. https://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_de_l%27Exc%C3%A9s_de_la_Terra A2. Amb la calculadora de petjada ecològica en línia (versió en espanyol), calcula la teva petjada responent a les preguntes que et faci l’aplicació. A2.1. Selecciona l’idioma espanyol per fer el càlcul de la teva petjada

7

Pràctica 2: Petjada ecològica personal -- Assignatura: Tecnologies ambientals i sostenibilitat

A2.2. Documenta pas a pas el càlcul de la petjada en el full de càlcul Annex 1 - Resultats individuals de la petjada ecològica 2020-21.xlsx, a la pestanya “Petjada ecològica actual” (al clicar a l’enllaç es descarregarà un full de càlcul per emplenar): Per a cada opció que prenguis a la calculadora de petjada, anota el valor introduït (textual, %, numèric) a la taula corresponent del full de càlcul. Per exemple, per a la primera pregunta de la calculadora de petjada, un cop hagis respost al web, apunta la teva resposta a la taula del full de càlcul (per algunes preguntes cal seleccionar la resposta de la llista desplegable):

Igual per a la resta de preguntes. Una vegada respostes totes les preguntes, obtindràs el resultat de la teva petjada ecològica. A2.3. Fes una captura de pantalla dels resultats i insereix-la com a imatge a la pestanya de captures de pantalla a sota d’on posa “PETJADA ECOLÒGICA PERSONAL”

8

Pràctica 2: Petjada ecològica personal -- Assignatura: Tecnologies ambientals i sostenibilitat

A2.4. Al final del full de càlcul, anota els resultats de la teva petjada ecològica a la zona indicada com a:

A2.5. Finalment cal fer una valoració de la teva petjada personal en funció de valors de referència. Veges aquest apartat dins el full de càlcul:

3.2. (3,5p) Aula: determinació de la petjada individual millorada Ara torna a la pàgina d’inici de la calculadora de petjada (http://www.footprintcalculator.org/) i torna a respondre el qüestionari web, però introduint hauràs de fer canvis que provoquin una reducció substancial de la teva petjada ecològica. 9

Pràctica 2: Petjada ecològica personal -- Assignatura: Tecnologies ambientals i sostenibilitat

També has de documentar els canvis en el full de càlcul, ara a la pestanya “Petjada ecològica millorada”. IMPORTANT: les teves millores han de provocar una reducció de la teva petjada ecològica almenys del 35%, tant de la petjada ecològica general com la de carboni. Comprova-ho al final de la pestanya de “Petjada ecològica millorada”. Per exemple:

Si no arribes al 35%, hauràs d’aplicar modificacions més dràstiques als teus hàbits de consum (repetint el procés amb la calculadora de petjada). Passos: B1. Al mateix full de càlcul, a la pestanya “Petjada ecològica millorada”, proposa millores al teu patró de vida, seguint les instruccions que s’hi indiquen. Tingues en compte els suggeriments, però has de proposar més accions de part teva.

B2.Ara respon de nou al qüestionari web i torna a calcular la petjada ecològica personal tenint en compte les propostes de millora  En paral·lel, ves anotant i els valors introduïts (textuals, %, numèrics) a la columna corresponent del full de càlcul. 10

Pràctica 2: Petjada ecològica personal -- Assignatura: Tecnologies ambientals i sostenibilitat

Anota els resultats aquí: “Petjada millorada”

Còpia automàtica resultats “Petjada “actual” (no ho toquis)

B3. Fes una captura de pantalla dels resultats i insereix-la a la pestanya de captures de pantalla a sota d’on posa “PETJADA ECOLÒGICA PERSONAL MILLORADA”, de la mateixa manera que ho has fet per la “PETJADA ECOLÒGICA PERSONAL”.

B4. Posa els resultats de la petjada ecològica millorada a la zona marcada com a “RESULTATS: PETJADA ECOLÒGICA PERSONAL MILLORADA” del full de càlcul:

B5. Un cop obtinguda la petjada millorada, observeu la taula comparativa al final del full de càlcul. Feu-ne una valoració al quadre de text disponible a l’efecte.

11

Pràctica 2: Petjada ecològica personal -- Assignatura: Tecnologies ambientals i sostenibilitat

B6. Puja a Atenea el fitxer amb la teva petjada personal (cadascú el seu fitxer) Aquest fitxer és l’Annex 1, però li has d’afegir el teu nom. Per exemple:

 Puig Sánchez, Andrea - Petjada personal PR-2.xlsx

3.3. (3p) Aula: posada en comú (equip) C1. [1,5p] A partir dels “Annex 1” de cada membre de l’equip, empleneu el full de càlcul Annex 2 - Posada en comú resultats individuals Petj Ecol.xlsx, pestanya “Petjada ecològica EQUIP” (Atenea) amb els resultats (només resultats!) de les petjades ecològiques de tots els membres del grup.

A més de la petjada de cada membre del grup i la petjada mitjana, heu d’incloure les propostes de millora de cada membre i els resultats de les propostes de millora que ha fet cada membre de l’equip.  Per ser operatius: convé que passeu els vostres fulls de càlcul a un membre de l’equip, que copiarà tots els valors a la taula resum de l’Annex 2. C2. [1,5p] Feu una anàlisi crítica conjunta (300-350 paraules) dels resultats obtinguts per cada membre de l’equip.

Feu-ho dins la pestanya “Anàlisi crítica”, del full de càlcul Annex 2 -... .xlsx: comenteu els resultats i les diferències obtingudes. Les petjades són altes o baixes (en referència a què?) Són molt semblants o no? En què es diferencien? Per què? Valoreu les propostes de millora dels diferents membres i la seva efectivitat. 12

Pràctica 2: Petjada ecològica personal -- Assignatura: Tecnologies ambientals i sostenibilitat

C3. Pugeu a Atenea (només un membre de l’equip), a l’enllaç de lliurament d’equip, el vostre document d’equip de posada en comú de les petjades És el document Annex 2 emplenat en equip, però li posareu un nom indicant l’equip. Exemple (Equip A03:

 A03 Posada en comú Petj Ecol.xlsx Recordatori lliuraments a Atenea: Abans del final de la classe de pràctiques: -

Cada estudiant ha de lliurar a Atenea el seu “Annex 1” amb la petjada individual o

-

Exemple nom: Puig Sánchez, Andrea - Petjada personal PR-2.xlsx

Cada equip ha de lliurar a Atenea el seu “Annex 2” amb la posada en comú de petjades+anàlisi crítica o

Exemple nom, equip A03:

A03 Posada en comú Petj Ecol.xlsx

13...